Empar Navarro i Giner

Biografia
Naixement	19 novembre 1900 Valencia
Mort	24 desembre 1986 (86 anys)
Activitat
Ocupacio	professora , politica

Empar Navarro i Giner ( Valencia , 27 de novembre de 1900 - 24 de desembre de 1986 ) fou una mestra i politica valenciana, ^{[1] [2]} renovadora pedagogica i impulsora d'una educacio publica, laica i en catala al Pais Valencia durant la Segona Republica. ^[3]

Va estudiar Magisteri a l'Escola Normal de Valencia, essent deixebla de Maria Carbonell i Angelina Carnicer, que la posaren en contacte amb l'ideari de la Institucion Libre de Ensenanza . ^[4] El 1922 va intervenir amb una ponencia en l'Assemblea de la Nostra Parla reivindicant el valencia a l'escola i plantejant la inevitable formacio de tot el Magisteri en valencia. ^[5] Al llarg de la vida exerci com a mestra a les escoles de Salines , Parcent , Alfafar i a l'Escola Cossio de Valencia . En totes elles va ser una mestra renovadora, partidaria d'una metodologia activa, realitzant passejades, excursions...

Durant la Segona Republica Espanyola fou presidenta de l' Associacio de Mestres Valencians , constituida el 1933, va formar part de l' Associacio Protectora de l'Ensenyanca Valenciana , creada per Carles Salvador un any despres i que organitza la primera Escola en Llengua Valenciana al Pais Valencia, i tambe fou militant del Partit Valencianista d'Esquerra . Forma part de la Union de Escritores y Artistas Proletarios , precursora de la Seccio de Pedagogia de l' Alianca d’Intel·lectuals per la defensa de la Cultura (1935), que defenen una pedagogia popular. Durant la guerra civil espanyola fou mestra a l'Institut d'Assistencia Social "Maestro Ripoll" (antiga Beneficencia) quan la Diputacio va substituir per mestres el personal membre d'ordes religiosos. Es va afiliar al Partit Comunista durant la guerra i va participar com oradora en nombrosos mitings i manifestacions. Acompanya Josep Renau dos cops a Paris per tal de participar al Congres Internacional de Dones contra la guerra i el feixisme i recaptar diners per a la causa republicana (1937). Redactora de la revista Pasionaria , organ del Comite provincial de Dones Antifeixistes de Valencia, de la qual era directora Manolita Ballester . Tambe va col·laborar en la premsa Ayuda i Verdad. En acabar el conflicte fou depurada com a mestra i el juliol de 1939 detinguda i condemnada a mort, encara que la pena li va ser commutada. Va estra 33 mesos empresonada a les presons Provincial i Santa Clara, de Valencia, acusada d' haver pertangut a un servei d'informacio antifeixista. Un cop alliberada, va actuar d'enllac del Socors Roig i va treballar com a administrativa en el Servei d'Empadronament de l'Ajuntament de Valencia pero va ser despatxada a consequencia de la protesta que va realitzar per les manipulacions en els resultats del referendum franquista de 1947. Va ser multada amb 1000 pts pel governador civil i empresonada. A l'eixir de la preso va treballar com administrativa a Noel, fins que fou readmesa com a mestra el 1962 , exercint a Albalat dels Sorells d'on es traslladaria a Murla . Alli es jubilara el 1970. ^[1] El 1981 va fer una intervencio, en una mesa rodona que commemorava el 50 aniversari del vot de les dones a l'estat espanyol, una reivindicacio que havia compartit aleshores.

El 1928 es casa amb Maximilia Thous i Llorens , de qui es divorciaria deu anys despres. ^[1] Va ser mare d'Albert Thous Navarro, un dels fundadors d'Esquerra Unida del Pais Valencia.

Memoria [ modifica ]

Una escola publica municipal de la ciutat de Valencia porta el seu nom: Escola Infantil Municipal Mestra Empar Navarro Giner. ^[6] I tambe un carrer de la ciutat. ^[7]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Santi Cortes Carreres : Valencia sota el regim franquista (1939-1951) . Publicacions de l'Abadia de Montserrat , 1995
• M. Carmen Agullo Diaz: Mestres valencianes republicanes. Universitat de Valencia, 2008. Segona edicio 2020, Servei de Publicacions de la Universitat de Valencia.
• https://congresescola.com/empar-navarro/