 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Dibuix d'un home que es
agredit
i
robat
per un grup, cosa que constitueix un delicte.
El
delicte
, en sentit estricte, es definit com a conducta o accio
tipica
(tipificada per la llei),
antijuridica
(contraria a
Dret
),
culpable
i punible. Representa una conducta infraccional del
Dret penal
, es a dir, una accio o omissio tipificada i penada per la llei. La paraula deriva del verb llati
delinquere
, que significa 'abandonar', 'apartar del bon cami', 'allunyar-se del sender assenyalat per la llei'.
La definicio de delicte ha diferit i difereix encara avui entre escoles criminologiques. Alguna vegada, especialment en la tradicio iberoamericana, es va mirar d'establir a traves del concepte de
dret natural
, creant per tant el
delicte natural
.
Avui aquesta accepcio s'ha deixat de banda i s'accepta mes una reduccio a certes classes de comportament que una societat, en un cert moment, decideix de punir. Aixi es vol alliberar de paradoxes i diferencies culturals que dificulten una definicio universal.
Delicte penal i delicte civil
[
modifica
]
En alguns
sistemes juridics
, com en el de
Dret roma
, el de l'
Argentina
, el de
Xile
, o el d'
Espanya
(i, generalment, diversos sistemes de la familia del
Dret continental
), es distingeix entre "delicte civil" i "delicte penal". El "delicte civil" es l'acte il·licit, executat amb intencio de danyar uns altres, mentre que constitueix
quasidelicte civil
l'acte negligent que causa dany.
Els actes considerats com a delictes civils i quasidelictes civils, poden esser tambe "delicte penal" si es troben
tipificats
i
sancionats
per la
llei penal
. Un "delicte penal" no sera, alhora, "delicte civil", si no ha causat danys; com tampoc un "delicte civil" sera, alhora, "delicte penal", si la conducta il·licita no s'ha tipificat penalment.
Crim i delicte
[
modifica
]
Crim
i
delicte
son termes equivalents. La diferencia es que delicte es generic i per crim s'enten un delicte mes greu o, en certs paisos, un delicte ofensiu contra les persones. Tant el delicte com el crim son categories presentades habitualment com universals, pero els delictes i els crims son definits pels diferents
ordenaments juridics
vigents en un
territori
o en un interval de temps
Tant el crim en la seva cara privilegiada i en el seu aspecte material ha estat diferent en tots els moments historics coneguts i en tots els sistemes politics actuals.
Es pot al·legar que l'
homicidi
es considerat delicte en totes les
legislacions
, pero matar un altre es castigat com a homicidi nomes
sota estrictes condicions
: que no es mati en una
guerra
, que no es mati exercint una professio (
metges
,
infermers
,
policies
,
jutges
,
ministres
de l'interior, ministres de defensa), o que no es mati en
legitima defensa
.
D'altra banda, existeixen delictes i crims considerats
internacionals
, com el
genocidi
, la
pirateria
naval, el
trafic de persones
, etc. Pero un crim que no es castigat es solament un retret moral injurios en contra d'una persona, fins i tot si ella ha incorregut en aquesta conducta, considerada delicte. Nomes el castig constitueix a algu en delinquent o criminal. El castig transforma la vaga nocio de delicte en un fet. Aquesta idea es pot provar de refutar argumentant que n'hi ha prou amb l'existencia d'una
victima
perque existeixi delicte o crim.
Crear delictes, crims i castigs son facultats
sobiranes
dels qui son al capdavant d'un sistema normatiu (vegeu
principi de legalitat penal
). Aixo explica que a
Singapur
sigui un delicte mastegar xiclet en llocs publics i un crim llencar-los al terra
[1]
i a
Xile
sigui un delicte fumar
marihuana
fins i tot dins d'un espai privat, o a
Alemanya
la negacio de l'
holocaust
.
Classificacio dels delictes
[
modifica
]
- Dolos. Individualitzen accions per la incorporacio del resultat al programa causal finalment dominat per l'agent. L'autor ha volgut la realitzacio del fet tipic. Hi ha coincidencia entre el que l'autor va fer i el que va voler.
- Culpos. L'autor no ha volgut la realitzacio del fet tipic. El resultat no es producte de la seva voluntat, sino de l'incompliment del deure de cura.
- Comissio. Sorgeixen de l'accio de l'autor. Quan la norma prohibeix fer una determinada conducta i l'actor la realitza.
- Omissio. Son abstencions, es fonamenten en normes que ordenen fer alguna cosa. El delicte es considera realitzat en el moment que va haver de realitzar l'accio omesa.
- Propia. Son establerts en el
Codi Penal
. Els pot fer qualsevol persona, n'hi ha prou amb ometre la conducta a la qual la norma obliga.
- Impropia. No son establerts en el Codi Penal. Es possible mitjancant una omissio, consumar un delicte de comissio (delictes de
comissio per defecte
), com a consequencia l'autor sera reprimit per la realitzacio del tipus legal basat en la prohibicio de dur a terme una accio positiva. No qualsevol pot cometre un delicte d'omissio impropia, es necessari que qui s'abste tingui el deure d'evitar el resultat (deure de garant). Ex. La mare que no alimenta al nado, i en consequencia mor. Es un delicte de comissio per omissio.
- De resultat. Exigeixen la produccio de determinat resultat. S'hi integren l'accio, la imputacio objectiva i el resultat.
- D'activitat. Son aquells en els quals la realitzacio del tipus coincideix amb l'ultim acte de l'accio i per tant no es produeix un resultat separable d'ella. El tipus s'esgota en la realitzacio d'una accio, i la questio de la imputacio objectiva es totalment estranya a aquests tipus penals, donat que no vinculen l'accio amb un resultat. En aquests delictes no es presenta cap problema de causalitat.
- De lesio. Hi ha un dany apreciable del be juridic. Es relaciona amb els delictes de resultat.
- De perill. No es requereix que l'accio hagi ocasionat un dany sobre un objecte, sino que es suficient que l'objecte juridicament protegit hagi estat posat en perill de patir la lesio que es vol evitar. El perill pot ser
concret
quan s'ha de donar realment la possibilitat de la lesio, o
abstracte
quan el tipus penal es redueix simplement a descriure una forma de comportament que representa un perill, sense necessitat que aquest perill s'hagi verificat. (Quan l'accio crea un risc determinat per la llei i objectivament desaprovara, indistintament de que el risc o perill afecti o no l'objecte que el be juridic protegeix de manera concreta).
- Comuns. Poden ser realitzats per qualsevol. No esmenten una qualificacio especial d'autor, es refereixen a l'en forma generica (el qual).
- Especials. Nomes poden ser comesos per un nombre limitat de persones: aquells que tinguin les caracteristiques especials requerides per la llei per ser l'autor. Aquests delictes no nomes estableixen la prohibicio d'una accio, sino que requereixen mes una determinada qualificacio de l'autor. Son delictes especials propis quan fan referencia al caracter del subjecte. L': el prevaricato nomes pot cometre qui es jutge. Son delictes especials impropis aquells en els quals la qualificacio especifica de l'autor opera com a fonament d'agreujament o atenuacio. Ex.: Agreujament de l'homicidi comes per l'ascendent, descendent o conjuge (Art. 80, inc.1).
Delictes en particular
[
modifica
]
La branca del
Dret penal
que versa sobre l'analisi detallat dels delictes en particular s'anomena comunament
Part especial del Dret penal
.
Delictes contra la vida
[
modifica
]
Delictes contra l'honor
[
modifica
]
Delictes contra la llibertat
[
modifica
]
Delictes contra la intimitat
[
modifica
]
Delictes contra la propietat
[
modifica
]
Delictes contra la seguretat dels mitjans de transport i de comunicacio
[
modifica
]
Delictes contra la seguretat publica
[
modifica
]
Delictes contra la salut publica
[
modifica
]
Delictes ecologics
[
modifica
]
Delictes contra l'ordre de les families
[
modifica
]
Delictes contra l'ordre public
[
modifica
]
Delictes contra la seguretat nacional
[
modifica
]
Delictes contra l'administracio publica
[
modifica
]
Delictes contra l'administracio de justicia
[
modifica
]
Delictes contra la fe publica
[
modifica
]
Delictes internacionals
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari