El cuirassat
Yamato
(大和, nom d'una antiga provincia japonesa, i de tot el pais en japones arcaic) va ser el mes gran vaixell de guerra de la
Marina Imperial Japonesa
durant la
Segona Guerra Mundial
, juntament amb els seus bessons, el
Musashi
i el
Shinano
, tot i que aquest darrer finalment va ser avarat com a
portaavions
. Desplacava fins a 65.027 tones en buit, de les quals 21.266 eren de blindatge, i fins a 72.800 tones en plena carrega. La seva longitud era de 256 m a la linia de flotacio i de 263 m en total. Portava les majors peces d'artilleria naval mai construides, amb un calibre de 46 cm (18,1
polzades
), capaces d'arribar a objectius situats a mes de 40 km de distancia.
La seva construccio va ser portada a terme amb el maxim secret, cobrint el dic sec amb un entramat que n'impedia la visio des de l'exterior. Es van desviar diverses partides economiques per a la seva construccio per cridar el menys possible l'atencio sobre l'enorme despesa monetaria i de materials necessaris, arribant fins i tot a amagar el veritable calibre dels seus canons d'una manera tan efectiva que fins despres de la guerra va ser un secret nomes conegut per la
Marina Imperial
.
Membre de la flota que va lluitar a
Midway
, no va desenvolupar-hi cap paper; en canvi, si que ho feu al
golf de Leyte
, on aconsegui danyar un portaavions d'escorta (l'
USS
Gambier Bay
), pero va restar la major part del temps a l'atol de Truk, a l'espera d'una batalla decisiva que mai no tingue lloc.
Va ser vaixell insignia de la Flota Combinada de l'almirall
Yamamoto
, en substitucio del
Nagato
, durant un any, fins que fou substituit pel
Musashi
. Previament al seu enfonsament, va ser atacat pel submari
USS
Skate
, quan danys moderats que van trigar mesos en ser completament reparats, i fou tambe victima d'un parell d'atacs aeris dels quals sorti amb danys lleugers.
El final del
Yamato
[
modifica
]
Un vaixell com el
Yamato
no podia acabar la guerra incolume, i per tant l'alt comandament japones decidi donar-li un final noble, com corresponia a l'orgull de la Flota Combinada Japonesa, decidint que sortis cap a
Okinawa
per atacar directament la flota de desembarcament americana (
Operacio Ten-G?
). La idea basica era atacar la flota, i en cas de danys o de sobreviure a una primera trobada, embarrancar prop de la platja per convertir-se en una bateria costanera. Pero la sortida va ser autenticament suicida; en aquell moment, estava sent acompanyat pel
creuer lleuger
Yahagi
i per 8 destructors (els destructors
Isokaze
,
Hamakaze
i
Yukikaze
de la 17a Divisio de Destructors, l'
Asashimo
, el
Kasumi
i el
Hatsushimo
de la 21a, i el
Fuyutsuki
i el
Suzutsuki
de la 41a).
La seva sortida va ser immediatament detectada pels submarins americans
USS Threadfin
i
USS
Hackleback
, i cap al migdia, 386 avions (180 caces, 75 bombarders en picat i 131 torpediners) van ser enviats a interceptar-lo quan encara li faltaven 200 km per arribar al seu desti a Okinawa. Va ser atacat en 3 onades successives, rebent 8 impactes de bomba i 10 torpedes en un combat de gairebe dues hores. A la coberta, la carnisseria feta entre els servidors de les peces antiaeries va ser terrorifica. Un persistent incendi al peu de la peca d'artilleria de 155 mm de popa es va fer visible als darrers instants del Yamato.
El Yamato empra el seu sistema de contrainundacio per adritzar la nau, pero la concentracio d'impactes de torpede a babord va obrir diversos esvorancs al
buc
, fent que el vaixell s'inclines lentament a babord, sense que els seus mecanismes de compensacio poguessin mantenir-lo. Hi va haver moments en que va arribar a assolir una inclinacio de 45°, llencant al mar tot el que hi havia a coberta, virant moments despres, i comencant a enfonsar-se ja cap per avall. Poc despres hi hague una formidable detonacio als magatzems de municio de la torreta numero 2, partint literalment en dos la nau a causa de l'enorme explosio.
Van morir 2.475 membres de la tripulacio, inclos el capita, contraalmirall
Kosaku Ariga
. Els quatre destructors supervivents de la flota (
Yukikaze
,
Hatsushimo
,
Fuyutsuki
i
Suzutsuki
) van aconseguir rescatar 269 mariners.
Innovacions tecniques
[
modifica
]
Reproduccio de les vistes del cuirassat Yamato, configuracio del 7 d'abril de 1945.
A mes de portar l'enginyeria naval al seu maxim exponent, la nau insignia de la
classe
Yamato
incloia una serie de caracteristiques que el feien encara mes destacable, com un sistema d'inundacio selectiva de compartiments que li permetia compensar qualsevol esvoranc al buc (logicament, amb una lleugera inclinacio i fins a certs limits). Una altra innovacio era el sistema d'aire condicionat, disponible en diverses zones de la nau (tot i que no pas per a la marineria).
Atesa la potencia del seu armament principal, res no podia quedar a coberta sense arriscar-se a ser destruit o, almenys, escombrat, quan les peces de 460 mm obrien foc. Per tant, totes les posicions artilleres antiaeries estaven cobertes i blindades, i els bots salvavides estaven amagats en hangars interns a popa, des d'on podien ser llancats al mar mitjancant un sistema de rails. Tambe els hidroavions de reconeixement comptaven amb el seu propi hangar cobert, ubicat entre els destinats als bots, des d'on eren portats a les dues catapultes de llancament, una per banda.
El seu blindatge va ser dissenyat per suportar el combat amb un altre vaixell que portes unes peces d'artilleria del seu mateix calibre, tot i que no n'existia cap altre al mon (llevat del seu besso, el
Musashi
).
Al sector de popa, especificament la coberta de maniobra d'hidroavions a popa de la torreta numero 3, estava completament cimentada, per a donar una major proteccio a aquesta zona. El
Yamato
va ser, a mes, objecte de constants millores a la seva artilleria antiaeria.
Comptava tambe amb un sistema de doble timo, llico apresa despres que al
Bismarck
li quedes inutilitzat, sent la causa final de la seva perdua. El timo auxiliar estava situat davant del principal, pero durant les proves es demostra que era incapac de fer maniobrar la mole del cuirassat.
Les restes del Yamato
[
modifica
]
Les restes jauen a uns 300 m de fondaria, i han estat explorades el 1985 i el 1999. El buc esta partit en dues meitats, amb la linia de ruptura just al darrere de la primera torreta. La part de proa, d'uns 80 metres, descansa sobre la base, lleugerament inclinada a estribord, mentre que la popa esta invertida. S'aprecia perfectament que de les seves 4 helices, l'externa esta absent amb tot l'arbre.
Totes dues parts estan envoltades de restes metal·liques, parts del pont, torretes antiaeries i les torretes principals, que es van deixar anar quan el vaixell es tomba.
- El final del Yamato en sequencies
-
El Yamato abans del primer atac.
-
Maniobres durant l'atac.
-
El Yamato escorat, minuts abans del final.
-
El Yamato just al moment de l'explosio.
-
Despres de l'explosio del Yamato, tres destructors resten a la vora.
- Janusz Skulski,
The Battleship Yamato
. Conway Maritime Press, 1988.
ISBN 0-85177-490-3
. Part de la serie "Anatomy of the Ship".
- Russell Spurr,
A Glorious Way To Die
. Newmarket Press, 1995.
ISBN 1-55704-248-9
. Descripcio dels dies finals del Yamato no nomes des de la perspectiva de la seva tripulacio, sino que tambe de la dels seus bucs d'acompanyament i de qui el van enfonsar.
Enllacos externs
[
modifica
]