Dudley Moore
CBE
(
Londres
,
19 d'abril
de
1935
?
Plainfield
,
Nova Jersey
,
Estats Units
,
27 de marc
de
2002
) va ser un
actor
,
compositor
i
guionista
angles.
La carrera de Dudley Moore va arrencar en els anys 60, en un espectacle humoristic molt popular,
Beyond the fridge
. Amb el seu company
Peter Cook
, va formar un duo inoblidable a la
BBC
, despres es va convertir rapidament en una estrella als Estats Units, gracies a pel·licules com ara
10, la dona perfecta
,
Arthur, el solter d'or
o
Best Defense
al costat d'
Eddie Murphy
.
Els primers anys
[
modifica
]
Dudley Stuart John Moore va neixer el 19 d'abril de 1935 a Londres (al Charing Cross Hospital). Era el fill de John Moore, electricista en els ferrocarrils, i d'Ada Moore;
[1]
creix, amb la seva germana Barbara,
[2]
al districte de Dagenham (Essex).
No va tenir una infantesa molt facil, per la seva petita talla (1,58 m adult) i una invalidesa, un peu deformat, que el va obligar a nombroses i repetides cures. Va trobar refugi molt aviat en la musica. Moore es va convertir en corista als sis anys. Als 11 anys va guanyar una beca a la Guildhall School of Music, on va estudiar claveci, orgue, violi, teoria musical i composicio.
[3]
Rapidament es va convertir en un pianista i organista de gran talent i tocava l'orgue als casaments de l'esglesia local als 14 anys. Va assistir a l'Institut Dagenham County on va rebre una formacio musical dedicada de Peter Cork (1926?2012), que el va ajudar a aconseguir la seva beca de musica d'Oxford. (
Norma Winstone
va ser una altra estudiant de Cork a Dagenham).
[4]
Cork tambe va ser compositor. Moore es va mantenir en contacte amb ell fins a mitjans de la decada de 1990 i les seves cartes a Cork es van publicar el 2006.
[5]
Va obtenir als 14 anys una beca per tal de continuar els seus estudis musicals a Magdalen College (un dels mes prestigiosos de la universitat d'Oxford), on es va emportar un primer premi d'orgue. En aquella epoca comenca la seva carrera d'actor. Alan Bennett que treballava al seu costat en un espectacle de cap d'any el va presentar al productor de
Beyond the Fringe
. Aquesta comedia, on Moore, Peter Cook, Jonathan Miller i Alan Bennett li donaven la replica, i l'exit de la qual va arribar fins als Estats Units, va inaugurar l'era de les emissions satiriques a la televisio.
Les seves primeres gravacions van ser
My Blue Heaven
,
Lysie Does It
,
Poova Nova
,
Take Your Time
,
Indiana
,
Sooz Blooz
,
Bauble
,
Bangles and Beads
,
Sad One for George
, i
Autumn Leaves
.
Durant els seus anys d'universitat, Moore es va apassionar igualment pel jazz i es va convertir molt de pressa en un compositor-interpret consumat. Va tenir la sort de frequentar musics tan prestigiosos com John Dankworth o Cleo Laine. El 1960, va deixar el grup de John Dankworth per dedicar-se a les repeticions de
Beyond the Fringe
. Durant els anys 1960, va muntar un trio: 'The Dudley Moore Trio', amb Chris Karan a la percussio, Pete McGurk al contrabaix, i mes tard Peter Morgan. S'inspirava principalment en Oscar Peterson i en Errol Garner. En una entrevista, va confiar fins i tot que un vespre va aconseguir igualar en virtuositat la incomparable ma esquerra de Garner, i que no va afluixar el tempo durant diversos dies.
El trio actuava regularment a la televisio britanica, va gravar diversos discos, i va ser habitual del cabaret de Peter Cook,
The Establishment
.
Moore va compondre, entre altres, la musica de les pel·licules
Bedazzled
de Stanley Donen, (1967),
Staircase
de Stanley Donen, i
Six Weeks
de Tony Bill.
El 1965, Moore te la seva propia serie de televisio a la
BBC
Not only... but also
. Pero quan va convidar Peter Cook, els seus esquetxos satirics es van imposar rapidament com l'objecte de la serie. Hom recorda sobretot les parodies d'entrevistes (en les quals Cook feia el paper d'un intel·lectual excentric) o de Pete and Dud comentant l'actualitat... no escrivien mes que les grans linies dels seus esquetxos, i deixaven aixi un gran lloc a la improvisacio en les gravacions en directe, no deixant l'ocasio d'empipar l'altre per fer-li perdre la seva sang freda. Desgraciadament la BBC no ha conservat la integritat d'aquestes emissions, i per a la majoria, no ens queda mes que fragments de bandes sonores.
Moore i Cook van compartir el cartell de
Bedazzled
, amb Eleanor Bron, i van intentar una gira amb els seus espectacles
Behind the Fridge
i
Good Evening
.
El 2009, es va descobrir que la policia britanica havia intentat perseguir-los al comencament dels anys 80 per les obscenitats que havien proferit sota la cobertura dels seus personatges 'Derek and Clive'.
Poc temps despres, Moore va marcar les seves distancies amb Cook, l'alcoholisme del qual comencava a afectar el seu treball, per consagrar-se a la seva carrera cinematografica.
Quan van apareixer els simptomes de la malaltia que se l'emportaria alguns anys mes tard (una paralisi supra-nuclear progressiva), se sospitava en principi de la beguda; hom recordava, en efecte, que Moore va fer al comencament de la seva carrera, dos papers d'alcoholics notoris, Arthur i George Webber (a
10
). Al final dels anys 70, Moore va conquerir
Hollywood
, on va actuar el 1978 a
Foul Play
, amb Goldie Hawn i Chevy Chase.
L'any seguent va apareixer a
Elle
de Blake Edwards, despres a
Wholly Moses!
. Aquesta no va tenir exit. Poc temps despres, va actuar a
Arthur, el solter d'or
, al costat de
Liza Minnelli
, Sir John Gielgud (que es va emportar un Oscar en aquesta ocasio) i Geraldine Fitzgerald.
El 1981, Moore va ser nominat per a l'
Oscar al millor actor
pero Henry Fonda va aconseguir la distincio amb la pel·licula
On Golden Pon
, una pel·licula americana de Mark Rydell. Per contra, va guanyar el
Globus d'Or al millor actor musical o comic
. El 1984, Moore va coneixer encara un exit ressonant amb
Micki + Maude
de Blake Edwards, amb Amy Irving. Que li va suposar el
Globus d'Or al millor actor musical o comic
.
Les pel·licules en les quals ha treballat despres van ser rebudes amb poc entusiasme tant per la critica com pel public. Entre les quals
Arthur 2: On the Rocks
i
The Mighty Kong
una adaptacio de
King Kong
.
Paral·lelament a la seva carrera cinematografica, Moore va continuar component, escrivint partitures per a un bon nombre de pel·licules, i donant concerts guarnits de parodies de peces classiques. El 1991, Moore va col·laborar en series de televisio de vulgaritzacio de musica classica, en principi amb el director d'orquestra Sir Georg Solti, a
Orchestra
, despres amb Michael Tilson Thomas a
Concert!. Va encarnar igualment el paper de Ko-Ko a l'opera comica de Jonathan Miller,
The Mikado
, el marc de 1988.
Premis i nominacions
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| 1950?1975
| |
|---|
| 1976?2000
| |
|---|
| 2001?present
| |
|---|