 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
L'
emirat de Tulaytula
, conegut com a
taifa de Toledo
o
regne islamic de Toledo
, va ser una de les
taifes
de l'
Andalus
, que posteriorment passaria a ser part del
regne de Castella
. La seva historia fins a la seva ocupacio es significativa com exponent dels metodes emprats pels reis cristians i de les dificultats musulmanes. Sorgeix de la descomposicio del
califat de Cordova
el
22 de juliol
de
1035
.
Els
musulmans
van desembarcar el
711
a
Gibraltar
i poc despres van vencer els
visigots
a la
batalla de Guadalete
, per arribar la
primavera
de
714
a la vall de l'
Ebre
, un cop assegurada la rereguarda sotmetent
Corduba
,
Spali
,
Merida
i
Tulaytula
.
Abd-ar-Rahman III
, proclamat
califa de Cordova
en
929
, va exigir submissio total als senyors dels
thaghrs
, entre aquests la frontera superior d'
ath-Thaghr al-Awsat
(‘marca mitjana’). A principis del
segle
xi
la situacio a l'
Andalus
era tremendament convulsa: s'estava lluitant la
fitna
, una guerra civil, i les provincies van aprofitar la situacio per establir la seva independencia.
Ismail adh-Dhafir
va ser el primer monarca d'aquest emirat des del
1023
fins al
1043
, lluitant contra la
Republica de Qurtuba
per a mantenir la seva independencia. Despres va regnar
Yahya ibn Ismail al-Mamun
, que sol·licita l'ajuda de
Ferran I de Castella
contra
Sulayman ibn Muhammad Ibn Hud
de l'
Emirat de Saraqusta
; vint anys mes tard, els toledans, atacats per Ferran I, compren la seva tranquil·litat mitjancant el pagament de
paries
. Quan
Abd-al-Malik al-Mudhaffar
de Valencia fou atacat pels castellans va preferir demanar auxili als toledans abans que acceptar el control castella, pero Yahya ibn Ismail al-Mamun nomes es va limitar a deposar al
valencia
i a unir ambdos regnes el
1064
, amb la permissivitat de Ferran I.
Toledans i sevillans aspiraven a unir als seus dominis l'antiga capital del califat, que despres del fracassat
setge toleda
sera agregada a la
Taifa de Sevilla
el
1070
. El nou rei,
Alfons VI de Lleo
, va seguir una politica de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici: amb l'ajuda d'
al-Mutamid de Sevilla
va derrotar el
1074
al granadi
Abd-Al·lah ibn Bulugguin
i li va obligar a pagar paries, al mateix temps que donava suport a Iaia I al-Mamun perque ocupes el
Regne de Cordova
el
1075
.
Yahya I es va convertir aixi en el rei mes important de la Taifa de Toledo, annexionant-se la
Cordova
i
Balansiya
. En 1075 va ser enverinat a
Cordova
, assumint el regnat el seu net
Yahya al-Qadir
, que el
1075
es va considerar prou fort en els seus dominis de Toledo?Cordova?Valencia com per a prescindir del rei lleones i va expulsar de Toledo als partidaris de la col·laboracio?submissio amb els cristians; pero aquests van provocar una revolta a Valencia, que es va declarar independent sota el comandament d'al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de Castella i Lleo, va perdre les terres cordoveses el
1077
, aixi com les provincies del sud de la regio, i va veure's atacat per al-Mutawakkil de
Badajoz
.
Al-Qadir es va veure, doncs, forcat a demanar novament ajuda castellana i amb ella es va alienar el suport d'una gran part de la poblacio: d'una banda estaven els
musulmans
, que eren partidaris d'una ruptura de l'alianca amb Castella i Lleo, i un acostament als altres regnes musulmans, i per un altre, els
mossarabs
i
jueus
, partidaris de l'alianca amb Castella i, fins i tot de l'annexio.
Aixi Al-Mutawakkil de Badajoz va entrar en la ciutat el
1080
, mentre Al-Qadir es refugiava a
Conca
. Va recuperar el tron l'any seguent, ja que Alfons VI va ajudar-lo a recuperar les terres toledanes i valencianes en canvi de que Valencia fos para Al-Qadir i Toledo per a Alfons.
Davant aquest acord, els toledans oposats a la col·laboracio d'Alfons amb Al-Qadir van sol·licitar el suport d'
al-Muqtadir de Saragossa
,
al-Mutamid de Sevilla
i
al-Mutawakkil ibn al-Aftas
de Badajoz; mentre l'altra part de la poblacio, cansada de les continues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simules prendre-la per la forca, per a evitar que els toledans fossin acusats de trair la causa musulmana, conscients de la perdua de prestigi que suposaria per l'
islam
la cessio de Toledo.
El cercol de la ciutat no va impedir a Alfons VI atacar les taifes de
Saragossa
, Balansiya i
Sevilla
, i el
1085
, despres de quatre anys de
setge
, Toledo es rendia pacificament el
6 de maig
despres d'obtenir garanties els musulmans que es respectarien les seves persones i bens i que se'ls permetria seguir en possessio de la
mesquita
major. Per la seva banda, els toledans es comprometien a abandonar les fortaleses i l'alcasser. El
25 de maig
del mateix any Alfons VI va entrar a la ciutat.
En aquell moment, el
regne de Lleo
, considerat l'hereu del
Regne Visigot
de Toledo, era mes poderos que el de
Castella
, i tenia la intencio de recuperar per a si la capital de l'antic regne. En aquest regne es va aplicar la legislacio de caracter romano-visigotic, vigent a Lleo i diferenciada de la de Castella, basada en les
comunidades de villa y tierra
, que es va poder aplicar en aquelles zones de l'antiga taifa, on el poder de l'esglesia era menys fort.
Despres de la conquesta d'aquesta Taifa, la Corona de Castella va passar a ser mes poderosa i va donar motiu a la inversio de forces entre cristians i musulmans a la
peninsula Iberica
.
Llista de governants
[
modifica
]
- Hixam al-Atiki, cap 831-837
- Abd al-Raf, vali 837-853
- Lobia ibn Musa, vali i cap 853-859
- Muhammad, vali 859-870
- Abd-Al·lah ibn Lobia, cap 870-886
- Kalib ibn Umar, cap militar 886
- Umar ibn Hafsun
, emir 886-917
- Kalib ibn Umar, emir 917-918
- Jafar ibn Kalib, emir 918-919
- Sulayman ibn Kalib, emir 919-927
- valis omeies 927-1009
- Ubayd-Al·lah ibn Muhammad, 1009-1010
- Muhammad ibn Hixam
,
Wadih
, cap militar 1010-1011
- Abu-Bala Ya'is ibn Muhammad
- Ibn Massarra
- Muhammad ibn Jaix al-Assadi
- Abu-Bakr Jayx ibn Muhammad
- Said ibn Shanzir
- Ahmad ibn Said
- Abd-ar-Rahman ibn M.n.y.w.h (les vocals no es coneixen, a vegades se l'esmenta com Ibn Matiyo)
- Abd-al-Malik ibn Abd-ar-Rahman
- Abd-ar-Rahman ibn Dhi-n-Nun, senyor de Santaver des de 1009 a 1023, i Abu Bakr ibn al-Hadidi governant a Toledo
- Ismail ibn Dhi-n-Nun adh-Dhafir
, emir a Santaver
1023
-
1029
i a Toledo
1029
-
1043
- Yahya ibn Ismail al-Mamun
, emir a Toledo
1043
-
1075
- Yahya ibn Ismail ibn Yahya al-Qadir
, emir a Toledo
1075
-
1079
- Hixam ibn Yahya al-Zafar al-Qadir Billah
, emir a Toledo
1079
- Al-Mutawakkil ibn al-Aftas
, emir de Badajoz i de Toledo
1079
-
1081
- Yahya ibn Ismail ibn Yahya al-Qadir
, emir a Toledo per segona vegada
1081
-
1085
Localitzacio actual
[
modifica
]
A grans trets el Regne o Taifa de Toledo coincideix amb les provincies de
Toledo
,
Ciudad Real
, el nord d'
Albacete
,
Caceres
,
Guadalajara
i
Madrid
.