Elvis Presley

Nom original	(en) Elvis Aaron Presley (en) Elvis Presley (en) Elvis Aron Presley (en) Elvis A. Presley
Biografia
Naixement	(en) Elvis Aron Presley 8 gener 1935 Tupelo (Mississipi)
Mort	16 agost 1977 (42 anys) Memphis (Tennessee)
Causa de mort	Causes naturals  ( Infart de miocardi )
Sepultura	Graceland
Dades personals
Formacio	Humes Preparatory Academy Middle School (–1953)
Activitat
Ocupacio	actor de cinema , cantant , compositor
Activitat	1954  ?  1977
Genere	Rock , blues , rockabilly , gospel , country rock , rhythm and blues , pop-rock , pop , rock and roll i country
Carrera militar
Branca militar	Exercit dels Estats Units d'America
Rang militar	sergent
Veu	Bariton
Instrument	Guitarra , piano , veu i baix electric
Segell discografic	Sun RCA Victor
Esport	karate
Obra
Localitzacio dels arxius	Biblioteca Louis Round Wilson 20411 Biblioteques de la Universitat de Maryland
Familia
Conjuge	Priscilla Presley (1967–1973), divorci
Parella	Anita Wood (1957–1962) Ginger Alden (1976–1977)
Fills	Lisa Marie Presley   ( Priscilla Presley )
Pares	Vernon Elvis Presley   i  Gladys Presley
Germans	Jessie Garon Presley
Parents	Brandon Presley ( cosi segon )
Cronologia
16 agost 1977	mort d'Elvis Presley
1958-1960	conscripcio
Premis (2011)   ciutada honorari de Budapest (1986)   Rock and Roll Hall of Fame (1971)   Premi Grammy a la carrera artistica   Medalla Presidencial de la Llibertat   Gospel Music Hall of Fame   estrella al Passeig de la Fama de Hollywood   premis Grammy
Signatura
Lloc web	elvis.com

Elvis Aaron Presley , ^{[1] [2]} conegut com a Elvis Presley ( Tupelo , Mississipi ( Estats Units ), 8 de gener de 1935 - Memphis , Tennessee (Estats Units), 16 d'agost de 1977 ), fou un famos cantant i compositor estatunidenc de rock and roll . Tant es aixi que se l'anomena "El Rei del Rock & Roll" o, simplement, "El Rei".

El seu estil caracteristic de cantar, els seus moviments agressius a l'escenari, el seu carisma i altres qualitats li van permetre convertir-se en una gran figura de la historia de la musica. A mes dels seus multiples albums, la qualitat de les cancons que va interpretar es el que segueix generant nous seguidors entre les noves generacions. Ha encapcalat per molts anys, la llista dels artistes morts amb major recaptacio pels seus productes, desbancat unicament per Kurt Cobain l'any 2006. Cada any la seva casa-mansio Graceland es visitada per milions de persones de tot el mon. Es la segona casa mes visitada dels Estats Units, darrere de la Casa Blanca. Son molts els musics i cantants que reconeixen que Elvis va ser l'espurna que va canviar la musica popular i a tota una generacio, i que gracies a ell, ells van prendre el mateix cami. Elvis Presley ha deixat de ser una icona estatunidenca, per a convertir-se en una icona de culte mundial.

Biografia

1935?1953: Primers anys

Era fill de Vernon Presley, ^[3] i de Gladys Love Smith. Tenia un germa besso, Jesse Garon, pero va morir el dia del part. Elvis va tenir una infancia dura i dificil a Tupelo , al Mississipi , amb alguns problemes escolars, fins que, despres de moltes vicissituds, els seus pares i ell es van traslladar a Memphis , ^[4] on a poc a poc van aconseguir una certa estabilitat economica. El seu pare era una persona despreocupada i gandula, ^[5] mentre que la seva mare era qui tenia el coratge de tirar endavant, tot i la seva aficio a la beguda. ^[6]

Fou pel seu onze aniversari que li van regalar una guitarra, malgrat que ell volia una bicicleta o una escopeta de perdigons, pero els seus pares no podien gastar-hi mes diners. ^{[4] [7] [8]} Tot i aixo des de llavors agafa per sempre mes el gust per la musica i practicava a totes hores. De fet el mateix Johnny Burnette , un futur artista de rock, que en aquells temps era vei seu, va dir: "Anes on anes Elvis sempre duia la seva guitarra lligada a l'esquena". ^[9] Per tal de contribuir a millorar els ingressos de la familia la seva primera feina va ser treballar com a uixer al Teatre Estatal Loew el 1950 , ^{[10] [11]} pero la seva mare li va fer deixar la feina perque afectava els seus estudis.

Ja a la seva adolescencia va comencar a deixar-se creixer les patilles i, quan s'ho va poder permetre, a vestir-se salvatgement amb la roba llampant de Lansky Brothers, del famos barri del blues de Memphis Beale Street . La seva personalitat va comencar a destacar fora del comu, i aixo fou motiu de befa en aquella societat conservadora del sud profund dels Estats Units dels anys cinquanta. De totes maneres aquells desafiaments concordaven poc amb el seu comportament, encara timid i introvertit.

1953?1956: Primers enregistraments

L'any 1954 , amb nomes 19 anys, va gravar un disc amb dos temes als estudis Sun Records , My Happiness i That's When Your Heartaches Begin . Havia de ser un regal d'aniversari per a la seva mare. Elvis va gravar encara dos discs mes, cada un amb dues cancons mes, fins que el propietari de Sun Records, en Sam Phillips , va escoltar el que gravava. Li va agradar forca la musica i, per aixo, tres mesos despres de l'ultim enregistrament, el va contractar per gravar un disc que tindria un gran exit a Memphis .

De fet son molts els qui consideren que Presley va ser el creador del rockabilly , una fusio del country i del blues , tot i que seria Carl Perkins l'impulsor i responsable del desenvolupament d'aquest ritme, amb cancons com el hit Blue Suede Shoes . Pero sens dubte, Elvis va crear una de les imatges mes classiques del rock and roll quan va versionar la canco That's All Right Mama (l'original era d' Arthur Crudup , famos cantant de blues i guitarrista que l'havia cantat ja el 1946), canco que quan van posar en antena el 8 de juliol del 1954 va causar furor a l'audiencia. ^[12] De totes maneres Elvis va acabar abandonant aquest genere 17 mesos despres per a dedicar-se a altres ritmes mes sofisticats.

La fama que va anar prenent a Memphis va fer que s'hi fixes el coronel Tom Parker , que a finals del 1955 va organitzar el seu trasllat a la discografica RCA pagant-li 35.000 dolars i un cadillac . Seria el seu manager durant molts anys.

1956?1958: Irrupcio comercial i controversia

El 10 de gener de 1956 Elvis Presley ja gravava als estudis de la RCA de Nashville ( Tennessee ), i el dia 27 sortia a la venda el seu primer gran hit comercial: Heartbreak Hotel , acompanyat per I Was The One a la cara b del disc. Va tenir tant d'exit que el mes de febrer es va haver de reeditar, i a l'abril ja n'havien venut mes d'un milio de copies i havia escalat fins al numero 1 de les llistes de popularitat estatunidenques, ^[13] el primer numero 1 dels divuit que va obtenir al llarg de la seva carrera. El 30 de gener va gravar altre cop als estudis de la RCA de Nova York My Baby Left Me i " Blue Suede Shoes ", aquesta ultima tambe es va convertir en un exit.

El 23 de marc la RCA va llancar a la venda el seu primer album complet que duia per titol simplement el seu nom: "Elvis Presley", la majoria de les cancons eren del tipus country. El disc va estar deu setmanes al capdamunt de la llista d'albums pop del moment. L'any 1956 Presley va comencar la seva carrera al cinema amb la Paramount Pictures : Love Me Tender la va comencar a gravar l'1 d'abril i el 21 de novembre ja era a les pantalles. La pel·licula es el tipic western pero amb la interpretacio d'algunes cancons per part d'Elvis. De fet el titol del film mateix es un dels temes que hi canta, la decisio de canviar el titol The Reno Brothers (traduccio: Els germans Reno) per Love Me Tender la van prendre els productors en comprovar la seva popularitat.

I tambe fou aquell any que durant dues setmanes va protagonitzar un xou a l'hotel i casino New Frontier, de Las Vegas . El contracte era per quatre setmanes, pero Parker va cancel·lar-lo en rebre les males critiques d'un public conservador de mitjana edat, molt diferent de la joventut que escoltava la musica d'Elvis. ^[14]

Paral·lelament al llarg de tot aquell any Tom Parker el va portar a molts xous de diverses cadenes nacionals de televisio per promocionar-lo. La seva manera de ballar, amb els seus moviments pelvians, va provocar un autentic escandol mediatic entre la societat adulta conservadora despres de la segona aparicio al The Milton Berle Show el 5 de juny , la premsa el va titllar de "vulgar" i "obsce", pero en canvi va entusiasmar la joventut estatunidenca. Poc despres ell mateix va explicar-se a la televisio local de Nova York:

Elvis Presley, tambe es va caracteritzar pel seu tupe i la seva forma de vestir: pantalons estrets i blancs jaqueta estil executiu i la seva camisa. En alguns programes de televisio (com per exemple durant la seva tercera aparicio en el xou d' Ed Sullivan ) nomes el van enfocar de cintura cap amunt.

Abans de l'ingres al servei militar, va trencar tots els records de venda, arribant a onze numeros u seguits a la llista de "singles", i quatre numeros u en la dels discos de llarga durada. La revista Billboard va confirmar el 29 de desembre que Elvis Presley havia col·locat mes cancons al Top 100 que qualsevol altre cantant fins aquell moment. ^{[15] [16]} I el 31 de desembre de 1956 era el Wall Street Journal qui afirmava que el marxandatge d'Elvis Presley pujava a mes de 22 milions de dolars en vendes.

1958?1960: Servei militar i mort de la seva mare

Aquells dos anys gloriosos van quedar interromputs perque Elvis va ser cridat a fer el servei militar, cosa que el va allunyar dels escenaris entre 1958 i 1960. El 20 de desembre de 1957 va rebre la crida oficial per incorporar-se a files, fet que va enutjar en Hal Wallis i la Paramount Pictures els quals havien destinat ja 350.000 dolars per produir el nou film en que Elvis estava treballant: King Creole . Per aquest motiu les oficines de reclutament de Memphis van atorgar-li un ajornament.

Finalment el 24 de marc de 1958 el jove cantant entrava a l'Exercit dels Estats Units amb 23 anys. Fou entrenat al Fort Hood de Texas fins al setembre. Tot seguit fou destinat a l' Alemanya de l'Oest , concretament a la ciutat Friedberg que es troba Hessen . El seu servei va durar des de l' 1 d'octubre del 1958 fins al 2 de marc de 1960 . ^[17]

Malgrat tot, la productora RCA va pressionar per poder gravar mes cancons tot i estar de servei per tal d'anar abastint el mercat regularment amb la veu de Presley, i ho va aconseguir: sis albums van sortir al mercat durant aquells dos anys. ^[18]

Mentrestant la salut de la seva mare es va degradar notablement a causa de la seva addiccio a la beguda. Va comencar a guanyar pes. A primers d'agost de 1958 els metges van diagnosticar-li hepatitis , moment a partir del qual la situacio va empitjorar. Elvis Presley va rebre un permis especial per poder visitar-la: el dia 12 va arribar a Memphis, dos dies despres Gladys Love Smith (cognom de soltera) moria d'una insuficiencia cardiaca a l'edat de 46 anys deixant el seu fill desolat. ^[19] Uns mesos despres un sergent el va induir a prendre amfetamines , com feia bona part de la seva companyia militar, entre ells tambe un nou amic el qual posteriorment esdevindria el seu manager i guardaespatlles despres del servei militar: Diamond Joe Esposito . ^[20]

El 5 de marc de 1960 es va llicenciar amb el rang de sergent. La seva popularitat s'havia mantingut ben alta com va veure ell mateix en el tren que el retornava cap a casa, continuament victorejat pels seus fans.

1960?1968: Enfocament a les pel·licules

Entre 1958 i 1960 va estar absent dels escenaris fent el servei militar a Bad Nauheim , ( Alemanya ). Alli va coneixer a la que despres seria la seva dona, Priscilla Ann Beaulieu . El seu retorn a l'escenari va ser espectacular, en apareixer com a estrella convidada en el programa de Frank Sinatra amb qui va interpretar a duo els temes Love Me Tender i Witchcraft .

Com la cadena televisiva ABC va considerar massa elevat el preu demanat per Elvis, va ser el mateix Frank Sinatra qui el va financar. A Sinatra la inversio li va resultar rendible: especialment al final de la setmana quan es va anunciar que els ratings televisius del show de Sinatra on havia aparegut Presley havien trencat tots els records d'audiencia televisiva del show, sent vist per 40 milions de persones. Presley va rebre 125.000 dolars per la seva actuacio, que va durar uns deu minuts.

1968?1973: Retorn als escenaris

L' 1 de maig de 1967 Presley es va casar amb Priscilla Ann Beaulieu (coneguda com a Priscilla Presley ), amb la qual va tenir un any despres la seva filla Lisa Marie Presley . El 1968 , va tornar al top dels hit parades estatunidencs despres del seu reeixit 1968 Comeback Special per a la televisio.

L'any seguent va confirmar la seva tornada als concerts en directe a l'Hotel Internacional de Las Vegas, Nevada. El 21 de desembre de 1970 , Elvis va visitar el President Richard Nixon a la Casa Blanca on -despres d'un intercanvi de regals- van xerrar sobre la influencia de les drogues en la joventut.

1973?1977: Deteriorament de la salut i mort

Els anys setanta serien els anys en els quals Elvis passaria de ser un gran idol a un mite musical. El juliol de 1972 es divorcia de Priscilla, fet que el deixa en un profund estat de depressio del que mai es recuperaria. El 1973 realitzaria el primer concert de la historia que es va retransmetre per televisio via satel·lit, des de les paradisiaques illes Hawaii , amb el titol de Aloha From Hawaii , un concert vist per un nombre estimat duns 1.500 milions d'espectadors. Tambe fou en aquesta decada on els excessos en els seus habits alimentaris i la seva dependencia a les drogues van deteriorar drasticament la seva salut , tant fisica com mental. En repetides ocasions fou ingressat en un hospital.

Durant el bienni 1976-1977 Elvis dista molt del noi vigoros i ple d'energia que va conquerir el mon, on mostrava una imatge basta, amb sobrepes i amb dificultats per a cantar i memoritzar la lletra de les cancons. El seu ultim concert el faria el 26 de juny de 1977 a Indianapolis , al Market Square Arena.

Durant la matinada del 16 d'agost , Elvis torna a la seva mansio Graceland despres d'una consulta dental; al llarg del mati s'encarrega de revisar detalls de la seva proxima gira i descansa amb la seva familia i amics. Havia d'agafar un vol cap a Portland aquella mateixa nit per a continuar amb la gira, i al voltant de les 7 del mati, es retira a la seva habitacio per a dormir. Al voltant del migdia, Elvis fou trobat inconscient al bany de la seva habitacio i traslladat urgentment a l'hospital Baptist Memorial de Memphis . Poc temps despres seria declarat mort.

Els seus funerals

El 18 d'agost, el cos d'Elvis va ser exposat a Graceland . S'estima que entre 50.000 i 100.000 persones van acudir a retre-li un ultim homenatge. El 19 d'agost, Elvis va tenir un funeral digne d'un cap d'Estat. Va ser celebrat pel famos evangelista de televisio Rex Humbard a Graceland a la sala de musica situada a prop del salo. El seu cos es va traslladar a Graceland en un cotxe funebre de color blanc i plata, envoltat per sis motoristes de la Guardia Republicana al llarg de l'avinguda, el Boulevard d'Elvis-Presley a Memphis en la direccio del cementiri de Forest Hill a Memphis. Tanmateix, per raons de seguretat, les seves restes van ser traslladades el 3 d'octubre de 1977, sobre la base de Graceland.

Segons el lloc web oficial d'Elvis, Graceland es visitada per mes de 600.000 persones cada any.

Llegat

Aquest article o seccio necessita millorar una traduccio deficient . Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pagina de discussio si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussio per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avis si creieu que esta solucionat sense objeccions en la discussio.

Elvis Presley es considerat com la personificacio de la rock and roll: la seva veu, la seva musica, els seus gestos de provocacio, la seva excentrica vestimenta, i la seva (celebritat ardent descens als inferns i la mort) contribuir a la configuracio de la icona d'un Elvis idol a la vegada popular i un simbol de rebel·lio adolescent. Elvis pot considerar-se com l'actor principal de la popularitzacio del rock and roll entre el public estatunidenc i europeu blanc. De fet, si el Jazz ja havia associat estretament amb la musica i la sexualitat, i diversos artistes interprets o executants van ser blanc amb Elvis en el seu paper com a pioner del rock (per exemple, Bill Haley), Presley va ser el primer home blanc d'associar sexappeal (una presencia fisica, inflexions de veu i moviments de la pelvis suggestius) a la nova forma de musica, mentre que l'addicio d'un plantejament mes dinamic i mes potent dels estudis Sun a Memphis. Malgrat considerar-se com a ofensiu pels EUA franja conservadora, sino que contribueix a fer acceptable el genere i el reconeixement de veu s'obre el negre per a molts artistes, com Chuck Berry , Bo Diddley i Little Richard , roquer i blanc com Buddy Holly i Jerry Lee Lewis . La seva popularitat, especialment entre els adolescents, esta assolint noves altures i dels seus concerts i aparicions publiques donen lloc a molts moviments. L'exit d'Elvis als joves, el poder adquisitiu esta creixent, la moda dicta no nomes la musica, sino tambe els cabells o vestit. Tambe, segons el lloc web oficial d'Elvis, Graceland es visitada per mes de 600.000 persones cada any.

Es degut principalment a Elvis Presley que Europa va descobrir el Rock, fins i tot darrere de la Cortina de Ferro. Cliff Richard en ells i es va convertir en l'estrella mes gran del Regne Unit, i John Lennon va admetre que "si no hi hagues hagut un Elvis, no hagues estat els Beatles". A Franca, Dick Rivers, pero sobretot Johnny Hallyday, que va popularitzar aquesta musica de l'altra banda de l'Atlantic, convertint-se en l'estrella que es avui dia. Presley va obrir el cami per a molts rockers dels Estats Units que venen els seus discs a Europa i fent gires. Adolescents de tot el mon comencen a copiar el pentinat d'Elvis i la demanda de transistors augmenta dramaticament, cosa que permet passar de Sony per un petit fabricant japones de la radio per la multinacional. ^{[ cal citacio ]}

Avui en dia, 30 anys despres de la mort de rocker, segueix sent una icona del segle  xx . Innumerables artistes de la segona meitat d'aquest segle es defineix en relacio amb la seva influencia, ja sigui amb l'argument de la seva herencia, o per rebutjar-com un simbol obsolet d'una musica (especialment des del moviment punk). L'artista Elvis Costello , per exemple, pres el nom d'Elvis a enlairar la seva carrera. El cantant melodic pop Chris Isaac tambe es la personificacio directa. A Franca, el rockabilly cantant Jesse Garona prestat el seu nom al difunt germa d'Elvis i el rocker australia Nick Cave dedica un dels seus cancons mes potents (Tupelo) a la mitificacio d'Elvis. El Rei tambe va posar en marxa en diversos paisos, especialment a la Francofonia, una allau dels clons mes o menys creible que entre aquells que van sobreviure o van ser profundament afectats: Johnny Hallyday, Dick Rios, Eddy Mitchell, per descomptat, entre els centenars de 'imitadors, no son els mes petits.

Tambe he de dir que el de California dread Zeppelin amb el seu lider Tortell Greg (alies Tortelvis) parodiant a si mateix i Elvis al ridicul (la distribucio de les bufandes i collarets de Hawaii a la multitud en els concerts), va tenir una carrera reeixida durant els anys 80. Finalment, un reconegut homenatge, el grup va gravar en l'album d'U2 El Inoblidable Foc, ^{[ cal citacio ]} el 1984, la bella canco: Elvis Presley i America. ^{[ cal citacio ]} Per no parlar d'alguns imitadors estatunidencs entre ells Jimmy "Orion" Ellis (1945-1998) i Doug Church les veus molt mes a prop que Elvis. ^[21]

Estil musical

Influencies musicals

El primer estil musical que influiria Elvis Presley tota la seva vida fou el gospel , que va escoltar per primera vegada de petit, quan anava a l'esglesia pentecostal amb la familia. Ell mateix va dir en una ocasio "Des que tenia dos anys, tot el que jo coneixia era el gospel. Aquesta musica va acabar esdevenint un tret de la meva vida tant natural com ballar. Era una manera d'escapar dels problemes. I la meva manera d'alliberar-me." ^[22] Jake Hess era el seu cantant preferit.

De petit tambe era molt afeccionat a la radio local de Tupelo , de la qual escoltava el show de Carvel Lee Ausborn (amb el nom artistic de Mississippi Slim ) el qual era un amic de la familia que feia musica rural hillbilly . De fet, en la seva infancia la musica ja era una de les seves passions, i escoltava cantants com ara Sister Rosetta Thorpe , Roy Acuff , Ernest Tubb , Ted Daffan , Jimmie Rodgers , Jimmie Davis and Bob Wills . ^[23]

Quan va anar a viure a Memphis era molt afeccionat a recorrer les botigues de musica que tenien les tipiques maquines tocadiscos estatunidenques ( jukeboxes ) o cabines per escoltar-hi musica. S'hi passava hores escoltant discs tan antics com nous. Tambe frequentava els locals de gospel, tan "blanc" com "negre", dels barris baixos. ^[24] No era estrany, tampoc no, que anes als concerts de l'orquestra simfonica de Memphis al Parc Overton de la ciutat. De fet a la seva col·leccio personal de musica tenia discs d'opera dels cantants Mario Lanza , pel qual tenia predileccio, i de l'actor i cantant Dean Martin . Aquest interes per la musica classica segurament li venia de la seva mare, a qui tambe agradaven molt els mariachis .

Una altra de les seves influencies musicals importants fou el blues . Tant es aixi que molts dels seus futurs discos es van inspirar en nombrosos musics afroamericans com ara Arthur Crudup , Rufus Thomas i B.B. King . El mateix King va dir una vegada que "Vaig coneixer l'Alvis molt abans que fos popular. Ell sola venir a les nostres actuacions [...] de Beale Street." ^[25]

Tambe havia escoltat el Doo-wop i la musica country , aixi com la musica pop quan aquesta va apareixer els anys seixanta .

Registre vocal

El critic musical Henry Pleasants apunta que "Elvis Presley ha estat descrit per molts com un bariton i un tenor extraordinari... El seu compas i una molt amplia gamma de colors vocals tenen quelcom a veure amb aquesta divergencia d'opinio". ^[26] Pleasants identifica Presley com un bariton alt, calculant que el seu registre de dues octaves i un terc, "del sol baix de bariton al do de tenor, amb una prolongacio elevada en falset almenys fins a un re bemoll. La millor octava de Presley es al centre, re bemoll a re bemoll, assegurant un canvi d' escala completa cap amunt o cap avall". ^[26] Segons Pleasants, la seva veu era "variable i impredictible", a la part inferior, "sovint brillant", a la part superior, amb la capacitat de "plena veu en sol i la alts amb una veu que un bariton d'opera podria envejar". ^[26] L'academic Lindsay Waters, que afirma que el registre de Presley de dues octaves i quart, destaca perque "la seva veu tenia un rang emocional de murmuris tendres dels sospirs fins als crits, grunyits, grunyits i aspror de gran qualitat que podien moure a l'oient des de la calma i el lliurament, a la por. La seva veu no es pot mesurar en octaves, sino en decibels ; ".. encara que aquest no es el problema de com mesurar els murmuris delicats que son tot just perceptible". ^[27] Presley sempre va ser "capac de duplicar la seva veu oberta, ronca, d'extasi, cridant, plorant, el so imprudent del rhythm and blues dels negres i els cantants de gospel ", escriu Pleasants, i tambe "ha demostrat un notable capacitat d'assimilacio de molts altres estils vocals". ^[26]

Llegenda

Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Hi ha moltes llegendes sobre Elvis, sobretot sobre la seva mort, pero una es la que te mes forca. Segons conten dues hores despres de la mort d'Elvis un home cridat John Burrows va treure un bitllet d'avio amb direccio a Argentina. El peculiar d'aquest home es que era molt semblant a Elvis i el mes sorprenent es que el nom amb el qual va signar era el pseudonim moltes vegades utilitzat per Elvis.

Anys despres aquest Burrows, amb el nom artistic d'Orion, es va posar a cantar imitant a Elvis i els seus espectacles eren molt semblants, pero duia un antifac que li cobria part de la cara, amb el qual es va comencar a especular que aquest home en veritat era Elvis. Segurament aixo no es podra comprovar mai a causa del fet que Orion va morir l'any 98.

Algunes dades que contribuixen a aquesta llegenda son els fets que el segon nom d'Elvis estigui mal escrit a la seva tomba, Aaron en comptes d'Aron, que es el nom que figura en la seva partida de baptisme. Una altra dada es el fet que la familia d'Elvis no hagi cobrat encara l'asseguranca de vida.

Als EUA no es delicte fingir la teva propia mort, pero si ho es fingir-la i cobrar l'asseguranca. Elvis desitjava ser enterrat al costat de la seva mare en el jardi de la meditacio de la seva mansio de Graceland , pero la seva tomba no la van posar al seu costat com era la seva voluntat.

Discografia

Elvis va gravar 75 albums d'estudi des de 1956 fins a l'any de la seva mort el 1977 , entre els quals s'inclouen 22 bandes sonores de les seves pel·licules, diversos recopilatoris i 8 discos en directe.

Filmografia

Referencies

Bibliografia

• Pleasants , Henry. ≪Elvis Presley≫. A: Frith, Simon, editor. Popular Music: Critical Concepts in Media and Cultural Studies, Volume 3: Popular Music Analysis . Routledge, 2004. ISBN 0415332699 .  
• Waters , Lindsay ≪ "Come Softly, Darling, Hear What I Say: Listening in a State of Distraction?A Tribute to the Work of Walter Benjamin, Elvis Presley, and Robert Christgau" ≫ (en angles). Boundary 2 , 2003, pag. 199-212. DOI : 10.1215/01903659-30-1-199 .
• Guralnick , Peter. Little, Brown. Last Train to Memphis: The Rise of Elvis Presley . ISBN 978-0-316-33225-5 .  
• Stanley , David; Coffey , Frank. The Elvis Encyclopedia . Virgin Books, 1998. ISBN 978-0-7535-0293-8 .  
• Szatmary , David. A Time to Rock: A Social History of Rock 'n' Roll . Schirmer Books, 1996. ISBN 978-0-02-864670-1 .  

Enllacos externs

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Elvis.cat