L'
Estudi General de Barcelona
(Studi General de Barcelona)
es el centre d'educacio superior de la ciutat de Barcelona fundat en
1450
, pero en actiu nomes entre 1538 i 1558, quan es converteix en
Universitat de l'Estudi General de Barcelona
.
[1]
L'Estudi General de Barcelona es el centre d'educacio superior de Barcelona que estigue en actiu entre 1450 i 1558. Es successor de l'
Estudi General de Medicina i Arts
i es un dels antecedents de la
Universitat de Barcelona
.
Els consellers, en sessio del dia 21 d'abril de 1450 on “se tracta en Consell de fer Studi general en Barcelona”,
[2]
decideixen que sera molt convenient per Barcelona tenir un Estudi General, proposta llargament defensada pels reis catalans que els consellers sempre han desestimat per afavorir el control municipal sobre els estudis superiors enfront del poder reial. Un dels objectius es revitalitzar economicament la ciutat.
El mes de juny de 1450, la ciutat de Barcelona nomena dos ambaixadors per anar a veure el Rei i demanar-li privilegi per establir un Estudi General a Barcelona. Arriben a Napols el dia 3 de juliol. El rei Alfons, el Magnanim, concedeix la possibilitat de crear l'Estudi General de Barcelona, quan el Consell ho cregues oportu, deixant-li total llibertat d'organitzacio a la ciutat.
Se signa el privilegi d'Alfons el Magnanim el dia
3 de setembre
de
1450
i el mes d'octubre obtenen la butlla de Nicolau V per la qual es crea a Barcelona un Estudi General amb catedres de: teologia, dret canonic, dret civil, filosofia moral i natural, les set arts, medicina i alguna altra ciencia. La guerra civil catalana, pero, impedeix la total instal·lacio. El poder municipal afeblit acaba admetent la instal·lacio dels estudis.
[3]
[4]
L'Estudi General esta insignit de tota mena de privilegis, d'exempcions, de dignitats, d'indults, d'indulgencies, etc. Es la tercera universitat instal·lada a Catalunya. Lleida es pronuncia en contra de l'establiment de l'Estudi General a Barcelona, oposant-se especialment als estudis de dret civil i canonic, perque la pot perjudicar notablement, amb una minva considerable d'estudiants.
El carrec de Rector de l'Estudi general de Barcelona tenia el mandat d'un any. Els rectors podien ser reelegits per al carrec, pero no consecutivament, sino amb un periode rectoral minim de descans. Alguns rectors de la Universitat de l'Estudi General tingueren gran projeccio universitaria, professional i social.
Bibliografia
[
modifica
]
- Fernandez Luzon, Antonio.[≪Los estudios clasicos en Barcelona durante la primera mitad del siglo XVI≫.
Manuscrits
, 13, gener 1995. Disponible a:
Cataleg de les biblioteques de la UB
- Fernandez Luzon, Antonio.
La Universidad de Barcelona. Fuentes documentales y lineas de investigacion
. Salamanca : Ediciones Universidad de Salamanca, 2007. Es separata de
Miscelanea Alfonso IX,
2006. Disponible a:
Cataleg de les biblioteques de la UB
- Fernandez Luzon, Antonio.
La Universidad de Barcelona en el siglo XVI
.Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universidad de Barcelona, 2005. 342 p. Disponible a:
Cataleg de les biblioteques de la UB
- Fernandez Luzon, Antonio.
Les universitats de Catalunya (segles XIII-XVII
. Barcelona : U.N.E.D. Centre Associact, [1998]. Es separata de Palestra universitaria (num. 10), 1998. Disponible a:
Cataleg de les biblioteques de la UB
- Rubriques de Bruniquer : ceremonial dels magnifichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona
. Barcelona : Impr. d'Henrich, 1912-1916. Disponible a:
Cataleg de les biblioteques de la UB