Esquiadors alpins tot girant.
L'
esqui
es l'
esport d'hivern
i activitat humana que consisteix a lliscar sobre la
neu
,
[1]
fent servir esquis (originariament taules de fusta, ara sovint fetes de fibra de vidre o compostos semblants) o be una unica taula lligat/s als peus fent servir fixacions (snowboard).
[2]
L'esqui es practica durant tot l'any, ja que hi ha llocs amb glaceres com
Tignes
a
Franca
, on la temporada anual per a la practica d'aquest esport comenca cap a la fi del mes de setembre.
Amb el temps, mes persones s'han anat interessant en l'esqui - sia com a esport o entreteniment - a causa de l'augment d'estacions d'esqui.
[2]
Existeix una variant de l'esqui, que es practica sobre una taula, l'snowboard. Es una variant tambe de l'
skate
, tambe practicat sobre una taula.
Particularitats
[
modifica
]
Un practicant de l'esqui s'anomena esquiador, o
snowboarder
si porta taula.
Diversos tipus d'esqui son populars, especialment a climes freds, i molts tipus de competicions d'esqui estan reconegudes pel
Comite Olimpic Internacional
(COI), la
Federacio Internacional d'Esqui
(FIS) i altres organitzacions esportives.
A les regions on l'esqui ha estat tradicionalment mes arrelat, a les parts nevades d'Escandinavia, tant l'esqui recreatiu com competitiu pot referir-se a les variants d'
esqui de fons
,
esqui de muntanya
, aixi com a les internacionalment mes conegudes d'
esqui alpi
.
Per a molta gent, "esquiar" vol dir esqui alpi recreatiu on es visita una
estacio d'esqui
; compra els bitllets dels remuntadors o forfets, s'equipa amb roba d'abrigar, esquis, botes d'esqui, pals d'esqui, i puja en un telecadira o algun altre tipus de remuntador. En arribar al cim, l'esquiador surt del remuntador i comenca el descens, arrossegat per la gravetat. No es recomana que s'intenti llevat que s'hagi anat a una escola d'esqui o s'hagi apres a girar i frenar amb seguretat. Si no es el cas, la trajectoria que es pren pot esdevenir incontrolable i la velocitat que s'agafa, excessiva, reduida nomes per objectes estatics com ara arbres.
Esqui forapista
.
En aquest punt, la gent que no ha esquiat mai pot fer-se la seguent pregunta: "Per que ho hauria de fer?". Hi ha moltes respostes possibles, potser tantes com esquiadors, pero una resposta simple pot ser "perque es gaudeix". Es cert que hi ha el risc, pero curiosament aixo es precisament part de l'atractiu de l'esport; es, despres de tot, el metode de transport terrestre mes rapid sense assistencia mecanica. Es possible assolir una unio de cos i ment practicant aquest esport en la qual la ment encomana al cos actuar excepcionalment, mentre que el cos confia en la ment per no dirigir-lo cap a un estimball. Un sentit d'harmonia i d'experiencia aixi pot resultar en una sensacio de plenitud d'un mateix.
Amb mes de 5.000 anys d'historia,
[3]
els primers indicis de l'existencia de l'esqui es remunten a l'any 2500 aC. El primer d'ells es un gravat en pedra de
feldespat
que va ser descobert a l'illa de
Rodody
(
Noruega
) en el qual s'aprecia un cacador amb esquis, pero tambe n'existeixen d'altres, com una imatge d'un cacador entre
rens
a
Russia
. El primer text escrit en el qual s'esmenta aquesta activitat es troba 3000 anys despres. En ell, l'historiador
roma d'Orient
Procopi
descriu una cursa sobre la neu. D'altra banda, a la
Xina
tambe hi ha testimoniatges escrits que conten que els pobles nordics cacaven sobre
cavalls de fusta
que duien als peus.
[4]
[5]
L'esqui va neixer a causa de la complicacio per a desplacar-se, comerciar, lluitar o cacar en les zones on la neu pot acumular-se mesos seguits sense fondre's. En el
Holmenkollen Ski Museum
o en el
Nozawa Ski Museum
es troben alguns dels primers esquis i les diferents grandaries que tenien, sobrepassant alguns els 3 metres de longitud.
[6]
L'esqui es va popularitzar i va creixer prop de 1900. Pels europeus, apres dels seus veins
noruecs
, servia sobretot per gaudir. L'
esport
va continuar utilitzant l'equip nordic durant molt de temps. Aixo es pot veure a les il·lustracions dels primers
Jocs Olimpics d'Hivern
. La inauguracio va ser el 1924 a
Chamonix
,
Franca
. Nomes hi va haver cinc esports.
L'equip basic consta de:
- Un parell d'esquis (o taules d'esqui) amb les seves fixacions correctes
- Unes botes d'esqui adequades al tipus d'esqui, o disciplina i les quals han d'estar ajustades a les fixacions dels esquis que s'usaran en el descens.
- Encara que poca gent l'usa per comoditat, el casc es important, ja que per molt vetera que se sigui l'esqui no deixa de ser un esport extrem que implica riscos. Cada vegada mes gent fa servir el casc en aquests esports.
- Dos pals, que serveixen per tenir una bona percepcio del terreny, que permet a l'esquiador poder posicionar-se correctament. Els pals donen equilibri i ritme a mes de ser molt utils per impulsar i altres usos auxiliars.
- Roba abrigada
- Proteccions
- Dispositiu de localitzacio per si passa algun accident cal estar localitzat
Proves d'esqui
[
modifica
]
En totes les competicions la classificacio s'estableix en funcio del temps emprat en completar el recorregut. Existeixen les seguents modalitats:
- Descens
Es la prova mes llarga de totes, en el seu recorregut s'assoleixen les velocitats mes elevades de totes les disciplines, on el corredor haura de demostrar audacia i resistencia. Cada corredor realitza una sola baixada donant-se la primera placa a qui inverteixi menys temps.
- Super-G
Super-Gegant es una combinacio de la velocitat propia d'un gegant i la precisio necessaria per tracar les corbes en eslalom gegant, o que demanara al corredor una especial coordinacio. El recorregut es menys llarg que el Descens, cada corredor efectua una sola baixada i el guanyador es el que inverteix menys temps.
- Eslalom
Es desenvolupa sobre el recorregut mes curt de totes les disciplines, marcat amb portes de pals simples, els viratges son molt tancats requerint una especial habilitat en el seu encadenament. Com en eslalom Gegant cada participant realitza dues manigues diferents, tracades sobre la mateixa Pista, que s'haura celebrat el mateix dia. El guanyador sera qui acumuli menys temps en la suma de les dues baixades.
- Eslalom gegant
Reduint les distancies entre portes i amb menys portes que l'eslalom, el tracat exigeix girs mes tancats que les proves de velocitat, demandant una gran qualitat tecnica per part de l'atleta, qui efectua dues baixades per recorreguts de diferent tracat a la mateixa area i durant el mateix dia. El vencedor sera qui en la suma de les dues manegues o en la seva millor maniga acumuli menys temps.
- Combinada
Respon a la realitzacio d'una prova de velocitat (Descens) i una d'eslalom a dues manigues. La suma dels dos millors temps determina al guanyador. Les proves de Combinada requereixen una realitzacio exclusiva independent d'altres proves, tot i que els recorreguts tendeixen a ser menys llargs que les proves classiques. Aixi mateix es realitzen en el mateix dia. La Combinada ha de distingir-se de la valoracio anomenada tambe combinada, que resumeix qualificacions d'una Prova de velocitat o Gegant, sumades a la d'un eslalom, celebrades de forma classica, en dies diferents i que la qualificacio s'obte segons reglament per la suma de punts o de temps.
- Paral·lel
Es una especialitat poc practicada, que sol situar-se com a colofo d'una copa o lliga per sistema de punts. La prova consisteix en dos marcatges paral·lels sobre una pista mes curta que l'eslalom, on els corredors van actuant per parelles i que despres de dues baixades, cadascuna d'elles per un carrer diferent, guanya el que menys temps ha invertit. En ser el recorregut curt, s'aprecia una gran lluita en l'arribada a meta per ser el primer per part dels contendents fins a proclamar-se vencedor.
- ↑
Delaplace
, Jean-Michel.
L'Harmattan
.
L'Histoire du sport, l'histoire des sportifs
(en frances), 1999, p. 416.
ISBN 2-7384-7649-X
.
- ↑
2,0
2,1
JOUTY
, Sylvain. Omnibus.
Dictionnaire de la montagne
(en frances), 2009, p. 883.
ISBN 978-2-258-08220-5
.
- ↑
Formenti
; etal ≪Human locomotion on snow: determinants of economy and speed of skiing across the ages≫.
Proceedings. Biological Sciences
, 272, 1572, 2005, pag. 1.561-1.569.
DOI
:
10.1098/rspb.2005.3121
.
PMC
:
1559840
.
PMID
:
16048771
.
- ↑
≪
Ancient paintings suggest China invented skiing
≫.
China View
. Xinhua News Agency, 25-01-2006. Arxivat de l'
original
el 29 marc 2015. [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑
Marquand
, Edward. ≪
Before Scandinavia: These could be the first skiers
≫.
The Christian Science Monitor
, 15-03-2006. [Consulta: 8 marc 2015].
- ↑
Duran
, Xavier ≪Els esquis≫ (paper).
Sapiens
. Sapiens Publicacions [Barcelona], num.126, febrer 2013, p.20.
ISSN
:
1695-2014
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari