Emili Darder i Canaves
(
Palma
,
20 de juny
de
1895
-
Cementeri de Palma
,
24 de febrer
de
1937
)
[1]
fou un
metge
i
politic
mallorqui
. Fou el darrer batle republica de
Palma
, afusellat el
24 de febrer
de 1937 per les tropes franquistes durant la
Guerra Civil espanyola
. D'ideologia
progressista
,
mallorquinista
i
catolic
, fou un dels intel·lectuals mallorquins mes compromesos en la modernitzacio i recuperacio nacional de l'illa.
Una
fundacio cultural
lligada al
PSM
, un dels
premis 31 de desembre
de l'
Obra Cultural Balear
i un premi de la seccio d'
Esquerra Unida
de Palma,
[2]
un institut d'educacio secundaria de Palma i un carrer de la mateixa ciutat duen el seu nom. El 2011 es va crear un recorregut historic per recordar la seva memoria.
[3]
Llicenciat en medicina i cirurgia per la
Universitat de Valencia
l'any
1915
, es doctora en analisis cliniques. Fou membre de les academies de Medicina i Cirurgia de Palma (
1926
) i de Barcelona (
1933
) i vocal de la junta dels
Congressos de Metges de Parla Catalana
. A partir de
1927
, fou el cap de la seccio d'epidemiologia de l'Institut d'Higiene de les Balears. Com a metge, divulga els avencos sanitaris i treballa per la higiene social. Va escriure articles de caracter politic i cultural en diverses publicacions, com
La Nostra Terra
i el
Calendari Mallorqui
i de caracter medic a la
Revista Balear de Medicina
.
Emili Darder mai no va poder separar la cultura de la seva actuacio personal, segons ell: ≪No hi ha mes que un medi per fer ciutadans, que es la cultura. Resulta que la tasca basica es fer cultura, cultura i cultura≫ (acte inaugural de Joventut Escolar, 1931). Durant tota la seva vida va ser una persona compromesa amb tota organitzacio que suposas un impuls cultural per a la nostra terra. Aixi va participar en:
[4]
- L'Associacio Protectora de l'Ensenyanca Catalana
- El Rotary Club
- La Societat Arqueologica Lul·liana
- El Congres de l'Associacio de Metges de Llengua Catalana, com a vicepresident
- El Foment del Turisme de Mallorca, com a vocal i tresorer
- El Circulo Mallorquin, com a bibliotecari
- L'Orfeo Mallorqui, com a vocal
- La Sociedad Mallorquina Protectora de Animales y Plantas, com a vocal
Una mencio especial mereix la seva tasca com a fundador de l'Associacio per la Cultura de Mallorca, de la qual fou president entre 1925 i 1931. En aquesta associacio crea una seccio per als joves anomenada Joventut Escolar, des de la qual prioritza el foment de l'us de la nostra llengua i el coneixement de la nostra cultura.
[
cal citacio
]
Emili Darder sentia un amor entranyable pels infants, l'educacio dels quals es converti en una inquietud que l'acompanyaria tota la seva vida. Es preocupa del seu benestar fisic i posa en marxa les revisions mediques i les campanyes de vacunacio a les escoles, espais que, d'enca que hi intervingue, varen ser remodelats i dotats de millor ventilacio i il·luminacio.
[
cal citacio
]
Una de les mesures mes progressistes que Emili Darder impulsa fou la creacio de menjadors escolars i de guarderies per als fills de les dones treballadores.
[
cal citacio
]
Convencut de la importancia de la formacio integral dels infants, emprengue, juntament amb l'inspector de primera ensenyanca Joan Capo, una reforma per tal que el dibuix, la musica i la gimnastica s'incorporassin com a disciplines a les escoles publiques, i dugue a terme el programa de colonies escolars, que feia possible que els infants illencs gaudissin de les vacances estiuenques en un medi natural, divers i saludable. Ell mateix visitava, sense un avis previ, les instal·lacions d'aquestes colonies.
[
cal citacio
]
El 1931, quan ocupa la Regidoria de Cultura, inicia un ambicios projecte de construccions escolars que, en part, es va fer realitat durant el periode republica. Funda, entre d'altres, els centres de Son Espanyolet, del Coll d'en Rebassa, d'Alexandre Rossello i de Jaume I. Durant els sis anys que dura la
II Republica
s'inauguraren mes escoles a la nostra ciutat que en els primers vint anys de la dictadura franquista.
[4]
Vida i medicina
[
modifica
]
Placa que recorda la casa on nasque, al carrer de Can Vatlori
Emili Darder i Canaves nasque a Palma el 20 de juny de 1895. Fill del destacat metge Tomas Darder i Ensenyat, a qui la ciutat te dedicat un carrer, va creixer en una familia de catolics practicants.
[
cal citacio
]
Entra a la universitat sense tenir l'edat reglamentaria i es doctora en Medicina i Cirurgia a Valencia l'any 1915, i en Analisis Cliniques a Madrid l'any 1924.
[4]
El 1917, a Deia, on estiuejava, conegue Miquela Rovira Sellares, germana del metge de Soller,
Maria Rovira
. Es casaren el 24 de juny de 1920 i tingueren una filla, n'Emilia.
[4]
Emili Darder destaca ben prest com a metge. Va ser elegit membre de les academies de Medicina i Cirurgia de Palma, el 1926, i de Barcelona, el 1933, i vocal de l'Associacio de Congressos de Metges de Parla Catalana. El 1927 se’l nomena cap de seccio d'Epidemiologia de l'Institut Provincial d'Higiene de les Balears. A ell es deu la instal·lacio del primer laboratori d'analisis cliniques vertaderament cientific de Mallorca.
[
cal citacio
]
Una de les prioritats d'Emili Darder fou millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Palma. Amb aquest objectiu, dissenya un vast pla sanitari els eixos fonamentals del qual foren:
[4]
- La creacio de dispensaris municipals per atendre la poblacio.
Aixi, inaugura el dispensari central de l'Ajuntament, que disposava, entre d'altres, dels serveis de raigs X, de
maternologia
i d'infancia. Aquest sistema l'estengue a diverses barriades de Palma.
- La divulgacio entre la gent del camp dels coneixements d'higiene indispensables.
Aixi, es preocupa especialment de la prevencio de la febre tifoide, la tuberculosi i les malalties veneries.
- La realitzacio del projecte de canalitzacio i d'abastiment d'aigua potable per a la nostra ciutat
. En aquella epoca moltes de les malalties que el metge Darder volia combatre eren originades per les aigues contaminades.
Politic (1923-1933)
[
modifica
]
Despres d'una llarga etapa de vinculacio a iniciatives culturals, s'integra en l'activitat politica dins el republicanisme d'esquerra. Fou un dels fundadors de l'
Associacio per la Cultura de Mallorca
(
1923
), de la qual fou president (
1925
-
31
). A les eleccions municipals d'abril del 1931, va esser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma per la candidatura del
Partit Republica Federal de Mallorca
. Presidi les comissions de sanitat i d'educacio, de les quals en sorgiren el Projecte General de Construccions Escolars (setembre del 1931) i el Pla de Reorganitzacio dels Serveis Sanitaris Municipals (novembre del
1932
). Forma part de la comissio redactora de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia del 1931. El gener del 1932, fou un dels fundadors d'
Accio Republicana de Mallorca
que, el
1934
, va esser el nucli de l'
Esquerra Republicana Balear
, de la qual fou un dels principals dirigents. A la constitucio d'aquest partit, el 8 d'abril de 1934, es fa constar que el president honorari es Manuel Cirer i que hi ha un Comite Executiu del qual n'es secretari Eduard Gomez Ibanez i el President n'es Vicenc Tejada. Emili Darder te el carrec de Tresorer.
[5]
Bernat Jofre
era el vocal representant de la demarcacio de Ponent. El jove
Pere Capella
en fou militant, pero no n'ostenta cap carrec destacat.
[6]
Batlle (1933-1936)
[
modifica
]
El desembre de 1933, fou elegit batle de Palma. Des d'aquest carrec impulsa la dotacio d'aigua i clavegueram per a tota la ciutat, la construccio de guarderies i de grups escolars, com els de
Son Espanyolet
, el des
Coll d'en Rabassa
i el de l'avinguda Alexandre Rossello, inaugurat l'abril del 1934. Continua la reforma dels serveis sanitaris de l'Ajuntament i obri noves seccions de la Casa del Socors. Tambe es preocupa pel correcte funcionament dels mercats i per donar feina als treballadors aturats. Va esser suspes en les seves funcions el 1934, arran de la
Revolucio d'Octubre
, pero li fou retornat el carrec el febrer del 1936, amb el triomf del
Front Popular
. El juny del 1936, signa la
Resposta al Missatge dels Catalans
.
[
cal citacio
]
Quan esclata la Guerra Civil, va esser detingut el
20 de juliol
del
1936
i tancat al
Castell de Bellver
. El desembre del 1936 se li embargaren bens per valor de dos milions de pessetes. Sotmes a consell de guerra, fou condemnat a mort encara que el fiscal nomes n'havia demanat 20 anys de preso. El
24 de febrer
del
1937
, tot i trobar-se greument malalt, fou afusellat al cementeri de Palma juntament amb
Antoni Maria Ques Ventanyol
,
Alexandre Jaume Rossello
i
Antoni Mateu Ferrer
.
[
cal citacio
]
La seva mort
[
modifica
]
Remembrance Stone
El 18 de juliol de 1936, Emili Darder ja estava greument malalt. La certificacio de la seva malaltia, una angina de pit, feta per dos metges, pel seu germa i per Josep Sureda i Blanes, no va servir de res quan l'endema, a les quatre de l'horabaixa, els militars anaren a ca seva a cercar-lo. El dugueren a l'Hospital i, despres d'uns dies de convalescencia, l'empresonaren, ironicament, al Castell de Bellver.
[4]
El dia 16 de febrer de 1937 el sotmeteren a Consell de Guerra, juntament amb Alexandre Jaume, Antoni M. Ques i Antoni Mateu.
[4]
L’acusaren de contraban d'armes, de rebel·lio militar, de ser un sectari, un antireligios i un separatista. El fiscal demana per a ell la pena de vint anys de preso i una elevada sancio economica. Tot aixo malgrat que, fins i tot les monges del Temple declararen a favor seu. L'acusaren de rebel·lio militar i va ser condemnat a mort.
[4]
El 24 de febrer de 1937, al cementeri de Palma, es va viure un dels fets mes ignominiosos de la nostra historia: l'afusellament, d'assegut a una pedra ja que no es podia mantenir dret a causa del seu estat de salut, d'Emili Darder i Canaves.
[4]
Tenia 41 anys. Li expropiaren la casa, el laboratori, els mobles i la seva valuosa biblioteca.
[4]
- ↑
≪
Emili Darder i Canaves
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Esquerra Unida de Palma lliura els premis Emili Darder en la seva primera edicio
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-09-24. [Consulta: 14 febrer 2014].
- ↑
Mari
, Francesca. ≪
Les ‘obres' de Darder
≫.
dbalears
, 20-02-2011. Arxivat de l'
original
el 3 de marc 2016. [Consulta: 20 febrer 2011].
- ↑
4,00
4,01
4,02
4,03
4,04
4,05
4,06
4,07
4,08
4,09
≪
Fundacio Emili Darder
≫. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑
"La fusio dels partits republicans d'esquerra de les Balears" a "Republica" 12 (14.4.1934)
- ↑
"Pere Capella (1907-1954). La lluita incansable per la llibertat" de
Pere Fullana Puigserver
. Ajuntament d'Algaida. Inca, 2005.)
Enllacos externs
[
modifica
]