Edessa
fou una antiga ciutat, actualment anomenada
?anlıurfa
o Urfa, situada en allo que avui en dia es el sud-est de
Turquia
. Des del
137 aC
al
244 aC
fou capital del Regne d'
Osroene
i del
1097
al
1144
fou capital d'un comtat.
La ciutat portava antigament el nom d'
Urhai
, que podria ser un nom d'origen persa derivat de Khosrov, pero la tradicio el fa anterior als perses i podria tambe ser un nom siriac. El nom
Edessa
vindria de l'assiri
Edessu
, que s'hauria imposat despres de l'emigracio assiria vers el
612 aC
, despres de la caiguda de
Ninive
. No obstant aixo, es mes probable que, com que a Edessa hi havia moltes fonts, el seleucida
Seleuc I Nicator
, vers el
290 aC
, va decidir de refundar la ciutat i donar-li el nom d'Edessa, l'antiga capital reial macedonia on tambe hi havia moltes fonts.
Antioc IV Epifanes
va canviar el nom a
Antioquia de Callirhoe
, pero despres del seu regne va retornar al nom d'Edessa o al nom popular d'
Urhai
. Durant el govern d'Antioc IV, ja es va emetre moneda a la ciutat, cosa que suggereix una certa autonomia i importancia, pero la poblacio no era grega, i hi havia arabs, siriacs, assiris, i d'altres.
Vers el
137 aC
, es va establir una dinastia anomenada de
Bar Hawuy
, pero mes coneguda com la
dinastia dels
Abgar
(agbarides), nom que van portar deu dels seus reis. Els seleucides, probablement, van restablir el seu domini a Edessa poc abans del
132 aC
; el
122 aC
, el rei Abdu bar Mazur es va declarar vassall de l'
Imperi part
. El
85 aC
, es va proclamar a Edessa la sobirania del rei d'
Armenia
que va durar fins al
67 aC
. Despres, la ciutat va estar sota influencia dels parts.
El
114
fou conquerida per
Traja
. El seu successor
Hadria
la va evacuar el
118
, pero la regio va romandre sota influencia romana. El
201
va patir una
inundacio
.
[1]
El
244
el regne, que era poc mes que la rodalia de la ciutat, fou suprimit i incorporat a la provincia romana d'
Osroene
de la qual Edessa fou la ciutat principal.
El
260
, els
sassanides
van obtenir una gran victoria en la
Batalla d'Edessa
; l'emperador
Valeria I
fou fet presoner, pero la ciutat d'Edessa no apareix a la llista de les ocupades pels perses, per la qual cosa hom suposa que o be la guarnicio romana va resistir o fou abandonada immediatament despres d'una hipoteca conquesta.
Durant les persecucions de
Dioclecia
, emperador entre el
284
i
305
, Edessa, i la regio en general, va donar alguns martirs i en son els mes coneguts Guria i Shamona. En aquest temps, s'hi va introduir la secta dels
maniqueus
. En la seva reorganitzacio, Dioclecia va fundar a Edessa una fabrica d'armes i equips militars especialment destinada a les legions de la frontera.
El
298
,
Galeri
va derrotar els perses i va reorganitzar la provincia d'Osroene. La ciutat va esdevenir la clau d'una eventual conquesta persa de
Siria
i aixi ho deia
Shahpur II
(309-379) al
359
. Durant dos segles, Edessa fou una base romana per a proveir de soldats i material altres fortaleses mes a l'est, especialment
Nisibis
. La provincia fou governada per un
dux
resident a Edessa (
dux Osrhoenae
).
El
363
,
Jovia
va lliurar
Nisibis
a Persia i molts cristians de la regio es van refugiar a Edessa; entre ells, el poeta Efraim el Siri, que va fundar un seminari conegut com "
L'escola dels perses
", que va esdevenir un centre de
nestorianisme
i la poblacio va adoptar el
monofisisme
. L'escola es va haver de traslladar mes tard a
Nisibis
(en poder de Persia), per evitar les persecucions.
El
544
, fou atacada pels perses que la van assetjar sense exit.
Cosroes II
, en la guerra amb l'imperi (
603
-
628
), la va ocupar al
609
. Fou recobrada per
Heracli
el
628
i retornada a l'imperi en el tractat de pau del mateix any
628
.
Domini roma d'Orient
[
modifica
]
Va romandre en mans dels
romans d'Orient
nomes 11 anys; el governador Johannes Kateas va voler salvar el domini pagant tribut als arabs, pero fou destituit i substituit pel general Ptolemaeius, que el
639
la va rendir al cap arab que l'atacava.
Possessio del califat, fou integrat en el govern de la
Djazira
i dintre d'aquest govern al del
Diyar Mudar
(junt amb
Rakka
,
Haran
i
al-Karkisiya
, i fou una vila secundaria de provincia que va ser coneguda com a
al-Ruha
. El
3 d'abril
del
679
, un terratremol va destruir l'esglesia cristiana. Vers el 686, forma un govern junt amb Haran i
Sumaysat
, que Ibrahim al-Ashtar va cedir en feu a Hatim ibn al-Numan. El darrer bisbe important en fou Jacob d'Edessa (684-687), que va regir la seu tambe uns mesos el 708. Edessa fou destruida per un terratremol el
718
, pero fou reconstruida rapidament.
El 737, un grec anomenat
Bashir
va apareixer a Edessa i es va fer passar per Tiberies, fill de
Constanti IV
i, encara que va aconseguir algun suport, aviat fou desemmascarat i executat a la propia ciutat. El 750/751, fou teatre de les lluites entre Abu Djafar i el futur califa
al-Mansur
d'un costat i el proomeia
Ishak ibn Muslim al-Ukayli
i el seu germa Bakkar de l'altra; els dos darrers es van rendir en saber-se la mort del califa
Marwan II
. Es van produir noves revoltes i el 758/759 el governador d'al-Ruha, Mansur, fou executat a Rakka. El
maronita
Teofil d'Edessa (mort el 785) va escriure a Edessa una historia universal i va traduir llibres al siriac. Els cristians de la ciutat foren acusats de cooperar amb els romans d'Orient, pero
Harun ar-Raixid
no va creure les acusacions, que era evident que eren calumnioses.
Algunes families nobles locals van poder evitar el saqueig de la ciutat per
Nasr ibn Xabath
a canvi d'un fort pagament. El 814, la ciutat fou fortificada pagant els habitants, per evitar futurs saquejos. El califa
al-Mamun
va enviar a la ciutat el seu general
Tahir Abu l-Tayyib Dhu'l-Yaminayn
i les seves forces hi foren assetjades per dos rebels, pero va poder resistir amb el suport dels habitants. Tahir es va trobar amb la revolta de les seves propies tropes i va fugir a Kallinikos, pero va aconseguir atreure els rebels a la seva causa i va nomenar Abd al-Ala governador de la ciutat; el nou governador va oprimir els habitants; el 825, hi governava Muhammad ibn Tahir; va comencar a perseguir els cristians, politica seguida pels seus successors.
Els
hamdanides
en foren els primers governadors independents. El 942/943, els romans d'Orient van ocupar
Amida (Armenia)
,
Arzan
,
Dara
i
Ras al-Ayn
i van avancar fins a
Nasibin
, i reclamaren als habitants d'al-Ruha la Santa Imatge de Crist, que els fou lliurada amb permis del califa a canvi de l'alliberament de 200 presoners musulmans i a renunciar a la conquesta de la ciutat. El
15 d'agost
del
944
, la imatge entrava a
Constantinoble
de manera solemne i era portada a Santa Sofia. El 949/950, l'acord fou violat per l'hamdanida
Sayf al-Dawla
, que va fer un atac des d'al-Ruha contra
al-Massisa
. El
domesticos
Lleo va marxar el 959/960 contra Amida i al-Ruha, que foren atacades. L'emperador
Nicefor Focas
va atacar el
Diyar Mudar
,
Mayyafarikin
i
Kafartutha
(967/968) i al-Ruha fou cremada (octubre/novembre del 971 o 972, segurament en l'expedicio de
Joan Tzimiskes
, que fou el 972
[2]
). Les tropes romanes d'Orient es van quedar a la
Jazira
. El 978, Ibn Hawkal diu que hi havia 300 esglesies a al-Ruha.
En aquest temps, el poder local va passar als
Banu Numayr
, que al comencament del segle
xi
estaven manats per Utayr, que hi va instal·lar com el seu
naib
(delegat) Ahmad ibn Muhammad, pero despres el va fer executar; aixo va provocar la revolta de la poblacio i els rebels van oferir la ciutat a
Nassir ad-Dawla
, emir de la
dinastia marwanida (Diyarbakir)
, que hi va enviar Zengi a ocupar-la (1025/1026). Despres de l'assassinat d'Utayr i de la mort de Zengi, Nassir ad-Dawla va concedir al fill d'Utayr alguna torre en feu, i alguna altra al fill d'un tal Shabal.
Segons algunes croniques, el primer, i segons d'altres un turc nomenat governador de nom
Salman
(que s'hauria casat amb la vidua d'Utayr), va vendre la fortalesa d'al-Ruha i 4 pobles al
protoespatari
roma d'Orient
Jordi Maniaces
, fill de Gudelios (
1030
). Maniaces, que era el
catepa
roma d'Orient de
Samosata
, va anar de nit, va sorprendre els arabs a Edessa i es va apoderar de les altres torres. Hi fou assetjat pels emirs de
Mayyafarikin
(marwanida) i d'
Alep
, pero va resistir (
1031
), si be la ciutat va patir danys severs (hiverns del 1030 al 1031); llavors, Maniaces va poder dominar la fortalesa i la ciutat. Despres,
Edessa
(com havia estat rebatejada) fou atacada pels arabs
numayrites
manats per Ibn Waththab (maig del
1036
), que van fer presoner el patrici grec, i van saquejar la ciutat, pero foren rebutjats i els grecs van conservar la fortalesa i, per la pau del
1037
, li fou reconeguda a l'emperador la possessio de la fortalesa i la ciutat. A Edessa, es van establir llavors milers d'armenis que en 50 anys van esdevenir majoria a la ciutat. En aquest temps, les fortificacions es van reforcar. Els generals governadors d'Edessa foren Maniaces, seguit d'Apukap, i aquest de l'iber Βαροσβατζ?; el 1059 el catepa n'era Ιω?ννη.
Vers
1063
, va arribar a la regio de Sebaste un cos roma d'Orient dirigit pel mercenari normand
Herve
, conegut com a
Francopoulos
. Es va establir al districte de Thelkhum, amb el
dux
o catepa roma d'Orient d'Edessa, Davatanos (o Tavatanos). Assabentats que l'emir de
Diyarbakir
havia estat enverinat, Davatanos va decidir atacar
Amida
, pero els habitants van subornar Herve, que es va abstenir de participar en l'atac. Davatanos va morir en la lluita. Herve es va trobar mes tard amb els destacaments turcs que havien saquejat Thelkhum dirigits per un tal Yussuf, i els va derrotar completament, i n'allibera els captius.
El governador del solda seljucida, anomenat el
Khorasan-salar
, va iniciar (
1066
-
1067
) la conquesta de les regions del sud-est d'
Armenia
a la vora de
Sebaste
. Va ocupar Thelkhum, va atacar Severak (on fou rebutjat) i altres fortaleses, algunes a la regio d'Edessa.
El
1070
, un cunyat d'
Alp Arslan
, de nom
Arisiaghi
, es va barallar amb el solda i va passar al territori roma d'Orient i va arribar a Sebaste. Alp Arslan en va demanar l'extradicio de l'imperi, pero l'emperador va posar Arisaghi sota la seva proteccio. Aixo va provocar la guerra. Poc despres, Alp Arslan va ocupar
Malazgird
i
Ardjesh
; despres va ocupar Thelkhum i Ariudzathil, i finalment, amb l'ajut d'Abul Uswar de
Dvin
, va atacar Edessa el
10 de marc
del
1071
. Basili, el seu defensor (un bulgar o un armeni, no se sap segur; alguns l'identifiquen amb el fill del rei de Bulgaria) va resistir heroicament. L'emperador va contraatacar. Va passar per Sebaste, on va rebre salutacions dels princeps locals Atom i Abushal, pero per foscos motius va desposseir els dos princeps i va castigar la ciutat; despres, l'emperador se'n va penedir i va restaurar els princeps i va anar a
Teodosiopolis d'Armenia
. Aviat es van iniciar les operacions previes de la
batalla de Mantziciert
, a
Akhlat
i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el
25 d'agost
del
1071
, es va lliurar la
Batalla de Mantziciert
, en la qual els romans d'Orient van patir una derrota total.
Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia
de facto
, en la practica, en els seguents anys, els seljucides es van estendre per
Anatolia
. Edessa, que havia de passar als seljucides, va quedar en mans del catepa Paulos, pero aquest finalment va fugir a Constantinoble i fou Basili el que va agafar el comandament; la ciutat va resistir i el 1081/1082 fou atacada per un emir de nom
Khusraw
, sense exit. Poc despres, va morir Basili i la ciutat es va sotmetre al cap armeni Smbat, pero al cap de sis mesos (
23 de setembre
del
1083
) va passar a
Filaret Brachamios
. El governador designat per aquest fou assassinat i els caps locals van lliurar la ciutat, el
1086
, al seljucida
Malik Shah I
(
1072
-
1092
), que va nomenar governador l'emir Buzan (que va governar al-Ruha i Haran), pero al seu torn aquest la va perdre davant un cap local armeni anomenat
Nar Sawmo
, el
1087
, pero la va tornar a recuperar.
Comtat d'Edessa
[
modifica
]
Buzan, com a dependent del solda seljucida, va governar fins que va morir el
1094
, en lluita contra
Tutuix I
de Siria, el general del qual, Alpyaruk, la va ocupar i quan l'anava a lliurar a les seves tropes per saquejar-la fou assassinat per una ballarina grega de nom
Gali
. Llavors, se'n va apoderar el curopalata armeni Toros (fill d'Hethum); el
1097
, va caure en mans del croat
Baldui de Bouillon
, que va fundar el
comtat d'Edessa
, que va resistir el
setge d'Edessa (1098)
del
seljucida
Kerbogha
de
Mossul
. Baldui va cridar a Toros a lluitar contra els seus enemics i l'armeni hi va anar i fou ben rebut, pero als 15 dies fou assassinat a la ciutat contra la voluntat de Baldui.
[3]
El
comtat d'Edessa
persisti sota poder dels
croats
durant mig segle (
1098
-
1144
).
Retorn als musulmans
[
modifica
]
Despres del
setge d'Edessa
(1144), fou ocupada per l'emir de Mossul
Imad al-Din Zengi I
; l'octubre del 1146, els
francs
la van intentar recuperar dirigits per
Josceli II
i Baldui de Kaysum, pero l'empresa no va reeixir i despres de tenir-la sis dies foren expulsats per
Nur al-Din Mahmud
, que la va saquejar i els habitants foren convertits en esclaus; Baldui va morir i Josceli va fugir a Sumaysat. Aquesta conquesta va provocar la
II croada
. A la mort de Nur al-Din, va passar al seu nebot
Saif al-Din Ghazi
(1174). El
1175
, es va sotmetre als egipcis i l'aiubita
Saladi
se'n va fer carrec el 1182 i la va cedir a al-Malik al-Mansur. A la mort d'
al-Adil I
(germa de Saladi), el 1218 va passar de manera efectiva al seu fill
al-Aixraf Mussa
Sharaf al-Din (junt amb Haran i
Akhlat
), que des del 1229 fou emir de
Damasc
.
El juny del 1234, fou ocupada per Ala al-Din
Kaykubad I
i els habitants deportats a Asia Menor; pero, al cap de quatre mesos, fou reconquerida per
al-Kamil ibn al-Adil
(1218-1238), el solda aiubita. El 1244, els mongols van passar per la regio sense atacar la ciutat, pero el
1260
fou ocupada pels mongols d'
Hulagu
(es va sotmetre sense lluita igual que Haran, en canvi
Sarudj
va voler resistir i els habitants foren tots morts), i va quedar dins els dominis dels
il-kan
.
El 1321,
Abu l-Fida
ja l'esmenta en ruines, pero encara el 1340
al-Mustawfi
diu que hi havia alguns edificis en peus i habitats. Va passar a
Tamerla
el 1393 i vers el 1400 s'havia reconstruit (proces segurament iniciat abans de la conquesta
tamerlanida
); de Tamerla, va seguir en mans dels seus successors i despres fou dels
Ak Koyunlu
i dels
Ramazano?ulları
. Els primers anys del segle
xvi
, fou ocupada pel
safavida
Ismail I
i finalment va passar als
otomans
el
1517
(en algunes fonts, el
1537
).
Bibliografia
[
modifica
]