한국   대만   중국   일본 
Cuculla - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Cuculla

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Cuculles de la Catedral de Barcelona

Una cuculla , [1] cucurulla , [2] cucurull o agulla es un element arquitectonic que se situa en la part superior d'una torre , campanar o esglesia a manera de coronament . [3]

La forma de les cuculles pot variar en funcio dels diferents estils arquitectonics, i tenir forma piramidal , conica o bulbosa i acabar en forma de fletxa aguda, destacant el seu us en el gotic en el qual es converteixen en la culminacio visual del temple i simbol d'acostament a Deu .

Simbolicament, les cuculles tenen dues funcions. La primera es la de proclamar una potencia militar. Una torre, amb les seves reminiscencies de la punta de llanca, fa l'efecte de fortalesa. El segon es arribar cap al cel. La unio de cel i esperanca de l'agulla es una de les raons per la seva associacio amb els edificis religiosos. Una torre d'una esglesia o catedral no era tan sols un simbol de pietat, sovint era vista com un simbol de la riquesa i el prestigi dels qui encarregaven la construccio.

Les cuculles es troben a les esglesies cristianes, com un ornament arquitectonic, on coronen i de vegades reemplacen al campanar. Les cuculles tambe son comuns i notables en estructures en solitari, en forma d'obeliscs. En els moviments modernistes del segle  xx , torres d'oficines en forma de torres obeliscs, en son exemples. Alguns edificis famosos, com el Space Needle a Seattle, Washington, utilitzen la cuculla com un testimoni del poder civil i d'esperanca, en el cas d'aquest exemple, es tambe una referencia a la participacio de Seattle en el sector aeroespacial.

Cuculles gotiques i neo-gotiques [ modifica ]

Cuculles de 108 m d'altura de la Catedral de Clermont-Ferrand , Franca.

La cuculla com pinacle gotic declara la presencia de la religio i la seva connexio amb el cel. L'alta i prima cuculla piramidal de la torre sud de la catedral de Chartres n'es una de les primeres proves i, a les acaballes del gotic, les agulles es construien amb traceries calades en les seves cares. Les torres calades van ser una innovacio arquitectonica sorprenent, a partir de principis de segle  xiv , a la torre de la catedral de Friburg, la pedra va ser perforada i unida per cables de ferro. L'agulla calada, d'acord amb Robert Bork, representa una extensio "radical, pero logica de la tendencia gotica cap a l'estructura de l'esquelet". El fenomenal esquelet organic d'agulles d' Antoni Gaudi a la Sagrada Familia de Barcelona , representa una consequencia d'aquesta tendencia gotica. Dissenyada i comencada per Gaudi el 1884, no es va completar fins al segle  xx .

A Anglaterra, la paraula "torre", porta immediatament a la imatge de la catedral de Salisbury . La seva torre cuculla de 123 m, construida entre 1320 i 1380, es la mes alta del periode en qualsevol part del mon, i en el seu estil es tan notable com el Coliseu de Roma o el Parteno d'Atenes. Una torre similar pero lleugerament mes petita va ser construida a Leighton Buzzard, en Bedfordshire , Anglaterra, el que indica la popularitat de la torre de difusio en tot el pais durant aquest periode. Al Regne Unit les cuculles en aquests temps, tendeixen generalment a ser reservats per a la construccio eclesiastica, l'excepcio a aquesta regla va ser l'agulla a Burghley House , construida per al Canceller d' Elizabeth I el 1585 .

Cuculles del Monestir de l'Escorial
Cuculles de la Catedral de Burgos
Torres i cuculles de la ciutat de Toledo

Al Renaixement primerenc, la cuculla no es va limitar al Regne Unit: la difusio de la moda va abastar tota Europa. A Anvers , la torre de 123 m va ser l'estructura mes alta als Paisos Baixos durant mes de cinc segles. Entre 1221 i 1457 altes agulles calades i ricament decorades van ser construides a la Catedral de Burgos , a Espanya, mentre que a la catedral d'Ulm a Alemanya, l'alta torre de 161 m va ser la mes alta del mon durant segles, construida en estil gotic frances entre 1377 i 1417.

Curiosament, els italians no van adoptar la cuculla com un element arquitectonic amb autentic entusiasme i van preferir els estils classics. L'estil gotic i les seves altes cuculles van ser una caracteristica de l'Europa germanica del nord i mai va ser del gust italia, els pocs edificis d'estil gotic amb agulles a Italia sempre semblen estranys a la tendencia de l'entorn.

La barreja dels estils classics amb les cuculles es va produir molt mes tard. El 1822, a Londres, John Nash va construir l'Esglesia de Tots Sants, Langham Place, un temple classic circular, amb columnes joniques rematades per una cuculla amb el suport de columnes corinties.

Durant el segle  xix l'estil neogotic no coneixia limits. Amb els avencos en la tecnologia, la produccio d'acer, i les tecniques de construccio, les torres i cuculles van gaudir d'un augment sense precedents, les famoses agulles de la catedral de Colonia, dissenyades segles abans, finalment es van completar amb estructura d'acer en aquesta epoca.

Al segle  xx el formigo armat ha ofert noves possibilitats per a les agulles calades i nombrosos gratacels als Estats Units, son testimoni d'aquest corrent.

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Cuculla a Optimot
  2. Diccionari catala-valencia-balear ≫. Arxivat de l' original el 2004-08-26. [Consulta: 24 maig 2019].
  3. La majoria dels autors distingeixen la cuculla de l'agulla, definint a aquesta ultima com una cuculla que es estreta i de gran alcada que remata una torre o coberta. En catala pero, son mes aviat sinonims < Paniagua , Jose Ramon. Vocabulari basic d'arquitectura . Madrid: Edicions Catedra, 1990, p. 33. ISBN 84-376-0134-7 .   >
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Cuculla