Curtis Mayfield

Curtis Mayfield, 1972.
Biografia
Naixement	Curtis Lee Mayfield 3 juny 1942 Chicago (Illinois)
Mort	26 desembre 1999 (57 anys) Roswell (Georgia)
Causa de mort	Causes naturals  ( Diabetis mellitus )
Dades personals
Formacio	Wells Community Academy High School (en)
Activitat
Ocupacio	guitarrista , compositor de cancons , compositor , productor discografic , music , cantautor , pianista , cantant , saxofonista
Activitat	1956  ?
Membre de	The Impressions
Genere	Soul i funk
Veu	Contratenor
Instrument	cant , guitarra , baix electric , piano , saxofon
Segell discografic	Charly Records Curtom Records (en)
Premis (1999)   Rock and Roll Hall of Fame (1995)   Premi Grammy a la carrera artistica (1994)   Grammy Legend Award
Lloc web	CurtisMayfield.com

Curtis Lee Mayfield ( Chicago , 3 de juny de 1942 - 26 de desembre de 1999) va ser un cantant, compositor i guitarrista de soul i funk .

El llegat de composicions, enregistraments i interpretacions de Mayfield es enorme. Com a veu principal de la formacio The Impressions, va fer algunes dels mes importants enregistraments del soul vocal dels 60.

Va emprendre la seva carrera en solitari a la decada dels 70, inspirat en el funk i afegint trets urbans a la musica soul , sent un dels maxims exponents d'estils com el blaxploitation, el chicago soul, el uptown soul i el soul psicodelic.

Mayfield escrivia la majoria del seu material, quan aixo no era habitual entre els cantants soul . Va ser un dels primers musics que es va involucrar en el moviment de l'orgull de la cultura afroamericana, mitjancant les seves lletres, de la mateixa forma que ho feien Aretha Franklin o Nina Simone . Com a productor i compositor va ser un dels grans creadors del Chicago soul, treballant per i amb artistes del genere com Gene Chandler , Jerry Butler, Major Lance i Billy Butler.

Com a guitarrista, mostra certes influencies de la musica negra mes llatina, cosa que tambe va deixar entreveure a vegades dins de The Impressions en els anys 60. Durant la decada posterior va millorar el seu treball com a guitarrista i productor afegint certes essencies del funk i el rock psicodelic .

Mayfield mai va estar disposat a sumar-se al corrent pop d'apropar-se a grans masses com feien, especialment, les estrelles de Motown .

L'any 2004 la revista Rolling Stone el va col·locar en el lloc 98 de la seva llista dels 100 millors artistes de la historia. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Nascut a Chicago , ell i els seus 4 germans van creixer criats per la seva mare, Marion Washington, ja que el seu pare, Kenneth Mayfield, els va abandonar quan Curtis tenia 5 anys. Amb aquest panorama ja podem imaginar un bon grapat d’apretures economiques.

Per ajudar a la familia, Curtis Mayfield va comencar molt aviat a guanyar calers amb la seva veu, als 14 anys ja cobrava per cantar gospel. Entre altres era un habitual dels Traveling Souls Spiritualist Church, cantants d’una esglesia on la seva avia era “minister”. Mes endavant va participar en els Northern Jubilee Singers, un quartet on hi eren dos cosins seus i un tercer personatge amb un paper important en aquests inicis, en Jerry Butler .

Al marge del mon gospell, Butler i Mayfield tenien altres preferencies dins la musica negra, Jerry cantava amb els Quails i Curtis amb els Alphatones, dos grups vocals que combinaven R&B i harmonies vocals. El 1957 entren en escena The Roosters, un trio amb molt bones idees arribat de Chattanooga: Eren Sam Gooden i els germans Arthur i Richard Brooks. No va passar gaire temps avanc que sumessin 3+2, amb Jerry Butler com a primera veu i Custis Mayfiel que va arribar per aportar l’acompanyament de guitarra. Ja tenim aqui el naixement de The Impressions , any 1958.

Aquest mateix any van aconseguir el seu primer exit amb "For Your Precious Love", harmonies vocals i aires de serenitat, son la seva marca. Un so totalment diferent a la resta de musica negra del moment. Encara que farien temes per a ser ballats, les balades serien molt mes nombroses. Cancons que serien publicades en una primera etapa sota el nom Jerry Butler And the Impressions.

Despres de la gran rebuda de “For Your Precious Love” els seguents singles no van anar massa be. Si a aixo afegint un cert mal rotllo entre Jerry Butler i els germans Brooks, no ens estranyaran les novetats que aviat arribarien: El 1959 Jerry Butler deixava el grup per provar en solitari. El seu lloc va ser ocupat per Fred Cash, un membre dels primers Roosters que havia quedat a Chattanooga per ser massa jove.

Van ser malts moments pels Impressions, les seves noves cancons no van anar be i Curtis Mayfield va tenir que guanyar-se les garrofes acompanyant Jerry Butler en els directes. Quan els Impressions ja estaven per abandonar el projecte comu, una darrera reunio va portar-los a enregistrar un vell tema de Curtis Mayfield: "Gypsy Woman". El 1961 va ser nº 2 a les llistes R&B i nº 20 a les de pop, el credit del grup quedava recuperat al 100% i ABC-Paramount els hi oferia un nou contracte. Quedava establert el nou esquema del grup, amb Curtis com a lider, primera veu i guitarrista.

Durant els propers 2 anys The Impressions van enregistrar un bon grapat de singles per ABC-Paramount, pero no pensem que tot era un cami de roses, qualitat i reconeixement public no sempre van de la ma. Dins el mateix grup hi havia desavinences, els mes descontents eren els german Brooks que volien un so mes estandar. La tensio va arribar al maxim al rebre la maqueta del darrer tema enregistrat “I’m The One Who Loves you”, els germans Brooks la van trobar horrorosa, tant es aixi que van tirar la copia a les escombraries. A partir d’aquell moment, The Impressions van convertir-se en un trio i, cosa que podria ser un problema, va convertir-se en el segell distintiu del grup, tres veus creuant-se, sovint solapant-se, descrivint jocs dificils d’anticipar. Un so propi que ningu mes podia imitar. 

Tambe cal considerar dues caracteristiques importants del so de Mayfield. En primer lloc, va aprendre ell mateix a tocar la guitarra, tot afinant-la com les tecles negres del piano, donant-li aixi una afinacio en fa sostingut (F#, A#, C#, F#, A#, F#) que va utilitzar durant tota la seva carrera. En segon lloc, va cantar principalment en el registre de falset quan la majoria dels cantants canten principalment en el registre modal.

A principis dels 60’s Curtis Mayfield es un tipus gairebe hiperactiu. No te prou feina amb The Impressions que, a banda, compondra un munt de temes per altres cantants:  Jan Bradley, Gene Chandler, Jerry Butler, Major Lance, per citar unicament els mes coneguts. Tots ells van portar a les llistes d’exits cancons escrites per en Curtis. Una altra faceta en la que ja destaca es la produccio, es descobreix tambe un treballador incansable en els estudis d’enregistrament.

El 1964 comenca a prendre protagonisme l'esperit lluitador de Mayfield. L'estiu d'aquell any comentava als seus companys: “He escrit una cosa que potser ajudi a motivar la gent”. Era un tema extret del gospell, on el demanar ajuda a Deu era substituit per la confianca en un mateix. Estava tambe inspirat en les recents paraules de Martin Luther King A Birmingham, sobre la necessitat d’accio directa per desencallar situacions injustes. Per als seus companys Sam Gooden i Fred Cash aquella canco era una novetat, implicava ple suport a un tema racial. Tot i el perill que suposava per les seves carreres el tema es va enregistrar, es “Keep On Pushing”. Amb aquest tema Curtis Mayfield uneix exit comercial i missatge combatiu, la canco es torna un himne popular.

-Pero Curtis Mayfield seguia evolucionat, el 1966 va afrontar un nou repte: llancar un segell discografic. El primer intent va portar per nom “Mayfield records” i despres “Windy C records”, totes dos, histories de curta durada pero que van servir-li per aprendre sobre el negoci. Estava preparant el futur, el 1967 va expirar el contracte amb ABC-Paramount i The Impressions van comencar a enregistrar per una companyia propia: Curtom Records.

 Enregistrar en una companya propia va significar pel grup plena llibertat. Llibertat en les formes i, naturalment, plena llibertat en missatges mes agressius. Els LP’s sortits el 1969 i el 1970 en son el millor testimoni. "Check Out Your Mind”, el disc del 1970, seria el seu darrer treball plegats. Curtis Mayfield sentia la necessitat d’emprendre una carrera en solitari. El trencament va ser amistos, The Impressions van buscar substitut en la persona de Leroy Hutson i van continuar publicant a Curtom. De fet el mateix Curtis va treballar amb ells escrivint i produint diferent material. En aquesta epoca es defineix el conegut com a Chicago soul , us d'explosives seccions de vent i metall mes la influencia llatina.

El 1970, va iniciar la seva carrera en solitari. Els seus primers senzills tenien un aire molt funk , com "(Don't Worry) If There's a Hell Below, We're All Gonna Go", en el qual molts creien excessiva la forma tan crua amb que es parlava sobre fets de la comunitat negra urbana. Els inicis de la seva carrera en solitari no van tenir tant exit com anteriorment fins que, el 1972 va compondre la banda sonora de Superfly i, amb ella, l'exit, donant lloc al moviment blaxploitation . Cal destacar que la banda sonora va tenir molta mes rellevancia que la pel·licula per si mateixa.

En aquell moment, Curtis Mayfield era, al costat de Stevie Wonder i Marvin Gaye , la icona d'un nou soul . Despres de l'exit aclaparador de Superfly va collir exits menors com "Kung Fu", "So in Love" i "Only You Babe". A principis dels 80 va tornar-ne a aconseguir alguns mes, pero, en linies generals, la decada va ser de decadencia i nomes publicava de forma esporadica algun album.

El 1990 , durant una actuacio a Brooklyn , va patir un accident quan una torre de llums va caure sobre ell, deixant-li paralitzat de coll avall. A mitjan anys 90 van apareixer alguns albums d'homenatge en companyia d'artistes com Eric Clapton , Bruce Springsteen o Gladys Knight . El 1998, li va ser amputada la cama dreta a causa de la diabetis que patia.

Va morir el 26 de desembre de 1999 a l'Hospital Regional North Fulton a Roswell, Georgia , a causa de la degradacio constant de la seva salut despres de la paralisi. ^[2]

Albums [ modifica ]

Guardons [ modifica ]

Nominacions

• 1997: Grammy al millor album de R&B

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Curtis Mayfield