Una
entitat local menor
(tradicionalment anomenada
pedania
), es una forma d'
administracio local espanyola
que, segons l'Estatut Municipal del
1924
, es definia com aquell "agregat, parroquia, llogaret, caseria o vilatge que, essent dins d'un municipi i constituint un nucli separat d'edificacions, formen un conjunt de persones i bens amb interessos col·lectius diferenciables dels generals del
municipi
". Es regeixen per les diverses lleis reguladores de les
comunitats autonomes
i per la Llei Reguladora de les Bases de Regim Local (Llei 7/1985, de 2 d'abril):
[1]
- L'entitat havia de tenir un organ unipersonal executiu d'eleccio directa (l'
alcalde pedani
).
- Aixi mateix hauria de disposar d'un organ col·legiat de control, el nombre de membres del qual no podia ser inferior a dos ni superior al terc del nombre de regidors que formin el respectiu
ajuntament
. La designacio dels membres de l'organ col·legiat de l'entitat local menor es feia segons els resultats de les eleccions per a l'ajuntament en la seccio o seccions constitutives de la circumscripcio per a l'eleccio de l'organ unipersonal. Tanmateix, es podia establir el regim de consell obert.
- Els acords sobre disposicio de bens, operacions de credit i
expropiacio forcosa
havien de ser ratificats per l'ajuntament.
En l'actualitat, aquesta figura administrativa ha estat substituida del
1987
enca a
Catalunya
per una nova figura: l'
entitat municipal descentralitzada
. Aquestes entitats de descentralitzacio municipal es governen per una junta de veins, al capdavant de la qual hi ha el president de l'entitat local menor. Es poden constituir a demanda del nucli de poblacio que aspira a convertir-se en entitat local menor o a peticio del mateix ajuntament, o be per acord de govern de la comunitat autonoma, segons els casos.
Habitualment, les entitats locals menors descentralitzades corresponen a antics
municipis
que d'aquesta manera recuperen una part de l'autonomia perduda, o a nuclis de poblacio de prou entitat o amb un grup de veins prou dinamic dins de municipis extensos amb diverses localitats a l'interior.
En altres comunitats autonomes tenen denominacions especifiques, com ara
entitat local autonoma
a
Andalusia
,
junta veinal
a
Cantabria
o
parroquia rural
a
Asturies
.
Competencies
[
modifica
]
Les entitats locals menors tenen competencies generiques sobre:
- La
gestio
i l'aprofitament del seu
patrimoni
.
- Prestacio de serveis basics i elementals que afectin directament i exclusivament el nucli de poblacio diferenciat que li serveixi de base. Com a tals s'entenen: obres en carrers i camins rurals, policia urbana i rural, activitats a la via publica, enllumenat public, aigua potable, clavegueram i tractament adequat d'aigues residuals, neteja viaria, recollida d'escombraries, activitats culturals i socials.
- Atorgament de llicencies d'obres, quan el municipi tingui un pla aprovat.
En les normatives d'algunes comunitats autonomes s'opta per una relacio mes detallada de les competencies d'aquestes entitats (vegeu, per exemple, el cas
catala
).
Les pedanies
[
modifica
]
La divisio en pedanies es caracteristica, per exemple, de la
regio de Murcia
, amb diversos municipis que freguen o fins i tot superen 1.000 km² d'extensio. Tambe son comunes a la
provincia de Lleo
, on la gran major part dels pobles son pedanies i on superen la quantitat de 1.300. A partir d'aquesta realitat viva, el dret administratiu local espanyol des del
segle
xix
imposa aquest terme i aquesta estructura al conjunt de l'Estat.
A
Hispanoamerica
, per exemple, a la provincia
argentina
de
Cordoba
, les pedanies son les subdivisions dels departaments.
Papereta electoral per a les eleccions de vocals de Mareny de Barraquetes, 2019.
Llista completa de les 7 entitats locals menors del
Pais Valencia
i de l'unica existent a les
Illes Balears
. Al costat del nom de l'entitat s'especifica el
municipi
al qual pertany i la
comarca
(l'
illa
, en el cas balear). Pel que fa a
Catalunya
, on son anomenades
entitats municipals descentralitzades
, vegeu-ne la llista completa
aqui
.
Illes Balears
Pais Valencia