L' homonimia (del grec homo- , "igual", i -onoma , "paraula") es una relacio lexica que s'estableix entre dos homonims, es a dir, paraules que presenten identitat formal (fonica o grafica) pero son semanticament diferents. ^[1] En altres paraules la qualitat que es dona en una llengua o idioma quan existeixen paraules que tenen un significat diferent, malgrat que s'escriuen o pronuncien igual. ^[2]

Les paraules homonimes poden ser homografes (d'igual escriptura) o homofones (d'igual pronunciacio). En catala, les paraules homofones poden ser homografes, mentre que les homografes son generalment homofones (tanmateix, per exemple, "sou" es pronuncia amb una ≪o≫ oberta si es el mot que correspon al nom 'salari' i amb una ≪o≫ tancada si es tracta d'una forma del verb "ser"; en angles tambe canvien de categoria gramatical mots com "lead" -segons com es pronuncii la vocal- o "import" i "export" -segons on es faci la vocal tonica).

En el cas de l'homonimia, la semblanca entre ambdos mots es casual: els dos termes han seguit una evolucio diacronica i han acabat per adquirir significants iguals; tanmateix, els seus significats son totalment diferents. Tot i no tenir una vinculacio real, sovint s'ha associat l'homonimia amb la polisemia . La diferencia que presenta la polisemia respecte de l'homonimia es que dues paraules son polisemiques quan tenen un mateix origen i, ^[3] mitjancant procediments com la metafora o la metonimia , el significat original ha donat lloc a altres significats. Aixi doncs, son homonimes paraules com coma (signe de puntuacio, femeni) i coma (quadre clinic, masculi), clau (per obrir panys, femeni) i clau (tija de ferro, masculi), etc.

Hi ha, en resum, tres tipus de mots homonims:

• Homonims totals, que s'escriuen i es pronuncien igual
• Homofons , que coincideixen en la manera de pronunciar-se, pero no s'escriuen exactament igual.
• Homografs , que coincideixen en l'escriptura, pero tenen algun so diferent.

Referencies [ modifica ]