| Part d'una
serie
sobre
|
| Cristianisme oriental
|
|---|
 |
Principals comunions
- Ortodoxia
- Ortodoxia oriental
(
copta
,
Tewahedo Ortodox
-
etiop
i
eritreu
-,
armenia
,
Cilicia
,
siriaca
,
india
)
- Catolicisme oriental
(
ucrainesa
,
siro-malabar
,
maronita
,
melquita
,
armenia
,
caldea
,
siro-malankara
,
rutena
,
hongaresa
,
eslovaca
,
siriaca
,
copta
,
eritrea
,
romanesa
,
etiop
,
italo-albanesa
,
serbo-croata
,
russa
,
macedonia
,
albanesa
,
belarussa
,
bulgara
,
grega
,
altres
)
- Esglesia d'Orient
(
assiria
i
antiga
)
|
|
|
|
|
Ritus liturgics orientals
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Esglesia de Sant. Jordi
, es una
esglesia monolitica
de
Lalibela
.
L'
Esglesia unitaria ortodoxa etiop
(
amharic
:
?????? ?????? ???? ?? ??????
,
Jeitjop'ja ortodoks te?ahedo betekrestjan
), coneguda tambe com a
Esglesia
Copta
d'
Etiopia
,
Esglesia Tawahedo
o simplement
Esglesia Etiop
, es una
esglesia ortodoxa oriental
, en el passat part de l'
Esglesia Copta
pero ara
autocefala
, es a dir, que te el seu propi patriarca (des de
1959
; abans depenia del patriarca copte d'
Alexandria
). El cap de l'esglesia porta el titol d'
Abuna-Patriarca
i resideix a
Addis Abeba
. Reconeix i accepta el papa de tots els coptes i patriarca d'Alexandria
Shenouda III
i tambe el patriarca copte d'Eritrea, formant una unica Esglesia. Des de l'
11 de juliol
de
1992
, es l'Abuna Pau. Dins de les esglesies cristianes es la mes propera a les tradicions
jueves
. Te al voltant d'uns 45 milions de fidels (60% de la poblacio d'Etiopia). Forma part del conjunt d'esglesies anomenades dels tres concilis.
Canon biblic
[
modifica
]
El canon de l'esglesia etiop es mes ampli que els d'altres grups cristians. El canon "breu" de l'Antic Testament inclou els llibres que es troben en la
Biblia dels Setanta
acceptats pels ortodoxos, mes el
Llibre d'Henoc
, el
Llibre dels Jubileus
, el
primer
i
segon llibre d'Esdres
, els
Llibres de Meqabyan
, i el Salm 151. Els tres llibres dels
Macabeus
son completament diferents en contingut dels seus
homonims
de les altres confessions cristianes. Hi ha tambe diferencies quant a l'ordre dels llibres. L'Esglesia etiop te tambe un canon extens, que inclou mes llibres.
Les cerimonies religioses de l'Esglesia Etiop se celebren en idioma
Gueez
, antiga llengua del
Regne d'Axum
i
llengua liturgica
del
cristianisme
etiop almenys des de l'arribada dels
Nou Sants
, que arribaren a Etiopia fugint de les persecucions contra els
monofisites
que seguiren al
Concili de Calcedonia
. A ells es deu la traduccio al gueez de la
Biblia dels Setanta
.
Similituds amb el judaisme
[
modifica
]
L'Esglesia etiop li dona mes importancia a l'
Antic Testament
que d'altres esglesies cristianes, i els seus fidels practiquen ritus propis del
judaisme
ortodox:
- Els nens mascles son
circumcidats
al vuite dia del seu naixement.
- Tenen normes alimentaries estrictes que prohibeixen el consum de carn de porc i de peix sense escates, i regulen fins i tot com han de sacrificar-se els animals.
- Tenen dos dies sagrats, el diumenge i el dissabte.
- Fan sacrificis d'animals (xais o cabrits, principalment).
- Les dones tenen prohibit l'assistencia a l'esglesia durant la
menstruacio
. Igual que les dones jueves ortodoxes, quan son a l'esglesia han de tapar-se els cabells amb un mocador gran, anomenat
shash
.
- Els homes i les dones se senten en llocs separats durant les cerimonies, com tambe passa en el judaisme ortodox. Els fidels es treuen les sabates quan entren a l'esglesia, d'acord amb el passatge d'
Exode
3, 5, en el que Deu, des de l'arbust en flames, ordena a
Moises
que es descalci en terreny sagrat.
- Les esglesies estan construides seguin un esquema inspirat en el
Temple de Salomo
, dividit en tres parts: un santuari tancat (
qeddeste-qeddusan
), on es guarda el
tablot
en un petit cofre de fusta, un espai sagrat (
queddest
) on es dona l'
Eucaristia
, i un cor (
qene mahelet
), on els sacerdots llegeixen les Escriptures.
Arca de l'Alianca
[
modifica
]
Segons la tradicio, a l'esglesia de Santa Maria de Sio, a
Axum
, es custodia l'
Arca de l'Alianca
, que hauria estat portada a Etiopia per
Menelik I
, fill de
Salomo
i de la
reina de Saba
. L'esglesia etiop a causa de l'antiga tradicio sobre la cura de l'arca, sempre s'ha resistit a les pressions dels
arqueolegs
moderns per estudiar l'Arca de l'Alianca; i sols es pot suposar la seva possible real ubicacio en aquesta esglesia, a traves de proves arqueologiques indirectes.
Totes les esglesies ortodoxes d'Etiopia tenen un
tabot
, replica de les taules que es guarden a l'Arca de l'Alianca original. El
tabot
es un quadrat de 15 cm de costat, fet d'
alabastre
,
marbre
, o fusta d'
acacia
. Es guarda en un
cofre
ricament adornat que es mante allunyat de la vista del public. El
tabot
es tret en processo en el dia de la festa de la seva respectiva esglesia, o en la gran festa de
T'imk'et
(
Epifania
).
Enllacos externs
[
modifica
]