Culhwch i Olwen

' **Culhwch ac Olwen'**
	;
Tipus	literatura gal·lesa , obra escrita i manuscrit
Fitxa
Autor	anonim
Llengua	gal·les mitja
Publicacio	(escrit cap al 1100)
Dades i xifres
Genere	conte
Serie
Part de	cicle arturic

Culhwch i Olwen (en gal·les : Culhwch ac Olwen ) es un conte de la literatura gal·lesa que sobreviu en dos unics manuscrits sobre un heroi relacionat amb el Rei Artus i els seus guerrers: una versio completa al Llibre vermell de Hergest , cap al 1400, i una de fragmentada al Llibre blanc de Rhydderch , cap al 1325. Es el conte de prosa gal·lesa mes llarg dels que han sobreviscut. Algunes evidencies linguistiques indiquen que va prendre la seva forma actual al segle xi , ^[1] cosa que el convertiria, probablement, en el primer relat arturic i en un dels primers textos existents de prosa de Gal·les . ^[1] El titol es una invencio posterior i no apareix als primers manuscrits. ^[2]

Charlotte Guest va incloure aquest conte entre els que va recollir sota el titol de Mabinogion . A banda de la qualitat de la narracio, conte diversos passatges notables: la descripcio de Culhwch muntant el seu cavall es esmentada sovint per la seva forca (un passatge reutilitzat a efectes similars en la parodia del segle xvi Araith Wgon , aixi com en les adaptacions poetiques del segle xvii d'aquesta obra), la lluita contra el terrible senglar Twrch Trwyth te certament antecedents en la tradicio celta , i la llista de les penyores del Rei Artus recitada per l'heroi es una floritura retorica que conserva fragments de tradicio gal·lesa que, altrament, s'haurien perdut.

Sinopsi [ modifica ]

El pare de Culhwch , el Rei Cilydd fill de Celyddon , perd la seva esposa Goleuddydd despres d'un part dificil. Quan es torna a casar, el jove Culhwch rebutja l'intent de la seva madrastra d'emparellar-lo amb la seva nova germanastra. Ofesa, la nova reina li llanca una malediccio perque nomes es pugui casar amb la bella Olwen , filla del gegant Ysbaddaden Pencawr . Tot i que mai no l'ha vista, Culhwch se n'enamora, pero el seu pare l'adverteix que mai no la trobara sense l'ajuda del seu famos cosi, el Rei Artus . De seguida, el jove es posa a cercar el seu parent. El troba a la seva cort, a Celliwig ( Cornualla ); aquesta es una de les primeres instancies en literatura o tradicio oral en que s'assigna una ubicacio especifica a la cort d'Artus i, per tant, es una valuosa font de comparacio amb la cort de Camelot o Caerleon tal com es presenta en llegendes arturiques gal·leses, angleses i continentals mes tardanes. ^[3]

Culhwch a la cort d'Ysbaddaden. Il·lustracio d'Ernest Wallcousins a "Celtic Myth & Legend", Charles Squire, 1920

Artus accepta d'ajudar-lo i envia sis dels seus millors guerrers ( Cai , Bedwyr , Gwalchmei , Gwrhyr Gwalstawd Ieithoedd , Menw fill de Tairgwaedd i Cynddylig Gyfarwydd) a acompanyar Culhwch en la seva recerca d'Olwen. El grup troba alguns parents de Culhwch que coneixen Olwen i acorden organitzar una trobada. Olwen es receptiva a l'atraccio de Culhwch, pero no pot casar-s'hi tret que el seu pare accepti, i aquest, incapac de sobreviure despres de les noces de la seva filla, no consentira fins que Culhwch completi una serie de prop de quaranta tasques aparentment impossibles. Afortunadament per a Culhwch (i per al lector), nomes es recull la consumacio d'alguna d'aquestes tasques i el gegant es mort, deixant Olwen lliure per a casar-se amb el seu enamorat.

La historia es d'una banda un conte folkloric en el qual un jove heroi es proposa de casar-se amb la filla d'un gegant, i molts dels motius que l'acompanyen ho demostren (l'estrany naixement, la gelosa madrastra, l'heroi que s'enamora d'una desconeguda nomes de sentir el seu nom, etc.). Tanmateix, durant la major part de la narracio els personatges del titol ni es mencionen, la seva historia serveix com a marc per a altres esdeveniments. Culhwch i Olwen es molt mes que un simple conte.

De fet, la major part de l'obra esta ocupada per dues llargues llistes i les aventures del Rei Artus i els seus homes. La primera d'elles s'esdeve quan Artus dona la benvinguda a la seva cort al seu jove parent i s'ofereix a donar-li tot allo que desitgi. Culhwch, per descomptat, demana que Artus l'ajudi a aconseguir Olwen, i invoca vora dos-cents dels grans homes, dones, gossos, cavalls i espases del regne d'Artus per tal de subratllar la seva peticio. A la llista s'hi inclouen noms presos de la mitologia, la hagiografia i, de vegades, la historia real irlandesa.

La segona llista inclou les tasques que Culhwch ha de completar abans que Ysbaddaden no li permeti de casar-se amb Olwen. Nomes se'n relaciona una part, pero diverses de les explicades son de gran importancia. Una versio de l'episodi mes llarg, la caca del senglar Twrch Trwyth , apareix a la Historia Brittonum i tambe pot estar relacionada amb la caca del senglar a les histories irlandeses de Diarmuid Ua Duibhne . El rescat de Mabon ap Modron de la seva preso aquatica te nombrosos paral·lelismes dins la mitologia celta , i la recerca del caldero de Diwrnach l'Irlandes podria estar relacionada amb els contes de Bran el Beneit de la segona branca del Mabinogion i amb el poema El Boti d'Annwn del Llibre de Taliesin , possiblement vinculant-lo amb la Recerca del Graal .

Influencia en l'obra de Tolkien [ modifica ]

Els escriptors i estudiosos de J. R. R. Tolkien , Tom Shippey i David Day, han assenyalat les similituds entre La historia de Beren i Luthien , un dels cicles principals del legendarium de Tolkien, i Culhwch i Olwen . Segons Shippey, ≪ la caca del gran llop recorda la persecucio del senglar Twrch Trwyth en el Mabinogion gal·les, mentre que el motiu de "la ma a la boca del llop" es una de les parts mes famoses de l' Edda prosaica , explicada sobre Fenrir i el deu Tyr ; Huan recorda diversos gossos lleials de llegenda, Garm, Gelert, Cafall. ≫ ^[4]

Per la seva banda, Day diu que ≪ en la tradicio celta, quan aquests essers radiants -aquestes "dones de blanc"- prenen com a amants herois mortals, sempre hi ha obstacles per a superar. Aquests obstacles tenen sovint la forma d'una recerca gairebe impossible. Aixo es clarament comparable a Tolkien en la llegenda gal·lesa de l'engany d'Olwyn. Olwyn era la dona mes bella de la seva epoca; els seus ulls lluien amb llum i la seva pell era blanca com la neu. El nom d'Olwyn significa "la del cami blanc", ja que cada passa seva feia neixer quatre trifolis blancs sobre el terra del bosc, i guanyar la seva ma requeria la reunio gairebe impossible dels "Tresors de Bretanya" ≫; ≪ A Tolkien, tenim dues dames de blanc gairebe identiques: Luthien a El Silmaril·lion , i Arwen a El Senyor dels Anells ≫. ^[5]

Adaptacions [ modifica ]

El pintor i poeta britanic David Jones (1895-1974) va escriure un poema anomenat "The Hunt" basat en el conte de Culwhch ac Olwen . Fragment d'un treball mes gran, "The Hunt" te lloc durant la recerca del senglar Twrch Trwyth per Artus i les diverses bandes de guerrers de la Bretanya i Franca celtiques.
El 1988, Gwyn Thomas va publicar una recopilacio de la historia, Culhwch ac Olwen , que va ser il·lustrada per Margaret Jones. Culhwch ac Olwen va guanyar el premi Tir na n-Og Award per a no-ficcio en gal·les el 1989. ^[6]
Una adaptacio per a ombres xineses de Culhwch i Olwen va fer una gira per les escoles de Ceredigion durant el 2003. L'espectacle va ser creat per Jim Williams amb el suport de Theatr Felinfach .
El conte de Culhwch i Olwen va ser adaptat per Derek Webb en gal·les i angles com a recreacio dramatica per a la reobertura del castell de Narberth a Pembrokeshire el 2005.
Heather Dale va fer una versio de la historia en canco, anomenada "Culwych and Olwen".
The Ballad of Sir Dinadan , el cinque llibre de la serie The Squire's Tales de Gerold Morris, presenta una adaptacio de la recerca de Culhwch.

Notes [ modifica ]

↑ ^1,0 ^1,1 The Romance of Arthur: An Anthology of Medieval Texts in Translation, ed. James J. Wilhelm. 1994. p. 25.
↑ Davies , Sioned ≪ Performing Culhwch ac Olwen ≫. Arthurian Literature , 21, 2004, pag. 31.
↑ Patrick K. Ford (trad. i ed.) The Mabinogi and other Medieval Welsh Tales (Berkeley, CA: University of California Press, 1977), p. 119?121.
↑ Tom Shippey, The Road to Middle Earth , pp. 193?194: ≪ The hunting of the great wolf recalls the chase of the boar Twrch Trwyth in the Welsh Mabinogion , while the motif of 'the hand in the wolf's mouth' is one of the most famous parts of the Prose Edda , told of Fenris Wolf and the god Tyr; Huan recalls several faithful hounds of legend, Garm, Gelert, Cafall. ≫
↑ David Day a Tolkien's Ring , p. 82: ≪ In the Celtic tradition, when these radiant beings?these 'ladies in white'?take on mortal heroes as lovers, there are always obstacles to overcome. These obstacles usually take the form of an almost impossible quest. This is most clearly comparable to Tolkien in the Welsh legend of the wooing of Olwyn. Olwyn was the most beautiful woman of her age; her eyes shone with light, and her skin was white as snow. Olwyn's name means 'she of the white track', so bestowed because four white trefoils sprang up with her every step on the forest floor, and the winning of her hand required the near-impossible gathering of the 'Treasures of Britain'≫; ≪In Tolkien, we have two almost identical 'ladies in white': Luthien in The Silmarillion, and Arwen in The Lord of the Rings. ≫
↑ ≪ Tir na n-Og awards Past Winners ≫. Welsh Book Council . cllc.org.uk. Arxivat de l' original el 10 de marc 2012. [Consulta: 8 juliol 2012].

Referencies [ modifica ]

Bromwich. Rachel and Evans, D. Simon Culhwch and Olwen: An Edition and Study of the Oldest Arthurian Tale University of Wales Press, 1992. ISBN 0-7083-1127-X .
Patrick K. Ford (traductor i editor), Culhwch and Olwen , de The Mabinogi and Other Medieval Welsh Tales , Berkeley: University of California Press, 1977. ISBN 0-520-03414-7
Idris Llewelyn Foster, " Culhwch and Olwen and Rhonabwy's Dream " a Arthurian Literature in the Middle Ages , Roger S. Loomis (editor). Clarendon Press: Oxford University, 1959. ISBN 0-19-811588-1
Jeffrey Gantz (traductor), Culhwch and Olwen , de The Mabinogion , Penguin, 18 novembre 1976. ISBN 0-14-044322-3

Enllacos externs [ modifica ]

Vegeu texts en angles sobre Kilhwch and Olwen a Viquitexts , la biblioteca lliure.

Culhwch ac Olwen (e-text) (angles)
Traduccio anglesa de Culhwch ac Olwen (angles)
Article sobre Culhwch and Olwen al Web Transceltic.com (angles)

[romance-1] 1,0 ^1,1 The Romance of Arthur: An Anthology of Medieval Texts in Translation, ed. James J. Wilhelm. 1994. p. 25.

[2] Davies , Sioned ≪ Performing Culhwch ac Olwen ≫. Arthurian Literature , 21, 2004, pag. 31.

[3] Patrick K. Ford (trad. i ed.) The Mabinogi and other Medieval Welsh Tales (Berkeley, CA: University of California Press, 1977), p. 119?121.

[4] Tom Shippey, The Road to Middle Earth , pp. 193?194: ≪ The hunting of the great wolf recalls the chase of the boar Twrch Trwyth in the Welsh Mabinogion , while the motif of 'the hand in the wolf's mouth' is one of the most famous parts of the Prose Edda , told of Fenris Wolf and the god Tyr; Huan recalls several faithful hounds of legend, Garm, Gelert, Cafall. ≫

[5] David Day a Tolkien's Ring , p. 82: ≪ In the Celtic tradition, when these radiant beings?these 'ladies in white'?take on mortal heroes as lovers, there are always obstacles to overcome. These obstacles usually take the form of an almost impossible quest. This is most clearly comparable to Tolkien in the Welsh legend of the wooing of Olwyn. Olwyn was the most beautiful woman of her age; her eyes shone with light, and her skin was white as snow. Olwyn's name means 'she of the white track', so bestowed because four white trefoils sprang up with her every step on the forest floor, and the winning of her hand required the near-impossible gathering of the 'Treasures of Britain'≫; ≪In Tolkien, we have two almost identical 'ladies in white': Luthien in The Silmarillion, and Arwen in The Lord of the Rings. ≫

[winners-6] ≪ Tir na n-Og awards Past Winners ≫. Welsh Book Council . cllc.org.uk. Arxivat de l' original el 10 de marc 2012. [Consulta: 8 juliol 2012].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]