한국   대만   중국   일본 
Estret de Malaca - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Estret de Malaca

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de geografia físicaEstret de Malaca
Imatge
Tipus Estret i si Modifica el valor a Wikidata
Eponim Malaca Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio
Pais de la conca Malaisia , Indonesia i Singapur Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
  2° 30′ 00″ N, 101° 10′ 00″ E  /  2.5°N , 101.1667°E  / 2.5; 101.1667
Afluent
Riu Klang , Siak , Asahan river (en) Tradueix , Kampar River (en) Tradueix , Muda River (en) Tradueix , Rokan River (en) Tradueix , Barumun River (en) Tradueix , Kedah River (en) Tradueix , Merbok River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Profunditat 8.765 m Modifica el valor a Wikidata
Mida 930 ( longitud) km

L' estret de Malaca (en malai Selat Melaka , en indonesi Selat Malaka , en tailandes ??????? ?????? , en tamil ??????? ??????, Mal?kk? n?ri?ai , en xines : 馬六甲 海峽 / ?六甲 海? ) es un brac de mar que separa la peninsula de Malaca de l'illa indonesia de Sumatra . [1] D'una longitud d'uns 930 km, una amplada minima de 38 km i una fondaria minima de 25 m, es la via de comunicacio principal entre l' ocea Indic i el Pacific , i mes concretament entre la mar d'Andaman i la mar de la Xina Meridional . Rep el nom del sultanat de Malaca que va governar l’arxipelag entre els anys 1400 i 1511, el centre d’administracio del qual es trobava a l'estat actual de Malaca , Malaisia .

Des de la perspectiva economica i estrategica, l'estret de Malaca es una de les vies maritimes mes importants del mon.

De mitjana, 250 vaixells passen cada dia a traves de l'estret, que es una ruta de navegacio importantissima, ja que vincula tota la mar de la Xina amb l'ocea Indic i Europa a traves del canal de Suez . A la part central es on es troba la seva minima profunditat, cosa que condiciona el calat dels vaixells que el travessen. Els vaixells de mida i calat maxims aptes per travessar l'estret es coneixen com a Malaccamax (limitats a un calat de 20 m).

Etimologia [ modifica ]

L'estret de Malaca ve de de Sanscrit ?malak?  'l'arbre de Malaca'. L'estret va rebre el nom de Phyllanthus emblica per Parameswara (un reial de Sumatra), l'especie d'arbre o planta d'origen sud-asiatic [2] conreada al costat de les regions costaneres de l'estret, coneguda com a grosella de l'India [3] en angles i Malaka per la locals, [3] [4] que etimologicament derivaven del sanscrit ?malak? (?????) o ?malakah (?????). Aquests arbres de Malaca mes tard tambe es van adoptar com el nom de diverses entitats al costat de l'estret, es a dir, l'antic monarca del Soldanat de Malaca que es va establir nomes al segle  xvi , etc. [4]

Historia [ modifica ]

Els primers comerciants d' Arabia , Africa , Persia i els regnes del sud de l’India van arribar a Kedah abans d’arribar a Guangzhou . Kedah servia de port occidental a la peninsula de Malaca . Comerciaven amb articles de vidre, alcanfor, coto, brocats, ivori, sandal, perfums i pedres precioses. Aquests comerciants navegaven fins a Kedah amb el vent del monso entre juny i novembre. Retornaven entre desembre i maig. Kedah proporcionava allotjament, traginers, vaixells petits, basses de bambu, elefants, aixi com recaptacio d'impostos per a les mercaderies que havien de transportar-se per terra cap als ports orientals de la peninsula malaia com Langkasuka i Kelantan . Despres del segle X, els vaixells de la Xina van comencar a comerciar en aquests ports comercials orientals. Kedah i Funan van ser ports famosos al llarg del segle  vi , abans que el transport maritim comences a utilitzar l'estret de Malaca com a ruta comercial.

Al segle  vii , l'imperi maritim de Srivijaya amb base a Palembang ( Sumatra ) va pujar al poder, i la seva influencia es va estendre a la peninsula malaia i Java . L'imperi va obtenir un control eficac en dos punts principals del sud-est asiatic maritim; l'estret de Malaca i l' estret de la Sonda . Llancant una serie de conquestes i incursions en ports rivals potencials a banda i banda de l'estret, Srivijaya va assegurar la seva dominacio economica i militar a la regio, que va durar uns 700 anys. Srivijaya va obtenir grans beneficis amb el lucratiu comerc d’especies, per exemple. El sistema de comerc tributari amb la Xina i el comerc amb comerciants indis i arabs. L'estret de Malaca es va convertir en una important ruta comercial maritima entre l’India i la Xina. La importancia de l'estret de Malaca a les xarxes comercials mundials va continuar fins a segles posteriors amb l'ascens del sultanat de Malaca al segle XV, el sultanat de Johor i l'ascens de la moderna ciutat-estat de Singapur .

Des del segle  xvii , l'estret ha estat el principal canal maritim entre l’ocea Indic i l’ocea Pacific. Diverses grans potencies regionals han gestionat l'estret durant diferents periodes historics. [5]

A principis del segle  xix , els imperis holandes i britanic van establir una linia fronterera arbitraria a l'estret i van prometre cacar pirates pels seus bandols respectius; aquesta linia es va convertir en la frontera actual entre Malaisia i Indonesia. [6]

Importancia economica [ modifica ]

Localitzacio de l'estret de Malaca

L'estret es el principal canal maritim entre l' ocea Indic i l' ocea Pacific , que uneix les principals economies asiatiques com l' India , Tailandia , Indonesia , Malaisia , Filipines , Singapur , Vietnam , Xina , Japo , Taiwan i Corea del Sud . L'estret de Malaca forma part de la Ruta de la Seda Maritima que va des de la costa xinesa cap a l'extrem sud de l’India fins a Mombasa , des d’alla pel mar Roig a traves del canal de Suez fins a la Mediterrania , i d'alla fins a la regio de l' Adriatic superior fins a Trieste , al nord d’Italia, amb les seves connexions ferroviaries a Europa central i el mar del Nord . [7] [8] [9] [10] Mes de 94.000 vaixells [11] passen per l'estret cada any (2008), cosa que el converteix en l'estret mes transitat del mon, [12] transportant al voltant del 25% de les mercaderies comercialitzades al mon, inclosos petroli, productes manufacturats xinesos, carbo, oli de palma i cafe indonesi. [13] Aproximadament una quarta part del petroli transportat per mar passa per l'estret, principalment des de proveidors del Golf Persic fins als mercats asiatics. El 2007, s'estima que es transportaven 13,7 milions de barrils al dia a traves de l'estret, augmentant fins a 15,2 milions de barrils al dia el 2011. [14] A mes, tambe es un dels punts d’estrangulament mes congestionats del mon perque s’estreny a nomes 2,8 km d’amplada al canal Phillip (a prop del sud de Singapur). [15]

El calat d'alguns dels vaixells mes grans del mon (principalment petroliers) supera la profunditat minima de l'estret de 25 metres. Aquest punt poc profund es produeix a l'estret de Singapur. La mida maxima d’un vaixell que pot passar per l'estret es coneix com Malaccamax . El seguent pas mes proper a l'est, l'estret de la Sonda entre Sumatra i Java , es encara mes reduit i estret, cosa que significa que els vaixells que superen el Malaccamax han de desviar-se uns quants milers de milles nautiques i utilitzar l' estret de Lombok , l' estret de Macassar , el pas de Sibutu o l' estret de Mindoro .

Perills en la navegacio [ modifica ]

La pirateria ha estat un problema a l'estret. La pirateria havia estat alta als anys 2000, amb un augment addicional despres dels fets de l'11 de setembre de 2001. [16] Despres que els atacs van tornar a augmentar el primer semestre de 2004, les marines regionals van intensificar les seves patrulles a la zona al juliol de 2004. Posteriorment, els atacs a vaixells a l'estret de Malaca van caure, fins a 79 el 2005 i 50 el 2006. [17] Els atacs han caigut a gairebe zero en els ultims anys. [18]

Hi ha 34 naufragis , alguns datats de la Decada de 1880, al canal local TSS (el canal per a vaixells comercials sota l’Esquema de Separacio del Transit global). Aquests representen un perill de col·lisio a l'estret poc profund. [19]

El 20 d'agost de 2017, deu mariners de la Marina dels Estats Units van morir quan el destructor USS John S. McCain va xocar amb el vaixell mercant Alnic MC a poca distancia a l'est de l'estret mentre s'havien perdut les capacitats de govern. El vaixell havia comes una serie d'errors en els intents de mitigacio, canviant les seves llums externes a vermell sobre vermell ( vaixell no sota comandament ). [20]

Boirina anual del fum dels incendis forestals, que limita la visibilitat.

Un altre risc es la boira anual a causa dels incendis forestals a Sumatra , Indonesia . Pot reduir la visibilitat a 200 m, forcant els vaixells a frenar a l'estret ocupat. L'estret es utilitzat frequentment per vaixells de mes de 350 metres. [21]

Propostes per alleujar l'estret [ modifica ]

Tailandia ha desenvolupat plans per desviar gran part del transit de l'estret i, per tant, part de la seva importancia economica a una ruta mes curta: el govern tailandes ha proposat diverses vegades tallar un canal a traves de l’ istme de Kra , estalviant 960 km del viatge entre els dos oceans. La Xina s'ha ofert a cobrir els costos, segons un informe filtrat a The Washington Times el 2004. No obstant aixo, i malgrat el suport de diversos politics tailandesos, els costos economics i ecologics prohibitius suggereixen que aquest canal no es construira.

Una alternativa es instal·lar un gasoducte a traves de l’ istme de Kra per portar petroli als vaixells que esperen a l'altre costat. Els defensors calculen que reduiria el cost del lliurament de petroli a Asia en uns 0,50 $/barril (3 $/m 3 ). Myanmar tambe ha fet una proposta de gasoducte similar.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Winn , Patrick ≪ Strait of Malacca Is World's New Piracy Hotspot ≫. NBC News , 27-03-2014 [Consulta: 14 marc 2017].
  2. ↑ ≪ Phyllanthus emblica L. ≫ (en angles). Plants of the World Online . Royal Botanical Gardens, Kew. Arxivat de l' original el 1 juny 2022. [Consulta: 30 juny 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Lim, T.K. . ≪ Phyllanthus emblica ≫. A: Edible Medicinal And Non-Medicinal Plants . Springer Netherlands, 2012, p.  258 ?296. DOI   10.1007/978-94-007-4053-2_37 . ISBN 9789400740525 .  
  4. ↑ 4,0 4,1 ≪ The legendary Malaka tree ≫. Forest Research Institute, Malaysia, 25-04-2014. Arxivat de l' original el 27 setembre 2015. [Consulta: 27 setembre 2015].
  5. ↑ Pineda , Guillermo ≪ The Strait of Malacca as one of the most important geopolitical regions for the People's Republic of China. ≫. Academia.edu , 2012. Arxivat de l' original el 2017-01-30.
  6. ↑ Winn , Patrick ≪ Strait of Malacca Is World's New Piracy Hotspot ≫. NBC News , 27-03-2014 [Consulta: 14 marc 2017].
  7. ↑ Marcus Hernig: Die Renaissance der Seidenstraße (2018) pp 112.
  8. ↑ The Maritime Silk Road in South-East Asia.
  9. ↑ Could The Indian Navy Strangle China’s Lifeline In The Malacca Strait?
  10. ↑ ≪ Can Singapore’s shipping hub survive China’s Maritime Silk Road? ≫ (en angles). Supply Chain Asia, 30-03-2019. [Consulta: 26 agost 2021].
  11. ↑ Aljazeera.net Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine .
  12. ↑ Strait of Malacca - World Oil Transit Chokepoints Arxivat 2014-11-22 a Wayback Machine ., Energy Information Administration, U.S. Department of Energy
  13. ↑ Freeman , Donald B. The Straits of Malacca: Gateway or Gauntlet? . McGill-Queen's University Press , 2003. ISBN 0-7735-2515-7 .   . A book review citing this information can be found at University of Toronto Quarterly, Volume 74, Number 1, Winter 2004/5, pp. 528-530
  14. ↑ ≪ International - U.S. Energy Information Administration (EIA) ≫. Arxivat de l' original el 22 novembre 2014. [Consulta: 28 abril 2018].
  15. ↑ ≪ International - U.S. Energy Information Administration (EIA) ≫. Arxivat de l' original el 22 novembre 2014. [Consulta: 28 abril 2018].
  16. ↑ Raymond , Catherine Naval War College Review , 62, 2009, pag. 31?42.
  17. ↑ Piracy down 3rd year in row: IMB report Arxivat 2013-12-17 a Wayback Machine ., Journal of Commerce Online, gener 23, 2007
  18. ↑ ≪ Drastic drop in piracy in Malacca Straits ≫. maritimesecurity.asia , 21-04-2011. Arxivat de l' original el 7 novembre 2017. [Consulta: 28 abril 2018].
  19. ↑ Ali , Sharidan Mohd Ali. ≪ 34 wrecks in sealane threaten passing ships ≫. thestar.com.my , 02-01-2006. Arxivat de l' original el 12 octubre 2008. [Consulta: 28 abril 2018].
  20. ↑ Affairs , This story was written by U.S. 7th Fleet Public. ≪ UPDATE: USS John S. McCain Collides with Merchant Ship ≫. navy.mil . Arxivat de l' original el 5 novembre 2017. [Consulta: 28 abril 2018].
  21. ↑ Nachmani , Amikam. Turkey: facing a new millennium: Coping with Intertwined Conflicts (Europe in Change) . Manchester, United Kingdom: Manchester University Press, 8 novembre 2003. ISBN 9780719063701 .  


Vegeu tambe [ modifica ]

Bibliografia complementaria [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Estret de Malaca
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estret_de_Malaca&oldid=33425312 ≫