Enric I d'Empuries

Biografia
Naixement	1400 (Gregoria) Medina del Campo
Mort	1445 (Gregoria) (44/45 anys) Calataiud (provincia de Saragossa)
Causa de mort	Ferides de la batalla d'Olmedo
Sepultura	Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
31e Comte d'Empuries
1436 ? 1445 ←  Alfons el Magnanim ? Enric d'Arago i Pimentel  →
38e Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume
1409 ? 1445
Lord senyoria de Sogorb
Regent
Activitat
Ocupacio	cavaller
Altres
Titol	Senyor de Sogorb Duc de Villena Infant d'Arago
Familia	Dinastia Trastamara
Conjuge	Caterina de Castella i de Lancaster (1420 (Gregoria) –) Beatriz Pimentel y Enriquez (1444 (Gregoria) –)
Fills	Enric d'Arago i Pimentel   ( Beatriz Pimentel y Enriquez )
Pares	Ferran d'Antequera   i  Elionor d'Alburquerque
Germans	Elionor d'Arago i d'Alburquerque , Maria d'Arago i d'Alburquerque , Sanc d'Arago i d'Alburquerque , Pere d'Arago i d'Alburquerque , Alfons el Magnanim i Joan el Sense Fe

Enric d'Arago ( Medina del Campo , ca. 1400 - Calataiud , 1445) ^[1] va ser un infant d'Arago , germa dels monarques Alfons el Magnanim i Joan el Sense Fe .

Va ser el tercer fill de Ferran d'Antequera i de la seva muller Elionor d'Alburquerque . De ben jove, va ser nomenat mestre de l' Orde de Sant Jaume el 1409 i tambe comte d'Alburquerque. Joan II de Castella el va nomenar duc de Villena el 1420, i el seu germa Alfons el Magnanim li va atorgar el 1436 el comtat d'Empuries ^[2] i nombroses viles al Regne de Valencia : Sogorb , la Vall d'Uixo i la serra d' Eslida i, el 1438, Paterna , Benaguasil i la Pobla de Vallbona . ^[3]

El 1420, a Castella es va apoderar per la forca del jove Joan II a Tordesillas , i Enric va prendre el control efectiu del govern castella i es va casar amb la germana del rei, Caterina , ^[4] al Torreon del Alamin de Guadalajara el 12 de juliol del mateix any. ^[5] No obstant aixo, el rei, finalment, va aconseguir fugir gracies a la col·laboracio del seu privat Alvaro de Luna y Jarana . Dos anys mes tard, Enric era acusat de ser complice del rei de Granada i va ser empresonat, i no obtindria la seva llibertat fins a 1426, quan es va aliar amb el seu germa Joan , el futur Joan II d'Arago, i aconsegui l'enderrocament d'Alvaro de Luna el 1428. Va lluitar durant la Guerra dels Infants d'Arago , que va enfrontar les corones de Castella i d'Arago, pero amb la victoria de Joan II de Castella, li van confiscar pel Tractat de Majano el 1430 els seus bens castellans ^[6] i el mestrat de l'Orde de Sant Jaume. Aleshores, es va posar al servei d'Alfons el Magnanim, i va lluitar contra els genovesos, pero va ser empresonat a Ponca el 1425. Novament alliberat, va tornar a Castella, on va lluitar amb el seu germa Joan contra Alvaro de Luna, el qual va fugir el 1441, i el rei castella va ser fet presoner pels infants aragonesos. Va enviudar de Caterina de Castella, i es va tornar a casar, aquesta vegada amb Beatriz Pimentel y Enriquez , filla del comte de Benavente, ^[4] a Tordesillas, l'1 d'octubre de 1443. ^[5]

Enric va morir el 1445 a causa de les ferides rebudes durant la batalla d'Olmedo , la qual van guanyar el rei de Castella i el privat Alvaro de Luna, quelcom que els va permetre recuperar el poder. La seva immensa fortuna va anar a parar al seu unic fill, i postum, Enric , anomenat per aquesta rao Infant Fortuna. El seu cos va ser enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet . ^[4]

L'infant va ser un gran amant de les lletres, fastuos i inquiet, Jorge Manrique el va immortalitzar a les seves Coplas . ^[4]

Referencies [ modifica ]