Ecumenisme es refereix a les iniciatives que apunten cap a una major unitat o cooperacio religiosa , especialment dins de la religio cristiana. ^[2]

En el seu sentit mes ampli, aquesta unitat o cooperacio pot referir-se a la unitat religiosa mundial; per la defensa d'un sentit major d'espiritualitat compartida entre les tres religions abrahamiques : judaisme , cristianisme i l' islam . En aquest cas, normalment ens hi referim com a Dialeg interreligios . ^{[3] [4] [5]} Tambe, l'ecumenisme es usat en un sentit mes estricte, referint-se a una major cooperacio entre diferents denominacions religioses d'una unica d'aquestes tres.

La paraula s'origina del grec ο?κουμ?νη ( oikoumene ), que significa ≪el mon habitat≫, i historicament era usada com una referencia especifica a l' Imperi Roma . Avui, la paraula es usada predominantment per i amb referencies a denominacions i esglesies cristianes separades per la doctrina , historia i practica. Dintre d'aquest context particular, el terme ecumenisme es refereix a la idea d'una unitat cristiana en el sentit literal: que hauria d'existir una unica Esglesia cristiana. ^[6]

Ecumenisme cristia i pluralisme interreligios [ modifica ]

L'ecumenisme cristia, en el sentit estricte a dalt referit, es la promocio de la unitat o cooperacio entre grups religiosos distingits o denominacions de la cristianitat . L'ecumenisme cristia es distingeix del pluralisme interreligios. L'ecumenisme, en aquest sentit ampli, es denominat pluralisme religios, per distingir-se de l'ecumenisme dintre d'un moviment de fe. El moviment interreligios lluita per major respecte mutu, tolerancia i cooperacio entre les religions del mon. L'ecumenisme com dialeg interreligios entre representants de diverses fes, no preten necessariament reconciliar els seus partidaris en una unitat completa, organica, amb alguna altra entitat, pero simplement promoure relacions de convivencia millors. Promou la tolerancia, respecte mutu i cooperacio, sigui entre denominacions cristianes, sigui entre la cristianitat i altres fes.

Per a alguns catolics, aixo pugues encara assumir l'objectiu de la reconciliacio de tots els quals professen la fe cristiana en una unica organitzacio visible, es a dir, a traves de la unio amb l' Esglesia Catolica Romana .

Per a alguns protestants , la unitat espiritual, i sovint la unitat sobre els ensenyaments de l'esglesia sobre questions clau, es el bastant ^{[ Cal aclariment ]} . D'acord amb el teoleg lutera Edmund Schlink , el mes important en l'ecumenisme cristia es que les persones es concentrin fonamentalment en Crist , no en organitzacions d'esglesies separades. En el seu llibre Okumenische Dogmatik (1983), ell diu que els cristians que veuen Crist ressuscitat operant en les vides de diversos cristians en diverses esglesies, perceben que la unitat de l'esglesia de Crist mai va ser perduda, ^[7] pero que en comptes d'aixo han estat distorsionats i enfosquits per diferents experiencies historiques i per miopia espiritual. Ambdues son superades per la fe renovada en Crist. Fins i tot en aixo esta la resposta a la seva amoestacio ( Joan 17 i tambe Filipencs 2), perque tots siguin un amb ell i que s'estimin uns als altres com un testimoniatge per al mon. El resultat del mutu reconeixement sera una germanor mundial perceptible, organitzada en una manera historicament nova. ^[8]

Estant en contra el modern moviment ecumenic esta la tradicional Esglesia Ortodoxa , la qual decididament afirma nomes haver-hi una sola Esglesia, la qual es l'Esglesia Ortodoxa. Aixi, teories tals com l'≪esglesia germana≫ o ≪dos pulmons≫, son generalment rebutjades perque, des d'aquest punt de vista, l'Esglesia es teologicament indivisible. No obstant aixo, un important teoleg ortodox del segle  xix , Vladimir S. Soloviov , va defensar l'ecumenisme i l'any de la seva mort, 1900, va publicar un llibre denominat Tres converses sobre la guerra, el progres i la fi de la historia mundial, amb una curta narracio sobre l'Anticrist on albira una futura unio de totes les esglesies cristianes. ^[9]

Organitzacions ecumeniques [ modifica ]

• Comunitat Mundial de Budistes
• Congres Mundial de Religions Etniques
• Consell Mundial d'Esglesies
• Congres Mundial Jueu
• Federacio Pagana Internacional
• Lliga Mundial Islamica
• Parlament de les Religions del Mon

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Bosch, Juan. Para comprender el ecumenismo . Editorial Verbo Divino, 1991.  
• Burggraf, Jutta. Conocerse y comprenderse: una introduccion al ecumenismo . Ediciones Rialp, 2003.  
• Burggraf, Jutta. Ecumenismo: ¿que es? ¿como se vive? . Ediciones Palabra, 2006.  
• Cassidy, Edward Idris . Ecumenism and interreligious dialogue: Unitatis redintegratio, Nostra aetate (Rediscovering Vatican II) . Paulist Press, 2005.  
• Kasper, Walter . Caminos de unidad. Perspectivas para el ecumenismo . Ediciones Cristiandad, 2008.  
• Rodriguez, Pedro. Iglesia y ecumenismo . Ediciones Rialp, 1979.  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Comunio completa
• Divisio del cristianisme
• Principi de Lund
• Xavier Melloni i Ribas

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Ecumenisme

• Associacio Unesco per al Dialeg Interreligios - AUDIR
• La gestio de la diversitat de creences en l'espai public com a contribucio a la cohesio social i la convivencia. a UNESCO .
• Linies directrius per a una col·laboracio progressiva de les Esglesies a Europa
• Rosa Serrahima i Peter Dettwiler. 100 anys d'ecumenisme! ^{[ Enllac no actiu ]}