Elisabet Mulder i Pierluisi

Biografia
Naixement	(ca) Elisabeth Mulder i Pierluisi 9 febrer 1904 Barcelona
Mort	28 novembre 1987 (83 anys) Barcelona
Sepultura	cementiri de Montjuic , Agrupacio 5a, panteo 11
Dades personals
Activitat
Camp de treball	Periodisme d'opinio , literatura castellana , traduccio i poesia
Ocupacio	poetessa , periodista , conferenciant , critica literaria , escriptora , traductora , novel·lista
Activitat	1919  ?  1985
Ocupador	Mundo Grafico Las Provincias
Genere	Dramaturgia , poesia i novel·la
Nom de ploma	Elisabeth Mulder Elisabeth Mulder de Dauner Esfinge
Familia
Parella	Anna Maria Martinez Sagi
Pares	Enrique Mulder Garcia (Marques de Tedema Toelosdorp dels Paisos Baixos) i Zoraida Pierluigi Grau

Elisabeth Mulder i Pierluisi ( Barcelona , 9 de febrer de 1904 - Barcelona 28 de novembre de 1987 ) fou una escriptora, poeta i narradora, traductora, periodista i critica literaria catalana que va fer la seva obra en castella. ^{[1] [2]} Tingue una formacio cosmopolita, amb un gran coneixement de la literatura europea contemporania i una cultura excepcional, que comenca en les lectures d'infancia. ^{[3] [4]}

Biografia [ modifica ]

El seu pare era Enrique Mulder Garcia, un metge holandes i espanyol, i la seva mare era Zoraida Pierluisi Grau, una porto-riquenya amb ascendencia italiana i catalana. Del seu pare va heretar un marquesat dels Paisos Baixos, encara que ella mai va fer servir el titol. ^[4]

Alguns anys de la seva infancia transcorrerien en el pais de la seva mare, Puerto Rico , per a retornar ben aviat, als set anys, a Barcelona. Va rebre una solida educacio a carrec de preceptors particulars i professors d'idiomes -parlava espanyol, angles, alemany, frances, italia i rus?, que inclogue tambe formacio musical amb Enric Granados. ^[5]

El 1921 es va casar amb l'advocat, politic i empresari catala Ezequiel Dauner Foix, trenta anys mes gran, del qual va tenir un fill nascut el 1923 i de qui enviudaria el 1930. ^{[5] [4]} Va residir a Barcelona, amb llargues temporades en diverses capitals europees. Mantingue una relacio sentimental amb la periodista Anna Maria Martinez Sagi . ^[6]

Va formar part del cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff a Catalunya, entre les quals hi havia les pintores Soledad Martinez , Marie Laurencin , Dagoussia i Angeles Santos , les escultores Lluisa Granero i Maria Llimona , o l'escriptora Clementina Arderiu . ^[7]

Activitat literaria i periodistica [ modifica ]

Inicia molt aviat les seves activitats literaries i les primeres mostres poetiques aparegueren a la revista Sabor y Aroma, firmades amb el pseudonim ≪Esfinge≫. El 1919 guanyava un primer premi en els Jocs Florals amb el seu poema Circe, i al cap de poc la seva signatura comencava a apareixer regularment a les pagines d' El Noticiero Universal , de Barcelona, i despres en diverses publicacions periodistiques, destacant sempre pels seus aguts dots d'observacio. ^[5]

Els diaris en que assiduament col·labora son, entre altres, la revista El hogar y la moda , dirigida per la seva gran amiga i mentora Maria Luz Morales , Mundo Grafico i ABC , de Madrid , Las provincias , de Valencia , i El Noticiero Universal , Solidaridad Nacional , La Vanguardia i La Noche , de Barcelona. I en revistes com Insula, Vertice, Lecturas, Brisas i Destino. O Indice Literario, de Caracas. ^{[4] [5]}

El 1927 va publicar el seu primer poemari ? Embrujamiento ? que crida poderosament l'atencio, i la situa entre les mes prometedores figures de la jove poesia espanyola. I la primera novel·la ? Una sombra entre los dos? el 1934, on ja presentava un model de dona nova, d'un feminisme 'il·lustrat', seguida el 1935 de La historia de Java , un relat sobre la historia d'una gata que sembla representar l'anima femenina, independent i errabunda, d'ella mateixa i de la dona del seu temps. ^{[5] [8]}

Entorn dels anys de la Guerra Civil tambe treballa en la traduccio, directament del frances, l'angles, el rusː Pearl S. Buck , o la poesia de Baudelaire , Keats , Shelley o Puixkin .

Els anys quaranta i cinquanta publica les seves novel·les mes famoses, que mes exit de lectors li proporcionaren. I tambe publica contes a la premsa i contes infantils aplegats en reculls de relats. Continua la seva produccio periodistica i es feu carrec de la seccio “Letras inglesas” de la revista Insula, de Madrid. En aquells anys s'integra en el cercle cultural d' Eugeni d'Ors a l'Academia del Faro de San Cristobal i la tertulia Trascacho. ^[9] En decades posteriors desenvolupa una tasca ingent com a conferenciant, requerida per institucions diversesː l'Ateneu Barcelones ^[10] o les universitats, de Boston a Puerto-Rico. ^[5] Als anys vuitanta, abans de perdre la vista, acaba la novel·la El retablo de Salome Amat , que narra la historia d'una familia a traves de quatre generacions de dones, i recull en un volum, Al otro lado de la calle , alguns contes inedits amb altres de ja publicats en premsa. ^[5]

La novel·la Preludio a la muerte ( 1941 ) fou adaptada el 1950 al cine ?dirigida per Enrique Gomez? amb el titol de Mi hija Veronica. No se'n conserva, pero, cap copia a la Filmoteca Nacional.

Obra [ modifica ]

Poesia [ modifica ]

La seva produccio poetica es abundant durant els anys seguents, de que donen fe els titols seguents:

• Embrujamiento (1927)
• La cancion cristalina ( 1928 )
• Sinfonia en rojo ( 1929 )
• Paisajes y meditaciones ( 1933 )
• Poemas y meditaciones (edicio d'homenatge)
• Antologia poetica, que aparegue a Caracas .

Novel·la i conte [ modifica ]

Encara es mes abundant la seva produccio en el camp de la novel·la i de la narrativa en general. Les obres mes importants, algunes de les quals van mereixer diverses edicions, son:

• Una sombra entre los dos ( 1934 )
• La historia de Java ( 1935 )
• Preludio a la muerte ( 1941 )
• Cuentos del viejo reloj (Contes,1941)
• Una china en la casa y otras historias (Contes, 1942 )
• Crepusculo de una ninfa (1942)
• El hombre que acabo en las islas ( 1944 )
• Mas (1944)
• Este mundo (Contes, 1945 )
• Las hogueras de otono (1945)
• Alba Grey ( 1947 )
• Dia negro (1953)
• Flora (1953)
• El vendedor de vidas ( 1953 )
• Luna de mascaras ( 1958 )
• Las noches del gato verde (Contes infantils, 1963)
• El retablo de Salome Amat (inedita)
• Al otro lado de la calle (Contes, parcialment inedits)

Teatre [ modifica ]

• La buena locura (1933)
• Romanza de medianoche (1936). Escrita en col·laboracio amb Maria Luz Morales .
• Casa Fontana (1948). Adaptacio al teatre, feta per la mateixa Mulder, de Crepusculo de una ninfa. Estrenada el 4 de noviembre de 1948 al Teatre Romea de Barcelona. ^[5]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Enciclopedia Espasa Suplement dels anys 1961 -62, pags. 274-75 ( ISBN 84-239-4595-2 )
• Geli , C. ≪ Elisabeth Mulder, un exquisito secreto literario ≫. El Pais , 02-07-2018.
• Mulder , Elisabeth ≪ Escribir, esa fatalidad... ≫. La Vanguardia , 17-03-1967, pag. 13.