한국   대만   중국   일본 
Estacio d'Arago (historica) - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Estacio d'Arago (historica)

Infotaula estacióArago
Antiga Estacio d'Arago
Informacio general
Adreca actual Placa de Saragossa
Municipi Valencia Modifica el valor a Wikidata
Estat d'us Demolida
Map
  39° 28′ 27″ N, 0° 21′ 25″ O  /  39.47414°N , 0.35681°O  / 39.47414; -0.35681
Dades (Edifici)
Tipus noWD
Part de noWD
Caracteristiques
Estat d'us enderrocat o destruit Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Localitzacio noWD

L' Estacio d'Arago fou una de les estacions de ferrocarril de la Companyia de Ferrocarril Central d'Arago i el terminal a Valencia . Es construi el 1902 a una de les ramificacions de la sequia de Mestalla , [1] lloc que actualment ocupa l' avinguda d'Arago . Tancada el 1968 , fou demolida l'any 1974 . [2]

L'autor de l'estacio fou Joaquin Maria Belda Ibanez , [1] autor tambe de l'estacio dels ferrocarrils economics de Santa Monica ( 1892 ) amb semblant estil esclectic d'influencia neoclassica, pero amb una major grandesa i sobrietat decorativa. L' Estacio del Central d'Arago era el punt d'eixida de totes les comunicacions per ferrocarril de via ampla cap Arago i Catalunya .

Estava situada a l'actual placa de Saragossa, al final del passeig de l'Albereda , en una gran placa a la que s'arribava des del nou pont d'Arago , tambe anomenat d'Arago i construit als anys 30, i al costat del principi del Cami del Grau .

L'edifici destacava pel seu sentit sobri i majestuos, feta en un estil classicista , tipica de la trajectoria de Belda, immersa en l' eclecticisme de l'epoca. [1] Aixi, al reves del que ocorre al cos central sobresortint de l'Estacio de Santa Monica (coneguda com la del Pont de Fusta ) a la d'Arago gairebe no es ressalta, encara que si el destaca per mitja de pilastres . Un cos central, compost per nou buits d' arc de mig punt , dels quals tres corresponien al cos central, es rematava als extrems per dos cossos sortints, d'un buit, que a manera de torres , i que al seu torn eren els cossos laterals de l'edifici, creaven una especie de vestibul obert on destacava la marquesina central. En aquests cossos laterals s'obrien quatre buits corresponents amb les tres altures de l'edifici, ja que al primer pis n'hi havia dos. L'edifici es rematava amb una balustrada , excepte al cos central on hi havia ampit solid amb fronto realcat de perfil corb i ocul central.

El 2003 s'hi inaugura una nova estacio de metro subterrania que prengue el seu nom, l'estacio d' Arago .

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 1,2 Aldana 1999, pag. 212.
  2. Historia d' Algiros Arxivat 2008-03-02 a Wayback Machine ., per Carles Andreu Fernandez Pinero.

Bibliografia [ modifica ]

  • Aldana Fernandez , Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana , tom I, Consell Valencia de Cultura, Valencia 1999. ISBN 84-482-2220-2