 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
El gabinet del Dr. Caligari
[1]
(titol original en alemany:
Das Cabinet des Dr. Caligari
) es una avantguardista
pel·licula muda
alemanya
de
1920
dirigida per
Robert Wiene
i protagonitzada per Werner Krauß (Doctor Caligari), Conrad Veidt (Cesare), Friedrich Feher (Francis), Lil Dagover (Jane) i Hans Heinrich von Twardowski (Alan). La seva productora fou Decla. Va ser una de les primeres pel·licules produides als estudis
alemanys
UFA
(Universum Film AG). El director
Robert Wiene
va fer-hi una tasca excel·lent amb les emocions dels personatges, els moviments de camera i la presencia dels personatges. Els
intertitols
han estat traduits al
catala
.
[2]
Inspirada en un cas real, narra una serie de crims sexuals ocorreguts a
Hamburg
, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnotiques del seu propietari el doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnambul. La idea dels guionistes era de denunciar l'actuacio de l'Estat alemany durant la
Primera Guerra Mundial
. El guio original de la pel·licula, de Hans Janowitz i
Carl Mayer
, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la historia, quedant convertides en el relat d'un boig.
[3]
[4]
Temes i interpretacions
[
modifica
]
En la pel·licula es tematitza l'autoritat brutal i irracional aconseguint aixi que l'antagonista, el doctor Caligari, es mostre com una persona violenta i insana. La figura del doctor es pot observar com una representacio del govern de guerra alemany. Aco es deu al fet que la principal ambicio del doctor Caligari es tindre un control absolut i una autoritat il·limitada sobre els seus pacients. Aquest control que viola tots els drets humans, es mostra a la figura del somnambul Cesare.
Hans Janowitz
descriu Cesare com la representacio de "l'home comu d'obediencia incondicional". Per altra banda,
Siegfried Kracauer
, al seu llibre
De Caligari a Hitler
(1947), defineix el doctor Caligari com una figura autoritaria i tirana premonitoria del dictador
Adolf Hitler
.
[5]
Sent aixi la figura de Caligari la del dictador que controla la voluntat del debils convertint-los en titelles per aconseguir els seus proposits.
Per altra part, el film mostra alguna de les neurosis existents a Alemanya i la Republica de Weimar, particularment en l'ombra de la
Primera Guerra Mundial
(1914-1918), quan l'extremisme estava molt present, els reaccionaris encara controlaven les institucions alemanyes i els ciutadans tenien por de l'impacte del
Tractat de Versalles
sobre l'economia i estaven traumatitzats per tot el que havia suposat la guerra.
Percepcio de la realitat
[
modifica
]
Com la pel·licula es veu des del punt de vista d'un malalt mental, l'argument perd veracitat i l'espectador no pot acceptar res com a real del que es narra. Deixant aixi en dubte si els fets narrats van ocorrer realment o no i atribuint-li una sensacio de desassossec i incognita a tot el llargmetratge. A mes, perque els espectadors no puguen distingir la realitat de la imaginacio, els elements visuals son iguals tant en la historia principal, com en l'epileg i el proleg.
Durant la fase de rodatge una revista alemanya escrivia "l'expressionisme ha ingressat en l'art del cinema".
[6]
Acord en la trama de la pel·licula, els escenaris pareixen extrets de la ment d'un dement. Configurats per formes rocambolesques i irreals, transmetent sensacions de confusio a l'espectador. L'expressionisme es l'estetica fonamental d'aquest llargmetratge. Una estetica basada en l'estrafolari i el sinuos dins d'un ambient fosc. Les formes predominants que configuren l'escenari son les corbes, les linies obliques i les puntes, creant paisatges que es pleguen i es doblen en angles inusuals.
Tot aco es deu al fet que els escenaris no eren construccions sino pintats sobre llenc. Les ombres i els raigs de llum foren pintats directament en el set. Fent-ho d'aquesta manera s'aconseguia distorsionar la perspectiva i la tridimensionalitat de l'escenari. El que afavoria la transmissio d'una sensacio d'incertesa i terror.
La produccio d'aquest decorat va anar a carrec de
Hermann Warm
,
Walter Reimann
i
Walter Rohrig
.
Al voltant de la pel·licula
[
modifica
]
El productor, Erich Pommer, de la Decla-Bioscop, volia que fos
Fritz Lang
qui dirigis la pel·licula, pero Lang tenia altres compromisos en aquell moment, de manera que al final va ser Wiene qui la va dirigir.
La cinta es considerada com el primer
film expressionista
de la historia, i destaquen els decorats distorsionats que creen una atmosfera amenacadora. Els responsables de l'escenografia van ser Walter Rorig, Walter Reimann i Hermann Warm, membres del grup Strum. L'expressionisme va ser una edat daurada del cinema, de la qual els majors representants van ser
Fritz Lang
,
George Wilhelm Pabst
i
F.W. Murnau
,
Paul Wegener
.
L'expressionisme en aquest film es basa en la interpretacio subjectiva del mon dels personatges, que es troben sota el mon real. S'enfronten en els personatges dos conceptes diferents: la imaginacio i l'oniric davant el realisme. Un personatge acaba com volent dir que tot va ser producte de la imaginacio de la persona, que no existeix el somnambul ni el doctor Caligari.
La pel·licula es caracteritza per l'estilitzacio dels
decorats
, la forma exagerada d'actuar, els efectes lluminosos, alguns dels quals son puntuals i forts per a fer ressaltar-los de la resta del conjunt de l'escena. Tambe es mostren potents i peculiars usos d'angulacio de la camera, com un enquadrament inclinat.
Els decorats estan distorsionats, ja que es representen com si fossin una maqueta o cartons pintats superposats per a crear il·lusions, d'aquesta manera els decorats son molt expressius i els actors tambe. S'emfatitzen ombres fosques i contrasts, com en el seu comencament, en apareixer la noia que ressalta del fons. Es nota que hi ha un us de llums artificials. L'expressionisme va influenciar despres, per exemple,
Alfred Hitchcock
.
- ↑
Titol en catala a Esadir.cat
- ↑
≪
Das Kabinett des Dr. Caligari
≫.
Filmoteca de Catalunya
. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑
Kemp
, Philip.
Cine, toda la historia
(en castella). Barcelona: Blume, 2016, p. 45.
ISBN 9788498018912
.
- ↑
Sanchez Noriega
, Jose Luis;
Gubern
, Roman.
Historia del cine: teoria y generos cinematograficos, fotografı?a y television
. Nueva edicion. Madrid: Alianza, 2006.
ISBN 978-84-206-7691-3
.
- ↑
Kracauer
, Siegfried.
From Caligari to Hitler: A Psychological History of the German Film
. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1947.
ISBN 0691025053
.
- ↑
Puyal Sanz
, Alfonso.
Dieciseis xilografias por segundo: El tratamiento grafico en El gabinete del doctor Caligari
, 2003, p. 58-69.
DOI
1134-6795
.
Enllacos externs
[
modifica
]