De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Enric I de Verdun
(? -
31 de maig
de
1091
) era
canonge
i
ardiaca
del
capitol
de la
Catedral de Sant Lambert
i
princep-bisbe
del
principat de Lieja
de 1075 fins a la seva mort el 1091.
Era el fill del comte
Frederic de Toul
i un nebot de
Godofreu IV
, duc de
Baixa Lorena
.
[1]
El renom ≪Verdun≫ no es lligat a una familia, pero prove del fet que va estudiar a l'escola catedratica de la ciutat de
Verdun
, abans d'arribar a Lieja.
Al moment de la mort del seu predecessor, Teodui de Baviera, la
Lluita de les Investidures
estava al seu punt algid. El capitol va voler nomenar l'abat del
principat de Stavelot-Malmedy
, un cert Teodoric, preferit del papa. Pero el rei
Enric IV
no ho va apreciar gaire i Godofreu IV va proposar el seu nebot, aleshores ardiaca al capitol de la
catedral de Sant Lambert
de
Lieja
.
L'actitud d'Enric de Verdun va ser forca ambigua. Al
Sinode de Worms
va votar en favor de la destitucio del
Papa Gregori VI
, al seu bisbat en canvi va aplicar les prescripcions de la reforma gregoriana. Aixi va assetjar el 1082 l'abadia de
Sint-Truiden
junts amb el seu fidel
Arnold I
de
Loon
per a imposar el seu abat candidat contra el candidat preferit pels monjos i investit per Enric IV. Enric va obtenir el sobrenom ≪el pacific≫ perque va reeixir a instal·lar la
pau de deu
i instaurar un tribunal de pau. Teoricament, aquest tribunal hauria hagut d'evitar els reglaments de comptes privats amb les armes, pero de fet, a poc a poc els comtes i els clergues es van sostreure a la jurisdiccio d'aquest tribunal que acabara tractant nomes litigis privats. Va morir el 31 de maig de 1091 i van sebollir-lo a la col·legiata de la Mare de Deu de
Huy
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Jean-Louis Kupper,
Liege et l'eglise imperiale XI
e
-XII
e
siecles,
Bibliotheque de la Faculte de Philosophie et Lettres de l'Universite de Liege, tom 228, Paris, Les belles Lettres, 1981, 573 pagines
