한국   대만   중국   일본 
Enric II de Navarra - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Enric II de Navarra

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaEnric II de Navarra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 18 abril 1503 (Gregoria) Modifica el valor a Wikidata
Sanguesa (Regne de Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort 25 maig 1555 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Hagetmau Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Catedral de Nostra Senyora de l'Assumpcio de Lescar Modifica el valor a Wikidata
Rei de Baixa Navarra Baixa Navarra
12 febrer 1517 ? 25 maig 1555
←  Caterina I de Navarra ? Joana III de Navarra  →
Comte de Foix
12 febrer 1517 ? 25 maig 1555
←  Caterina I de Navarra ? Joana III de Navarra  →
11e Coprincep laic d'Andorra
12 febrer 1517 ? 25 maig 1555
←  Caterina I de Navarra ? Joana III de Navarra  →
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio rei , governant Modifica el valor a Wikidata
Altres
Titol Comte
Rei de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Familia Senyoria d'Albret Modifica el valor a Wikidata
Conjuge Margarida d'Angulema (1527–) Modifica el valor a Wikidata
Fills Joana III de Navarra , Joan de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Pares Joan III Albret Modifica el valor a Wikidata  i  Caterina I de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Germans Carles de Navarra , Anna de Navarra , Isabel de Navarra , Pedro de Albret , Caterina de Navarra , Quiteria de Navarra , Andreu Febus de Navarra i Magdalena de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 68212581 Modifica el valor a Wikidata

Enric II de Navarra ( Sanguesa , Navarra , 1503 - Pau , 1555 ) fou rei de Navarra , coprincep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan ( 1517 - 1555 ).

Origens familiars [ modifica ]

Fill dels reis de Navarra Joan III Albret i Caterina I de Navarra , nasque el 24 d'abril de 1503 .

Ascens al tron navarres [ modifica ]

El 1517 , a la mort de la seva mare, va recollir la seva herencia i no va tardar a iniciar negociacions amb Carles I per la restitucio completa del Regne de Navarra , a Noyon el 1516 , i a Montpeller el 1518 , sense exit, fins que el 1521 va decidir anar a la guerra i va obtenir el suport del rei de Franca . Tropes franceses enviades pel rei Francesc I de Franca , on destacaven les comandades per Andre de Foix , van entrar a Navarra i van ocupar Pamplona [1] pero els ocupants, en lloc de fer-ho en nom d'Enric II, ho feren pel rei de Franca. Els navarresos es van oposar als francesos. Les tropes franceses van ser derrotades a Logronyo [2] i Noain al juny del 1521 [2] per les tropes espanyoles, molt superiors en nombre amb la perdua de 5.000 homes en la que Andre de Foix va ser ferit i fet presoner, i els castellans van entrar a Pamplona , conquerint altre cop l' Alta Navarra , si be la Baixa Navarra (la part mes enlla dels Pirineus, i situada avui en dia en territori fraces) fou evacuada per motius de seguretat i en aquesta part es on va conservar el titol Enric II.

Es va construir a la Baixa Navarra la fortalesa de Navarrenx , per fer front a un eventual atac castella i es van plantejar opcions diplomatiques, com el casament de la filla i hereva d'Enric, Joana, amb Felip, fill i hereu de Carles I, opcio que va fracassar per l'oposicio del rei de Franca.

El 1525 , combatent per Franca, fou fet presoner a Pavia , pero es va poder escapar.

Nupcies i descendents [ modifica ]

El 24 de gener de 1527 es va casar a Saint-Germain-en-Laye , prop de Paris , amb Margarida d'Angulema , filla de Carles IV d'Angulema i Lluisa de Savoia , i germana de Francesc I de Franca . D'aquesta unio nasqueren:

Va morir a Pau el 29 de maig de 1555 i el va succeir la seva filla Joana III de Navarra , coneguda per Joana d'Albret.

Referencies [ modifica ]

  1. Boissonnade , Prosper. Histoire de la reunion de la Navarre a la Castille. - (1479-1521) (en frances). Prosper Boissonnade, 1893, p. 549.  
  2. 2,0 2,1 Oca y Merino , Esteban. Historia de Logrono (en castella). Establecimiento Tip. de los Hijos de Merino, 1914, p. 79.