Declaracio d'Independencia dels Estats Units d'America

39° 56′ 56″ N, 75° 09′ 00″ O  /  39.9489°N , 75.15°O  / 39.9489; -75.15
Nom en la llengua original	(en) United States Declaration of Independence
Tipus	declaracio d'independencia de Tretze Colonies
Data	4 juliol 1776
Autor	Thomas Jefferson i Timothy Matlack
Promulgacio	Segon Congres Continental
Data de publicacio	4 juliol 1776
Articles de la Confederacio (1781) →
Localitzacio	Independence Hall de Filadelfia (Pennsilvania)
Estat	Estats Units d'America
Jurisdiccio	Estats Units d'America
Participant	Thomas Stone
Signatari	Benjamin Franklin Edward Rutledge Benjamin Harrison V George Read Thomas McKean Caesar Rodney George Clymer Robert Morris Benjamin Rush James Smith George Taylor John Morton George Ross James Wilson John Hancock Elbridge Gerry Samuel Adams Robert Treat Paine Josiah Bartlett Matthew Thornton William Whipple Stephen Hopkins William Ellery Lewis Morris Francis Lewis Philip Livingston William Floyd Button Gwinnett George Walton Lyman Hall George Wythe Richard Henry Lee Carter Braxton Thomas Jefferson Thomas Nelson junior Francis Lightfoot Lee William Hooper Joseph Hewes John Penn Arthur Middleton Thomas Heyward Jr. Thomas Lynch Junior Richard Stockton John Witherspoon Abraham Clark Francis Hopkinson John Hart Roger Sherman Oliver Wolcott Samuel Huntington William Williams Charles Carroll de Carrollton Thomas Stone Samuel Chase William Paca
Llengua del terme, de l'obra o del nom	angles
Causa	Revolucio Americana
Cronologia
	Signatura
Obra completa a	archives.gov…

La Declaracio d'Independencia dels Estats Units d'America (el titol oficial de la qual es The unanimous declaration of the thirteen United States of America ) es un document redactat pel segon Congres Continental ?a la Cambra Estatal de Pennsilvania (ara Salo de la Independencia ) de Filadelfia el 4 de juliol de 1776? que va proclamar que les Tretze Colonies nord-americanes ^[a] ?llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya ? s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britanic; ^[6] i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nacio: els Estats Units . John Adams va ser un dels politics que va emprendre el proces d'independencia, aprovat el 2 de juliol pel Congres en ple sense oposicio. Un comite (el Comite dels Cinc ) es va encarregar de redactar la declaracio formal, que es va presentar quan el Congres va votar-la dos dies despres.

Adams va persuadir al comite perque s'encomanes a Thomas Jefferson la tasca de dirigir la redaccio de l'esborrany original del document, ^{[7] [8]} que el Congres va editar per produir la versio final. La Declaracio era fonamentalment una explicacio formal de per que el Congres havia trencat els seus lligams politics amb la Gran Bretanya el 2 de juliol, mes d'un any despres de l'esclat de la Revolucio nord-americana . L'endema Adams va escriure a la seva esposa Abigail : ≪El segon dia de juliol de 1776 sera l'epoca mes memorable en la historia d'America≫. ^[9] Tot i aixo, el Dia de la Independencia se celebra dos dies despres, data en que es va aprovar.

El 4 de juliol ?despres de ratificar el text? el Congres va difondre la Declaracio de diverses maneres. Inicialment, va sortir a la publicacio de John Dunlap, ^[10] que era ampliament distribuit i llegit al public. La copia original utilitzada per a aquesta impressio s'ha perdut i podria haver estat en mans de Jefferson. ^[11] L'esborrany original amb les correccions d'Adams i Benjamin Franklin i les notes addicionals de Jefferson sobre els canvis realitzats pel Congres es conserva a la Biblioteca del Congres . La versio mes coneguda de la Declaracio -una copia signada que es considera popularment com el document oficial- s'exhibeix als Arxius Nacionals a Washington DC Aquesta copia manuscrita va ser sol·licitada pel Congres el 19 de juliol i signada el 2 d'agost. ^{[12] [13]}

El contingut i la interpretacio de la Declaracio han estat objecte de molta investigacio academica. Per exemple, el document justificava la independencia dels Estats Units en enumerar els reclams colonials contra el rei Jordi III i afirmava certs drets naturals i legals, inclos el dret de revolucio . Un cop complerta la seva missio original d'anunciar la independencia, les referencies al text de la Declaracio van ser escasses els anys seguents. Abraham Lincoln la va fer peca central de la seva retorica (com en el discurs de Gettysburg del 1863) i les seves politiques. Des de llavors, s'ha convertit en una coneguda reivindicacio sobre els drets humans , en particular la segona oracio:

Aquesta ultima ha estat definida com ≪una de les frases mes conegudes en l'idioma angles≫ ^[14] i s'ha dit que conte ≪les paraules mes potents i consequents a la historia nord-americana≫. ^[15] El passatge va arribar a representar un model moral que els Estats Units havien d'esforcar-se per complir i aquest punt de vista va ser promogut notablement per Lincoln, que va considerar que la Declaracio era el fonament de la seva filosofia politica i va sostenir que era una proclamacio de principis a traves de la qual ha d'interpretar-se la Constitucio dels Estats Units . ^[16]

La Declaracio d'Independencia dels Estats Units va inspirar molts altres documents similars en altres paisos i les seves idees van guanyar adhesio als Paisos Baixos , el Carib , Hispanoamerica , els Balcans , Africa Occidental i Europa Central els anys anteriors a 1848 . ^[17] Gran Bretanya no va reconeixer la independencia de les seves excolonies fins que la guerra va arribar a un punt mort. ^[18] El Tractat de Paris de 1783 va posar fi a les hostilitats i va consumar la Revolucio nord-americana. ^{[19] [20]}

Context historic [ modifica ]

Abans que l'acta d'emancipacio fos aprovada el juliol del 1776, les Tretze Colonies i el Regne de Gran Bretanya havien estat en guerra durant mes d'un any. Les relacions entre totes dues s'havien deteriorat des de 1763. ^[22] El Parlament britanic va promulgar una serie de mesures per augmentar els impostos a les colonies, com la llei del Timbre de 1765 i les lleis de Townshend de 1767. Aquest organ legislatiu va considerar que aquestes normes eren un mitja legitim perque les colonies paguessin una quota justa pels costos de mantenir-les a l' Imperi Britanic . ^[22]

Tot i aixo, molts colons havien desenvolupat un concepte diferent de l'imperi. Les colonies no estaven directament representades al Parlament i els colons argumentaven que aquest organ legislatiu no tenia dret per assignar-los impostos . ^[23] Aquesta disputa fiscal formava part d'una divergencia mes gran entre les interpretacions britaniques i americanes de la Constitucio de Gran Bretanya i l'abast de l'autoritat del Parlament a les colonies. ^[24] El punt de vista general dels britanics ?que datava de la Revolucio Gloriosa de 1688? defensava que el Parlament comptava amb autoritat suprema a tot l'imperi i, per extensio, tot el que el Parlament feia era constitucional. ^[25] No obstant aixo, a les colonies s'havia desenvolupat la idea que la Constitucio britanica reconeixia certs drets fonamentals que el govern no podia violar, ni tan sols el Parlament. ^[26] Despres de les lleis de Townshend, alguns assagistes fins i tot van comencar a questionar si el Parlament tenia alguna jurisdiccio legitima a les colonies. ^[27] Anticipant la creacio de la Commonwealth , ^[28] el 1774 els literats nord-americans ?entre ells Samuel Adams , James Wilson i Thomas Jefferson? discutien si l'autoritat del Parlament es limitava nomes a Gran Bretanya i que les colonies ?que comptaven amb les seves propies lleis? haurien de relacionar-se amb la resta de l'imperi unicament per la seva lleialtat a la Corona. ^{[29] [b]}

Convocatoria del Congres [ modifica ]

El tema de l'autoritat del Parlament a les colonies es va transformar en una crisi politica despres que el 1774 aquest organ legislatiu va aprovar les lleis coercitives (conegudes com a lleis intolerables a les colonies) per castigar la provincia de la badia de Massachusetts pel moti del te a Boston l'any anterior. ^[30] Molts colons van considerar que les lleis coercitives eren una violacio de la Constitucio britanica i, per tant, una amenaca per a les llibertats de tota l' America britanica . El setembre de 1774, el primer Congres Continental es va reunir a Filadelfia per coordinar una resposta. ^[30] En aquesta assemblea es va organitzar un boicot de bens britanics i va sol·licitar al rei l'anul·lacio de les lleis. Aquestes mesures van fracassar perque el rei Jordi III i el govern del primer ministre Frederick North estaven decidits a no cedir amb la supremacia parlamentaria. De fet, el novembre de 1774 el monarca va escriure a North dient-li ≪els cops de puny decidiran si estan sotmesos a aquest pais o [triaran ser] independents≫ ( blows must decideix whether they are to be subject to this country or independent ). ^{[30] [31]}

La majoria dels colons esperava una reconciliacio amb la metropoli, fins i tot despres que la guerra revolucionaria va comencar a Lexington i Concord a l'abril de 1775. ^{[32] [33]} El segon Congres Continental es va reunir a la Cambra Estatal de Pennsilvania a Filadelfia a maig de 1775 i alguns representants esperaven la conseguent independencia, pero no es va discutir a declarar-la. ^[33] Encara que molts colons ja no creien que el Parlament tenia sobirania sobre ells, continuaven professant lleialtat a Jordi III i esperaven que intercedis a favor seu. A finals del 1775 es van desil·lusionar quan el rei va rebutjar la segona peticio del Congres, va emetre una proclamacio de rebel·lio i va anunciar davant del Parlament el 26 d'octubre que estava considerant ≪ofertes amistoses d'ajuda estrangera≫ per reprimir la revolta. ^{[34] [35]} Una minoria proamericana al Parlament va advertir que el govern central estava encoratjant als colons a la independencia . ^[34]

Vers la independencia [ modifica ]

Un pamflet de Thomas Paine , El sentit comu ( Common Sense ), es va publicar al gener de 1776, al mateix temps que va quedar clar a les colonies que el rei no estava disposat a actuar com a conciliador. ^[36] Paine s'havia posat de banda de les colonies i defensava la independencia colonial, el republicanisme com a alternativa a la monarquia i el seu sistema hereditari . ^{[37] [38]} El sentit comu no va introduir noves idees ^[39] i probablement va tenir poc efecte directe al Congres i les seves raons per a la independencia; la seva importancia rau en el fet que va estimular el debat public sobre un tema que pocs s'havien atrevit a parlar obertament. ^{[40] [41]} El suport a l'emancipacio va augmentar constantment despres de la publicacio del pamflet de Paine. ^[42]

Les esperances per la reconciliacio van comencar a disminuir entre els colons, ja que a principis de 1776 el suport public a la independencia s'havia enfortit. El febrer d'aquell any es van assabentar de l'aprovacio de la Llei Prohibitiva al Parlament que va establir el bloqueig dels ports nord-americans i va declarar que els vaixells colonials eren vaixells enemics. ^[43] John Adams -un fort partidari de la independencia- va creure que el Parlament havia declarat efectivament la independencia abans que el Congres hagues fet res i va assenyalar la Llei Prohibitiva com l'≪Acta d'Independencia≫, qualificant-la d'≪un desmembrament complet de l'Imperi britanic≫ ( a compleat Dismemberment of the British Empire ). ^{[43] [44]} El suport per declarar la independencia va creixer encara mes quan es va confirmar que el rei Jordi III havia contractat mercenaris alemanys (al voltant de 30 000 en el transcurs de la guerra) ^[45] per atacar als seus subdits nord-americans. ^[46]

Tot i aquest creixent suport popular a la independencia, el Congres no tenia l'autoritat per declarar-la. ^[47] Els representants van ser elegits al Congres per tretze governs diferents ?que incloien convencions fora de la legalitat, comites ad hoc i assemblees democratiques? i estaven obligats a complir unicament les funcions que se'ls havia assignat. Independentment de les seves opinions personals, els representants no podien votar per declarar la independencia llevat que les seves instruccions permetessin aquesta accio. ^[48] De fet, algunes colonies van prohibir expressament als seus representants prendre mesures per separar-se de Gran Bretanya, mentre que altres els van donar ordres ambigues sobre el tema. ^[49] A mesura que l'opinio publica favorable a l'emancipacio creixia, els defensors de la independencia van buscar la revisio de les ordres dels representants. ^[50] Perque el Congres pogues declarar la independencia, la majoria de les delegacions necessitarien autoritzacio per votar-hi a favor i, almenys, un govern colonial hauria d'instruir (o donar permis) especificament a la seva delegacio per proposar una declaracio d'independencia al Congres. ^[51] Entre abril i juliol de 1776, es va emprendre una ≪guerra politica complexa≫ ^[52] per aconseguir aquest objectiu. ^{[51] [50]}

Revisio de les instruccions [ modifica ]

Enmig de la campanya per revisar les ordres dels representants al Congres, molts colons van expressar formalment el suport a la separacio en diverses declaracions d'independencia simultanies en l'ambit estatal i local. La historiadora Pauline Maier va identificar mes de noranta proclamacions d'aquest tipus emeses a les Tretze Colonies des d'abril fins al juliol de 1776. ^[53] Aquestes ≪declaracions≫ tenien diferencies significatives. Algunes eren instruccions formals escrites per a les delegacions al Congres, com les resolucions de Halifax del 12 d'abril en que Carolina del Nord es va convertir en la primera colonia a autoritzar explicitament els seus representants a votar per la independencia. ^[54] Altres van ser decrets legislatius que van trencar oficialment amb el govern britanic, com la legislatura de Rhode Island que va declarar la seva independencia el 4 de maig (la primera colonia a fer-ho). ^{[55] [56]} La resta eren resolucions adoptades en assemblees ciutadanes i reunions de comtats que oferien suport a la independencia; unes quantes van apareixer en forma d'ordres judicials, com la sentencia publicada de William Henry Drayton, jutge president de Carolina del Sud: ≪La llei terrenal m'autoritza a declarar [...] que Jordi III, rei de Gran Bretanya [... ,] no te autoritat sobre nosaltres i no li devem obediencia≫ ( the law of the land authorizes em to declare... that George the Third, King of Great Britain ... him ). ^[57] La majoria d'aquestes proclamacions son poc conegudes i han quedat eclipsades per la Declaracio aprovada al Congres Continental el 2 de juliol i signada el 4 de juliol. ^{[58] [59]}

Algunes colonies van rebutjar donar suport a la independencia. La resistencia es va centrar en les colonies de Nova York , Nova Jersey , Maryland , Pennsilvania i Delaware . ^[60] Els defensors de la independencia van centrar el seu esforc a Pennsilvania, ja que si aquesta colonia es bolcava a la causa proindependentista llavors les altres la seguirien. ^[60] No obstant aixo, l'1 de maig els opositors van conservar el control de l'Assemblea Provincial de Pennsilvania en una eleccio especial que es va centrar en la questio de la independencia. ^[61] En resposta, el 10 de maig John Adams i Richard Henry Lee van presentar un esborrany de resolucio al Congres que sol·licitava a les colonies sense un ≪govern adequat per [complir] les exigencies dels seus assumptes≫ triar nous governs. ^{[62] [63] [64]} La mocio va ser aprovada unanimement i fins i tot va ser recolzada per John Dickinson ?lider de la faccio antindependentista de Pennsilvania al Congres?, qui va creure que no s'aplicava a la seva colonia. ^[62]

Preambul del 15 de maig [ modifica ]

Com era costum, el Congres va nomenar un comite per redactar un preambul que explicaria el proposit de la resolucio. Principalment compost per Adams, el text afirmava que, pel fet que el rei Jordi III va rebutjar la reconciliacio i estava contractant mercenaris estrangers per irrompre a les colonies, ≪cal que se suprimeixi completament l'exercici de qualsevol classe d'autoritat sota aquesta Corona≫. ^{[62] [63] [67]} El preambul d'Adams tenia per objecte encoratjar l'enderrocament dels governs de Pennsilvania i Maryland, que encara estaven sota el control de propietaris colonials. ^{[62] [68] [69]} El Congres va aprovar l'escrit el 15 de maig despres de diversos dies de deliberacio, pero quatre de les colonies van votar en contra i la delegacio de Maryland va sortir de la sala en protesta. ^{[70] [71]} Adams va considerar que el seu preambul era efectivament una declaracio d'independencia, per be que encara havia de presentar-se com un document formal. ^[72]

Resolucio de Lee [ modifica ]

El mateix dia que el Congres va aprovar el preambul d’Adams, la Convencio de Virginia va establir els fonaments per a una declaracio oficial d’independencia al Congres. El 15 de maig, la Convencio va ordenar a la seva delegacio al Congres "proposar-li a aquell organisme respectat per declarar les colonies unides estats lliures i independents, alliberats de qualsevol lleialtat o dependencia de la Corona o del Parlament de Gran Bretanya". ^{[73] [74] [75] [76] [77] [78]} La parte de la resolucion relativa a la emancipacion dice:

La resolucio de Lee va trobar resistencia al debat subseguent. Els opositors van admetre que la reconciliacio era improbable amb la Gran Bretanya, pero alhora van considerar que la declaracio d'independencia era prematura i l'obtencio d'assistencia estrangera havia de tenir prioritat. ^{[79] [80]} Els defensors van argumentar que els governs estrangers no intervindrien en una disputa interna en territori britanic, per la qual cosa era necessaria una proclamacio formal d'independencia abans que fos possible aquesta opcio. Van insistir que l'unic que havia de fer el Congres Continental era ≪declarar un fet que ja existeix≫ ( declare a fact which already exists ). ^{[81] [82] [83]} No obstant aixo, els representants de Pennsilvania, Delaware, Nova Jersey, Maryland i Nova York encara no estaven autoritzats a votar per la independencia i alguns van amenacar d'abandonar el Congres si s'aprovava la resolucio. Per tant, el 10 de juny el Congres va decidir posposar la deliberacio de la resolucio de Lee durant tres setmanes. ^{[84] [85]} Fins llavors, el Congres va determinar que un comite hauria de preparar un document que anunciava i explicava la independencia en cas que la resolucio de Lee fos aprovada quan es tornes a discutir al juliol. ^{[86] [87]}

Ultimes autoritzacions [ modifica ]

El suport a una declaracio d'independencia del Congres es va consolidar les darreres setmanes de juny de 1776. El 14 de juny, l'Assemblea de Connecticut va instruir els seus delegats a proposar la independencia i, l'endema, les legislatures de Nou Hampshire i Delaware tambe van autoritzar els seus representants. ^[88] A Pennsilvania, les disputes politiques van acabar amb la dissolucio del parlament colonial i la creacio de la Conferencia de Comites ?dirigida per Thomas McKean? que el 18 de juny va autoritzar els delegats de Pennsilvania a declarar la independencia. ^{[89] [90]} El 15 de juny, el Congres Provincial de Nova Jersey ?que governava provisionalment des de gener de 1776? va decidir que el governador colonial William Franklin era ≪un enemic de les llibertats d'aquest pais≫ ( an enemy to the liberties of this country ) i va ordenar el seu arrest. ^[91] El 21 de juny, van triar nous delegats al Congres i els van acreditar per donar suport a una proclamacio d'independencia. ^[92]

Cap a finals de juny, Maryland i Nova York seguien sense autoritzar els seus delegats. Anteriorment, els representants de Maryland s'havien retirat quan el Congres Continental va aprovar el preambul d'Adams el 15 de maig i van sol·licitar noves ordres a la Convencio d'Annapolis. ^[93] El 20 de maig, aquesta assemblea va rebutjar el preambul d'Adams i va dictar als seus delegats oposar-se a la independencia. Tot i aixo, el representant Samuel Chase va tornar a Annapolis i, ensenyant-los les resolucions locals en favor de la independencia, va aconseguir que la convencio canvies d'opinio el 28 de juny. ^{[94] [95] [96]} Nomes els delegats de Nova York no van poder rebre noves instruccions. El 8 de juny, quan el Congres Continental estava considerant la resolucio d'independencia, el president del Congres Provincial de Nova York els va dir als representants que s'esperessin, ^{[97] [98]} pero el 30 de juny aquesta assemblea va ordenar l'evacuacio de Nova York quan les tropes britaniques es van aproximar i no es van tornar a reunir fins al 10 de juliol. Aixo va significar que els delegats de Nova York no estarien autoritzats a declarar la independencia fins que el Congres ho permetes. ^[99]

Redaccio i aprovacio [ modifica ]

Mentre es desenvolupaven les esmentades maniobres politiques que van consolidar el proces independentista a les legislatures estatals, s'estava redactant un document que explicaria la decisio. ^[86] L'11 de juny de 1776, el Congres va designar un ≪ Comite dels Cinc ≫ per a aquesta tasca, compost per John Adams ( Massachusetts ), Benjamin Franklin (Pennsilvania), Thomas Jefferson ( Virginia ), Robert R. Livingston (Nova York) i Roger Sherman ( Connecticut ). ^[101] El comite no va deixar actes de reunio, per la qual cosa hi ha certa incertesa sobre com es va desenvolupar el proces de redaccio. Anys despres, alguns documents de Jefferson i Adams van explicar part de les reunions, encara que no son fiables son citats amb frequencia a la bibliografia. ^{[86] [87]} La veritat es que el comite va discutir l'esquema general que el document havia de seguir i va acordar que Jefferson escriuria el primer esborrany. ^[102] Els membres del comite en general i Jefferson en particular, van pensar que Adams havia d'escriure el document, pero aquest ultim va convencer el comite d'escollir a Jefferson i va prometre revisar-ho personalment. ^[8] En considerar l'apretada agenda del Congres, Jefferson probablement tenia poc temps per escriure durant els disset dies seguents i tambe va haver d'escriure l'esborrany rapidament. ^[103] Despres va consultar als seus companys, va fer alguns canvis i va produir un altre esborrany que incorporava aquestes correccions. ^[101] El comite va presentar aquest exemplar al Congres el 28 de juny de 1776. El titol del document era ≪Una declaracio dels representants dels Estats Units d'America, reunits al Congres General≫. ^[104]

El president del Congres va ordenar que l'esborrany ≪descansi sobre la taula≫ ( lie on the table ^[105] o que es posposes o suspengues la seva consideracio al ple). Durant dos dies, el Congres va editar metodicament el document principal de Jefferson, van eliminar una quarta part del text, van treure paraules innecessaries i van millorar l'estructura de les oracions. ^[106] El Congres va retirar l'afirmacio de Jefferson que la Gran Bretanya havia introduit forcosament el comerc d'esclaus africans a les colonies, a fi de moderar el document i apaivagar els britanics que recolzaven la Revolucio. ^{[107] [108] [109]} Jefferson va escriure que el Congres havia ≪mutilat≫ ( mangled ) la seva versio preliminar, pero, en paraules del seu biograf John Ferling, el producte final va ser ≪el majestuos document que va inspirar als contemporanis i la posteritat≫. ^[106]

El dilluns 1 de juliol, despres d'haver presentat l'esborrany de la declaracio, el Congres es va transformar en un comite plenari -presidit per Benjamin Harrison (Virginia)- i va reprendre el debat sobre la resolucio d'independencia de Lee. ^[65] John Dickinson va fer un ultim esforc per retardar la decisio, amb l'argument que el Congres no hauria de declarar la independencia sense abans assegurar una alianca estrangera i finalitzar els Articles de la Confederacio . ^[110] John Adams va fer un discurs en resposta a Dickinson, en que va reafirmar la necessitat d'una declaracio immediata. ^[111]

La votacio va arribar despres d'un llarg dia de discursos. Cada colonia tenia dret a emetre un vot, pero ?a causa del fet que cada delegacio tenia dos a set membres? havien de votar entre ells per determinar la decisio de la colonia representada. ^[112] Pennsilvania i Carolina del Sud van votar en contra. La delegacio de Nova York es va abstenir, ja que no tenia permis per votar per la independencia. Delaware no va votar perque la delegacio estava dividida entre Thomas McKean (qui va votar si) i George Read (qui va votar no). Les nou delegacions restants van votar a favor de la independencia, cosa que va significar que la resolucio havia estat aprovada pel comite plenari. ^{[111] [112]} El seguent pas va ser que la resolucio fos sotmesa a votacio pel propi Congres. Edward Rutledge (Carolina del Sud) es va oposar a la resolucio de Lee, pero ?≪desitjos pel consens≫ dels seus col·legues? va proposar que la votacio es posposes fins a l'endema. ^{[111] [112]}

El 2 de juliol, Carolina del Sud va revertir la seva posicio i va votar a favor de la independencia. A la delegacio de Pennsilvania, Dickinson i Robert Morris es van abstenir i van permetre que la delegacio decidis (tres contra dos) per donar suport a la independencia. L'empat a la delegacio de Delaware es va trencar amb l'arribada de Cesar Rodney, que va votar a favor de la independencia. La delegacio de Nova York es va abstenir de nou, ja que encara no estava autoritzada a votar per la independencia (el Congres Provincial de Nova York els va permetre una setmana despres). ^[113] La proclamacio d'independencia es va aprovar amb dotze vots a favor i una abstencio a les 18.26 hores. (hora local). ^{[114] [115] [116]} D'aquesta manera, les colonies van trencar oficialment els llacos politics amb la Gran Bretanya. ^[78] L’endema, John Adams va escriure en una carta a la seva dona Abigail, en que va dir que el 2 de juliol es convertiria en un gran partit a nivell nacional ^[117] perque va pensar que la votacio per la independencia seria commemorada. No va pensar que els estatunidencs ?incloent-lo a ell? celebrarien el Dia de la Independencia en la data que es va anunciar l'aprobacio del text del Comite dels Cinc. ^[118]

Despres de la votacio de la resolucio d'independencia, el Congres va posar la seva atencio a l'esborrany del Comite dels Cinc. En els seguents dos dies, el Congres va fer alguns canvis en la redaccio i va suprimir gairebe una cambra del text ^[120] i, al mati del 4 de juliol de 1776, ^[121] es va aprovar el text de la Declaracio d'Independencia i va enviar a la impremta per a la seva publicacio. ^{[122] [101]}

Hi ha una diferencia en la redaccio de la impressio original de la declaracio amb la copia final i manuscrit. La paraula "unanime" es va inserir despres d'una resolucio del Congres aprovada el 19 de juliol de 1776: ^[124]

Text [ modifica ]

Text integre en catala de la Declaracio d'Independencia dels Estats Units d'America

Reunits En Congres, 4 de juliol de 1776

La declaracio unanime dels tretze Estats Units d'America

Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles politics que l'han lligat a un altre, i prendre entre les Potencies de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Deu d'aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l'opinio de la humanitat exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separacio.

Sostenim com a evidents per si mateixes les seguents veritats, que tots els homes son creats iguals, que son dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legitims del consentiment dels governats. Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, es el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les mes grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudencia, es clar, aconsellara que no es canviin per motius lleus i transitoris Governs establerts d'antic; i, en efecte, l'experiencia ha demostrat que la humanitat esta mes disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justicia abolint les formes a que esta acostumada. Pero quan una llarga serie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, es el seu dret, es el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d'aquestes Colonies; i tal es ara la necessitat que les compel·leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La historia de l'actual Rei de la Gran Bretanya es una historia de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l'establiment d'una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar aixo, sotmetem els Fets al judici d'un mon sincer.

S'ha negat a donar Aprovacio a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessaries per al be public.

Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importancia, tret que se suspengues la seva execucio fins a obtenir la seva Aprovacio; i estant aixi suspeses, les ha desates per complet.

S'ha negat a aprovar altres Lleis per a l'assentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representacio a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable nomes per als tirans.

Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incomodes i distants del diposit dels seus Registres Publics, amb l'unic proposit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures.

Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.

Un cop dissoltes, s'ha negat durant molt de temps a permetre que se’n triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, l'Anihilament dels quals no es possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitacio per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasio exterior i de convulsions internes.

Ha intentat impedir la poblacio d'aquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalitzacio dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigracio, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.

Ha obstruit l'Administracio de Justicia, negant-se donar Aprovacio a lleis necessaries per a l'establiment dels Poders

Ha fet que els jutges depenguin unicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus carrecs, com per la quantitat i pagament dels seus

Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble.

Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura.

Ha influit perque l'autoritat Militar sigui independent de i superior al Poder

S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdiccio aliena a la nostra constitucio, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislacio:

Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:

Per protegir-los, per mitja d'un judici burlesc, del Castig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats:

Per suspendre el nostre comerc amb totes les parts del mon:

Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:

Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat:

Per transportar-nos Mar enlla per tal de ser jutjats per suposats delictes:

Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Provincia veina, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Limits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colonies:

Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis mes valuoses i alterar en la seva essencia les Formes dels nostres Governs:

Per suspendre la nostra propia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.

Ha abdicat del seu Govern aqui, declarant-nos fora de la seva Proteccio i emprenent una guerra contra nosaltres.

Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruit les vides de nostra gent.

En aquests moments, esta transportant grans exercits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolacio i tirania, ja iniciada en circumstancies de Crueltat i traidoria que amb prou feines troben paral·lel a les epoques mes barbares, i del tot indignes del Cap d'una nacio civilitzada.

Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Patria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans.

Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforcat per llancar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el metode conegut dels quals de fer la guerra es la destruccio de totes les edats, sexes i condicions.

En cada etapa d'aquestes Opressions, Hem Demanat Reparacio en els termes mes humils: les Nostres continues Peticions han estat unicament respostes amb repetits greuges. Un Princep, el caracter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tira, no es apte per ser el governant d'un Poble lliure.

Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britanics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdiccio injustificable. Els hem recordat les circumstancies de la nostra emigracio i raure on som. Hem apel·lat al seu innat sentit de justicia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondencia. Tambe ells han estat sords a la veu de la justicia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d'anunciar la nostra Separacio, i considerar-los, com considerem les altres col·lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d'America, convocats en Congres General, Reunits en Assemblea, apel·lant al Jutge Suprem del mon per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per l'Autoritat del bon Poble d'aquestes Colonies, solemnement fem public i declarem: Que aquestes Colonies Unides son, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britanica, i que tota vinculacio politica entre elles i l'Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerc i efectuar els Actes i Providencies a que tenen dret els Estats Independents. I en suport d'aquesta Declaracio, amb absoluta confianca en la Proteccio de la Divina Providencia, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.

Signataris [ modifica ]

Llista dels signataris per Estat i ordre de signatura:

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Armitage , David. The Declaration of Independence: a global history (en angles). Cambridge: Harvard University Press, 2007. ISBN 978-0-674-02282-9 . OCLC   71173909 .  
• Bailyn , Bernard. The ideological origins of the American Revolution (en angles). Cambridge: Harvard University Press, 1992. ISBN 0-674-44302-0 . OCLC   823862400 .  
• Becker , Carl. The Declaration of Independence: a study in the history of political ideas (en angles). Nova York: Vintage Books, 1970. ISBN 0-394-70060-0 . OCLC   3225463 .  
• 1760?1776 (en angles). I. Princeton: Princeton University Press, 1950. OCLC   311423435 .  
• Boyd , Julian P ≪ The Declaration of Independence: the mystery of the lost original ≫ (en angles). Pennsylvania Magazine of History and Biography . Historical Society of Pennsylvania [Filadelfia], 100, 4, octubre 1976, pag. 438-467. ISSN : 0031-4587 . JSTOR : 20091099 . OCLC : 702332853 .
• Boyd , Julian P. The Declaration of Independence: the evolution of the text (en angles). Charlottesville: University Press of New England, 1999. ISBN 0-8444-0980-4 . OCLC   70741589 .  
• Burnett , Edward Cody. The Continental Congress (en angles). Nova York: Norton, 1941. OCLC   425177 .  
• Empire or independence, 1760?1776: a British-American dialogue on the coming of the American Revolution (en angles). Nova York: Norton, 1976. ISBN 978-0-393-05556-6 . OCLC   2195456 .  
• Detweiler , Philip F ≪ Congressional debate on slavery and the Declaration of Independence, 1819?1821 ≫ (en angles). American Historical Review . American Historical Association [Washington D. C.], 63, 3, abril 1958, pag. 598-616. ISSN : 0002-8762 . JSTOR : 1848882 . OCLC : 5545161564 .
• Detweiler , Philip F ≪The changing reputation of the Declaration of Independence: the first fifty years≫ (en angles). William and Mary Quarterly, Third Series . Institute of Early American History and Culture [Williamsburg], 19, 4, 1962, pag. 557-574. ISSN : 0043-5597 . JSTOR : 1920163 . OCLC : 5545216821 .
• Friedenwald , Herbert. The Declaration of Independence: an interpretation and an analysis (en angles). Nova York: Macmillan, 1904. OCLC   11342255 .  
• Hamowy , Ronald. ≪Jefferson and the Scottish Enlightenment: a critique of Garry Wills's Inventing America: Jefferson's Declaration of Independence ≫. A: {{{titol}}} (en angles). 36. Williamsburg: Institute of Early American History and Culture, octubre 1979, p. 503-523. OCLC   808042795 .  
• Hazelton , John H. The Declaration of Independence: its history (en angles). Nova York: Da Capo Press, 1970. ISBN 0-306-71987-8 . OCLC   97188 .  
• Jensen , Merrill. The founding of a nation: a history of the American Revolution, 1763?1776 (en angles). Nova York: Oxford University Press, 1968. OCLC   250956 .  
• Maier , Pauline. American scripture: making the Declaration of Independence (en angles). Nova York: Alfred A. Knopf, 1997. ISBN 0-679-45492-6 . OCLC   36446763 .  
• Malone , Dumas. The story of the Declaration of Independence (en angles). Nova York: Oxford University Press, 1954. OCLC   497911 .  
• McDonald , Robert MS ≪Thomas Jefferson's changing reputation as author of the Declaration of Independence: the first fifty years≫ (en angles). Journal of the Early Republic . Society for Historians of the Early American Republic [Indianapolis], 19, 2, 1999, pag. 169-195. ISSN : 0275-1275 . JSTOR : 3124951 . OCLC : 5546235342 .
• Middlekauff , Robert. The glorious cause: the American Revolution, 1763?1789 (en angles). Segunda. Nova York: Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-195-16247-9 . OCLC   55960833 .  
• Rakove , Jack N. The beginnings of national politics: an interpretive history of the Continental Congress (en angles). Nova York: Alfred A. Knopf, 1979. ISBN 0-8018-2864-3 . OCLC   8306656 .  
• Waldron , Jeremy. God, Locke, and equality: Christian foundations in Locke’s political thought (en angles). Cambridge: Cambridge University Press, 2002. ISBN 978-0-521-89057-1 . OCLC   559294152 .  
• Warren , Charles ≪Fourth of July myths≫ (en angles). William and Mary Quarterly, Third Series . Institute of Early American History and Culture [Williamsburg], 2, 3, julio 1945, pag. 238-272. ISSN : 0043-5597 . JSTOR : 1921451 . OCLC : 808027285 .
• Wills , Garry. Inventing America: Jefferson's Declaration of Independence (en angles). Garden City: Doubleday, 1978. ISBN 0-385-08976-7 . OCLC   3630568 .  
• Wills , Garry. Lincoln at Gettysburg: the words that rewrote America (en angles). Nova York: Simon and Schuster, 1992. ISBN 0-671-76956-1 . OCLC   25281810 .  

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viquidites
	Viquitexts

• Fotografia interactiva de la declaracio (angles)
• Web dels Fitxers nacionals americans (angles)
• Biblioteca Jeanne Hersche (frances)
• Herodote.net (frances)
• Dossier especial sobre la Revolucio, dirigit per Naomi Wulf Arxivat 2008-02-25 a Wayback Machine . (angles)