El
Ducat de Carintia
va ser un
ducat
al sud d'
Austria
i una zona del nord d'
Eslovenia
. Va formar part del
Sacre Imperi Romanogermanic
entre el
976
(quan la
Marca de Carintia
fou erigida en ducat i separada del ducat de Baviera) i la dissolucio de l'imperi el
1806
i despres de la unio entre Austria i
Hongria
fins a la seva separacio el
1918
. Des del
Tractat de Saint-Germain-en-Laye
el
1919
i el plebiscit de l'octubre de 1920, la major part del ducat forma part de l'estat austriac de la
Carintia
, un petita part del sud-est (la Carintia eslovena i la comunitat de
Jezersko
) es va afegir al nou
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
, mentre que la
Val Canale
amb la municipalitat de
Tarvisio
era cedida al
Regne d'Italia
.
Carantania i dinasties medievals
[
modifica
]
Al segle VII l'area era part del principat eslau de
Carantania
, que aproximadament el 743 es va posar sota sobirania del duc
Odilo de Baviera
. El ducat nacional
bavares
es va incorporar finalment a l'
Imperi Carolingi
, quan
Carlemany
va deposar al fill del duc Odilo,
Tassilo III
el 788. Durant la particio de 843 pel
Tractat de Verdun
, Carintia va esdevenir part de la
Franca Oriental
sota el rei
Lluis el Germanic
. En aquest temps formava un comtat. Des de 889 a 976 es va constituir en la
Marca de Carintia
depenent del ducat de Baviera; el 927 el comte carinti
Bertold
de la dinastia dels
Luitpoldings
va rebre drets ducals de mans d'
Enric
, rei
d'Alemanya
. Despres que Bertold va esdevenir duc de Baviera el 938, els dos territoris foren governats per ell. A la seva mort el 948 els Luitpoldings, encara que d'una branca de la dinastia otoniana, no van poder retenir les seves possessions, ja que el rei
Oto I
va enfeudar les terres bavareses al seu germa petit
Enric I de Baviera
En taronja el Ducat de Carintia amb les marques de Verona o Friul, Istria, Carniola i Estiria,
vers 1000
El duc
Enric II de Baviera
el Bel·licos, fill d'Enric I, es va revoltar el 974 contra el seu cosi, l'emperador
Oto II
, i per aquesta causa fou deposat com a duc de Baviera en favor d'un nebot d'Oto, Oto I de Suabia. Alhora l'emperador Oto va considerar que era l'ocasio oportuna i va crear un sise ducat al costat dels ducats troncals originals, que fou el ducat de Carintia; el nou ducat va quedar separat de les terres bavareses; el pais tornava al Luitpoldings, ja que el fill de l'antic duc Bertold de Baviera,
Enric el Jove
fou investit com a duc el 976. El ducat llavors comprenia un vast territori vast incloent-hi les marques d'
Estiria
(
marchia Carantana
), de
Carniola
, d'
Istria
i de
Verona
a l'antic
Regne d'Italia
. No obstant aixo Enric III fou el primer i tambe el darrer duc Luitpolding: va decidir unir-se a la infructuosa revolta coneguda com la
guerra dels tres Enrics
(977?978) contra l'emperador Oto II, i va perdre Carintia al cap de dos anys (978) sent succeit pel nebot de l'emperador Oto II, tambe anomenat
Oto
, d'una branca de la
dinastia salica
. Encara que Enric III va aconseguir recobrar el titol ducal el 985, a la seva mort el 989 va tornar a la dinastia otoniana imperial de Baviera.
Carintia no obstant va romandre una entitat separada, i el
1012
el comte Adalbero d'Eppenstein, que havia estat nomenat marcgravi d'Estiria vers l'any 1000, fou investit amb el ducat per l'emperador
Enric II
, mentre la marca d'Istria fou separada del ducat i donada al comte
Poppo de Weimar
(que el 1040 va rebre tambe la Marca de Carniola, fins a la seva mort el 1044). Adalbero d'Eppenstein fou destituit el 1035 quan va perdre el favor de l'emperador sali
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermanic
. El 1039 Carintia fou heretada pel mateix emperador
Enric III del Sacre Imperi Romanogermanic
, que finalment va segregar la marca de Carniolia el seguent any i la va donar al marcgravi Poppo d'Istria. El 1077 el ducat fou donat a
Luitold
, tambe membre de la
Casa d'Eppenstein
, que, tanmateix, es va extingir amb la mort del fill de Luitpold, Enric III de Carintia, el 1122. A la seva mort el ducatT fou encara reduit una mica mes en superficie: una part gran de les terres d'Eppenstein en el que es avui l'alta Estiria, passaren al marcgrave
Ottokar II d'Estiria
.
La resta de Carintia va passar del duc Enric III al seu fillol
Enric IV de Sponheim
, que va governar com Enric VI de Carintia de 1122 fins a la seva mort el seguent any.
[1]
El mes excepcional dels ducs de la casa de Sponheim fou
Bernat
, el primer duc carinti que es descrivia de fet i s'honrava en documents com "princep de la terra".
[1]
L'ultim duc de la casa de Sponheim fou
Ulric III de Carintia
; al principi va signar un tractat d'herencia amb el seu germa, l'arquebisbe de Salzburg Felip de Sponheim, pero aquest no es va poder imposar a la reclamacio del rei de Bohemia
Ottokar II Premysl
que es va apoderar del ducat. Malgrat que Felip va tenir el suport el rei alemany
Rodolf d'Habsburg
, i va aconseguir derrotar a Ottokar II a la
batalla de Marchfeld
de
1278
,
[2]
i les terres que havia adquirit van tornar a la corona alemanya. Amb el Pacte de Georgenberg de 1286, Rodolf va assegurar per a la seva familia els ducats d'Austria i Estiria. Les parts del sud de l'antic regne d'Ottokar, el ducat de Carintia, la veina
marca de Carniola
i Savinja, van anar als aliats
Meinardins
de Rodolf.
[3]
Felip mai va aconseguir un poder real a Carintia; el ducat va quedar en mans de Rodolf quan Felip va morir el 1279.
Els territoris que conformen l'arxiducat d'Austra
Rodolf, despres de ser elegit
rei dels Romans
i derrotar a
Ottokar II
, al principi va donar Carinthia al compte
Meinard II de Gorizia-Tirol
. El 1335, despres de la mort d'
Enric VIII de Carintia
, l'ultim mascle d'aquesta linia, l'emperador
Lluis IV del Sacre Imperi Romanogermanic
finalment va donar Carintia i la part del sud del Tirol, com a feu imperial, a la familia d'Habsburg (2 de maig de 1335, en una cerimonia a
Linz
) que governaven al ducat d'Austria i a diversos territoris de Suabia, i que estaven destinats ha governat a Carintia fins al 1918. Com les altres parts integrants de la monarquia dels
Habsburg
, Carintia va romandre un estat semiautonom amb la seva propia estructura constitucional durant molt de temps. Els Habsburgs es repartiren els seus territoris dins de la familia dues vegades, segons el tractat de Neuberg de 1379 i altra vegada el 1564. Cada vegada, el ducat de Carintia fou part de l'Austria Interior amb Estiria i Carniola i es governava conjuntament amb aquestos ducats adjacents.
Territori de la corona de Carintia a la part de Cisletania d'Austria-Hongria
L'emperadriu
Maria Teresa I d'Austria
i el seu fill
Josep II
intentaren crear un estat Habsburg mes unitari, i el 1804, Carintia es va integrar a l'
Imperi Austriac
. Segons el
Tractat de Schonbrunn
de 1809, el territori de l'alta Carintia entorn de Villach fou part de les
Provincies Il·liriques
, territori de la Franca napoleonica. Despres del Congres de Viena de 1815, tota Carintia fou part del Regne d'Il·liria (1816-1849), un regne dels Habsburg separat d'Austria, fins a la seva dissolucio el 1849, quan va tornar a passar a la corona d'Austria. El 1867 el ducat va esdevenir una terra de la corona dins de Cisletania, la part occidental d'Austria-Hongria.
Durant els segles, l'
alemany
, que tenia mes prestigi, es va expandir a compte de l'
eslove
, pero el fet que al segle
xvi
la dieta de Carinthia encara assenyalabva que el pais era un "arxiducat vindic" (es a dir un principat sobira eslove), mostra que la gent del pais era conscient de les seves antigues arrels prealemanyes.
Primera Guerra Mundial i Plebiscit Carinti
[
modifica
]
Durant la
Primera Guerra Mundial
, Carintia va experimentar un nombre relativament alt de morts de guerra - trenta-set per casa mil habitants; aixo era mes alt que la majoria de les altres arees de parla alemanya d'
Austria-Hongria
excepte la Moravia Meridional Germanica.
[4]
Despres del final de la guerra i la dissolucio d'Austria-Hongria, el
Tractat de Saint-Germain-en-Laye
(1919) estipulava la Vall de Canal de Carintia, que s'estenia de
Tarvisio
fins a
Pontafel
(445 km²)
[5]
passaven a
Italia
i que les arees que parlaven eslove de la Vall del Me?a, l'area de la Vall del Drava al voltant d'
Unterdrauburg
, despres rebatejada
Dravograd
, i l'area de
Jezersko
(332 km²)
[5]
eren cedides al nou
estat dels Serbis, Croats i Eslovens
. Aquest estat es va constituir en Regne dels Serbis, Croats i Eslovens el 1920 i no va estar d'acord amb les terres carinties assignades i va ocupar tambe les terres al nord de la serralada de Karawanken, incloent-hi la ciutat principal de Klagenfurt. Els poders de l'
Entente
(Entesa) de la
Primera Guerra Mundial
van decidir un referendum de dues etapes: la primera etapa, el
Plebiscit de Carintia
es va fer el 10 d'octubre de 1920 per determinar el desti de Carintia. El resultat favorable a Austria no va canviar les fronteres com s'havien establert al Tractat de Saint-Germain.
Klagenfurt
Landhaus
La Pedra del Princep
(
Kne?ji kamen
)
La Cadira del Duc
(
Vojvodski prestol
)
La part austriaca de l'anterior ducat forma avui l'
estat federal
de
Carintia
(
Land Karnten
), mentre que l'area que fou cedida a Italia com a part de l'anomenada "
Marca de Julia
(o Marca Juliana)", pertany a la
regio
autonoma de
Friul - Venecia Julia
. La majoria de l'area que havia caigut a mans del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, des de 1929 rebatejat Iugoslavia, avui dia forma part de la gran regio de Koro?ka a
Eslovenia
.
Area i poblacio
[
modifica
]
Area:
Poblacio
(cens de 1910):
- Total (estimat): 396.200 habitants
Composicio linguistica
[
modifica
]
Segons el darrer cens imperial austriac de 1910, el Ducat de Carintia tenia les seguents comunitats linguistiques:
- alemany
: 304.287 (76,80%)
- eslove
: 82.212 (20,75%)
- italia
: 82 (0,02%)
- Altres llengues o desconegut: 9.619 (2,43%)
Els censos austriacs no consideraven
grups etnics
, ni la
llengua materna
, sino la "llengua d'interaccio diaria" (
Umgangssprache
).
Composicio religiosa
[
modifica
]
Llista de Ducs de Carintia
[
modifica
]
- Luitpoldings
Dinastia Salica
- Luitpoldings
- Dinastia Otoniana
- Oto II
989, emperador com Oto III.
- Enric II
(989-995), tambe duc de Baviera 985-995
- Enric III
(995-1002), tambe duc de Bavaria 995-1005 i emperador Enric II
- Dinastia Salica
- Oto I (1002?1004), segona vegada
- Conrad I
(1004?1011)
- Casa d'Eppenstein
- Dinastia Salica
- Conrad II
(1036?1039)
- Enric IV
(1039?1047), tambe duc de Baviera 1026-1041 i emperador Enric III 1046-1056
- Casa Vella dels Welf
- Ezzonides
- Casa de Zahringen
- Casa d'Eppenstein
- Casa de Sponheim
- Dinastia Premislida
- Casa d'Habsburg
- Gorizia-Tirol
- Casa d'Habsburg
- Linia Leopoldina d'Austria
- Casa d'Habsburg
- Habsburgs d'Austria Interior
- Carles II
(1564-1590)
- Ferran II
(1590-1637), tambe emperador 1619-1637
- Carintia va quedar unificada amb la resta de dominis dels Habsburg el 1619.
- ↑
1,0
1,1
≪
Mediaeval Genealogy
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-12-14. [Consulta: 28 juny 2010].
- ↑
Clauss
, M. Rogers, Clifford J..
The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology
(en angles). Volume I. Oxford: Oxford University Press, 2010), p. 554.
ISBN 978-0195334036
.
- ↑
Kos
, Milko.
Srednjeve?ka kultur, dru?bena in politi?na zgodovina Slovencev
(en eslove). Slovenska Matica, 1985, p. 260.
- ↑
The Army of Francis Joseph
. West Lafayette: Purdue University Press, 1976. pag. 218
- ↑
5,0
5,1
”Karnten.” Encyclopædia Britannica. Ultimate Reference Suite. Chicago 2010.
Enllacos externs
[
modifica
]