Enrico De Nicola

Biografia
Naixement	9 novembre 1877 Napols (Italia)
Mort	1r octubre 1959 (81 anys) Torre del Greco (Italia)
Sepultura	Cementiri de Poggioreale
President de la Cort Constitucional d'Italia 23 gener 1956 ? 26 marc 1957 ← cap valor ? Gaetano Azzariti  → Senador del Senat italia 25 juny 1953 ? 11 juny 1958 Legislatura: 2a legislatura d'Italia President del Senat de la Republica Italiana 28 abril 1951 ? 24 juny 1952 ←  Ivanoe Bonomi ? Giuseppe Paratore  → Senador vitalici d'Italia 12 maig 1948 ? 1r octubre 1959  ( mort en el carrec ) 1r President d'Italia 1r gener 1948 ? 12 maig 1948 ← cap valor ? Luigi Einaudi  → Cap d'Estat provisional d'Italia 1r juliol 1946 ? 31 desembre 1947 ← cap valor ? Alcide De Gasperi  → Diputat de la Consulta Nacional del Regne d'Italia 25 setembre 1945 ? 24 juny 1946 Diputat del Regne d'Italia 24 maig 1924 ? 21 gener 1929 Legislatura: 27a legislatura del Regne d'Italia Diputat del Regne d'Italia 11 juny 1921 ? 25 gener 1924 Legislatura: 26a legislatura del Regne d'Italia President de la Cambra de Diputats del Regne d'Italia 26 juny 1920 ? 25 gener 1924 ←  Vittorio Emanuele Orlando ? Alfredo Rocco  → Diputat del Regne d'Italia 1r desembre 1919 ? 7 abril 1921 Legislatura: 25ena legislatura del Regne d'Italia Diputat del Regne d'Italia 27 novembre 1913 ? 29 setembre 1919 Legislatura: 24a legislatura del Regne d'Italia Diputat del Regne d'Italia 24 marc 1909 ? 29 setembre 1913 Legislatura: 23rd Legislature of the Kingdom of Italy (en) Senador del Regne d'Italia Jutge de la Cort Constitucional d'Italia 26 marc 1957
Dades personals
Religio	Catolicisme
Formacio	Universitat de Napols Frederic II (valor desconegut–1896) Liceo Statale Antonio Genovesi (en)
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupacio	politic , jutge , advocat , periodista
Partit	Partit Liberal Italia
Membre de	Consulta Nacional
Premis (5 juny 1956)   Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Merit de la Republica Italiana   Chief of the Military Order of Italy (en)   Gran Creu 1a classe de l'Orde al Merit de la Republica Federal Alemanya   President of order of the Star of Italian Solidarity (en)
Signatura

Enrico De Nicola ( Napols ,   9 de novembre de 1877   - Torre del Greco ,   1 d'octubre de 1959 ) fou un jurista, periodista i politic del Partit Liberal Italia . ^[1] Va ser president provisional d' Italia entre 1946 i 1948 i primer president de la Republica italiana des de l'1 de gener de 1948 fins a l'11 de maig d'aquest mateix any. ^[2]

Biografia [ modifica ]

Enrico De Nicola va neixer a Napols i es va fer famos com a advocat penalista . Va estudiar dret a la Universitat de Napols, es va graduar el 1896. ^[3] Com a liberal va ser escollit diputat per primera vegada el 1909 i, de 1913 a 1921, va ocupar carrecs governamentals menors fins a l'arribada del feixisme , quan es va retirar de la politica. vida. Va exercir com a sots-secretari d'estat per a les colonies al govern Giolitti (novembre de 1913 - marc de 1914) i subsecretari d'estat per al Tresor al gabinet d'Orlando (gener-juny de 1919). El 26 de juny de 1920 va ser elegit president de la Cambra de Diputats, ocupant el carrec fins al gener de 1924. Va ser nomenat senador pel rei Victor Emmanuel III el 1929, pero es va negar a ocupar el seu esco i mai va participar en els treballs de l'Assemblea. ^[4]

Va tornar a la seva practica d'advocat, nomes va tornar a interessar-se per la politica despres de la caiguda del feixisme italia . Despres de la caiguda del poder de Benito Mussolini l'any 1943, el rei Victor Emmanuel va intentar treure la monarquia de la seva col·laboracio amb el regim feixista; De Nicola va ser potser el mediador mes influent en la transicio posterior. El fill del rei Umberto va adquirir un nou titol de "Tient General del Regne" i es va fer carrec de la majoria de les funcions del sobira. Victor Emanuel va abdicar mes tard; Umberto va esdevenir rei com a Umbert II i es va celebrar un referendum constitucional, guanyat pels republicans. Es va escollir una nova Assemblea Constituent i el primer ministre Alcide de Gasperi va esdevenir cap d'estat en funcions durant unes setmanes quan Umberto II va ser exiliat i va abandonar Italia. Aleshores, l'Assemblea Constituent va escollir De Nicola Cap d'Estat provisional el 28 de juny de 1946, amb el 80% dels vots, a la primera volta de votacions. Giulio Andreotti va recordar mes tard que De Nicola, un home de gran modestia, no estava segur d'acceptar la nominacio, i va patir frequents canvis d'opinio davant la insistencia reiterada de tots els principals liders politics. Andreotti va recordar que el periodista Manlio Lupinacci va fer llavors una crida a De Nicola a les pagines d'Il Giornale d'Italia: "Excel·lencia, si us plau, decideixi si pot acceptar acceptar...". ^[5]

El 25 de juny de 1947, De Nicola va dimitir del carrec per motius de salut, pero l'Assemblea Constituent el va reelegir immediatament l'endema, havent reconegut en el seu acte signes de noblesa i humilitat. Despres de l'entrada en vigor de la Constitucio italiana , va ser nomenat formalment "President de la Republica Italiana" l'1 de gener de 1948. Finalment, es va negar a ser candidat a les primeres eleccions constitucionals del maig seguent, en que Luigi Einaudi va ser elegit al Quirinal . la seu formal de la presidencia italiana. ^[6]

Va morir a Torre del Greco , a la provincia de Napols , l'1 d'octubre de 1959. ^[7]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Enrico De Nicola