El Carxe

Esglesia del Carxe
Localitzacio
38° 26′ 37″ N, 1° 05′ 27″ O  /  38.4435°N , 1.09081°O  / 38.4435; -1.09081
Estat	Espanya
Comunitat autonoma	Regio de Murcia
Poblacio humana
Poblacio	677 (2019) (2,26 hab./km² )
Llengua utilitzada	catala castella
Geografia
Superficie	300 km²
Punt mes alt	Serra del Carxe (1.372 m)

La comarca del Carxe ( castella : el Carche ) es un territori de la Regio de Murcia on es parla valencia . ^[1] Compren una part dels municipis de Iecla , Jumella i Favanella , i toca els municipis valencians del Pinos i l' Alguenya . Te una extensio d'uns 300 km² ^[1] i una poblacio de 677 habitants. ^[2] La majoria de la poblacio es reparteix entre els nuclis de poblacio seguents: la Torre del Rico, la Canyada del Trigo, el Carxe i la Canyada de l'Alenya. ^[3]

El seu nom prove de la serra del Carxe , ^[1] una serra de fins a 1.371 metres d'altitud, ^[4] una porcio de la qual forma part del parc regional amb el mateix nom. ^{[5] [6]}

Gracies a les recerques sociolinguistiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner , des dels anys cinquanta del segle  xx es coneix la seua existencia com a zona de parla catalana. Malgrat que el valencia no te reconeixement oficial a la Regio de Murcia, l' Academia Valenciana de la Llengua n'imparteix cursos en diversos municipis de la comarca. ^[7]

Geografia [ modifica ]

El Carxe te una extensio d'uns 300 km² que es reparteixen entre els municipis murcians de Iecla i Jumella a la comarca de l'Altipla i Favanella a la comarca de l' Oriental , tocant als municipis valencians del Pinos i l' Alguenya . Esta fitat al sud per la serra de Quives i la de la Pila i al nord per la serra del Serral, la de les Panses i la del Carxe. Aquesta ultima, que dona nom a la comarca, en te el punt mes alt, de 1.371 metres. ^[1]

• 
  El Carxe respecte a Murcia
• 
  Parc Regional de la serra del Carxe
• 
  Serra de la Pila

Historia [ modifica ]

El 1244 es va delimitar per primer cop la frontera entre la Corona d'Arago i la de Castella en aquesta zona al Tractat d'Almirra , que deixava les comarques del Vinalopo sota domini castella. El 1266, Jaume I va conquerir el Regne de Murcia per sufocar la revolta sarraina contra el vassallatge a Castella. Malgrat retornar la sobirania del Regne a Castella, respectant el Tractat d'Almirra, es repobla la zona amb catalans, valencians i aragonesos. Aquesta poblacio no te a veure amb el poblament valencia actual del Carxe. El 1296, Jaume II va ocupar el Regne de Murcia fins al 1304 que se signa la Sentencia Arbitral de Torrellas . Alla, Jaume II renunciava al Regne de Murcia a canvi d'incorporar-ne la zona nord, i va deixar fixat aixi el limit actual entre el Pais Valencia i la Regio de Murcia . A Murcia es deixa de parlar valencia al segle  xiv , a Cartagena al segle  xv i a Oriola al segle  xviii . ^[1]

Despres de l'expulsio morisca al segle  xvii , gran part dels extensos termes de Iecla , Jumella i tambe de Favanella havien restat gairebe despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i, en la decada del 1878 al 1887 , foren donades en emfiteusi per a la seua explotacio agricola. Aixo provoca una forta immigracio de llauradors procedents de les valls del Vinalopo , que es l'origen del valencia actual del Carxe. ^[8] Algunes fonts endarrereixen considerablement la data d'inici de l'arribada d'immigrants valencians, ja que segons una informant de la Canyada de l'Alenya , la seva mare, nascuda el 1877, era besneta dels primers pobladors arribats de Novelda . ^[9]

Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capcaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa , i en alguns casos ?Carrascalejo i els Pinillos? tambe mes al nord, fins a tocar gairebe de Iecla, ^[10] i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Les viles i llogarets que hi fundaren no han tingut mai independencia administrativa ^{[ cal citacio ]} i han romas sempre com a pedanies de Iecla ?pedania del Carxe ?, de Jumella ?pedanies de l'Alberquilla , la Raixa , la Torre del Rico , la Canyada del Trigo i la Sarsa ? i de Favanella ?pedanies del Collado dels Gabriels i la Canyada de l'Alenya. ^[2]

Demografia [ modifica ]

Les poblacions situades entre la serra del Carxe i la rambla de la Raixa estan cohesionades al voltant de la Canyada de Trigo , on tenen el servei medic i l'escola. Tot el Carxe te una relacio propera amb el poble valencia del Pinos , que es troba entre sis i set quilometres de distancia. Els ajuntaments de que depenen les diferents poblacions ? Favanella , Iecla i Jumella ? es troben entre 25 i 30 quilometres de distancia del Carxe. ^[1]

La poblacio de la comarca del Carxe era l'any 1950 de devers 3.000 habitants. ^{[ cal citacio ]} Actualment no arriba al miler, a causa de la forta emigracio provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment en les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningu permanentment. ^[10] La majoria dels habitants, tot i que hi continuen empadronats, resideixen ara a les viles grans properes ?a les murcianes de Jumella i Iecla , o a la valenciana del Pinos ?. ^{[ cal citacio ]}

Els masos i nuclis de poblacio catalanoparlant que conformen el Carxe son els seguents: ^{[11] [10]}

Els 576 habitants es reparteixen entre les seguents entitats de poblacio: ^[2]

La poblacio els ultims anys ha evolucionat de la seguent manera: ^[2]

El grafic que hauria de sortir aqui esta desactivat temporalment per motius tecnics.

Llengua [ modifica ]

Gracies a les investigacions sociolinguistiques portades a terme per Pere Barnils i Antoni Griera , es coneix per primera vegada la seua existencia com a zona de parla catalana en la publicacio el 1919 de "Dialectes catalans", i el 1921 d'"El valencia", respectivament en el Butlleti de Dialectologia Catalana VII . ^[13]

Posteriorment, el 1950, Manuel Sanchis-Guarner dona unes primeres noticies del Carxe a la seua Gramatica Valenciana. El 1963, Joan Coromines va recollir-hi materials que no publicaria. ^[12] El 1970, Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les caracteristiques dialectals propies. Independentment, tambe el 1970 visita la comarca Xavier Fabregas. Darrerament, tambe ha estat estudiada per Brauli Montoya i deixebles seus, i Esther Limorti. ^[10]

Al Carxe s'hi parla valencia meridional per l'origen dels seus pobladors. ^[10] Concretament, a la meitat nord provenien del Pinos i Monover ; i a la meitat sud, de l' Alguenya i Novelda . Aquesta diferencia d'origens encara es pot apreciar al parlar: per exemple, al nord encara predominen les formes venir i tenir, propies de Monover, mentre que al sud predominen vindre i tindre , propies de Novelda. Tambe pot apreciar-se en la toponimia: al nord es troben toponims provinents d'antroponims propis de Monover i el Pinos, mentre que al sud n'hi ha de l'Alguenya i Novelda. Entre els trets mes rellevants del parlar del Carxe destaquen l' harmonia vocalica , la perdua de la -r final, el ieisme i el betacisme . ^[14]

L'any 2005 , l'Ajuntament de Iecla demana ajuda a l' Academia Valenciana de la Llengua per comencar a impartir cursos de valencia, ^[7] davant d'una instancia presentada per un vei del Raspai al sindic de greuges del Pais Valencia . ^[15]

Aixi mateix, l'any 2010 , dues localitats mes del Carxe, Jumella i Favanella , se sumaren al projecte i, des de llavors, tambe s'hi imparteixen classes de valencia. Despres de la demanda per a aprendre valencia, l'AVL preveu que, amb els anys, el nombre de cursos de valencia al Carxe augmenten. ^[16]

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Beltran i Calvo , Vicent. El Parlar de les Valls del Vinalopo i del Carxe . [Petrer]: Centre d'Estudis Locals del Vinalopo, DL 2008. ISBN 978-84-612-2710-5 .  
• Jareno Lopez , Antonio-Mateo. Radiografia de los territorios murcianos de habla valenciana . Murcia [Ronda de Garay, 17]: A.M. Jareno, 1993. ISBN 84-604-7642-1 .  
• Limorti , Ester; Quintana , Artur. El Carxe : recull de literatura popular valenciana de Murcia, Transcripcio musical de Lluis Borau i Ester Perez . Alacant: Institut de Cultura "Juan Gil-Albert", 1998. ISBN 84-7784-315-5 .  
• Limorti Paya , Esther. Toponimia del Carxe . Av. de la Constitucio, 284. 46019 Valencia: Publicacions de l'Academia Valenciana de la Llengua, 2017. ISBN 978-84-482-6155-9 .   Arxivat 2022-10-12 a Wayback Machine .
• Montoya Abat , Brauli. La situacio del catala al Pais Valencia: de Valencia al Carxe i Guardamar . Patronat de l'Escola Municipal de Mallorqui, 2002.  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: El Carxe

• Parc regional Serra del Carxe Arxivat 2007-05-24 a Wayback Machine . (castella) .
• Bloc que recull diferents articles publicats a la premsa sobre el Carxe .
• ≪ Reportatge sobre el Carxe ≫. programa Arrels . Punt 2 , 05-03-2006.
• Reportatge sobre el Carxe a l'Avui.tv , incloent-hi diverses entrevistes a habitants de la zona (publicat el 3 d'agost del 2008).
• ≪ El valencia al Carxe i al Matarranya ≫ (video). Societat Anonima ( Canal 9 ), 2013.