한국   대만   중국   일본 
Empire State Building - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Empire State Building

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Empire State Building
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Imatge
Empire State Building: fou l'edifici mes alt del mon del 1931 al 1972.
Eponim Empire State (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Edifici mes alt del mon  Durada 1931 - 1972
Tipus Edifici d'oficines , gratacel i atraccio turistica Modifica el valor a Wikidata
Part de set meravelles del mon modern Modifica el valor a Wikidata
Arquitecte Shreve, Lamb and Harmon
Empresa constructora Starrett Brothers and Eken
Enginyer estructural Homer G. Balcom Modifica el valor a Wikidata
Construccio 1931 - 1 de maig de 1931
Obertura 1r maig 1931 Modifica el valor a Wikidata
Construccio 1929 ? 1931 [1]
Us oficina Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
22 gener 1930 primera pedra
17 marc 1930 ? 11 abril 1931 construccio
1r maig 1931 cerimonia d'inauguracio
28 juliol 1945 accident aeri Modifica el valor a Wikidata
Caracteristiques
Estil arquitectonic arquitectura art deco Modifica el valor a Wikidata
Material acer , pedra calcaria , mao i ciment Modifica el valor a Wikidata
Cost 40.948.900 dolars [2]
Mesura alcada maxima: 46.000 ( alçària) cm
alcaria arquitectonica: 453 ( alçària) m
Superficie 2.248.355 ft² Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra 102
Plantes subterranies 1 Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ascensors 73 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio 350 Cinquena Avinguda
Manhattan , Nova York 10118-0110
EUA [3]
Map
  40° 44′ 54″ N, 73° 59′ 07″ O  /  40.7483°N , 73.9853°O  / 40.7483; -73.9853
Format per plataforma d’observacio
vestibul
torre de radiodifusio
retail area (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Indret Historic Nacional
Data 25 juny 1986
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Historics
Tipus edifici del NRHP
Data 17 novembre 1982
Identificador 82001192
New York State Register of Historic Places listed place (en) Tradueix
Data 27 setembre 1982
Lloc d'interes de Nova York
Data 19 maig 1981
Identificador 2000
Activitat
Propietat de Empire State Realty Trust (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operador Helmsley-Spear
Lloc web esbnyc.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: empirestatebuilding Twitter (X): empirestatebldg Instagram: empirestatebldg Youtube: UCL34Ee6i3KRO0l_dMl9vAjA Pinterest: empirestatebldg Modifica el valor a Wikidata

L' Empire State Building es un gratacel d'oficines de 102 plantes a la ciutat de Nova York . El nom prove del sobrenom de l' estat de Nova York , l'Estat-Imperi. Va ser construit entre 1929 i 1931 , durant la Gran Depressio . Compta amb 102 plantes i una alcada total de 381 metres (443,5 m si es considera l'antena superior). D'estil art deco , va ser dissenyat per l'estudi d'arquitectes Shreve, Lamb and Hermon. [4] Gracies al baix preu de la ma d'obra durant la Gran Depressio , hi van treballar 3.400 obrers i les obres es van acabar en tan sols 410 dies.

L'excavacio dels fonaments va comencar el 22 de gener de 1930 , i el 17 de marc va comencar la construccio, a un ritme de 4,5 pisos per setmana. Va ser inaugurat l' 1 de maig de 1931 .

Te 1.860 graons que pugen fins al pis 102; son molt populars per la marato que fan els novaiorquesos: pujar totes les escales de l'edifici , accio que pot tardar entre 30 minuts i dues hores. Es a la cantonada de la Cinquena Avinguda amb el Carrer 34 West, de la zona del Midtown . Va superar en alcada l' Edifici Chrysler i es va convertir en el simbol de poder dels Estats Units . Fou el gratacel mes alt del mon durant 42 anys. Va perdre aquest titol el 1974 , quan es va inaugurar la Torre Sears , a Chicago , i tambe el de l'edifici mes alt de Nova York un any mes tard, el 1975 , amb la inauguracio de les Torres Bessones . Despres de l' atemptat contra les Torres el setembre de 2001 , l'edifici va tornar a ser el mes alt de Nova York , pero actualment aquest titol correspon al 432 Park Avenue Building que fins i tot supera al One World Trade Center si no es te en compte l'antena d'aquest ultim.

Aquest edifici, des del seu origen ja va ser protagonista d'un dels mes grans films de Hollywood , King Kong . L'edifici apareix en mes de cent films. Tot i ser superat en alcada actualment per altres gratacels, l'Empire State es tot un simbol, tant a Nova York com al mon sencer. Es pot pujar a l'observatori a la planta 86, des del qual hi ha unes vistes sorprenents de tot Manhattan . Aquest pis rep uns 3,5 milions de visitants a l'any.

Disseny i construccio [ modifica ]

L'Empire State Building va ser dissenyat per William F. Lamb i de l'estudi arquitectura Shreve, Lamb and Harmon, que va fer els dibuixos de l'edifici en nomes dues setmanes, a base de dissenys anteriors fets per l'Edifici Reynolds a Winston-Salem ( Carolina del Nord ) i per la Torre Carew a Cincinnati ( Ohio ). [5] [6] L'edifici va ser dissenyat de dalt a baix. [7] Els contractistes principals van ser els germans Starrett i Eken, i el projecte va ser financat principalment per John J. Raskob i Pierre S. du Pont. La companyia constructora era presidida per Alfred E. Smith , un antic governador de l' estat de Nova York . [8]

Un treballador collant bigues durant la construccio; amb l' Edifici Chrysler al fons.

L'excavacio dels fonaments va comencar el 22 de gener del 1930 , i la construccio de l'edifici va comencar el 17 de marc . En el projecte hi van participar uns 3.400 treballadors, la majoria immigrants europeus, juntament amb ferrers mohawks . D'acord amb recomptes oficials, cinc treballadors van morir durant la construccio. [9] Els nets del governador Smith van tallar la cinta inaugural l' 1 de maig del 1931 . La fotografia de Lewis Wickes Hine sobre la construccio no nomes dona documentacio sobre el proces constructiu, sino que tambe explica el dia a dia dels treballadors d'aquella epoca. [10] En particular la fotografia d'un treballador escalant un cable de suport [11] es representativa de l'epoca i del mateix edifici.

La construccio formava part d'una competicio intensa que hi havia a Nova York per a guanyar el titol d'edifici mes alt del mon. Hi havia altres dos projectes lluitant pel titol, 40 Wall Street i l' Edifici Chrysler , que encara eren en construccio quan va comencar la feina a l'Empire State. Cadascu va tenir el titol durant menys d'un any, perque l'Empire State els va sobrepassar. L'edifici es va inaugurar oficialment l'1 de maig del 1931, quan el llavors president dels Estats Units Herbert Hoover va obrir tots els llums de l'edifici en va premer un boto a Washington DC . Ironicament, el primer us dels reflectors que hi ha al capdamunt de l'Empire State, l'any seguent, va ser amb motiu de la victoria de Franklin D. Roosevelt sobre Hoover a les eleccions presidencials del novembre del 1932. [12]

Inauguracio [ modifica ]

Vista de l'Empire State Building de Broadway
La part de dalt de l'Empire State Building
De baix a dalt
De dalt a baix
Ascensors d'art deco al vestibul

La inauguracio de l'edifici va coincidir amb la Gran Depressio als Estats Units , i per tant, hi havia molt espai d'oficines sense llogar. Tampoc no ajudava la ubicacio al Carrer 34, que era lluny del transport public, ja que la Grand Central Terminal , la Port Authority Bus Terminal , i la Penn Station eren diverses illes de cases enlla. Altres gratacels, com l' Edifici Chrysler , no tenien aquest problema. Durant el primer any de funcionament, el mirador va recaptar aproximadament uns dos milions de dolars, la mateixa quantitat que els propietaris van recaptar en lloguer aquell mateix any. La falta de llogaters va fer que els novaiorquesos anomenessin l'edifici Empty State Building (‘Edifici de l'Estat Buit’). [13] [14] L'edifici no va obtenir beneficis fins al 1950. La famosa venda de l'edifici el 1951 a Roger L. Stevens i els seus socis la va negociar l'immobiliaria de Charles F. Noyes & Company per un preu record de 51 milions de dolars. Llavors era el preu mes alt pagat per un sol edifici en la historia immobiliaria. [15]

Accident aeri del 1945 [ modifica ]

A tres quarts menys cinc de deu del mati, el 28 de juliol del 1945, un bombarder B-25 Mitchell , pilotat en boira espessa pel tinent coronel William Franklin Smith, Jr., [16] es va estavellar a la cara nord de l'edifici Empire State, entre els pisos 79 i 80, on hi havia les oficines del National Catholic Welfare Council. Un motor va travessar l'edifici cap a l'altra banda de l'accident i va arribar a la seguent illa de cases on va aterrar a la teulada d'un edifici proper, provocant un foc que va destruir un atic. L'altre motor i una part del tren d'aterratge va caure pel forat de l'ascensor. El foc provocat va ser extingit en 40 minuts. Catorze persones van morir en l'incident. [17] [18] L'ascensorista Betty Lou Oliver va sobreviure una caiguda de 75 pisos dins d'un ascensor, i encara ostenta un Record Guinness de la caiguda d'ascensor sobreviscuda mes gran. [19] Malgrat els desperfectes, l'edifici va obrir per comercos en diversos pisos el seguent dilluns. L'accident va ajudar a fomentar que s'aproves una llei de 1946 que permetia portar a judici el govern per recuperar els perjudicis de l'accident. [20]

Records d'alcada i comparacions [ modifica ]

Comparacio de diversos gratacels

L'Empire State Building va ser l'estructura feta per l'home mes alta del mon durant 23 anys abans que fos sobrepassada per la Griffin Television Tower Oklahoma (mastil de la KWTV) el 1954. Tambe va ser l'estructura lliure mes alta del mon durant 36 anys abans que fos sobrepassada per la Torre Ostankino el 1967.

El record que l'Empire State Building ha ostentat durant mes temps es el de gratacel mes alt (alcada estructural), que va tenir durant 41 anys abans que fos sobrepassat per la Torre Nord del World Trade Center el 1972. Amb la destruccio del World Trade Center en els atemptats de l'11 de setembre de 2001 va tornar a ser l'edifici mes alt de Nova York, i el segon edifici mes alt de les Ameriques, nomes sobrepassat per la Torre Sears a Chicago. Quan es mesura amb l'alcada del pinacle , l'Empire State Building es la cinquena estructura lliure mes alta de les Ameriques, sobrepassada per la Torre CW , la Torre Sears , la Trump International Hotel and Tower i el John Hancock Center .

Esta previst que la Chicago Spire superi l'alcada de l'Empire State Building quan s'acabi, pero les obres son aturades per culpa de problemes economics. [ Cal actualitzar ]

Accidents [ modifica ]

Suicidis [ modifica ]

Al llarg dels anys, mes de trenta persones s'hi han suicidat , la majoria reeixidament, saltant des de les parts superiors de l'edifici. [21] El primer suicidi va ocorrer abans durant la construccio, quan un treballador va ser despatxat. Es va afegir la valla a la terrassa de l'observatori l'any 1947 despres que cinc persones intentessin saltar en un periode de nomes tres setmanes. [22] El 1979, Elvita Adams va saltar des del pis 86, pero el vent la va tornar a empenyer cap al pis 85 i nomes es va trencar el maluc.

El 16 de desembre de 1943, l'ex-marine William Lloyd Rambo, de 22 anys, es va suicidar saltant des del 86e pis, caient sobre compradors de Nadal al carrer de sota. [23] D'hora al mati de 27 de setembre de 1946, el marine de 27 anys Douglas W. Brashear, Jr., que patia un trastorn per estres posttraumatic , va suicidar-se des d'una finestra del 76e pis despres de trucar una companya de feina per dir-li ≪Ara se que aixo es el final≫. La policia va trobar les seves sabates a uns quinze metres del seu cos. [24]

Tirotejos [ modifica ]

Han ocorregut dos tirotejos a o al davant de l'Empire State Building.

El 23 de febrer de 1997, al voltant de les cinc del vespre, un home va disparar set persones a la plataforma d'observacio del 86e pis. Abu Kamal, un professor palesti de 69 anys, va matar una persona i en va ferir a sis mes, suposadament en resposta als esdeveniments que passaven a Palestina i Israel , abans de suicidar-se. [25]

El 24 d'agost de 2012, al voltant de les nou del mati, a la vorera del costat que dona a la Cinquena Avinguda , un home va disparar i matar un ex-company de feina que l'havia fet fora el 2011. Quan dos policies van confrontar-se amb l'home, Jeffrey T. Johnson, de 58 anys, va apuntar la seva arma als policies. Els policies van respondre disparant setze trets a Johnson, matant-lo pero ferint tambe nou vianants, la major part dels quals van ser tocats per fragments. Tanmateix, tres persones van rebre les bales directament. [26]

Arquitectura [ modifica ]

Vista des del carrer de l'Empire State Building

L'Empire State Building te una alcada de 381 metres al cent dose pis, i, amb el seu pinacle de 62 metres, te una alcada sencera de 443,09 metres. L'edifici te 85 plantes d'espais comercials i d'oficines amb una area de 200.500 m². Te un mirador interior i exterior al vuitanta-sise pis. Les 16 plantes restants son la torre d'art deco, que acaba amb un observatori al cent dose pis. A dalt de la torre hi ha un pinacle de 62 metres, en la major part del qual hi ha emissores, amb un parallamps a dalt de tot.

L'Empire State Building va ser el primer edifici a tenir mes de cent pisos. Te 6.500 finestres i 73 ascensors , i hi ha 1.860 escales des del nivell del carrer fins a l'ultim pis. Te una superficie total de 257.211 m²; la base de l'Empire State Building te 8.094 m². L'edifici conte 1.000 comercos, i te el seu propi codi postal, 10118. El 2007, hi treballaven aproximadament 21.000 empleats, convertint-lo en el segon complex d'oficines mes gran, despres del Pentagon . L'edifici va ser acabat en un any i 45 dies. Els seus 64 ascensors originals es troben en un nucli central; actualment, l'Empire State Building te 73 ascensors en total, incloent els de servei. Un ascensor triga menys d'un minut a arribar al mirador del vuitanta-sise pis. L'edifici te 113 quilometres de canonades, 760.000 m de cable electric, [27] i unes nou mil aixetes. Esta escalfat per vapor a baixa pressio; malgrat l'alcada, l'edifici nomes necessita entre 14 i 21 kPa de pressio del vapor per la calefaccio. Pesa aproximadament 340.000 tones. L'exterior de l'edifici va ser construit utilitzant panells de pedra calcaria d'Indiana.

L'Empire State Building va costar 40.948.900 dolars. [2]

Il·luminacio [ modifica ]

A la nit, hi ha projectors que il·luminen la part alta de l'edifici. La il·luminacio es fa amb colors diversos per commemorar esdeveniments, ja sigui esdeveniments de la ciutat o dels Estats Units o del mon. La idea va ser d'un des inversionistes, Lawrence Wien que, tornant de Paris , va pensar que Nova York podia ser una altra ville de lumiere . El 1976, l'edifici es va il·luminar de vermell, blanc i blau per celebrar el bicentenari de la independencia americana. [28] Aquests tres colors es van ampliar despres. Actualment la il·luminacio es amb llums LED controlats per ordinador que permeten il·luminar des del pis 72 fins al cim i fer efectes diversos de llum en moviment. L'edifici s'il·lumina amb motiu d'esdeveniments anuals (com la celebracio del 4 de juliol; de blau, blanc i vermell) o festivitats (Nadal; de verd i vermell) i tambe en ocasions puntuals. Va ser blau en ocasio del 80e aniversari de Frank Sinatra , Ol’ Blue Eyes , pel color dels seus ulls.

Miradors [ modifica ]

L'Empire State Building te un dels miradors exteriors mes populars del mon, visitat per uns 110 milions de persones. El mirador del vuitanta-sise pis ofereix vistes de 360 graus de la ciutat. Hi ha un segon mirador al cent dose pis obert al public. Va ser tancat el 1999, pero va reobrir el novembre del 2005. Es completament tancat i molt mes petit que el primer; de vegades es tanca en dies amb molta gent. Els turistes paguen per visitar el mirador del vuitanta-sise pis i un suplement per al pis 102. [29] [29]

Vista panoramica de la Ciutat de Nova York des del mirador del vuitanta-sise pis de l'Empire State, la primavera del 2005.

New York Skyride [ modifica ]

L'Empire State Building tambe te una atraccio de simulacio de moviment al segon pis. Inaugurat el 1994, el New York Skyride (o NY Skyride) es un viatge aeri simulat per la ciutat. Dura uns 25 minuts.

A la versio original, des del 1994 fins al 2002, James Doohan , Scotty de Star Trek , com a pilot de l'avio, intentava de mantenir el vol sota control durant una tempesta, amb una ruta inesperada pel metro, Coney Island i FAO Schwartz, entre altres llocs. Despres dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 , tanmateix, l'atraccio es va tancar, pero una versio millorada es va reinaugurar a mitjans del 2002 amb l'actor Kevin Bacon com a pilot. La nova versio intentava fer l'atraccio mes educativa.

Terminal per a dirigibles (aeronaus) [ modifica ]

L'agulla d' art deco distintiva de l'edifici estava dissenyada per a ser un pal d'amarra i estacionament per a dirigibles . El pis 102 era originalment una plataforma d'aterratge amb una passarel·la per a dirigibles. [30] Un ascensor, que viatjava entre els pisos 86 i 102, servia per transportar passatgers despres que haguessin facturat al mirador del pis 86. Tanmateix, la idea era poc practica i perillosa despres d'unes quantes proves amb aeronaus, per culpa dels moviments provocats per la mida del mateix edifici. [31] El 1953 es va afegir una gran torre d'emissions a dalt de l'agulla. [30]

Llogaters [ modifica ]

Alguns llogaters notables de l'edifici son:

Alguns llogaters anteriors son:

  • Oficina Nacional de Turisme de la Xina [32] (actualment al 370 de l'Avinguda Lexington) [42]
  • National Film Board of Canada [32] (actualment el 1123 de Broadway ) [43]
  • Nathaniel Branden Institute [44]

Emissores [ modifica ]

Hi ha dispositius d'emissio a dalt de l'edifici Empire State.

New York te el mercat de mitjans de comunicacio mes gran dels Estats Units. Des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 , gairebe totes les emissores comercials de la ciutat (tant de televisio com de radio FM) transmeten des de dalt de l'Empire State Building, tot i que hi ha unes quantes emissores d'FM a l'edifici proper Conde Nast .

Les emissions van comencar el 22 de desembre de 1931 quan RCA va comencar a transmetre senyals de televisio experimentals des d'una antena situada a dalt de l'agulla.

El 2007, l'Empire State Building te les seguents emissores:

En la cultura popular [ modifica ]

L'Empire State durant la nit.

Potser la representacio popular mes coneguda es la de la pel·licula de 1933 King Kong , en la qual un simi gegant puja la torre per escapar dels seus captors tot i que acaba caient i morint quan va ser atacat per avions. El 1983, pel 50e aniversari de la pel·licula, un King Kong inflable es va col·locar en el mastil de l'edifici. El 2005, es va estrenar un nova versio de King Kong, situat l'any 1930, i que incloia un enfrontament final entre Kong i els avions al cim de l'edifici.

El 1964 Andy Warhol va rodar Empire , una pel·licula muda que es una gravacio, de vuit hores en blanc i negre, de l'edifici de nit. Es conserva a la Library fo Congress. A la pel·licula de 1981, L'home que va veure dema , l'edifici es destruit en l'atac nuclear. A la pel·licula Dia de la Independencia , l'Empire State es destruit per alienigenes i el lloc queda en un estat molt similar al de la zona zero.

L'Empire State Building serveix com a escenari de l'ultima escena i com un dels temes principals en la pel·licula Sleepless in Seattle (1993), el titol a Espanya va ser "Una cosa per recordar", de Nora Ephron, amb Tom Hanks i Meg Ryan; remake de "Tu i jo", de Leo McArey, amb Cary Grant i Deborah Kerr.

En la novel·la de ciencia-ficcio "L'home rebel de Rhada Cham", per Robert Gilman (Alfred Coppel), que te lloc en un imperi galactic degradat del futur, Nova York es una antiga ciutat que va ser destruida i reconstruida incomptables vegades. El seu edifici mes gran i antic, pero cobert de runa fins a mitja alcada, es conegut simplement com "la torre Imperial", pero es, obviament, l'Edifici Empire State.

A la serie animada de Godzilla es mostra aquest monstre assegut a la part superior de l'Empire State Building en els titols de credit.

L'Empire State Building es destacat com un ajustament integral i la trama en gran part de Michael Chabon en la novel·la de l'any 2000 The Amazing Adventures of Kavalier and Clay .

En el llibre Percy Jackson , el Mont Olimp esta situat a l'Empire State. L'Empire State Building apareix el 1966 en la serie Doctor Who .

Vista panoramica de Manhattan des del mirador

La cursa de l'Empire State Building [ modifica ]

Des de 1978, cada any els New York Road Runners hi organitzen una prova de cursa d'escales: la Empire State Building Run-Up . Hi participen corredors de tot el planeta, en una cursa que va de la planta baixa fins al pis 86. El record masculi el te l'australia Paul Crake, amb 9 minuts 33 segons el 2003. El records femeni el te l'austriaca Andrea Mayr, amb 11 minuts i 23 segons el 2006.

Paracaigudisme, escalada i salt base [ modifica ]

El 24 d'abril de 1986 , dos paracaigudistes britanics van saltar des de l'Empire State Building. Un va poder escapar en un taxi quan va aterrar pero l'altre fou arrestat. Igualment, el 24 d'octubre de 1998 dos altres especialistes van saltar del pis 86 i van poder fugir. [45]

El 1994, l'escalador frances Alain Robert va escalar l'edifici amb les mans nues i sense material de seguretat.

Encara el 28 d'abril de 2006, Jeb Corliss, especialista en salt BASE, va voler entrar a l'edifici per saltar, pero fou aturat pels serveis de seguretat. [46]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Kenneth T. Jackson: The Encyclopedia of New York City : The New York Historical Society; Yale University Press; 1995. P. 375-376.
  2. ↑ 2,0 2,1 Rosenberg , Jennifer. ≪ Empire State Building Trivia and Cool Facts ≫ (en angles). About.com. Arxivat de l' original el 2017-01-17. [Consulta: 21 juny 2009].
  3. ↑ Please note that the entire 10118 series of 9-digit ZIP Codes are assigned to the Empire State Building. Source: USPS.
  4. ↑ Lahuerta , Juan Jose. ≪ Empire State Building | El futuro del rascacielos - Circulo de Bellas Artes ≫ (en castella). Minerva , febrer 2008. [Consulta: 12 abril 2024].
  5. ↑ Reynolds Building
  6. ↑ Cincinnati Skyscrapers, Waymarketing.com
  7. ↑ "Thirteen Months to Go", Geraldine B. Wagner, 2003, Quintet Publishing Ltd., pg. 32
  8. ↑ Willis , Carol . ≪Empire State Building≫. A: Kenneth T. Jackson . The Encyclopedia of New York City . New Haven, CT & London & New York: Yale University Press & The New-York Historical Society , 1995, p. 375-376.  
  9. ↑ about.com Arxivat 2017-01-17 a Wayback Machine . ? Empire State Building Trivia and Cool Facts
  10. ↑ "Lewis Wickes Hine: The Construction of the Empire State Building, 1930-1931 (New York Public Library Photography Collection)"
  11. ↑ "Icarus, high up on Empire State; Lewis Wickes Hine, New York Public Library Photography Collection"
  12. ↑ ≪ Tower Lights History ≫. Arxivat de l' original el 2003-07-31. [Consulta: 21 juny 2009].
  13. ↑ NYT Travel: Empire State Building
  14. ↑ " A Renters' Market in London Arxivat 2010-04-19 a Wayback Machine .." August 18 , 2008 .
  15. ↑ PBS. ≪[New York: A Documentary Film New York: A Documentary Film]≫.
  16. ↑ ≪ 750th Squadron 457th Bombardment Group: Officers - 1943 to 1945 ≫. Arxivat de l' original el 2019-10-31. [Consulta: 6 abril 2009].
  17. ↑ ≪ "Empire State Building Withstood Airplane Impact" ≫. Arxivat de l' original el 2014-08-08. [Consulta: 24 juny 2009].
  18. ↑ ≪ "Plane Hits Building ? Woman Survives 75-Story Fall" ≫. Arxivat de l' original el 2011-03-18. [Consulta: 24 juny 2009].
  19. ↑ ≪ guinnessworldrecords.com ≫. Arxivat de l' original el 2006-03-17. [Consulta: 17 marc 2006].
  20. ↑ ≪ The Day A Bomber Hit The Empire State Building ≫. National Public Radio [Consulta: 28 juliol 2008]. ≪Eight months after the crash, the U.S. government offered money to families of the victims. Some accepted, but others initiated a lawsuit that resulted in landmark legislation. The Federal Tort Claims Act of 1946, for the first time, gave American citizens the right to sue the federal government.≫
  21. ↑ ≪ An urban icon where they used to go fishing ≫. iht.com . Arxivat de l' original el 12 de febrer 2009. [Consulta: 21 juny 2009].
  22. ↑ Reavill , Gil; Zimmerman , Jean. Manhattan . 4th. Nova York: Compass American Guides, 2003, p. 160. ISBN 978-0-676-90495-6 .  
  23. ↑ "Youth Dives from Empire State Bldg.", from The Schenectady Gazette
  24. ↑ "Leaps to Death from 76th Floor", from The Tuscaloosa News
  25. ↑ ≪Gunman shoots 7, kills self at Empire State Building≫. CNN , 24-02-1997 [Consulta: 4 gener 2015].
  26. ↑ ≪ Police: All Empire State shooting victims were wounded by officers ≫. CNN , 24-08-2012 [Consulta: 4 gener 2015].
  27. ↑ ≪ Empire State Building: Official Internet Site ≫. Arxivat de l' original el 2009-09-18. [Consulta: 23 juny 2009].
  28. ↑ Un metier unique, gardienne des lumieres de l'Empire State Building Arxivat 2006-06-19 a Wayback Machine . Batiweb
  29. ↑ 29,0 29,1 [ enllac sense format ] https://www.esbnyc.com/tickets/index.cfm?CFID=28691766&CFTOKEN=35278567 Arxivat 2008-12-11 a Wayback Machine .
  30. ↑ 30,0 30,1 Shanor , Rebecca Read. ≪Unbuilt projects≫. A: Kenneth T. Jackson. The Encyclopedia of New York City . New Haven, CT & London & New York: Yale University Press & The New-York Historical Society, 1995, p. 1208-1209.  
  31. ↑ Goldman , Jonathan. The Empire State Building Book . Nova York: St. Martin's Press, 1980, p. 44.  
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 32,6 32,7 " Foreigners flocking to 350 Fifth Avenue ." Real Estate Weekly . June 30, 2004.
  33. ↑ " FAQ ." Alitalia (United States website)
  34. ↑ " Claims and Suggestions ." Alitalia (United States website)
  35. ↑ Home page . Croatian National Tourist Board
  36. ↑ " Contact ." Filipino Reporter
  37. ↑ " Contact ." Human Rights Watch
  38. ↑ Home Page . Polish Cultural Institute in New York
  39. ↑ " Information Arxivat 2009-04-28 a Wayback Machine .." Senegal Tourist Office
  40. ↑ " Travel Agencies for plane tickets to Romania Arxivat 2009-08-02 a Wayback Machine .." Massachusetts Institute of Technology
  41. ↑ ≪ The King's College ≫ (en angles).
  42. ↑ " Contact Us Arxivat 2008-09-14 a Wayback Machine .." China National Tourist Office
  43. ↑ " Contact us Arxivat 2009-04-17 a Wayback Machine .." National Film Board of Canada
  44. ↑ In Answer to Ayn Rand by Nathaniel Branden at his ex-wife's website
  45. ↑ (angles) Site du New York Daily News (consulte le 14 fevrier 2007)
  46. ↑ (angles) Site de ghotamist L'affaire Rays Corliss (consulte le 14 fevrier 2007) Arxivat 2007-02-12 a Wayback Machine .

Bibliografia [ modifica ]

  • Aaseng , Nathan. Construction: building the impossible . Minneapolis, Minn: Oliver Press, 2000. ISBN 978-1-881508-59-5 .  
  • Bascomb , Neal. Higher: a historic race to the sky and the making of a city . 1st ed. New York: Doubleday, 2003. ISBN 978-0-385-50660-1 .  
  • The Empire State Building Book . Nova York: St. Martin's Press, 1980. ISBN 0-312-24455-X .  
  • James, Theodore, Jr. (1975). The Empire State Building . New York: Harper & Row. ISBN 0-06-012172-6 .
  • Kingwell, Mark. (2006). Nearest Thing to Heaven: The Empire State Building and American Dreams . New Haven, CT: Yale University Press. ISBN 0-300-10622-X .
  • Macaulay, David. (1980). Unbuilding . Boston: Houghton Mifflin. ISBN 0-395-29457-6 .
  • Pacelle, Mitchell. (2001). Empire: A Tale of Obsession, Betrayal, and the Battle for an American Icon . Nova York: Wiley. ISBN 0-471-40394-6 .
  • Tauranac, John. (1995). The Empire State Building: The Making of a Landmark . New York: Scribner. ISBN 0-684-19678-6 .
  • Wagner, Geraldine B. (2003). Thirteen Months to Go: The Creation of the Empire State Building . San Diego, CA: Thunder Bay Press. ISBN 1-59223-105-5 .
  • Willis, Carol (ed). (1998). Building the Empire State . New York: W.W. Norton. ISBN 0-393-73030-1 .
Fotografies
  • Peter Skinner, Antonio Attini, New York vu du ciel , White Star, Paris, 2006, ISBN 8861120083 .
  • Judith Dupre (preface), Jorg Brockmann (photographies), One Thousand New York Buildings , Black Dog & Leventhal Publishers, 2003, ISBN 157912237X .
  • Will Jones, New York , Maxi-Livres, Paris, 2004, ISBN 2743451378 .

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Empire_State_Building&oldid=33463945 ≫