Estadi de Sarria
Nom en la llengua original	(ca) Estadi de la carretera de Sarria
Dades
Tipus	Instal·lacio esportiva
Construccio	1922
Data de dissolucio o abolicio	1997
Clausura	1997
Cronologia
1922	construccio , Arquitecte: Matias Colmenares Errea
18 febrer 1923	obertura
1937	Copa de l'Espanya Lliure
1982	Mundial de Futbol 1982
1992	Jocs Olimpics d'Estiu de 1992
1997	clausura
Caracteristiques
Estat d'us	enderrocat o destruit
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa	Sarria - Sant Gervasi (Barcelones)
Localitzacio	Passatge de Foraste 2-3
41° 23′ 35″ N, 2° 08′ 00″ E  /  41.3931°N , 2.1333°E  / 41.3931; 2.1333
Activitat
Propietat de	RCD Espanyol
Gestor/operador	RCD Espanyol
Capacitat maxima	43.667
Ocupant	RCD Espanyol

L' Estadi de Sarria (oficialment de la carretera de Sarria ), fou el camp de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997.

Historia [ modifica ]

Inicis [ modifica ]

La primera pedra es col·loca el 31 desembre de 1922 sota la supervisio de l'arquitecte Matias Colmenares , i el 18 de febrer de 1923, l' Espanyol inaugura el seu gran estadi, que rebe el nom de la carretera entre Barcelona i Sarria , en un solar que rebia el nom de La Manigua de Can Rabia donada la situacio i l'arbrat de tota mena que envoltava el terreny. El cost va ser de 170.000 pessetes d'aquell temps. La previsio inicial de 40.000 espectadors, pero a causa de la fallida de l'empresa constructora quan es va inaugurar nomes tenia capacitat per a 10.000 espectadors. El partit inaugural fou contra la Unio Esportiva Sants amb victoria blanc-blava per 4 a 1, el primer gol obra de Vicenc Tonijuan . El 1929, el club guanya la seva primera copa d'Espanya . El 10 de febrer, a l'estadi de Sarria, Josep 'Pitus' Prat marca el primer gol del primer campionat espanyol de Lliga . A l'equip del moment destacava per damunt de tothom ≪El Divi≫, Ricard Zamora . Pero, a mes dels diversos Campionats de Catalunya , no seria fins al 1940 que el club guanya la seva segona copa d'Espanya.

Successives ampliacions [ modifica ]

El 1948, el president Paco Saenz , amb la mediacio de la Federacio, recompra l'estadi, que pertanyia fins aleshores a la familia De la Riva, pel preu de cinc milions de pessetes. El 1951 s'enderroca el xalet i s'inaugura el gol sud. El president Francesc Perello va fer construir la nova tribuna i la graderia superposada l'any 1956, i el 1960 s'instal·la l'enllumenat artificial. ^[1]

Durant els anys 1960 hi aparegueren destacats jugadors com Cayetano Re , Marcial, Rodilla, Jose Maria i Munt; pero cal destacar sobretot a Ladislau Kubala (1963-1964) i Alfredo Di Stefano (1964-1967) que varen acabar la seva carrera a l'estadi de Sarria. Despres de baixar dos cops a Segona, el club recupera un bon nivell a inicis dels 1970, amb figures com Daniel Solsona i el xile Carlos Caszely .

Manuel Meler , el president del moment, completa la graderia sud, aixeca la nova tribuna superior, instal·la la lateral i recompongue la inferior i el gol nord, tot aixo en dotze anys.

Els anys 1980 i 1990 [ modifica ]

Mundial 1982 [ modifica ]

L'estadi de Sarria acolli tres partits del grup 3 de la segona fase de la Copa del Mon de futbol 1982 . La sort va fer que s'hi trobessin tres de les millors seleccions del moment i favorites al titol: Argentina (de Diego Maradona , Mario Alberto Kempes , Daniel Passarella …), Brasil (de Zico , Socrates , Cerezo , Falcao , Eder …) i Italia (de Dino Zoff , Claudio Gentile , Marco Tardelli , Paolo Rossi …). El partit clau fou el tercer, on Italia derrota Brasil per 3 a 2, en un gran encontre que ha quedat gravat com dels millors mai disputats. Italia passa a la ronda de semifinals i s'encamina directe cap al titol. ^{[2] [3]}

29 juny 1982 17:15 CEST

Italia	2?1	Argentina
Tardelli   57' Cabrini   67'	Informe	Passarella   83'

Estadi de Sarria , Barcelona

43,000 espectadors

Nicolae Rainea ( Romania )

Bruno Galler ( Suissa )

Belaid Lacarne ( Algeria )

2 juliol 1982 17:15 CEST

Argentina	1?3	Brasil
Diaz   89'	Informe	Zico   11' Serginho   66' Junior   75'

Estadi de Sarria , Barcelona

44,000 espectadors

Mario Rubio Vazquez ( Mexic )

Gilberto Aristizabal ( Colombia )

Gaston Castro ( Xile )

5 juliol 1982 17:15 CEST

Italia	3?2	Brasil
Rossi   5' ,  25' ,  74'	Informe	Socrates   12' Falcao   68'

Estadi de Sarria , Barcelona

44,000 espectadors

Abraham Klein ( Israel )

Thomson Chan ( Hong Kong )

Bogdan Dochev ( Bulgaria )

Altres esdeveniments [ modifica ]

Als anys 1980 destacaren sobre la gespa dos jugadors mitics al club, John Lauridsen i Thomas N'Kono . L'equip fou finalista de la Copa de la UEFA el 1988.

L'any 1992 fou seu de part del campionat de futbol dels Jocs Olimpics de Barcelona . ^[4]

Venda i enderroc [ modifica ]

Els problemes economics del club obliguen l'entitat a vendre l'estadi a promotors immobiliaris. L'ultim partit a Sarria es va jugar el 21 de juny de 1997, contra el Valencia CF , i l'Espanyol guanya per 3 a 2 i l'ultim gol el marca Jose Cobos. El 20 de setembre de 1997 es van fer servir 78 kg d'explosius per a enderrocar l'estadi i construir-hi uns pisos d'alt standing. L'operacio va ser liderada per Roma Sanahuja , del Grup Sanahuja , que van aportar el 55% del financament, i coparticipada per Argentaria (20%), l'RCDE Espanyol (16%) i la constructora de Florentino Perez OCP (9%). El club hi va acabar ingressant uns 60 milions d'euros. ^[5] L'Espanyol passa a jugar els seus partits a l' Estadi Olimpic Lluis Companys , a Montjuic , fins a l'any 2009, quan es trasllada a l' Estadi Cornella-El Prat .

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Estadi de Sarria