Gravat dels
Contes de Canterbury
(1484)
Els contes de Canterbury
(titol original en angles:
The Canterbury Tales
) es una obra de l'escriptor
angles
Geoffrey Chaucer
, que presenta una estructura semblant al
Decamero
, de
Boccaccio
. Els contes van ser escrits durant el segle
xiv
.
Els contes de Canterbury
es una de les obres mes importants de la literatura anglesa, i potser la millor obra de l'edat mitjana a Anglaterra. Va ser l'ultima obra de Geoffrey Chaucer. La versio de l'obra que preval avui en dia procedeix de dos manuscrits anglesos diferents: el manuscrit d'
Ellesmere
i el manuscrit de
Hengwrt
.
Els contes, escrits en
angles mitja
(alguns d'aquests originals, d'altres no; dos escrits en
prosa
, i la resta en
vers
), estan continguts en una narrativa mes i son contats per un grup de pelegrins que viatgen des de
Southwark
a
Canterbury
per visitar el temple de
Sant
Thomas Becket
, a la
catedral de Canterbury
.
[1]
L'obra es d'interes, tant per als seus contemporanis com en l'actualitat, perque va ser la primera obra literaria escrita en angles; abans de Chaucer, a Anglaterra nomes s'escrivia en
frances antic
o en llati, de manera que nomes aquells de major nivell cultural podien entendre les obres literaries escrites.
Chaucer pelegri. Contes de Canterbury. Manuscrit d'
Ellesmere
. Huntington Library de
San Marino
- Proleg general (General Prologue).
- Conte del cavaller (The Knight's Tale).
- Conte del moliner
(The Miller's Tale).
- Conte de l'agutzil (The Reeve's Tale).
- Conte del cuiner (The Cook's Tale).
- Conte del magistrat (The Man of Law's Tale).
- Conte de l'esposa (o comare) de Bath (The Wife of Bath's Tale).
- Conte del frare (The Friar's Tale).
- Conte del convocant (The Summoner's Tale).
- Conte del dependent (The Clerk's Tale).
- Conte del mercader (The Merchant's Tale).
- Conte de l'escuder (The Squire's Tale).
- Conte del terratinent (The Franklin's Tale).
- Conte del metge (The Physician's Tale).
- Conte del butllaire (The Pardoner's Tale).
- Conte del mari (The Shipman's Tale).
- Conte de la priora (The Prioress's Tale).
- Sir Thopas.
- Conte de Melibeu (The Tale of Melibee).
- Conte del monjo (The Monk's Tale).
- Conte del capella de monges (The Nun's Priest's Tale).
- Conte de la segona monja (The Second Nun's Tale).
- Conte del criat del canonge (The Canon's Yeoman's Tale).
- Conte de l'econom (The Manciple's Tale).
- Conte del clergue (The Parson's Tale).
- Retractacio de Chaucer (Chaucer's Retraction).
Il·lustracio de Richard Pynson. Proleg general d'una edicio de
1492
.
Londres
Proleg general en el manuscrit Hengwrt
Chaucer va comencar a escriure els
Contes de Canterbury
durant la decada de
1380
, pero els va abandonar a finals de la decada seguent. Es probable que Chaucer no tingues una estructura fixada quan va escriure l'obra, ja que aquesta sembla haver estat revisada diverses vegades, en ser-li afegits nous contes. En el proleg general, l'amfitrio, Harry Bailly, anuncia 120 contes (quatre cada un, dos a l'anada a Canterbury i dos a la tornada a la taverna). No obstant aixo, el resultat final son 24 contes, tots aquests en el viatge d'anada. S'ha suggerit que deixar el final inacabat va ser una accio deliberada per part de Chaucer. Altres estudiosos assenyalen que es possible que la mort sorprengues Chaucer (se suposa que aquest va morir cap al 1400) i que d'aquesta manera l'obra quedes inacabada.
L'estructura de ≪contes continguts≫ d'
Els contes de Canterbury
es facil de trobar en altres obres de l'epoca com el
Llibre de bon amor
de l'
Arcipreste de Hita
o el
Decamero
de
Boccaccio
, que pot haver estat la principal font d'inspiracio per Chaucer. De fet, Chaucer va adaptar diverses de les histories de Boccaccio posant-les en les boques dels seus pelegrins. No obstant aixo, el que separa Chaucer dels seus contemporanis son els seus personatges.
La companyia. Il·lustracio de Richard Pynson. 1492
Comparant-los amb els narradors del
Decamero
(set dones i tres homes, tots joves i acomodats, de noms classics), els personatges de Chaucer son mes variats i representen practicament totes les variants de la classe mitjana de l'epoca, i no solament son entre ells molt variats: els seus contes son tambe de diferents tipus, cosa que permet mostrar les diferents personalitats amb les seves seleccions narratives i la seva manera d'explicar.
Quant a la
peregrinacio
en si mateixa, no sembla mes que un recurs literari per ajuntar tan divers grup. Per exemple, un monjo rarament obtindria permis per realitzar la peregrinacio, i en el cas d'alguns altres personatges, resulta dificil de creure el simple desig d'anar-hi. D'altra banda, tots els pelegrins viatgen a cavall, per la qual cosa no podem pensar que hi hagi cap mena de sofriment religios. Tampoc s'esmenta cap visita als molts possibles temples del cami o que algu assisteixi a
missa
, de manera que la peregrinacio te mes aparenca del que avui anomenariem un viatge turistic.
Pintura d'Ezra Winter, 1939.
Biblioteca del Congres dels Estats Units
Chaucer no presta gaire atencio a l'avenc realitzat durant el viatge i, encara que apunta que els contes son narrats en diversos dies, no detalla cap de les parades del grup per a dormir. Encara que el viatge podia fer-se en nomes un dia, aixo seria un temps massa curt per a la correcta narracio dels contes i, habitualment, aquest tipus de viatges tenien una durada de dos o tres dies. Concretament, s'esmenta el 18 d'abril en els
Contes
i
Walter William Skeat
, editor i critic de l'obra en el segle
xix
, va determinar el
17 d'abril
del
1387
com el primer dia de narracio dels contes.
Els academics divideixen el conte en deu fragments. Entre aquests, tots els que componen un fragment estan connectats de manera directa, sovint perque un personatge passa el torn de paraula a un altre, pero no hi ha cap introduccio entre els fragments. Aixo vol dir que no existeix un ordre o cronologia fixa en els fragments i, per tant, tampoc en els contes.
Influencia en la literatura posterior
[
modifica
]
Sol argumentar-se que la major contribucio d'aquesta obra a la
literatura anglesa
va ser popularitzar l'us literari de la
llengua vernacla
, l'angles, en comptes d'utilitzar el
frances
, llengua de la Cort, o el
llati
. No obstant aixo, alguns dels contemporanis de Chaucer com
John Gower
,
William Langland
, o el
Pearl Poet
tambe van escriure en angles, cosa que no ens permet aclarir fins a quin punt Chaucer va comencar o no aquesta nova tendencia
El
2004
, l'academic
Linne Mooney
identifica l'escrivent de Chaucer com un tal
Adam Pinkhurst
. Mooney, professor de la
Universitat de Maine
, en una visita al
Corpus Christi College, de Cambridge
, va assenyalar les similituds entre una signatura de Pinkhurst i l'escriptura de la seva copia del manuscrit d'
Els contes de Canterbury
, provinent del mateix manuscrit sobre el qual treballava Chaucer.
J. K. Rowling, creadora de la saga Harry Potter, va contar en un xat que es va inspirar en ≪el conte del butllaire≫ (part d'
Els contes de Canterbury
) per crear ≪el conte dels tres germans≫, part important de l'ultim llibre de la saga
Harry Potter i les reliquies de la Mort
. En el seu llibre, Rowling explica com tres germans es troben amb la mort, i aquesta els dona tres tresors que els farien vencer-la, quan els arribes l'hora, encara que la mort els porta amb ella temps despres.
La ruta dels pelegrins
[
modifica
]
L'oblidat viatge de tornada ha impulsat diverses continuacions d'
Els contes de Canterbury
, no sempre per al delit dels seguidors de Chaucer. Aquestes continuacions donen veu a alguns dels personatges que no van narrar cap conte en l'original. El
conte de Beryn
, per exemple, es una historia anonima escrita en un manuscrit dels
Contes
del segle
xv
. En aquest, les histories es reordenen, es crea un petit interludi a la ciutat de Canterbury, a la qual el grup ja ha arribat, i el mercader narra el conte de Beryn com a primer conte del viatge de retorn.
El setge de Tebes
, de
John Lydgate
, tambe se situa en el viatge de tornada, pero els contes son en realitat una protosequela del classic, narrats pel cavaller.
La ciutat de
Canterbury
te un museu dedicat a
Els contes de Canterbury
.
[3]
Adaptacions cinematografiques
[
modifica
]
Bibliografia
[
modifica
]
Part del text es una traduccio de la versio anglesa, s'inclouen les referencies que apareixen alla:
- Collette, Carolyn,
Species, Phantasms and Images: Vision and Medieval Psychology in the Canterbury Tales.
Ann Arbor: Universitat de Michigan, 2001.
- Kolver, V.A. and Glending Olson (Eds.) (2005).
The Canterbury Tales: Fifteen Tales and The General Prologue; Authoritative Text, Sources and backgrounds, Criticism. A Norton Critical Edition
(2nd ed.). Nova York, Londres: W.W. Norton and Company.
ISBN 0-393-92587-0
. LC PR1867.K65 2005.
- Thompson, N.S.
Chaucer, Boccaccio, and the Debat of Love: A Comparitive Study of the Decamero and the Canterbury Tales
. Oxford University Press, 1996.
ISBN 0-19-812378-7
.
Enllacos externs
[
modifica
]