L' esmalt es una pasta vitria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la coccio, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superficie i forma del metall amb el qual s'uneix intimament. Quan es refreda, el metall queda cobert per una pasta vitrificada brillant si despres es poleix.

L'esmaltat es pot realitzar a partir d'un procediment sec o humit depenent de les tecniques d'aplicacio i dels processos que poden ser manuals i rudimentaris fins als mes sofisticats gracies a la tecnologia moderna. La tecnica de l'esmalt al foc s'ha utilitzat com a subsidiari de la metal·lurgia, com ara en el cas sumptuari, en joieria i orfebreria , o en el cas de la industria i en el de la fabricacio d'electrodomestics, senyalitzacions urbanes o revestiments arquitectonics.

Avui dia, l'esmalt es un dels mitjans d'expressio artistica mes perfeccionats que existeix. Es una materia dura, que pot ser brillant o mat, no decolora amb l'accio de la llum, es resistent als agents pol·luents, es facil de netejar i te una gamma infinita de tons. Pot ser de qualitat opaca o transparent i que permet la visio de la textura del suport conferint-li una riquesa materica no superada. ^[1]

Composicio [ modifica ]

L'esmalt es un producte quimic de formules molt precises i de composicio molt semblant al vidre o al cristall. Es un material de sintesi compost a partir de diverses materies primeres: el vitrificant, el fundent, els estabilitzants i els materials secundaris.

La fusio i el posterior refredament de la silice donen un material d'estructura amorfa, a diferencia del quars que presenta una estructura cristal·lina. Aquesta estructura amorfa dispersa la llum gracies a les successives capes d'atoms i molecules. L'esmalt en no tenir una estructura concreta es converteix en un material transparent que permet el pas de la llum.

El vitrificant [ modifica ]

El vitrificant es la silice , que es l'element principal de l'esmalt i que s'obte en forma de dioxid de silice (SiO₂),que pot ser arena silicia o vitrificada en la seva forma natural de quars o cristall de roca .

La silice es torna fluid a temperatures molt elevades, entorn els 1700 °C. S'utilitzen d'altres components per rebaixar la seva temperatura de fusio.

El fundent [ modifica ]

El fundent s'afegeix a la mescla per rebaixar la temperatura de fusio del vitrificant, es a dir, la silice. Si no es poses un fundent, la silice per si sol, donaria un material fragil i trencadis, amb el que seria impossible de treballar.

Se sol utilitzar carbonat sodic (Na₂CO₃), comunament conegut com a sosa, borat de sodi o borax (Na₂B₄O?·10H₂O) o tambe es pot utilitzar hidroxid de potassi (KOH) tambe denominada, potassa.

Els estabilitzants [ modifica ]

Els estabilitzants proporcionen duresa i cos a la materia. Tambe la insolubilitzen, ja que sense aquests components l'esmalt seria soluble en aigua. Se sol fer servir molt el carbonat de calci (CaCO₃). ^[2]

Materials secundaris [ modifica ]

Tambe s'afegeixen altres components com ara colorants o opacificants. Si es vol donar brillantor i densitat a la materia i conferir-li la ductilitat necessaria per ser apte per poder treballar l'esmalt se li afegira oxid de plom (PbO) o tetraoxid de plom o mini (Pb₃O₄).

La coloracio de l'esmalt durant la seva fabricacio es un proces summament complex en el qual intervenen moltes variables fisico-quimiques. A part dels colorants, tambe depen d'altres parametres com son: els components del vidre, la temperatura, el tipus de forn... Aixi com de la composicio propia del vidre, la proporcio del colorant i les possibles mescles de productes colorants. Es possible que un mateix compost doni colors diferents depenent del rang de temperatura assolit durant la fabricacio del vidre.

L' oxid d'estany (SnO) o el trioxid d'antimoni (Sb₂O₃), entre altres, s'utilitzen com opacificants de la materia i el resultat es un esmalt opac o opalescent segons la proporcio que s'hagi utilitzat.

Fabricacio [ modifica ]

Actualment, l'esmalt s'elabora en fabriques molt especialitzades i que utilitzen maquinaria sofisticada. Utilitzen unes proporcions exactes per a cada component.

Proces [ modifica ]

Es disposen les materies segons les proporcions desitjades a l'interior d'un gresol .

Per elaborar l'esmalt, primer s'escalfa gradualment el gresol a l'interior d'un forn durant vuit dies fins a arribar a la temperatura de 1400° C, que es l'habitual. Despres s'aboquen els components de l'esmalt dins el gresol i en una primera fusio dels components, s'obte un esmalt base, incolor i transparent, denominat fundent o frita , que s'utilitzara com a materia primera per aconseguir l'esmalt definitiu mitjancant una segona fusio. Seguidament, s'afegeixen els components colorants, tenint en compte les diferents composicions i mescles per assolir el color desitjat. La mescla s'introdueix dins el forn a 1400° C durant unes catorze hores aproximadament per 200 kg. de material. Transcorregut aquest temps, s'obte una massa fluida i de consistencia pastosa. Llavors s'extreu la massa del gresol amb l'ajuda d'uns cullerots grans amb manec llarg i es bolca sobre unes taules metal·liques, on es deixa refredar lentament fins que se solidifica. Un cop refredat i solidificat, s'obte un bloc circular i pla anomenat galeta. Tambe es possible fer una colada de massa a l'interior d'un motlle per aconseguir una galeta massissa de forma quadrada o decantar-se directament a l'aigua per aconseguir granalla. Mes tard, es fragmenten les galetes i es molturen en uns molins especials dotats de boles de porcellana o ultimament de resina sintetica d'extrema duresa, fins a aconseguir granuls mes o menys fins. Durant el proces del molturat s'ha d'evitar les possibles barreges de colors i s'ha d'anar molt amb compte d'aconseguir els granuls mes regulars possibles. A continuacio, l'esmalt se sotmet a diferents processos per eliminar la pols a partir d'extractors, aixi com possibles particules metal·liques mitjancant electroimants. Finalment, s'estableix la granulometria , es a dir, se separa el material segons les dimensions o la mida dels granuls, per mitja de sedassos amb malles de diferents obertures, en funcio de la mida de particula que es desitgi.

Presentacions [ modifica ]

Un cop elaborat l'esmalt, existeixen diverses formes de presentacio a l'hora de comercialitzar-lo. Aquestes son les mes habituals:

Granalla [ modifica ]

Quan s'acaba de fabricar l'esmalt al forn, aquest es pot refredar en forma de galeta o be mitjancant una colada en aigua. Amb la colada s'aconsegueixen porcions menudes de material, a manera de trossos de diferents mides i de perfil irregular.

Gra [ modifica ]

Es la presentacio mes habitual i la mes difosa dels esmalts. Generalment, l'esmalt es presenta en estat de pols o en gran fins que es comercialitzen en diferents granulometries (dimensions de les particules) estandarditzades, sent el numero 80 mesh una mida de particula de 0,419 mm, que es el mes habitual. L'estandarditzacio es refereix a la malla estandarditzada segons la normativa dels Estats Units utilitzada per garbellar i separar les particules mitjancant un sedac. El numero de la malla esta determinat per la quantitat d'obertures per polsada (25,4 mm) de malla metal·lica estandarditzada. La mida de cada sedas el determina el diametre del fil utilitzat per confeccionar la malla. El numero 80 es el mes habitual pero tambe se'n pot trobar del 150 i el 200 per esmalts transparents i fins i tot el 325 que presenta les particules mes petites.

Terrossos [ modifica ]

Els terrossos d'esmalt trossejat en fragments de mida similar, les quals les dimensions varien depenent del metode utilitzat per fracturar la galeta d'esmalt a la fabrica. L'esmalt en terrossos sol ser practicament inalterable si es de bona qualitat i en condicions d'absencia de pols i humitat no pateix alteracions.

Esferes [ modifica ]

Les esferes d'esmalt son petites boletes de la mida d'un cap d'agulla. S'empren per aconseguir textures a la superficie o determinats efectes decoratius. Se solen fixar a la capa previa d'esmalt amb adhesiu, fonent-se mitjancant la coccio.

Filaments [ modifica ]

Els filaments son barretes o fils molt fins d'esmalt. Es comercialitzen en una gamma de colors bastant variada i presenten una longitud i un gruix bastant uniforme. Permeten aconseguir efectes decoratius interessants.

Altres: La murrina [ modifica ]

La murrina o millefiori son cilindres de vidre mosaic. Aquests cilindres mes o menys gruixuts estan formats a partir d'agrupacions de filaments o peces de diferents colors previament fosos constituint formes. Quan el vidre encara esta calent es talla a petits fragments que donen lloc a murrines cilindriques amb formes decoratives policromes que apareixen en seccio. En tractar-se d'un tipus de vidre diferent, les murrines necessiten un temps de coccio mes elevat que els esmalts i aixo pot causar inconvenients. Tot i aixi, permeten crear efectes decoratius curiosos i es poden combinar amb els esmalts propiament dits. ^[3]

Tipus d'esmalts [ modifica ]

Els esmalts es poden classificar segons l'aspecte que agafen despres de la cuita, segons el resultat que ofereixen i el seu comportament davant la llum; independentment de la seva composicio (si porten o no plom) i del fabricant. Tambe es poden classificar a partir del seu comportament respecte a la temperatura.

Esmalts transparents [ modifica ]

Els esmalts transparents deixen passar totalment la llum i permeten veure la superficie del suport metal·lic. Son, potser, els esmalts que ofereixen els resultats mes atractius respecte a altres tipus d'esmalts. A mesura que augmenta el gruix de l'esmalt, la transparencia decreix i el color s'intensifica. La combinacio entre el color de l'esmalt i la superficie metal·lica que reflecteix la llum dona un resultat lluminos molt atractiu. Els suports que permeten millor aquesta lluminositat son l'or i la plata, gracies a la qualitat reflectora d'aquest. Aquest tipus d'esmalt es pot aplicar directament sobre el metall, pero per l'efecte del cromatisme groguenc propi dels reflexos de l'or, els esmalts de tons blaus i grisos, a causa de la mescla subtractiva dels colors, varien a tonalitats verdes o turqueses. Per contrarestar aquest efecte, s'aplica una capa de fundent especific sobre el suport metal·lic abans de comencar a aplicar l'esmalt de color.

Els esmalts que tenen de suport metal·lic el coure es poden aplicar directament sobre la superficie o aplicar una capa de fundent abans. Els grocs, blaus, o violetes son molt aptes, tot i que depenen de les caracteristiques de cada un i del fabricant.

Aquests esmalts permeten crear efectes molt curiosos sobre superficies texturades, gravades o tallades. Es poden utilitzar les tecniques mes habituals d'aplicacio d'esmalts.

El fundent [ modifica ]

El fundent es un esmalt transparent, que per les seves caracteristiques i usos es considera a part. Tambe es coneix amb el nom de flux en angles. Tal com s'ha dit, es un esmalt transparent i incolor, que principalment es fa servir com a capa de preparacio o recobriment dels metalls abans d'esmaltar. Serveix de proteccio al suport evitant l'oxidacio del metall i com a capa aillant d'aquest respecte de l'esmalt. Tambe serveix com a capa de preparacio per la fixacio dels pallons d'or o plata, fils metal·lics, etc., i com a capa de recobriment final de pintures vitrificables i calcomanies, aixi com per igualar la superficie de l'obra. Existeixen fundents especifics per cada metall, generalment, or, plata i coure, i per acabats.

Esmalts opacs [ modifica ]

Els esmalts opacs no deixen passar cap mena de llum i amaguen totalment el suport metal·lic. Presenten colors uniformes i tot i que es poden utilitzar sobre metalls preciosos com l'or i la plata, es fan servir habitualment sobre coure. Es poden aplicar directament sobre el suport o be es pot posar una capa de fundent abans. Si es posen diverses capes d'esmalts opacs una sobre de l'altre, el color de l'ultima capa es el que preval sobre els altres.

Tradicionalment, els esmalts opacs s'han aplicat amb la tecnica del champleve , pero tambe es fa servir el cloisonne i la tecnica de l'esmalt pintat.

Esmalts opalins [ modifica ]

Els opalins o opalescents, son esmalts translucids de colors iridescents, amb tonalitats lletoses entre el blanc i el blavos, que presenten una brillantor caracteristica, semblant a la cera, amb reflexos irisats. El seu nom ve donat per l'opal que tambe presenta aquestes caracteristiques peculiars. El to lletos dels esmalts opalins recorda en part a l'alabastre. L'opalescencia es deu al fenomen de la difraccio de la llum causada per les particules que componen l'esmalt. Tot i que tenen un aspecte molt atractiu, aquests esmalts son els mes dificils de coure, fins i tot, alguns requereixen dues fases de coccio. Si s'apliquen directament sobre el suport metal·lic per den gran part de la seva opalescencia, per aixo es mes adequat aplicar-los sobre una capa de fundent o sobre esmalts transparents. Tambe es poden aplicar sobre una capa d'esmalts opacs previament cuits per aconseguir un efecte similar al marbre. Els esmalts opalins presenten una gamma de colors bastant limitada: blancs, rosats, verds, blaus i grocs. ^[4]

Historia [ modifica ]

Antiguitat [ modifica ]

El treball de metalls a Occident es pot datar del 2000 aC; pero els vestigis mes antics d'esmalts es poden trobar a la zona del Mediterrani; concretament a l'illa de Xipre. Alla es van trobar peces de joieria esmaltada amb la tecnica de l' alveolat sobre or en tombes de la Civilitzacio micenica del mar Egeu. Tambe es va trobar un conjunt de sis anells de l' edat del bronze , del segle  xiii  aC del jaciment de Kouklia i un ceptre reial fet d'or del segle  xi  aC a la necropolis de Kourion . Actualment aquestes peces es troben al museu de Nicosia.

A la Grecia classica l'esmalt es va incorporar a la joieria en el segle  vi  aC pero desafortunadament actualment queden poques restes. En canvi, Roma va deixar mes vestigis a la Gal·lia francesa, que es conserven al Metropolitan Museum of Art (Nova York, EUA). Els celtes de la peninsula Iberica van deixar peces esmaltades amb la tecnica de l'excavat, sobretot en jaciments francesos.

A l'orient tambe es coneixien els procediments de l'esmaltat que van anar arribant a Occident a traves de les invasions periodiques dels pobles nomades procedents de les estepes eurasiatiques. Cal destacar als escites que eren un poble d'origen asiatic amb una avancada tecnologia orfebre i metal·lurgica. Aquests pobles junt amb el contacte grec van formar a la peninsula de Crimea una especie de taller internacional de joieria i orfebreria , on l'esmalt era ben conegut i utilitzat en peces molt refinades. ^[5]

Epoca Medieval [ modifica ]

L' Imperi Roma d'Orient dugue l'esmalteria a una esplendor insolita i a un nivell tecnic i artistic altissim, especialment en els anomenats alveolats d'or que es desenvoluparen fins al segle  xi dC. Aquest imperi va influir notablement en la introduccio de les tecniques mes refinades i complexes d'esmaltat a Occident en torn el segle  x dC, quan cediren el pas a Occident, on carolingis i otomans van crear els primers tallers importants d'Europa.

Entre els exemples romans d'Orient mes coneguts es troba la Pala d'Oro , conservada a l'esglesia de St. Marc de Venecia.

Durant l'edat mitjana, el cristianisme es va estendre per tot Europa i en ella renaixen i es perfeccionen tecniques de metalls i entre ells, l'esmalt. Aquestes tecniques estaven en mans quasi exclusivament dels monjos o artesans al servei de l'esglesia. Les peces eren de tematica religiosa i de culte.

A la peninsula Iberica, sobretot durant l'epoca de l' Andalus , l'esmalt tenia certes reminiscencies orientals. Va tenir gran interes artistic entre els regnes cristians del nord i tan sols el regne d'Asturies i part de Catalunya van quedar lliures d'aquesta influencia, despres de vuit segles d'ocupacio musulmana.

Les tecniques d'esmaltat medievals es van adaptar amb gran facilitat a les tematiques, formes i economies dels nous temps. Aixi es, que l'alveolat d'or sobre or es va anar convertint en la tecnica de l'excavat sobre coure, i despres es daurava. En aquells moments, els metalls preciosos escassejaven a Europa i era impossible competir amb el luxe oriental. El coure va ser el remei per a Carolingis i Otonians que van crear tallers importants, durant els segles  x i xi dC.

A partir dels segles  xii i xiii dC, la produccio mes important d'esmalts a Europa va ser a la ciutat de Limoges , al centre de Franca. Aquest centre va abastir de peces en esmalt Champleve tota l'edat mitjana. Principalment, les peces que produien eren: arquetes,reliquiaris, calzes, pixides, baculs, creus, navetes... i tot tipus d'objectes religiosos pel culte. A la regio del Llemosi es conserven moltes d'aquestes peces in situ. A la peninsula Iberica hi havia el taller de Silos que tenia molta influencia mossarab. Altres grans centres productors d'esmalt van ser les escoles del Mosa i el Rin, que tenien una major qualitat artistica i tecnica pero no son tan conegudes.

A finals del segle  xiii , amb l'arribada de l'art Gotic s'imposa una nova idea que diu que l'art ha de ser llum i que amb la llum s'arriba a Deu. Aixi doncs, es deixa enrere els esmalts romanics opacs per deixar pas a les vidrieres gotiques. Aquest canvi es devia a dues raons tecniques: el coneixement de les pastes vitries i els oxids colorants i el metall de base, el coure. Durant el Gotic, l'economia permet a l'Esglesia utilitzar la plata, que s'adequa be als nous vidres transparents. El vidre evoluciona, es perfecciona i gracies a les investigacions dels mestres vidriers, la paleta s'enriqueix com poden ser: el blau cobalt, el verd maragda o vermells intensos. Tambe es durant el Gotic que apareix la tecnica del baix relleu. Imp

revisiblement, l'hegemonia artistica de Llemotges decau i Italia agafa el relleu, principalment als tallers de Siena. Per raons historiques i politiques, Catalunya s'incorpora a

l'elaboracio d'esmalts amb tot luxe de detalls i acaba sent el segon centre d'importancia.

Mes endavant, al Renaixement , al Nord d'Italia passa del baix relleu a l'esmalt pintat, pero Limoges reneix de les cendres i en els tallers que encara conservaven coneixements tecnics ressorgeixen amb una estetica nova, molt a prop dels gravats que reprodueixen les pintures. Primer, son de tema religios, pero lentament apareixen temes profans i mitologics. En els segles XV i XVI, tot Europa es prolifica en triptics, poliptics, plaques policromades per juxtaposicio o superposicio de colors sense metall de separacio enmig. Cap al 1530, apareix la tecnica de la grisalla, que dona peu a esmalt monocroms, fruit de la copia dels gravats. Els tallers de Limoges mantenen el seu regnat. Apareix el blanc de Limoges, en honor del seu origen, que no es mes que un esmalt blanc semitranslucid que permet modelar les anatomies dels cossos en clarobscur, d'una manera dibuixistica. En aquesta epoca es comu trobar objectes com aiguamans , safates, plats, vaixelles, caixes, canelobres , estalvis..., completament recoberts d'esmalt vitrificat. Es necessari mencionar els noms de: Nardon Penicaud, Leonard Limousin , Pierre Courteys o Suzanne Court que esmaltaven imitant la pintura a cavallet. Aixo no obstant, l'esmalt aplicat a joieria i orfebreria no desapareix i existeixen exemples d'esmalts alveolats, fenestrats, etc., tant en el gotic com en el renaixement i la seva continuitat en el barroc i el rococo . ^[1]

Epoca Contemporania [ modifica ]

A l'ultim terc del segle  xix es tornen a recuperar les diverses tecniques d'esmaltar gracies a l'interes dels antiquaris, joiers i arqueolegs, pero tambe a l'epoca dels revivals artistics i a la revolucio industrial . Tot i aixi, es desenvolupara l'esmalt sobre ferro com a novetat per la incipient industria, per objectes utilitaris, plaques publicitaries o de senyalitzacio que han influit al posterior desenvolupament de l'esmalt artistic del segle  xx , tambe com a revestiment arquitectonic, mural d'interior, escultura urbana, etc.

Tambe s'escriuen els primers manuals tecnics a Franca; a la zona de Paris i de Sevres . La manufactura de Sevres ( porcellana i ceramica ) crea un centre d'investigacio de materials i tecniques que, entre el 1845 i el 1872, va incloure un taller d'esmalts sobre metalls on van sorgir grans obres i bons tecnics i artistes que formen la generacio de l'estil "neo" del segle  xix , sense la qual, avui no existiria l'esmalt.

D'altra banda, apareixen les exposicions internacionals, estimulades pel moviment angles de les Arts and Crafts i l' art Nouveau , o el Modernisme , en el cas de Catalunya, que fins al 1910 ocupa la vanguarda artistica europea. Durant aquesta epoca destaquen a Europa: Rene Lalique i Lluis Masriera , que son noms clau a Europa igual que Tiffany als EUA.

Entre les tecniques recuperades es troba la grisalla i els esmalts pintats i tecniques renovades com son l'excavat industrial, l'alveolat, el fals alveolat... Durant el modernisme es va popularitzar molt la tecnica del vitrall o Plique-a-jour . Mitjancant aquesta tecnica es van decorar la majoria de joies modernistes i naturalistes i japonitzants. A mes a mes, va apareixer un nou tipus de fabricacio d'esmalt, els opalins o translucids i una nova modalitat d'esmalt sobre un metall gravat mecanicament, el guilloche , del qual Karl Faberge es el seu millor ambaixador. Aquesta tecnica es una variant moderna del baix relleu esmaltat.

La mecanitzacio va incorporar el sistema transfer print (calcomania) i la serigrafia a les creacions dels segles  xix i xx , amb finalitat artesanal pero tambe comercial. Les tecniques d'esmaltar es transmetien a traves de les Escoles d'Arts i Oficis . ^[6]

A Catalunya, despres de l'esclat modernista dels esmalts aplicats a les joies creades per Lluis Masriera destaca, ja a comencaments del segle  xx , la figura de Maria Andreu i Estany , que va aprendre la tecnica a Londres i va instal·lar un taller a Blanes. Per a la formacio i consolidacio d'una escola local, l'anomenada Escola de Barcelona, es decisiva l'aportacio de Miquel Soldevila i Valls , que va exercir el seu mestratge a l' Escola Massana , de la qual tambe en va ser el director. Entre els deixebles de Soldevila es compten Josep Brunet, Joan Girones, Teresa Bach, Carme Llorens, Francesc Vilasis-Capalleja i el seu germa Andreu Vilasis , entre d'altres. Tots ells tingueren com a base el gran domini de la tecnica i el virtuosisme apresos de Soldevila, pero el van fer evolucionar, cadascu a la seva manera, fins a assolir unes identitats artistiques propies. Els moviments de renovacio liturgica al voltant del Concili Vatica II tambe van tenir incidencia en la tradicional aplicacio de l'esmalt a l'art liturgic. Destaca, en aquest sentit, l'obra realitzada per Montserrat Mainar al Monestir de Montserrat .(1958). Protagonistes de la renovacio conceptual i estetica de l'esmalt a la segona meitat del segle  xx son Pascual Fort , Perote Armegol o Nuria L. Ribalta. Sense oblidar els esmalts de gran format aplicats a l'arquitectura de Carles Madirolas , algun d'ells lamentablement destruit. Mentrestant, la tasca de formacio, promocio i difusio de l'art de l'esmalt que Soldevila va emprendre a l'Escola Massana, va ser represa per Andreu Vilasis a l' Escola de Llotja i, conjuntament amb Nuria L. Ribalta, mitjancant d'altres iniciatives, algunes de projeccio internacional, com el Museu de l'esmalt contemporani de Salou o la revista "L'Esmalt". ^[7]

Tecniques d'aplicacio [ modifica ]

La incorporacio de l'esmalt al metall pot fer-se de diferents maneres: Cloisonne, Champleve, Basse-taille, Plique-a-jour i Esmalt pintat. Cal dir que els noms donats als diversos procediments o tecniques son determinats segons el tractament que es dona al suport de metall.

Cloisonne [ modifica ]

Tambe es pot dir esmalt d'embanets, alveolat o tabicat. En castella es coneix com a tabicado .

La tecnica del cloisonne se sol utilitzar sobre or , plata o electre . Consisteix a col·locar lamines molt fines de metall de forma perpendicular al suport que es vol esmaltar i de manera que aquestes ressegueixin el contorn del dibuix. Aquests envans se solden al suport formant cel·les on es posa la pols d'esmalt. Tot seguit, es posa a un forn d'alta temperatura que fon la pols d'esmalt, despres es treu del forn i es tornen a omplir les cel·les amb mes pols d'esmalt i s'escalfa de nou. Aquest proces es repeteix fins que la cel·la queda plena. Quan s'hagi refredat es poleix. ^[8]

Cal tenir present que amb aquesta tecnica, a mes de la dificultat del treball d'adaptacio dels envans al suport, s'hi suma la de l'adaptacio a la forma del suport. Per tant, no sera el mateix realitzar un esmalt de tipus cloisonne en una superficie plana o en una irregular. ^[2]

A l'antiguitat i durant l'edat Mitjana, en orfebreria , sobretot en elements liturgics, s'aplicava en creus processionals, reliquiaris i tambe a petits altars. ^[9]

Champleve [ modifica ]

Tambe conegut amb el nom de campllevat, tret de camp o excavat. En castella se'n diu excavado o campeado . Es una de les tecniques mes primitives junt amb la tecnica cloisonne .

L'excavat es un sistema propi d'Occident, especialment de l'epoca Romanica. Se sol desenvolupar sobre una placa de coure o bronze, generalment molt decorada, per evitar que l'oxidacio tregui la brillantor obtinguda pel polit. ^[8] Aquesta tecnica, al contrari que l'alveolat, consisteix a rebaixar o treure parts de la superficie del metall que es vol esmaltar, formant solcs o cavitats segons el dibuix, on despres es diposita l'esmalt reomplint-les a nivell de la superficie del metall. ^[2]

Basse-taille [ modifica ]

El nom en catala es esmalt de baix relleu o en castella esmalte de bajo relieve o translucido.

Correspon a l'epoca Gotica. Es un procediment que neix del perfeccionament de la tecnica de l'excavat. Consisteix a aconseguir, mitjancant la talla amb burins i escarpes o el colpejat amb punxons o cisells, un molt subtil "baix relleu" en una lamina de metall, per a despres cobrir-lo en la totalitat de la seva superficie amb un esmalt transparent. ^[2]

Plique-a-jour [ modifica ]

Tambe anomenat finestrat o vitrall . Fenestrado en Espanyol. Es un proces minucios i d'habilitat vinculat a la joieria i l' orfebreria . La tecnica consisteix a calar la lamina de metall, es a dir, realitzar alveols sense fons on, en incorporar-hi els esmalts transparents o translucids, aquests, despres de cuits, resten a l'aire emparats

nomes pels envans de metall que els circumden a manera d'un vitrall. ^[10]

Cal dir que com mes grans o amples siguin els forats del finestrat, mes gran es la dificultat d'omplir-los d'esmalt, i sobretot, de fer-los aguantar en el moment de la cuita. Aquesta tecnica es propia de l'art Nouveau o Modernisme .

Esmalt pintat [ modifica ]

S'aplica l'esmalt sense cap mena de relleu ni enfonsament. Aquesta tecnica es mes propera a la pintura, ja que es deslliga de l' orfebreria i dels suports de metall previament realitzats amb alveols, excavats o gravats. En aquest cas, el suport de metall es completament llis pero amb una lleugera forma convexa per evitar les dilatacions i les contraccions patides a causa de la calor dins el forn, de manera que la planxa de metall no es trenqui. L'esmaltador fa servir el suport de metall com si fos una tela on s'apliquen diferents capes d'esmalts cobrint la totalitat de la peca, com si ho fes un pintor al seu llenc. Aixi mateix, es poden intercalar finissimes lamines de metalls purs, com pot ser l' or o la plata , denominats pallons, entre capa i capa d'esmalt a fi de donar mes lluminositat als esmalts o fer ressaltar formes o motius que interessin a la composicio. ^[10] Es una tecnica molt complicada i requereix molta dedicacio i minuciositat.

Niellat [ modifica ]

El niellat es un aliatge de plom, sofre i plata i es de color negre. Sovint es feia servir per aconseguir el mateix efecte que l'esmalt champleve. El resultat son dibuixos en negre metal·lic contra una base de fonament metal·lic. ^[11]

Esmalt incrustat [ modifica ]

Tambe conegut amb el nom de Email en ronde bosse. Es una tecnica per esmaltar superficies irregulars o objectes rodons o amb alt relleu. ^[11]

Grisalla [ modifica ]

La grisalla es un sistema d'aplicacio que ve donat per la consequencia complementaria derivada dels esmalts pintats i s'utilitza majorment per a la representacio de les carnacions humanes o altres motius ornamentals. Es treballa sempre sobre fons d'esmalt fosc, previament cuit, aplicant capes d'uns esmalts translucids especifics - opals, pastes blanques o be l'anomenat blanc de Llemotges -, a manera de relleu modelat amb mes o menys gruix, segons convingui al motiu a representar, per obtenir el clarobscur mitjancant la gamma de grisos. ^[10]

Esmalt ceramic [ modifica ]

Un esmalt ceramic es una mescla de diferents materials ( frita , caoli , silice , colorants) que s'aplica sobre la superficie d'una rajola o taulell i que posteriorment fon en un forn de coccio. Durant el refredament l'esmalt fos solidifica i forma un vidre que confereix a la superficie del taulell unes especials caracteristiques estetiques (color, lluentor, decoracio, etc.) i tecniques (duresa, impermeabilitat, polibilitat, etc.).

La preparacio dels esmalts consisteix a dosificar les primeres materies diverses i moldre-les amb aigua dins d'un moli, amb el fi d'obtenir una pasta o barbotina d'esmalt amb una consistencia (40-50% d'aigua) que permeta la correcta aplicacio de la suspensio sobre el taulell.

Si el vidriat que s'aplica sobre el taulell no es pas opac sino transparent aquesta no sol denominar-se esmalt, sino vernis . En la composicio dels esmalts entra sempre l'element formador del vidriat, que es la silice en estat pur ( quars ) o amorf ( arena ), un fundent (el mes habitual historicament a Valencia ha estat el plom ; ara s'empra molt el zirconi ) que rebaixa el punt de fusio d'aquesta, i un opacificant que emblanqueix la coberta vitria, sobre la qual es poden plasmar posteriorment decoracions policromes a traves de serigrafia o altres mitjans.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Arts decoratives
• Pascual Fort
• rajola de Valencia
• Porcellana
• Majolica
• Pisa (ceramica)
• Terracota
• Ceramica
• Ceramica vidrada

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• BARTOLOME, Alberto (coord). Las Artes Decorativas en Espana. Madrid: Espasa Calpe, 1999. (Summa Artis. Historia General del Arte; XLV) ISBN 84-239-5488-9 (Tomo 45-1)
• CAMPBELL, Marian. Medieval Enamels. London: Victoria & Albert Museum, 1983. ISBN 0-11-2903851
• LOPEZ-RIBALTA, Nuria.; PASCUAL i MIRO, Eva. El Esmalte al fuego sobre metales. Barcelona: Parramon Ediciones, 2008. ISBN 978-84-342-3385-0 .
• MALTESE, Corrado. Las tecnicas artisticas. Madrid: Catedra, 2001. ISBN 84-376-0229-7 .
• MARTIN ANSON, M.L.. Esmaltes en Espana. Madrid: Editorial Nacional, 1984. ISBN 84-276-0635-4 .
• MEMBRADO TENA, Joan Carles (2001). "La industria ceramica de la Plana de Castello". Diputacio de Castello, num. 42. Castello de la Plana. 590 p.
• VILASIS FERNANDEZ-CAPALLEJA, Andreu. L'art d'esmaltar. Barcelona: Edicions Sirocco, 1982. ISBN 84-85809-15-7 .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Esmalt

• The Enamelist Society
• Tecnica d'esmaltar champleve, 1100-1250 (video en angles)
• Proces d'esmaltat d'un fermall (video en angles)
• Centre d'Informacio i Difusio de l'Art de l'Esmalt