El
dolar australia
(en
angles
Australian dollar
o, simplement,
dollar
) es la
moneda
oficial d'
Australia
i els seus territoris dependents (les illes de
Christmas
,
Cocos o Keeling
,
Heard i McDonald
i
Norfolk
i els
Territoris Antartics Australians
), aixi com dels estats independents del
Pacific
de
Kiribati
,
Nauru
i
Tuvalu
. En aquest darrer estat tambe es fan servir monedes especifiques per a Tuvalu (vegeu
dolar de Tuvalu
); malgrat tot, el dolar de Tuvalu no es, legalment parlant, una unitat monetaria independent.
Normalment el dolar australia s'abreuja
$
, o
A$
i
AU$
per diferenciar-lo del
dolar dels Estats Units
i d'altres tipus de
dolars
. El codi
ISO 4217
es
AUD
. Se subdivideix en 100
cents
.
En angles se l'anomena amicalment tambe
Aussie battler
("batallador australia"); durant un periode de perdua de valor respecte al dolar EUA (entre els anys
2001
i
2002
), localment se l'anomenava de vegades
Pacific peso
("
peso
del Pacific").
El dolar australia es actualment el sise en el ranquing de monedes mes usades en el mercat internacional (darrere el
dolar nord-america
, el
ien
, l'
euro
, la
lliura esterlina
i el
dolar canadenc
), ja que fa acte de presencia en un 4-5% aproximadament del total de negoci mundial. El dolar australia es popular entre els canviadors de monedes a causa de la manca relativa d'intervencio governamental en el mercat estranger i per l'estabilitat general de l'economia i del Govern, i sembla que ofereix bens de diversificacio en un index que conte les principals monedes mundials (per exemple per la seva major exposicio a les economies asiatiques i al
cicle de les materies
).
50 centims de 1966
El dolar australia es va introduir el
1966
, no nomes com una simple substitucio de la
lliura australiana
(que ja feia molt que s'havia diferenciat de la
lliura esterlina
) sino tambe com a nova unitat monetaria que utilitzava el
sistema decimal
. El primer ministre australia
Robert Menzies
volia anomenar la nova moneda
royal
(es a dir, "reial"), i tambe es van proposar altres denominacions com ara
austral
.
Tot i que les primeres emissions del Banc de Reserva d'Australia ja s'havien donat a la impremta amb el nom de
royal
, aquest nom tan inusual no gaudi de prou popularitat i fou arraconat en favor del de
dolar
.
El
14 de febrer
del
1966
el dolar australia, doncs, substituia la lliura australiana a rao de dos dolars per lliura o, cosa que es equivalent, deu
xilings
per dolar.
Monedes i bitllets
[
modifica
]
Les monedes (de 5, 10, 20 i 50 cents i 1 i 2 dolars) son emeses per la Reial Casa de la Moneda Australiana (
Royal Australian Mint
). Les peces de menys valor, les d'1 i 2 cents, foren retirades de la circulacio el
1991
. Aquests ultims anys, de les monedes de 20 i 50 cents i d'un dolar se n'han anat fent emissions commemoratives i tematiques sobre "anys internacionals" de les
Nacions Unides
.
Els bitllets que circulen actualment son els de 5, 10, 20, 50 i 100 dolars i els emet el Banc de Reserva d'Australia (
Reserve Bank of Australia
). Si be les primeres emissions foren de paper, com es habitual en la majoria de bitllets del mon, a partir del
1988
les noves series son fetes de
polimer
, un plastic especific que en dificulta la falsificacio. La moneda australiana fou la primera del mon a utilitzar el polimer en la confeccio dels bitllets.
Taxes de canvi
[
modifica
]
- 1
EUR
= 1,5602 AUD (04/11/2021)
- 1 AUD = 0.64 EUR (04/11/2021)
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
Dolar australia
(
a
Australia
,
Kiribati
,
Nauru
, l'
illa Norfolk
i
Tuvalu
) -
Dolar dels Estats Units
(
als
Estats Federats de Micronesia
,
Guam
, les
illes Mariannes Septentrionals
, les
illes Marshall
,
Palau
i la
Samoa Nord-americana
) -
Dolar fijia
-
Dolar de les illes Cook
-
Dolar neozelandes
(
a les
illes Cook
,
Niue
,
Nova Zelanda
, les
illes Pitcairn
i
Tokelau
) -
Dolar de Salomo
-
Dolar de Tuvalu
-
Franc CFP
(
a
Nova Caledonia
, la
Polinesia Francesa
i
Wallis i Futuna
) -
Kina de Papua Nova Guinea
-
Pa‘anga tongales
-
Tala samoa
-
Vatu de Vanuatu
|
En cursiva les monedes dels territoris no independents
|