La discapacitat es la condicio d'aquella persona que te una funcio, fisica o mental, limitada respecte de la mitjana de la poblacio o anul·lada. Diversitat funcional es un terme alternatiu al de discapacitat que ha comencat a utilitzar-se a Espanya per iniciativa de les mateixes persones afectades. El terme va ser proposat en el Forum de Vida Independent, el mes de gener de 2005 i preten substituir altres termes amb una semantica que pot considerar-se pejorativa, com ara "discapacitat" o " minusvalidesa ". Es proposa un canvi cap a una terminologia no negativa, no rehabilitadora, sobre la diversitat funcional. ^[1] L'evolucio de la consideracio social dels discapacitats ha anat millorant quant a la seua adaptacio i, sobretot, a la seua percepcio. Des de principis de la decada de 1980 s'han desenvolupat models socials de discapacitat que afigen noves apreciacions al terme. Per exemple, es distingeix entre un discapacitat (l'habilitat del qual es objectivament menor que la de la mitjana) i una persona amb capacitats diferents de les normals, que, encara que per aixo nomes no representa cap avantatge o inconvenient, sovint es considerat un problema degut a l'actitud de la societat o al fet que els estandards estan basats en les caracteristiques mitjanes o normals.

Aquest canvi d'actitud ha possibilitat canvis en la comprensio de determinades caracteristiques fisiques que abans eren considerades com a discapacitats. En la decada de 1960 , per exemple, els esquerrans eren vistos com a persones amb anomalies. En les escoles del mon occidental , els xiquets esquerrans eren obligats a escriure amb la ma dreta i eren castigats si no ho feien. Mes tard, en els anys 80 , es va acceptar aquesta qualitat simplement com una diferencia, una caracteristica fisica. ^[2] Si determinades ferramentes com a tisores o llevataps son creades nomes per a destres , una persona esquerrana se sentira com un discapacitat: sera incapac de realitzar certes accions i haura de ser ajudat per altres persones, perdent la seua autonomia. ^[3]

Aixi, en la societat actual es cuida molt l'adaptacio de l'entorn a les persones amb discapacitats per a evitar la seua exclusio social i tambe en la societat digital.

Linguisticament, en alguns ambits, termes com "discapacitats", " cecs ", " sords ", etc. poden ser considerats despectius, pel fet que d'aquesta manera es pot estar etiquetant a la persona. En aquests casos, es preferible usar les formes "persones amb discapacitat", "persones invidents", "persones amb sordera", "persones amb mobilitat reduida".

A Catalunya, el 2013 hi havia 513.859 persones amb algun tipus de discapacitat, dels quals 299.519 tenen una discapacitat fisica.

Historia [ modifica ]

El terme de discapacitat ha sofert moltes modificacions des dels seus inicis. En un principi semblava un fet universal, on tots els discapacitats eren iguals, ja que l'experiencia de la discapacitat era unica per a cada individu, no nomes per la manifestacio de la malaltia , trastorn o lesio sino perque aquesta condicio, estrictament lligada amb la condicio de salut estava profundament influenciada per una combinacio complexa de factors (personals, d'experiencia, emocionals, psicologics, intel·lectuals, relacionats amb el context fisic, social i cultural, etc.). Tot aquest moviment, dona lloc a suggerir la impossibilitat de crear un llenguatge cultural comu a les tres dimensions de la discapacitat, ja que les experiencies individuals de la discapacitat son uniques, pero, a mes a mes, les percepcions i les actituds envers la discapacitat estan subjectes a valors dependents de les interpretacions culturals, del context, de la tecnologia, del temps i del lloc o espai, aixi com la perspectiva de l' estatus social de la persona que ho estudia. ^[4]

Minusvalidesa i Discapacitat [ modifica ]

El terme minusvalidesa, utilitzat durant molt anys en lloc de discapacitat, fou substituit l'any 2000 . L' OMS va prendre la decisio, quan va revisar els seus criteris de classificacio, i basant-se en criteris tecnics i politics va decidir utilitzar el terme discapacitat com a terme generic que inclou deficits, limitacions en l'activitat i restriccions en la participacio, en lloc de "minusvalidesa", per la connotacio pejorativa d'aquesta paraula. A l'estat espanyol, el govern espanyol , va modificar l'any 2009 el reial decret 1971/1999 ^[5] que cavan el terme minusvalore , utilitza en tot el text, pel de discapacitat incorporant canvis en la nomenclatura de la Comissio Estatal per al Seguiment del Grau de Minusvalidesa, pel de Comissio Estatal per al Seguiment del Grau de Discapacitat. Amb els canvis que va introduir el Consell de Ministres , les referencies que en el reial decret inicial es feien a la "discapacitat" foren substituides per limitacions en l'activitat . Aixi mateix, el terme grau de minusvalidesa fou substituit pel de grau de discapacitat, i totes les referencies que des de feia deu anys es venien realitzant al grau de discapacitat, quedaren substituides per "grau de les limitacions en l'activitat ". El govern espanyol ja havia comencat aquests canvis amb la Llei de Dependencia, ja que en la disposicio addicional vuitena, deixava establert que les referencies que en els textos normatius s'efectuen a disminuits i a persones amb minusvalidesa s'entendran com realitzades a persones amb discapacitat. ^{[6] [7]}

Tipus de discapacitat [ modifica ]

Discapacitat fisica [ modifica ]

Es divideix en dos tipus: ^[8]

• Motorica : Discapacitat fisica ( discapacitat motriu ) que pateixen aquelles persones que tenen afectada la capacitat de moviment per diverses causes (malformacions, accidents, lesions cerebrals...).
• No motorica : Discapacitat fisica que tenen aquelles persones que per causes organiques no poden desenvolupar una vida plena (cansament, malalties coronaries, renals, pulmonars...).

Discapacitat sensorial [ modifica ]

N'hi ha de dues classes: ^[8]

• Visual : Discapacitat que pateixen les persones que tenen una manca total o parcial de visio que els impedeix portar una vida plena (ceguesa total o parcial).
• Auditiva : Discapacitat de les persones que tenen una manca total o parcial d'audicio que els impedeix portar una vida plena i que, com a consequencia d'aquesta mancanca, els pot faltar tambe la parla. Aquestes situacions poden tenir l'origen en lesions genetiques, ^[9] en el part , o be en malalties de la mare durant l' embaras (sordesa total o parcial, sordmudesa...). ^[10]

Discapacitat intel·lectual [ modifica ]

El concepte de discapacitat intel·lectual mes utilitzat, es el proposat per l' American Association of Mental Retardation (AAMR) que l'any 1992 es referia al terme retard mental com aquell funcionament intel·lectual inferior a la mitjana que coexistia amb dos arees mes afectades del seguent llistat: ^[11]

• comunicacio
• cura propia
• vida a llar
• habilitats socials
• us de la comunitat
• autodireccio
• salut
• seguretat
• continguts escolars funcionals
• oci i treball

1. El funcionament intel·lectual fa referencia a un nivell d'intel·ligencia inferior a la mitjana. La concepcio d'intel·ligencia que es maneja a aquest respecte es la proposta per Gardner, el qual parla de l'existencia mes que d'una capacitat general, d'una estructura multiple amb sistemes cerebrals semiautonoms, pero que, al seu torn, poden interaccionar entre si. Quant a l'us d'un quocient intel·lectual , d'us comu, perque es puga parlar de discapacitat intel·lectual ha d'estar per davall de 70 i ha de produir problemes adaptatius.

2. L'habilitats adaptatives fan referencia a l'eficacia de les persones per a adaptar-se i satisfer les exigencies del seu medi. Aquestes habilitats han de ser rellevants per a l'edat de que es tracte, de tal manera que l'absencia d'elles supose un handicap.

3. El normal es que una discapacitat intel·lectual significativa es detecte ja en edats primerenques.

Aquest fet va provocar les primeres discussions en la literatura cientifica, ja que no sempre es donava la situacio en que un QI inferior a 70 portes associat problemes adaptatius. Aixo porta a l'AMRR ha fer una reformulacio del concepte l'any 2002 , quan encara parla de retard mental pero incorporant les habilitats adaptatives i incorporant noves precisions. Una diferencia conceptual important que suposa fins i tot el canvi de nom de la AAMR, reanomenada American Association on Intellectual and Development Disabilities .

Causes [ modifica ]

• Factors genetics, com en el cas del sindrome de Down . ^[12]
• Errors congenits del metabolisme, com la fenilcetonuria .
• Alteracions del desenvolupament embrionari, en les que s'inclouen les lesions prenatals.
• Problemes perinatals, relacionats amb el moment del part.
• Malalties infantils, que poden anar des d'una infeccio greu a un traumatisme.
• Greus deficits ambientals, en els que no hi ha condicions adequades per al desenvolupament cognitiu, personal i social.

Discapacitat i trastorn mental [ modifica ]

Les persones amb trastorns mentals greus poden presentar necessitats diverses vinculades a la seva problematica psiquiatrica i psicosocial. Moltes d'aquestes persones presenten limitacions en el seu funcionament psicologic, de socialitzacio o tenen mes risc de patir situacions de desigualtat social esdevenint especialment vulnerables a les situacions d'estres. Els trastorns mentals greus, a mes, generen una important carrega familiar. La dedicacio a la cura d'una persona amb trastorn mental pot comportar restriccions substancials en la vida social de la persona cuidadora, que s'afegeixen a la preocupacio, la perdua d'oportunitats laborals i l'afectacio de la salut mental. ^[13] D'altra banda, el terme discapacitat psicosocial es un terme internacional, definit i registrat en la llengua catalana pel TERMCAT , que refereix les persones amb trastorns mentals, el concepte del qual fa referencia, segons el model social de la discapacitat, a les barreres (l'entorn i, sobretot, les actituds) que tambe pateixen les persones amb trastorns mentals, que es un element clau que no es pot ometre en la descripcio d'aquest concepte. L'estigma, la discriminacio o l'exclusio, que en son les principals, els impedeixen la seva participacio plena i efectiva en la societat en igualtat de condiciones amb les altres persones. Es tracta d'un concepte que reivindica els drets de les persones amb trastorns mentals com a persones amb discapacitat, que, segons el seu model social, posa l'emfasi en les barreres, tot equiparant-los, finalment, a la resta de persones amb discapacitat. ^[14]

Classificacio Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut [ modifica ]

La Classificacio Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut es la classificacio internacional aprovada per l' Organitzacio Mundial de la Salut per a classificar els diferents graus de discapacitat. ^[15] La 1a versio fou aprovada l'any 1980 , sota el nom de classificacio internacional de les deficiencies, discapacitats i minusvalideses (CIMMD) i proposava les seguents definicions: ^[3]

• deficiencia : perdua o anormalitat d'una estructura o funcio psicologica, fisiologica o anatomica.
• discapacitat : restriccio o absencia de realitzar una activitat dins el marge que es considera normal per un esser huma.
• minusvalidesa : situacio desavantatjosa per a un individu determinat, que el limita o li impedeix portar un rol que es normal en el seu cas.

Posteriorment, la voluntat de l'OMS d'aplicar el model biopsicosocial , suposa que despres de diversos esborranys, el maig de 2001 i durant la celebracio de 54a assemblea mundial de salut a Ginebra ( Suissa ) ^[16] es va aprovar una nova Classificacio Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) especialment util perque usava un llenguatge estandarditzat, fiable i aplicable transculturalment, que permetia descriure el funcionament huma i la discapacitat usant un llenguatge positiu i una visio universal i enfatitzant que les problematiques son el resultat de la interaccio de les caracteristiques de l'individu amb l'entorn. ^[3]

En la taula seguent apareixen els conceptes basics comparant ambdues classificacions. ^[15]

EIXOS	CIMMD	CIF
Deficiencia	Perdua o anormalitat d'una estructura o funcio psicologica, fisiologica o anatomica	Problema en les funcions o estructures corporals ja sigui una desviacio significativa o una perdua.
Discapacitat/Limitacions activitat	Restriccio o absencia de la capacitat de realitzar una activitat de la manera o dins els marges del que es considera normal.	Dificultats que una persona pot tenir en el desenvolupament o realitzacio d'activitats.
Minusvalidesa/Restriccions participacio	Situacio de desavantatge que la discapacitat produeix a un individu determinat, limitant-li o impedint-li el desenvolupament d'un rol que seria normal en el seu cas, (en funcio de l'edat, sexe i factors socials o culturals).	Problemes que un individu pot experimentar a l'involucrar-se en situacions vitals.

El CIF es compon per 4 escales: ^[3]

• Funcions corporals (prove de l'escala de deficiencies del CIMMD)
• Estructures corporals (prove de l'escala de deficiencies del CIMMD)
• Factors ambientals (Barreja factors contextuals amb factors personals)
• Activitats i participacio i factors culturals

Val a dir que la CIF utilitza els qualificadors per descriure els estats relacionats amb la salut, que a la CIMMD es coneixia com a consequencies de la malaltia. Un qualificador que descriu un item determinat, determina la perdua del funcionament que recull aquell item en questio a excepcio dels qualificadors de l'escala ambiental.

Un conjunt de qualificadors conformen un constructe , els quals s'apliquen a cada una de les escales o components de la CIF

Avaluacio de la discapacitat [ modifica ]

Anys de vida ajustats per discapacitat [ modifica ]

Els anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD) es una mesura del total de carrega de la malaltia, expressat com el nombre d'anys perduts a causa de la mala salut, discapacitat o mort prematura. Aquest index, creat de forma original per la Universitat Harvard per encarrec del Banc Mundial, fou adoptat l'any 2000 per l' Organitzacio Mundial de la Salut . Els AVAD son cada vegada mes comuns en el camp de la salut publica i l'avaluacio de l'impacte sanitari (EIS). Les darreres aportacions s'han encaminat a treballar per calcular els anys equivalents de vida ≪sana≫ perduts en virtut d'estar discapacitats. ^[18]

Anys potencials de vida perduts per discapacitat [ modifica ]

Els anys potencials de vida perduts per discapacitat quantifica aquelles patologies que, tot i no causar la mort dels individus, redueixen la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Segons una projeccio del publicada l'any 2008 les malalties o lesions causants d'anys de vida perduts per discapacitat mundials l'any 2020 serien: ^[19]

1. Cardiopatia isquemica
2. Depressio major unipolar
3. Accidents de transit
4. Accidents vasculars cerebrals
5. Malaltia pulmonar obstructiva cronica
6. Infeccions respiratories baixes
7. Tuberculosi
8. Guerra
9. Malalties diarreiques
10. VIH

Graus de discapacitat [ modifica ]

Cada legislacio nacional regula, en el seu ordenament juridic intern, els graus o les classificacions de discapacitat i en determina les ajudes publiques preceptives. A Catalunya i a l' estat espanyol la valoracio de la discapacitat s'ajusta a la regulacio fixada, des de gener de 2000, pel Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre , de procediment per al reconeixement, la declaracio i la qualificacio del grau de minusvalidesa. Aquesta disposicio te per objecte la regulacio del reconeixement del grau de minusvalidesa (posteriorment modificat com a valoracio de la discapacitat en funcio del canvis en la nomenclatura internacional), establiment nous barems aplicables, la determinacio dels organs competents per a fer el reconeixement esmentat i el procediment que cal seguir, amb la finalitat que la valoracio i la qualificacio del grau de discapacitat que afecti la persona sigui uniforme a tot el territori espanyol , garantint la igualtat de condicions per a l'acces dels ciutadans als beneficis, drets economics i serveis que els organismes publics atorguin. ^[5] En funcio d'aquest grau, s'estableixen tres grups diferenciats:

• Graus de discapacitat d' entre el 33% i el 64% : Inclou persones amb discapacitat que tenen un nivell d'autonomia personal prou important per inserir-se socialment i laboralment, si mes no en un sistema de treball protegit.
• Graus de discapacitat d'entre el 65% i el 74% : Fa referencia a persones que, en termes generals, presenten mes dificultats per aconseguir una plena integracio social i laboral.
• Graus de disminucio iguals o superiors al 75% : Registra persones molt afectades que son susceptibles de requerir instruments altament especialitzats per a la seva integracio social.

Les persones amb un grau de discapacitat inferior al 33% no poden obtenir el certificat de reconeixement oficial de la situacio de discapacitat.

Certificat de discapacitat [ modifica ]

Perque una persona pugui ser declarada discapacitada a l'estat espanyol, ha de ser avaluada per l'organisme corresponent de la seva comunitat autonoma en el cas de tenir transferides les competencies i per l' IMSERSO en el cas que no estiguin transferides. En tot cas, aquests organismes han de comptar amb equips de valoracio i orientacio (EVO) als discapacitats. ^[20] Els EVO han d'estar format per un metge , un psicoleg i un assistent social . Aquests equips son els encarregats de fer les valoracions i els tramits administratiu per a fer la resolucio de la condicio de discapacitat.

A Catalunya , aquest equips es troben als Centre d'Atencio al Discapacitat del Departament de Benestar i Familia de la Generalitat de Catalunya , al Pais Valencia els EVO es troben a les direccions territorials de la Conselleria de Benestar Social i a les Illes Balears depen de la Direccio General de Familia, Benestar Social i Atencio a Persones en Situacio Especial. ^{[21] [22] [23]}

En el cas concret del govern de Catalunya , els serveis socials adrecats a persones amb discapacitat van mes enlla de la simple avaluacio, ja que son serveis socials especialitzats inclosos en la Cartera de serveis socials de Catalunya en els quals, inicialment, la persona usuaria s'adreca, derivada generalment pels serveis basics d'atencio social, per rebre orientacio especialitzada en atencio basant-se en les seves caracteristiques i necessitats. ^[24] Aquests serveis estan organitzats en unitats tecniques regionals i depenen dels EVO i dels Centre d'Atencio al Disminuit (CAD) o en el cas d'infants de zero a sis anys en els Centres de desenvolupament infantil i atencio precoc (CDIAP). ^[25]

Un cop la persona es avaluada es pot trobar amb diferents tipus d'ajuda, unes comunes a tota mena de discapacitats (serveis de transport adaptat o de centre per l'autonomia personal) i d'altres d'especifiques en funcio de la problematica: discapcitat intel·lectual , discapcitat fisica o discapacitat sensorial . Als centres d'atencio al discapacitat destinats a l'orientacio i valoracio de les persones amb discapacitat, a les seves families i als professionals. ^[24] A mes a mes, el govern catala, tambe va engegar el projecte Sirius consistent en diferents centres per a l'autonomia personal aderecats especialment a les persones amb discapacitat i tambe als seus familiars i a les persones que en tenen cura. A mes a mes, aquests centres s'orienten a les entitats publiques i privades del sector per a persones discapacitades, als col·lectius professionals i als estudiants que treballen o es relacionen amb el camp de la discapacitat. Tambe a les empreses que desenvolupen tecnologia de suport a la discapacitat i, finalment, a totes aquelles persones, particulars o professionals, interessades en l'autonomia personal i en l'accessibilitat a l'entorn. ^[26]

A Catalunya, a mes a mes, existeix la Targeta acreditativa de la discapacitat, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya impulsada des del Departament d'Accio Social i Ciutadania, que neix en el marc de la Llei de serveis socials i la Declaracio de les Nacions Unides pels Drets de les Persones amb Discapacitat. La targeta permet acreditar a les persones amb discapacitat legalment reconeguda, i amb residencia habitual a territori catala, davant de persones, el seu grau de discapacitat. S'expedeix de forma expressa a aquelles persones que ja tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% per part d'un CAD, sigui provisional o definitiu, o, be, a peticio de qui tingui la seva representacio legal. ^[27]

El moviment de drets de les persones amb discapacitat [ modifica ]

El Moviment de Vida Independent , dirigit per individus discapacitats, va comencar en els 70. El terme "Vida Independent" va ser pres en 1959 de la legislacio de California que li permetia a les persones que havien adquirit alguna discapacitat a causa de poliomielitis deixar els pavellons de l'hospital i moure's de tornada a la seva comunitat amb l'ajuda de beneficis economics per al pagament d'assistencia personal que els permetes continuar amb la seva vida diaria.

Amb els seus origens en els moviments pels drets civils i moviments de consumidors dels darrers anys de la decada dels seixanta als Estats Units , el moviment i la seva filosofia es van estendre pels cinc continents influint en l'autopercepcio dels individus, les seves maneres d'organitzacio i les politiques socials dels seus paisos.

Decenni de les Nacions Unides per a les Persones amb Discapacitat i Dia internacional de la discapacitat [ modifica ]

La pressio social, que per una banda, feien els moviments a favor els drets dels discapacitats i la que feia, per una altra, la comunitat cientifica van portar a una evolucio del concepte. A mitjans del segle  xx una persona amb discapacitat, anomenada aleshores minusvalid, era considerada invalida i dependent i, els estats del benestar, especialment europeus, basaven la seva intervencio des d'un punt de vista assistencialista per proporcionar-li una vida com mes digna possible. No obstant aixo, al llarg de les darreres decades i a mesura que es va comencar a prendre consciencia del fet que les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que la resta, es va produir un canvi de mentalitat. Com a consequencia, l'enfocament paternalista de l'atencio ha evolucionat cap a un model basat en el desenvolupament dels drets humans i en la integracio social d'aquest col·lectiu. A nivell d'institucionsl de caracter internacional, l'interes per la discapacitat es va iniciar l'any 1981 , que fou el primer any declarat com a Any Internacional de les Persones amb Discapacitat . Posteriorment, es va establir la decada 1983-1992 com el Decenni de les Nacions Unides per a les Persones amb Discapacitat. Els governs nacionals van assumir aquest periode de deu anys com el termini per garantir la igualtat d'oportunitats en els sectors educatiu i laboral. En finalitzar aquest decenni l'any 1992 , les Nacions Unides van instaurar la celebracio anual, el 3 de desembre , del Dia Internacional de les Persones amb discapacitat. ^[28]

Publicacions corrents [ modifica ]

Publicacions corrents i debats la discapacitat circumdant inclouen drets socials i politics, inclusio social i ciutadania . En paisos desenvolupats el debat s'ha mogut mes enlla d'una preocupacio sobre el cost percebut de mantenir a la gent dependent amb una discapacitat a la lluita per trobar els modes eficacos d'assegurar que la gent amb una discapacitat pot participar i contribuir a la societat en totes les esferes de vida. Molts estan preocupats, pero, que la major necessitat esta en paisos en vies de desenvolupament - on el nombre enorme d'aproximadament les 650 milions de persones amb discapacitat de l'accessibilitat basica fisica per l'educacio al autoenfortiment i l'ocupacio autosuficient - es necessari. En els pocs anys passats, els activistes de drets de discapacitat tambe han enfocat la ciutadania plena sexual que obte per al minusvalid.

Percepcio social de la discapacitat [ modifica ]

Les terminologies estan associades a idees i conceptes que representen valors culturalment acceptats i la societat evoluciona sobre la percepcio que es tingui dels discapacitats. Certs organismes relacionats amb la diversitat funcional han intentat encunyar nous termes, a la recerca d'una nova visio social d'aquest col·lectiu. L'aposta de l' Organitzacio Mundial de la Salut per la Classificacio Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut suposa una aposta per un esquema conceptual positivista que substituia el concepte excessivament biomedic i negativista de la classificacio Internacional de Deficiencies, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM) de 1980. Deficiencia per Deficit en el funcionament, la perdua o anormalitat d'una part del cos o d'una funcio fisiologica o mental, la contextualitzacio a una desviacio significativa de la mitjana estandarditzada de la poblacio, etc. son exemples de les diferents modificacions en la terminologia medica que han suposat un canvi en la concepcio de les persones discapacitades. Els canvis paradigmatics com el de discapacitat per limitacio en l'activitat referida a les dificultats en l'execucio qualificades en diferents graus que suposin una desviacio important en quantitat i qualitat en relacio a una persona sense alteracio de salut , minusvalidesa per la Restriccio en la participacio , van suposar una autentica revolucio en la forma d'entendre la discapacitat, aixi com en la forma d'intervenir-hi tant des del sector public com el privat. ^[3]

Esports per a persones amb discapacitat [ modifica ]

Un dels camps on mes s'ha treballat per evitar la invisibilitat de les persones discapacitades es l'esport. Els diferents esports adaptats per a minusvalids es van comencar a desenvolupar a partir de la decada dels 50 , tot i que probablement la fita mes important fou la fundacio, sota el sostre del Comite Olimpic Internacional , d'uns jocs paralimpics, paral·lels als Jocs Olimpics . Els primers Jocs Paralimpics d'estiu es van celebrar l'any 1960 a Roma ( Italia ), i els primers Jocs Paralimpics d'hivern van ser l'any 1976 a Ornskoldsvik ( Suecia ). Des d'aleshores se celebren cada quatre anys, i des de 1988 , coincidint amb els Jocs Olimpics de Seul , se celebren a la mateixa ciutat que ha organitzat els jocs olimpics. Hi participen atletes amb discapacitat motora, amputacions, ceguesa i paralisi cerebral . Els que tenen deficiencies mentals, en canvi, participen en els Jocs Mundials Special Olympics . ^{[29] [30]} La participacio ha anat creixent en cada edicio de manera espectacular, des dels 400 atletes a Roma l'any 1960 fins als mes de 4.200 a Pequin l'any 2008. L'any 2006, els Jocs Extremitat van ser organitzats per persones amb discapacitats fisiques capacos de competir en esports extrems . Les College Park Industries, fabricant de protesis de peus, van organitzar aquest esdeveniment durant l'estiu a Orlando ( Florida , Estats Units ) incloent competicions de skateboarding, wakeboarding, escalat en roca, ciclisme de muntanya, surfing, moto-x i kayaking. ^[31]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• DePoy, E., & Gilson, S. F. (2004). Rethinking disability: Principles for professional and social change. Pacific Grove (California): Wadsworth. ISBN 978-0-534-54929-9
• Charlotte Pearson (2006) Direct Payments and Personalisation of Care , Edinburgh, Dunedin Academic Press, ISBN 1-903765-62-5
• Frank Bowe, Handicapping America: Barriers to disabled people , Harper & Row, 1978 ISBN 0-06-010422-8
• Encyclopedia of disability , editor general, Gary L. Albrecht, Thousand Oaks (California). [u.a.] : SAGE Publ., 2005
• David Johnstone, An Introduction to Disability Studies , 2001, 2a edicio, ISBN 1-85346-726-X
• Michael Oliver, The Politics of Disablement , St. Martin's Press 1997, ISBN 0-333-43293-2
• Nikora, L.; Karapu, R.; Hickey, H.; & Awekotuku, N. Disabled Maori and Disability Support Options Arxivat 2020-05-13 a Wayback Machine . , 2004. Consultat el 19 d'abril del 2009 .
• Tom Shakespeare, Genetic Politics: from Eugenics to Genome , with Anne Kerr, New Clarion Press, 1999, ISBN 1-873797-25-7
• Kaushik, R.,1999, " Access Denied: Can we overcome disabling attitudes," Museum International (UNESCO), vol. 51, no. 3, p. 48-52.
• Glenn, Eddie. 20 de marc del 1997. "African American Women with Disabilities: An Overview."

Vegeu tambe [ modifica ]

• Bandera de la Discapacitat
• Classificacio Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut
• Accessibilitat
• Jubilacio anticipada (discapacitats)
• Discriminacio

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viquillibres

Viccionari