Denis McCullough

Biografia
Naixement	24 gener 1883 Belfast (Irlanda del Nord)
Mort	11 setembre 1968 (85 anys)
Diputat al Dail Eireann 20 novembre 1924 ? 20 maig 1927  ( dissolucio parlamentaria ) Legislatura: quarta legislatura de la Dail Eireann Circumscripcio electoral: Donegal (en) Electe a: eleccio parcial
Activitat
Ocupacio	politic
Membre de	Germandat Republicana Irlandesa
Familia
Conjuge	Agnes McCullough (en)

Denis McCullough , conegut com a Donnchadha Mac Con Uladh en irlandes ( Belfast , 24 de gener de 1883 ? 11 de setembre de 1968 ), va ser un politic i activista nacionalista irlandes de principis del segle  xx .

Biografia [ modifica ]

Primers passos [ modifica ]

Nascut a Belfast , McCullough va destacar com a nacionalista i separatista des de molt jove. Amb 17 anys, el seu pare el va empenyer a formar part de l' Irish Republican Brotherhood (IRB), que es reunia en un pub de la localitat. ^[1] L'ambient que hi va trobar McCullough el va desanimar, decidint revitalitzar l'organitzacio, ajudant-se de personatges com Bulmer Hobson o Sean Mac Diarmada . Aquests tres van fundar la Dungannon Clubs, una organitzacio no sectaria, republicana i separatista (posteriorment seria absorbida pel Sinn Fein), amb l'objectiu de reclutar seguidors. Treballaven per apartar als "mobles republicans" de les posicions de poder. La seva causa va millorar gracies al retorn del vetera fenia Tom Clarke a Irlanda el 1907. (xines)

Presidencia de l'IRB [ modifica ]

McCullough va ser escollit per ocupar la vacant a la presidencia de l'IRB a finals de 1915, posicio que va ocupar en el transcurs de l' Alcament de Pasqua de l'any seguent, tot i que no hi va prendre part activa. No formava part del Comite Militar, organ responsable del planejament de la revolta. Es probable que els altres membres que formaven l'executiva de l'IRB, Clarke i Mac Diarmada (tresorer i secretari), donessin suport al seu nomenament com a president perque, al trobar-se aillat a Belfast, no estaria en posicio d'interferir en els seus plans. Tot i aixi, durant la setmana santa previa va descobrir que s'estava preparant i va viatjar a Dublin per questionar als seus dos companys, que el van defugir tant com van poder. Finalment, Clarke i Mac Diarmada van exposar-li els seus plans, els quals McCullough va acceptar i donar suport. ^[2] Tot i que McCullough era oficials dels Voluntaris Irlandesos , a carrec de 200 homes a Belfast, es va decidir que la ciutat del nord no participaria en l'alcament, principalment a causa de la predominancia dels Voluntaris de l'Ulster a la regio nord-est, fet que podria provocar una guerra civil sectaria. ^[3]

McCullough va dirigir als Voluntaris de la seva area cap a Dungannon , al comtat de Tyrone , per despres enllacar amb Liam Mellows a Connacht . ^[2] Tot i que el dirigent dels Voluntaris, Eoin MacNeill , va emetre una contraordre, cancel·lant totes les ordres anteriors per alcar-se, McCullough va aplegar 150 Voluntaris i membres del Cumann na mBan , dirigint-los per tren cap a Dungannon, on es va trobar amb els Voluntaris locals dirigits per Patrick McCartan , que no volien abandonar la seva regio. McCullough, doncs, decidi tornar a Belfast. En el transcurs d'aquella setmana, accidentalment, es va disparar en una ma. ^[3] Fou arrestat poc despres i traslladat a les barraques de Richmond, a Dublin. Posteriorment passaria diversos mesos internat a Frongoch i empresonat a Reading . ^{[4] [5]}

Despres de ser alliberat es va casar amb Agnes Ryan, germana de James Ryan . ^[6]

S'ha discutit que, com a president de l'Irish Republican Brotherhood al moment de l'alcament de Pasqua, hauria de ser ell qui fos considerat pel titol de president de la Republica d'Irlanda , en lloc de Patrick Pearse . No obstant, com que no va tenir cap rol en la planificacio de la insurreccio, a mes de no trobar-se present a la rodalia de Dublin, on era evident que s'hi hauria de trobar qualsevol tipus de lideratge, es comprensible que Pearse rebes el titol enlloc seu. La decisio de McCullough de no lluitar en l'Alcament de Pasqua li feu perdre la posicio eminent anterior davant dels republicans de Belfast. Un d'ells, Sean Cusack, mes tard va explicar que havia dit a McCullough que "tots vam sentir, en certa manera, que ens havia fallat". ^[3]

Guerra de la Independencia i Tractat [ modifica ]

McCullough va sentir que havia estat deixat de banda durant l'alcament, i va decidir abandonar l'IRB. Aixi, en el transcurs de la Guerra de la Independencia (1919-1921) va ser un simple Voluntari. Fou arrestat i empresonat pels britanics diverses vegades, passant bona part de la mateixa a la preso. ^[7]

El 1922 va donar suport al Tractat Angloirlandes , tot i l'acceptacio implicita de la Particio d'Irlanda que aixo implicava, com un mitja per mantenir el moviment republica unit i centrat en el nord. Posteriorment diria, sobre la fractura succeida al moviment al sud, que "mentre aqui es barallen pel Tractat, la seva gent del nord esta essent assassinada dia a dia. No poden fer front al terror present a l'Ulster, a no ser que tinguin una organitzacio unida darrere seu". ^[8] No va tenir coneixement que Michael Collins va seguir armant l'IRA a l'Ulster fins a l'agost de 1922, en part per a protegir els nacionalistes, en part per intentar ensorrar l'estat del nord. ^[9]

Despres del Tractat, a principis del 1922, fou enviat per George Gavan Duffy als Estats Units, amb l'objectiu de contactar amb les organitzacions republicanes irlandeses que alli s'hi trobaven. ^[5] Posteriorment es va establir a Dublin, al nou Estat Lliure d'Irlanda .

Empresari i carrera politica [ modifica ]

L'activitat politica de McCullough es va mantenir en paral·lel a la gestio i desenvolupament d'una empresa de confeccio i venda d'instruments musicals a la Howard Street de Belfast, creada a partir del seu negoci original d'afinador de pianos. F.J. Biggar, antiquari i amic de Roger Casement , va encoratjar el seu creixement empresarial gracies a les comandes de gaites per a les seves bandes de nois. Posteriorment, quan es va traslladar a Dublin, l'empresa es va convertir en la McCullough Pigott de Suffolk Street, marcant l'inici de la seva exitosa i influent carrera empresarial a l'Estat Lliure. Tambe hi va crear la companyia New Ireland Assurance Company . Director del Clondalkin Paper Mills, tambe va estar lligat a l'Escola de Musica de l'Exercit Irlandes, aixi com al Gate Theatre . Mentre estava als Estats Units com a Comissionat Especial per l'Estat Lliure (deixant la seva dona a carrec de l'empresa musical), les propietats de McCullough a Dawson Street foren destruides per una mina col·locada per un grup anti-Tractat , en un acte de represal·lia, en el context de la Guerra Civil Irlandesa . (xines)

Va presentar-se, sense obtenir bons resultats, com a candidat del Sinn Fein a les eleccions generals de 1918 , concretament a la demarcacio de Tyrone Sud. El 20 de novembre de 1924, McCullough es va presentar com a candidat del Cumann na nGaedhael , despres de la renuncia de Peter Ward . ^[10] Fou escollit en 4t lloc al Dail Eireann, pero no es va tornar a presentar a les seguents eleccions generals, celebrades el juny de 1927. ^[11]

Referencies [ modifica ]