 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Eindhoven
es un municipi de la provincia del
Brabant del Nord
, al sud dels
Paisos Baixos
. L'
1 de gener
del
2009
tenia 212.679 habitants repartits sobre una superficie de 88,87 km² (dels quals 1,15 km² corresponen a aigua). Limita al nord amb
Oirschot
,
Best
i
Son en Breugel
, a l'oest amb
Eersel
, a l'est amb
Nuenen, Gerwen en Nederwetten
i
Geldrop-Mierlo
, i al sud amb
Veldhoven
,
Waalre
i
Heeze-Leende
.
En el seu origen, va establir-se a la confluencia dels rius
Gender
, que es va assecar despres de la
Segona Guerra Mundial
i el
Dommel
.
Torre d'aigua
de l'arquitecte Wim Quist (1970)
La historia escrita d'Eindhoven comenca en
1232
, quan el duc
Enric I de Brabant
va atorgar
drets de ciutat
a
Endehoven
al
ducat de Brabant
, llavors un petit poble en la confluencia dels rius
Dommel
i
Gender
. El nom de la ciutat significa literalment "iardes finals", el que reflecteix la seva posicio a l'extrem sud del
Woensel
. Al moment de la concessio de la carta reial, Eindhoven tenia aproximadament 170 cases envoltades per una muralla defensiva. A l'exterior del recinte emmurallat hi havia un petit castell. A la ciutat se li va concedir tambe el dret a organitzar un mercat setmanal, i aixi com el
dret d'emmagatzematge
que obliga els grangers de poblacions de vendre les seves collites a Eindhoven. Un altre factor important del seu emplacament es la seva localitzacio a la ruta comercial dels
Paisos Baixos
al
Principat de Lieja
. Cap a
1388
, les muralles de la ciutat van ser ampliades, i entre
1413
i
1420
va ser construit un nou castell, aquesta vegada a l'interior del recinte emmurallat. El
1486
Eindhoven va ser saquejada i cremada per les tropes de
Gelderland
.
La reconstruccio es va acabar el
1502
, amb una muralla mes forta i un nou castell. No obstant aixo, el
1543
, Eindhoven fou ocupada un altre cop: la seves obres de defensa es van abandonar a causa de l'escassesa de recursos. Un gran incendi el
1554
destrui tres quarts de les cases. Cap a
1560
van ser reconstruides gracies a l'ajuda de
Guillem I d'Orange-Nassau
. Durant la
Revolta Holandesa
, Eindhoven va canviar de mans diverses vegades entre els
neerlandesos
i la corona de
Castella
, fins que finalment el
1583
va ser capturada per les tropes espanyoles i les muralles van ser destruides. Eindhoven no va tornar a formar part dels
Paisos Baixos
fins a
1629
.
La
revolucio industrial
del segle
xix
va ser un gran impuls per a la ciutat. Es van construir canals, carreteres i ferrocarrils. Eindhoven es va connectar fluvialment al canal
Zuid-Willemsvaart
a traves del brancal
Eindhovens Kanaal
el
1843
, i mitjancant via ferria a
Tilburg
,
's-Hertogenbosch
,
Venlo
i
Belgica
entre
1866
i
1870
. L'activitat industrial es va centrar al principi en manufactures de tabac i textils. Posteriorment, la industria va creixer espectacularment gracies al gegant de la il·luminacio i l'electronica
Philips
. Aquesta companyia hi va ser fundada el
1891
, i va comencar la seva activitat fabricant bombetes incandescents. El rapid creixement de la industria a la regio i la posterior necessitat d'habitatge dels treballadors van provocar canvis radicals en l'administracio, ja que encara conservava els limits de l'epoca medieval, a causa de l'existencia dels antics fossats. El
1920
, els cinc municipis suburbials de
Woensel
(al nord),
Tongelre
(est i nord-est),
Stratum
(sud-est),
Gestel en Blaarthem
(sud-oest) i
Strijp
(oest), els quals van sofrir canvis drastics a causa de la falta d'habitatges, van ser incorporats a la nova municipalitat de Groot-Eindhoven (Gran Eindhoven). Posteriorment, el prefix "Groot-" va ser retirat.
A comencaments del segle
xx
, la industria tecnica va creixer amb la fabricacio d'
automobils
i
camions
per la companyia
Van Doorne's Automobiel Fabriek
(DAF); amb el subseguent canvi cap a l'electronica i l'enginyeria; les tradicionals industries de tabac i textils van entrar en decadencia i finalment van desapareixer als anys 1960. Els atacs aeris a gran escala durant la
Segona Guerra Mundial
(incloent el bombardeig aliat durant l'
Operacio Horta
per a auxiliar als paracaigudistes a assegurar els ponts dintre i al voltant del poble) van destruir grans zones de la ciutat. La reconstruccio va deixar molt pocs elements historics; i en la postguerra es van estudiar plans drastics de renovacio a forca de gratacels, alguns dels quals van ser implementats. En aquesta epoca havia poca estima cap al patrimoni historic. Als anys 1960, es va construir un nou ajuntament i l'edifici precedent
neogotic
(construit en
1867
) va ser demolit per a donar pas a una carretera de gran capacitat que finalment no es va construir.
Nuclis de poblacio
[
modifica
]
Persones il·lustres
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]