Crisi financera global del 2007-2012

Tipus	crisi financera
Interval de temps	2007  -
Causa	Crisi hipotecaria de 2007
Format per
Crisi hipotecaria de 2007 bankruptcy of Lehman Brothers (en)

Forma part d'una serie sobre:
Crisi financera global del 2007-2012
Dimensions Crisi hipotecaria de 2007 Crisi energetica de la decada del 2000 Recessio global 2008-2012 Crisi del deute sobira europeu Crisi de la industria de l'automobil del 2008-2010 Crisi de les subprime Esclat de la bombolla de l'habitatge als EUA
Paisos Belgica Espanya Grecia Islandia Irlanda Letonia Portugal Russia Ucraina Xipre
Empreses rescatades Llista dels bancs adquirits o en bancarrota General Motors Chrysler
Empreses en bancarrota ABC Learning Allco Finance Group American Freedom Mortgage American Home Mortgage Babcock & Brown BearingPoint Bernard L. Madoff Investment Securities LLC Charter Communications Chrysler Chrysler Chapter 11 reorganization Circuit City Stores General Motors General Motors Chapter 11 reorganization Icesave Kaupthing Singer & Friedlander Lehman Brothers Bankruptcy of Lehman Brothers Linens 'n Things Mervyns NetBank New Century Saab Sentinel Management Group Terra Securities Terra Securities scandal Tweeter Washington Mutual Waterford Wedgwood Yamato Life
Conceptes relacionats PIGS Classificacio per deute public dels paisos

La crisi de finals de la decada del 2000 es va produir entre 2008 - 2009 , quan la majoria d'economies del mon industrialitzat va entrar en una profunda recessio . ^{[1] [2]} Es la primera vegada que es donava una recessio global simultania en totes les economies avancades - Estats Units , Europa , Asia - i als paisos emergents. Fou la pitjor crisi financera des de la Gran Depressio . ^[3] De fet se l'anomena sovint la Gran Recessio , tal com la bateja l'economista nord-america Paul Volcker , per reflectir les similituds amb la Gran Depressio pero sense sobrepassar-la. ^[4]

Segons l'economista estatunidenc Paul Krugman , premi Nobel d'economia 2008, l'economia mundial no entra en depressio en sentit propi, pero si torna l'economia de la depressio. El tipus de problemes que van caracteritzar l'economia mundial en els anys 30, no vistos des d'aleshores, s'instal·la d'una manera sorprenent, entenent per economia de la depressio que, per primera vegada en dues generacions, les errades de l'economia pel costat de la demanda -despesa privada insuficient per a utilitzar la capacitat productiva- s'han convertit en la limitacio de la prosperitat per a gran part del mon. ^[5]

Segons Krugman, aquesta crisi no s'assembla a cap de les que s'havien vist en el passat, pero en canvi fou identica a tot el que s'havia observat en el passat, amb la particularitat que, aquesta vegada, tots aquests elements es donaren simultaniament: l'esclat de la bombolla immobiliaria comparable al que va succeir al Japo a final dels 80; una successio de panics bancaris com els que es van donar en els anys 30 -si be ara el principal afectat fou el sistema bancari a l'ombra i no la banca convencional-; una trampa de liquiditat als Estats Units, que recordava de nou l'esdevingut al Japo; i, posteriorment, una interrupcio dels fluxos de capital internacionals i una serie de crisi de divises massa similar al que va passar a Asia a finals dels 90. ^[5]

La crisi va tenir diverses causes interrelacionades que formaren un complex cercle vicios . Hi va contribuir la pujada continuada del preu del petroli , l'increment del preu dels aliments i l'esfondrament d'una bombolla immobiliaria centrada sobretot als Estats Units , que va provocar l'esclat de forma paral·lela d'una crisi financera . Al voltant de tot el mon, diversos bancs d'inversio i comercials, grans i ben establerts, varen patir perdues massives que en alguns casos arribaren a la fallida .

El Fons Monetari Internacional (FMI) va revisar de nou a la baixa les previsions de creixement i estima al mes d'abril de 2009 que el creixement mundial recularia entre el 0,5% i l'1%. Feia seixanta anys que el creixement mundial no reculava. Per a il·lustrar la velocitat del deteriorament de les expectatives, cal recordar que, amb prou feines quatre mesos enrere, la previsio era creixer mes del 2%. ^[6] Cada nova previsio de creixement dels Estats Units i de la zona de l'euro es revisa a la baixa. Darreres previsions del FMI (abril 2009):

	PIB				IPC				Atur				Deficit exterior
	2008r	2009r	2009p	2010p	2008r	2009r	2009p	2010p	2008r	2009r	2009p	2010p	2008r	2009r	2009p	2010p
EUA	1,1	-0,8	-2,8	0,0	3,8		-0,9	-0,1	5,8		8,9	10,1	-4,7		-2,8	-2,8
Zona euro	0,9		-4,2	-0,4	3,3		0,4	0,6	7,6		10,1	11,5	-0,7		-1,1	-1,2
Alemanya	1,3	-6,7 [7]	-5,6	-1,0	2,8		0,1	-0,4	7,3		9,0	10,8	6,4		2,3	2,4
Franca	0,7		-3,0	0,4	3,2		0,5	1,0	7,8		9,6	10,3	-1,6		-0,4	-0,9
Italia	-1,0		-4,4	-0,4	3,5		0,7	0,6	6,8		8,9	10,5	-3,2		-3,0	-3,1
Espanya	1,1	-2,9 [8]	-3,0	-0,7	4,1	-0,1 [9]	0,0	0,9	11,3	17,4 [10]	17,7	19,3	-9,6		-5,4	-4,4
Japo	-0,6	-4,3	-6,2	0,5	1,4		-1,0	-0,6	4,0		4,6	5,6	3,2		1,5	1,2
Regne Unit	0,7		-4,1	-0,4	3,6		1,5	0,8	5,5		7,4	9,2	-1,7		-2,0	-1,5

Causes [ modifica ]

La crisi financera global es va iniciar l'estiu del 2007 , i la seva gravetat fa que se la compari amb la famosa crisi produida despres del crac borsari de l'any 1929 , pero el seu origen es remunta als anys precedents. Es poden destacar quatre factors principals. De fet, no hi va haver una sola crisi, sino tres: la financera, amb repercussions sobre els sectors immobiliari i bancari; l'energetica, causada per la pujada del preu del petroli; i l'alimentaria, deguda a l'encariment dels aliments.

Pero els origens els hem d'anar a buscar al 2001 , quan Alan Greenspan , per evitar el col·lapse de la borsa despres del fiasco de les punt.com, va reduir els tipus d'interes des de 6,5% al 2,5% en menys d'un any. Amb aquests tipus tan baixos, els bancs van buscar la rendibilitat en les families amb pocs ingressos i amb una alta probabilitat de no poder tornar la hipoteca, families anomenades subprime . En tenir un risc superior, aquestes families pagaven un interes mes alt. Els bancs van pensar que el perill quedava mitigat pel fet que el preu dels habitatges estava pujant: si algun dia tenien problemes, van pensar, les families podrien vendre la casa a un preu superior al de la hipoteca, cosa que els permetria tornar els diners. ^[11]

Els marges dels bancs en aquestes operacions eren tants petits que el volum s'havia de multiplicar per obtenir rendibilitat . Com que el nombre d'hipoteques estava limitat per la regulacio de Basilea , els bancs van crear uns fons d'inversio paral·lels anomenats conduits que compraven les hipoteques als bancs i aquests recuperaven els diners. Al seu torn, les empaquetaven i reempaquetaven de manera tan complexa que aconseguien ratings d'AAA, que indiquen risc minim, i les venien a bancs d'inversio, retroalimentant el sistema com una bola de neu. Pero per molt sofisticats que fossin, la darrera garantia era la hipoteca suprime que, al seu torn, estava basat en el fet que la pujada del preu de l'habitatge era infinita. ^[11]

Hipoteques subprime [ modifica ]

Les hipoteques subprime als Estats Units fou l'instrument financer que va actuar d'espoleta. Es tracta d'un credit hipotecari concedit a clients de baixa solvencia, els quals, consequentment, presenten un risc elevat d'impagament. La qualificacio de subprime s'aplica quan es concedeixen a persones amb un historial de credit problematic o que no aporten tota la documentacio necessaria (per exemple, sobre les fonts d'ingressos). Tambe es considera que la hipoteca es subprime si la seva quantia representa mes del 85% del preu de l'habitatge financat o si el pagament mensual supera el 55% dels ingressos disponibles. En ser mes arriscades, els clients han de pagar un diferencial sobre el tipus de referencia entre el 2% i el 3% superior al d'una hipoteca estandard o prime . ^[12]

Ni el Banc Central ni cap altre regulador havien dissenyat una regulacio minima per evitar abusos en la concessio d'aquest tipus d'hipoteques. Els comercials de les institucions de credit tenien el salari vinculat al volum que aconseguien col·locar, i el que menys importava era si el risc era assumible per part del banc o de la caixa. Es a dir, sense valorar si la probabilitat que el client pogues tornar el prestec era raonable.

Pero aquests credits toxics es van escampar per tot el mon. La majoria de les hipoteques de baixa qualitat van ser atorgades per entitats financeres no prenedores de diposits, que es desprenien d'aquestes hipoteques i les venien a bancs comercials o bancs d'inversio, els quals, al seu torn, ≪empaquetaven≫ les hipoteques barrejades en blocs i emetien bons de titulitzacio de deute que utilitzaven les hipoteques subprime originals com a garantia o col·lateral. I aquests nous bons van ser distribuits a tot tipus d'inversors institucionals ?fons d'inversio, companyies d'assegurances, tresoreries d'institucions de credit? en una multitud de paisos.

Els bons hipotecaris subprime no cotitzaven en mercats organitzats i la seva complexitat era molt alta, per aixo se solien utilitzar models matematics sofisticats per calcular-ne el preu. Tanmateix, l'increment de la morositat hipotecaria va obligar a reconeixer que alguns dels productes financers no podrien recuperar el capital invertit. Aquesta incertesa sobre el valor real d'aquests actius es va transformar en una crisi de confianca que es va difondre per tots els mercats financers. El mercat interbancari , on els bancs es presten diners, va comencar a patir fortes tensions, en creixer la desconfianca sobre la capacitat dels participants d'afrontar les obligacions financeres. ^[12]

Bombolla immobiliaria [ modifica ]

L'increment del preu de l'habitatge durant els anys anteriors a l'esclat de la crisi va ser espectacular, i s'infla una enorme bombolla especulativa dels actius immobiliaris sobretot als Estats Units. Fins al punt que les families solien ampliar les hipoteques per financar despeses corrents, com les vacances o la compra d'automobils. La garantia era el valor de l'habitatge, sempre a l'alca. ^[12]

Diversos paisos desenvolupats van veure com durant el decenni del 2000 el sector immobiliari es convertia en un dels motors de la seva economia, ja que va marcar taxes de creixement record any rere any i va impulsar el creixement de l'economia en general. A Espanya , els EUA i el Regne Unit , per exemple, els llocs de treball generats en el sector de la construccio entre el 2000 i el 2007 van representar, respectivament, el 20%, el 14% i el 17% del total de llocs de treball generats. Un dels factors principals que va impulsar el creixement del sector immobiliari en la majoria de paisos va ser el baix nivell dels tipus d'interes reals. Aixo va reduir considerablement el cost de financament i, en consequencia, va impulsar tant l'oferta com la demanda. A l'estat espanyol, per exemple, els tipus d'interes reals van ser negatius la major part del temps entre el 2002 i el 2006. L'augment de la poblacio i l'efecte de la generacio del baby boom van constituir dos factors addicionals que hi van impulsar la demanda. La desacceleracio del sector es evident sense cap mena de dubte. Als EUA, el preu de l'habitatge fins al setembre del 2008 va caure un 26% en termes nominals des dels nivells maxims del 2006, i la inversio residencial un 40%. A Espanya, la desacceleracio va comencar una mica mes tard. El preu de l'habitatge va caure un 1,5%, i la inversio residencial un 13%. ^[13]

Les hipoteques se solien fer amb interes variable . Quan el tipus d'interes es va disparar a partir del 2006 , va comencar a ser impossible per a milions de persones de classe mitjana i mitjana alta seguir amb els pagaments. Aixo va provocar que moltes propietats anessin a parar als bancs i el desinflament sobtat del mercat immobiliari.

Encariment del preu del petroli i dels aliments [ modifica ]

S'ha sostingut que els augments enormes en els preus de les mercaderies venien com a consequencia d'un periode estes de credit facilment disponible i que la causa primaria de la caiguda era excepcionalment financera. ^[14] Aixo va portar a un increment important de l' atur aixi com a altres senyals de recessio global.

Entre altres coses, l'encariment del petroli s'explica per la feblesa del dolar , la proliferacio d'especuladors, la inestabilitat politica dels paisos productors i el pes creixent de potencies emergents com la Xina i l' India . L'especulacio i la incorporacio al mercat mundial de les potencies emergents tambe es causa de l'increment del preu dels aliments, igual que la produccio de biocombustibles (obtinguts de plantes com el gira-sol , la colza , els cereals …) i l'augment de la poblacio. ^[15]

La crisi mundial d'aliments va provocar revoltes en diferents punts del planeta. El comerc mundial d'aliments es va veure afectat per la inestabilitat. La causa, principalment, fou l'auge de la industria dels biocombustibles. La produccio extensiva de cereals per a produir biocombustibles, com el blat de moro , en va disparar el preu. Aixi, el preu del blat i de l' arros va pujar l'any 2007 un 130% i un 120% respectivament, i milions de persones en tot el mon en van patir els efectes: fam i pobresa. El volum de blat de moro consumit pels vehicles dels Estats Units cobriria les necessitats alimentaries de 82 estats. ^[16]

Efectes [ modifica ]

El 2 d'abril de 2007 se'n produia el primer avis: New Century Financial , l'entitat amb mes pes en la concessio d'hipoteques subprime , reconeix formalment la seva suspensio de pagaments i se sotmet a un proces d'administracio tutelada. ^[17] El 16 d'agost de 2007, el principal banc hipotecari dels EUA, Countrywide Financial , sucumbeix a la crisi. Encara que evitava in extremis la fallida despres d'un prestec d'11.000 milions de dolars concedit per diversos bancs, reconeix l'afectacio i anuncia l'acomiadament de 12.000 dels seus treballadors. ^[18]

El 20 d'agost , pero, les males noticies saltaven a Europa i es feia public el rescat del banc regional public alemany Sachsen LB per part d'un grup de caixes d'estalvis per valor de 17.300 milions d'euros. ^[19] Tambe a l'agost es produia el rescat del banc alemany IKB Deutsche Industriebank amb una injeccio de 3.500 milions d'euros que, al final, va ser insuficient i que, el 21 d'agost del 2008, era adquirit per la firma de capital privat Lone Star Funds . Pero potser la fallida mes dramatica d'aquest periode es produia el 13 de setembre del 2007, quan el Banc d'Anglaterra havia d'acudir al rescat del Northern Rock , cinque banc hipotecari del pais, quan a les portes de les seves oficines es van formar cues de clients per retirar-ne els diposits. ^[12]

Ates el caire que adoptaven els esdeveniments i per a evitar, en la mesura del possible, l'embargament de mes habitatges, el 10 d'octubre del 2007 el govern dels Estats Units i membres del sector financer van crear l' Hope Now Alliance , un programa de renegociacio d'hipoteques subprime destinat a evitar, en la mesura del possible, l'embargament de mes habitatges. ^[12] L'any 2008 es va iniciar sense un horitzo clar de solucio de la crisi. Pero la realitat va superar els pronostics mes pessimistes. Entre el 14 i el 16 de marc de 2008 , la Reserva Federal feia un pas insolit en impulsar (amb la garantia publica) un pla de rescat per al cinque banc d'inversions del pais, Bear Stearns , que, finalment, va ser adquirit per JP Morgan Chase . L'operacio tingue el suport de l'administracio Bush i la Reserva Federal dels Estats Units, per evitar que la fallida del banc generes una crisi de confianca i la propagacio al sistema financer internacional. ^[20]

La pitjor crisi financera nord-americana [ modifica ]

Tot i que en un primer moment semblava que la decidida accio de la Fed havien aconseguit que la crisi toques fons, el mes de setembre seguent va ser, probablement, el pitjor de la historia financera nord-americana. ^[12] Ates el progressiu agreujament dels problemes de descapitalitzacio, caiguda del valor de les accions i elevada desconfianca dels mercats, el 5 de setembre de 2008, el govern federal dels Estats Units va decidir intervenir les agencies hipotecaries Fannie Mae i Freddie Mac , les quals garantien gairebe la meitat del total del mercat hipotecari nord-america, que era d'uns 12 bilions de dolars. El govern va assumir la gestio de manera temporal i els directius en van ser apartats. S'hi injectaren uns 200.000 milions de dolars per evitar-ne la fallida, de manera que seria la major operacio de rescat de la historia del pais. Les accions de les dues companyies havien caigut mes del 90% en l'ultim any i en els ultims mesos inversors estrangers havien venut les seves participacions. ^[21]

Pero el xou nomes havia fet que comencar. El 15 de setembre de 2008, el Bank of America compra el banc d'inversions Merrill Lynch i el quart banc d'inversions nord-america, Lehman Brothers , feia fallida. ^[12] Dos dies despres, es coneixia la nacionalitzacio parcial de la companyia d'assegurances AIG per part de la Reserva Federal, que adquiria el 79,9% de les accions de la primera asseguradora mundial i concedia un prestec per valor de 85.000 milions de dolars. AIG acabava de passar la pitjor crisi de la seva historia despres de reconeixer elevades perdues originades per credits subprime . ^[22] El 25 de setembre , feia fallida Washington Mutual . Els clients havien comencat a retirar els seus estalvis. Les accions queien. La institucio, amb uns actius per valor de 309.731 milions de dolars i 2.600 oficines, tenia dificultats per operar amb normalitat. Era la major caixa d'estalvis dels Estats Units i es trobava al caire de precipici, per aixo el govern federal va assumir-ne el control i posteriorment JP Morgan Chase va comprar gran part de les seves operacions per 1.900 milions de dolars. ^[23]

En especial despres de l'experiencia del col·lapse de Lehman Brothers, les autoritats economiques i monetaries de tot el mon van ser molt conscients de la importancia d'evitar la fallida d'entitats rellevants. L'ampliacio de l'asseguranca de diposits tambe va consolidar la confianca dels dipositants i va evitar el panic, tan habitual durant la crisi del 29 . De l'altra, l'actuacio de les autoritats fiscals i monetaries per evitar una forta contraccio del credit, la caiguda del nivell de preus i una recessio llarga era molt diferent de la del 29 i, fins i tot, de la del Japo . ^[24]

Bernard Lawrence Madoff , de 70 anys, va ser arrestat l' 11 de desembre de 2008 despres de ser acusat de ser el principal responsable d'una estafa piramidal amb milers d'afectats en tot el mon. ^[25] L'escandol es va destapar quan l'agent comercial va confessar a la seva familia que les seves operacions eren en realitat una piramide financera , en que pagava la rendibilitat als inversors amb els diners que col·locaven en el fons altres persones. Madoff Investment Securities gestionava actius por valor de 17.100 milions de dolars i era un dels brokers mes veterans de Wall Street , on havia treballat durant mes de cinquanta anys. Va ser una de les societats que va participar en la creacio del Nasdaq , contribucio que va servir perque Madoff ocupes la presidencia novaiorquesa. ^[26]

Recessio mundial [ modifica ]

El novembre de 2008, l' OCDE va publicar estimacions i previsions segons les quals diversos paisos membre (entre altres la Zona euro , els Estats Units i el Japo ) tindrien un creixement negatiu el 2009 i coneixerien una pujada de l' atur , el nombre d'aturats en total d'estats de l'OCDE passa de 34 milions a la tardor del 2008 a 42 milions el 2010. ^[27] De mitjana sobre els paisos de l'OCDE, el PIB disminuiria d'un 0,4%; el 2009 i creixeria un 1,5% el 2010. ^[28]

A la cimera del G-20 de Washington DC de novembre de 2008 es va acordar la posada en marxa de plans d'estimul fiscal per superar el deteriorament economic. Sis mesos despres, els dos principals actors de la crisi, els Estats Units i la Unio Europea , havien injectat als mercats financers sis bilions d'euros a parts iguals, xifra que representa gairebe la meitat del PIB dels EUA i una mica mes de cinc vegades el d' Espanya , segons les dades del FMI . No obstant aixo, malgrat que es tracta d'un desemborsament sense precedents en la historia moderna, els resultats no van ser-ne del tot satisfactoris en la mesura que els problemes de liquiditat i desconfianca seguiren presents en espera que les entitats es desfessin dels seus actius toxics, valorats pel FMI en uns altres tres bilions. ^[29]

El 16 d'abril de 2009 , el director gerent del FMI , Dominique Strauss-Kahn , va pronosticar que 2009 seria "un any horrible", amb una recessio mundial "profunda", i va condicionar la recuperacio el 2010 que els governs augmentessin les seves intervencions en l'economia. ^[30]

Davant dels que entreveien els primers signes d'esperanca en la recuperacio, els pessimistes eren majoria i el FMI estava entre el segon grup. El Fons dibuixa en el seu informe de primavera un panorama ombrivol, amb una caiguda del PIB mundial de l'1,3% per al 2009, molt pitjor que les seves estimacions anteriors. Es tractava, doncs, de la recessio mes profunda des de la II Guerra Mundial per un ampli marge , segons el Fons. Nomes quedaven en pitjor lloc els anys de la Gran Depressio . El Fons s'alineava aixi amb economistes com el nord-america Paul Volcker , que bateja aquesta crisi com "la Gran Recessio". ^[4]

A finals del mes de maig es coneixien noves dades referents al PIB dels paisos de l' OCDE . Havia caigut un 2,1% en el primer trimestre de l'any, un retroces que suposa la reculada mes gran des del 1960. Si la comparacio es feia amb el mateix periode del 2008, el PIB de l'OCDE havia baixat un 4,2%. A mes, la contraccio de l'economia de gener a marc havia estat encara mes accentuada (2,2%) en el denominat grup dels set grans: Alemanya , Canada , Estats Units , Franca , Italia , Japo i Regne Unit . D'aquests, el descens estigue especialment marcat pel descens trimestral del Japo (un 4%) i d'Alemanya (un 3,8%). Pel que fa a la variacio interanual del PIB dels set grans, el retroces se situava en el 4,5% respecte al marc del 2008. L'economia japonesa havia caigut un 9,1% en dotze mesos i l'alemanya, un 6,9%. ^[31]

Estats Units [ modifica ]

El producte interior brut (PIB) dels EUA va patir una contraccio del 3,8% en l'ultim trimestre del 2008 respecte al trimestre anterior, quan ja havia baixat un 0,5%. Era la contraccio mes pronunciada des de 1982 . Encara que el Consell Nacional d'Investigacions Economiques dels EUA (NBER) havia indicat que l'estat havia entrat en recessio el desembre del 2007 ^[32] -posant fi a un cicle de creixement de 73 mesos comencat el novembre de 2001-, el descens del PIB aquest ultim trimestre del 2008 confirma la recessio tecnica de l'economia nord-americana, que fins ara no havia registrat dos trimestres consecutius amb descensos des que esclata la crisi financera i economica. En el conjunt del 2008, l'economia nord-americana va assolir un creixement de l'1,3%, el nivell mes baix d'expansio del PIB de la primera potencia economica mundial des del 2001. El 2007 va creixer un 2%. ^[33]

Europa [ modifica ]

L'economia de l' Eurozona va caure en l'ultim trimestre de 2008 un 1,6%, mentre que en tota la UE la contraccio va ser de l'1,5%, segons dades revisades difoses per Eurostat , l'oficina estadistica comunitaria. Aquestes xifres confirmen que la contraccio economica es va agreujar a final d'any, ja que en el tercer trimestre la baixada de l'activitat havia estat del 0,3% tant als paisos de la moneda unica com en els vint-i-set. A mes, queda clar que tant la zona de l'euro com la UE es trobaven en recessio , ja que acumulaven ja tres trimestres seguits amb caigudes del PIB . ^[34] Distints estats europeus van prendre "mesures de control de la despesa publica i d'austeritat". ^[35]

Al maig de 2009 , la crisi continua colpejant l'economia europea, que pati la mes gran recessio des de la Segona Guerra Mundial . El PIB de la Unio Europea va caure un 2,5% al primer trimestre, arrossegat sobretot per Alemanya (amb un retroces del 3,8%), Franca (que va entrar oficialment en recessio amb un retroces aquell trimestre de l'1,2%) i Italia (que va veure com el PIB havia caigut un 5,9% en el primer trimestre de l'any). ^[36]

Catalunya [ modifica ]

Les dades del tercer trimestre de 2008 , amb un retroces interanual de l'1,3%, confirmarn el rapid debilitament de l'activitat economica iniciat durant el segon semestre del 2008, any que va tancar amb un creixement anual del PIB del 0,7%. Les previsions per al 2009 apunten que Catalunya es mantindra en una situacio de recessio en el nou escenari macroeconomic . Aixo s'explica, en bona part, per la contribucio negativa al creixement de la demanda interna (-4,3%).

El 26 d'abril de 2009 , Antoni Castells va admetre que Catalunya viuria una crisi "molt seriosa" i va admetre que la Generalitat de Catalunya havia modificat les previsions de creixement per a l'any 2009, i calcula que el producte interior brut (PIB) caurria entre el 3% i el 3,2%. ^[37]

El nombre d'afiliats a la Seguretat Social a Catalunya va descendir un 6,7% en el mes de marc de 2009 respecte al mateix periode de l'any anterior. ^[38]

Grecia [ modifica ]

Els anys de despeses no controlades, les facilitats per a obtenir credits i els fracassos a l'hora d'implementar reformes financeres van deixar Grecia greument exposada a la crisi economica global. ^[39] El deute del pais era superior al seu PIB i alguns analistes van predir que arribaria a equivaldre al 120% d'aquest el 2010. ^[39] Per reactivar l'economia, el govern grec va demanar, en abril del 2010, l'activacio d'un pla de rescat aprovat per la UE i l'FMI , mitjancant el qual el pais rebria fins a 120.000 milions d'euros a canvi d'aplicar certes mesures d'austeritat negociades amb ambdos organismes. ^[40]

Aquestes mesures eren apujar el preu dels carburants i l' alcohol un 10% o establir l' IVA en un 23%. ^[41] Nombrosos partits i sindicats grecs es van oposar a aquestes mesures del govern i va haver-hi diverses manifestacions, vagues generals i disturbis violents fins al punt que, a Atenes , hi van morir tres persones en l'incendi d'una entitat bancaria. ^{[41] [42]}

Atur [ modifica ]

L' Organitzacio Internacional del Treball (OIT) pronostica que com a minim es perdrien 20 milions de llocs de treball al final de 2009 a causa de la crisi -principalment als sectors de la construccio, immobiliari, serveis financers, i automobil-, xifra que comportaria una desocupacio mundial per sobre dels 200 milions per primera vegada. ^[43]

A Espanya , la taxa de desocupacio es dispara el marc de 2009 fins al 17,36% despres d'augmentar en 802.800 persones en el primer trimestre i sumar 4.010.700 aturats, la xifra mes alta de la historia. Catalunya en lidera les pujades amb la destruccio de 166.900 llocs de treball fins al marc. ^[44]

Resposta a la recessio [ modifica ]

La recessio derivada de la crisi va portar a alguns macroeconomistes i economistes financers a questionar l'ortodoxia actual. ^[45] Una resposta va ser el ressorgiment keynesia com a consens entre alguns responsables politics i economistes per a les solucions keynesianes, amb economistes com Dominique Strauss-Kahn , Olivier Blanchard , Gordon Brown , Paul Krugman i Martin Wolf . ^[46] L' austeritat va ser una altra resposta amb politiques de reduccio del deficit pressupostari del govern amb retallades de despesa, augments d'impostos o una barreja d'ambdos, ^[47] amb dos articles academics influents que donen suport a aquesta posicio, Large Changes in Fiscal Policy: Taxes Versus Spending , publicat l'octubre de 2009 per Alberto Alesina i Silvia Ardagna on s'afirma que les mesures d'austeritat fiscal no van perjudicar les economies i, de fet, van ajudar a la seva recuperacio, i Growth in a Time of Debt , publicat el 2010 per Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff , que va analitzar el deute public i el creixement del PIB entre 20 economies avancades i va afirmar que els paisos amb un deute alt havien crescut un -0,1% des de la Segona Guerra Mundial.

Les mesures de la cimera del G-20 de 2009 [ modifica ]

Els paisos del G-20 , que representen el 85% de l'economia mundial, varen acordar el mes de marc de 2009 a Londres les mesures seguents: ^[48]

• Augment de la dotacio economica a l' FMI
• Injeccio economica per a reactivar el comerc internacional
• Creacio d'una agencia internacional de control dels fons d'inversio d'alt risc
• Regulacio dels sous i primes dels grans executius
• Publicacio dels paradisos fiscals que no hi col·laborin

Diferencies amb la crisi del 29 [ modifica ]

Molts analistes comparen la situacio amb la gran depressio de 1929 , pero existeixen grans diferencies entre aquella i l'actual: ^[49]

• El 1929 els diposits bancaris no estaven assegurats. Quan totes les families van anar a buscar els estalvis als bancs, aquests, logicament, no tenien els diners perque els havien deixat. Quan es van quedar sense recursos van tancar les portes i milions d'americans van perdre els estalvis .
• El 1929 el sistema monetari es basava en el patro or , que impedia que la Reserva Federal (FED) augmentes la liquiditat del sistema sense augmentar previament les reserves d'aquest metall. L'or en mans de la FED no va augmentar, per la qual cosa no va poder imprimir mes diners que desapareixien per culpa de les fallides bancaries. Actualment els bancs centrals de tot el mon estan imprimint diners per dotar el sistema financer de liquiditat.
• El 1929 hi havia deflacio i els preus i salaris baixaven continuament. Aixo va fer que els deutes familiars, que no baixen per la deflacio, fossin inassumibles. De moment, la deflacio nomes s'ha donat puntualment en alguns estats.
• La renda per capita dels Estats Units el 1929 era d'uns 6.000 dolars (a preus actuals), mentre que actualment esta per sobre dels 36.000 dolars. Una caiguda de la renda quan esta en aquests nivells es un problema, pero no genera desastres humanitaris.
• La reaccio dels Estats Units davant de la crisi del 1929 va ser culpar els estrangers i promoure les compres de productes americans posant aranzels a les importacions (la celebre Smooth-Hawley tariff ). La reaccio de la resta d'estats va ser posar aranzels als productes americans, la qual cosa va desencadenar una guerra comercial que va perjudicar tots. En l'actualitat, no existeixen economistes que proposin el proteccionisme com a sortida a la crisi.
• La taxa de retorn de les inversions del sector no financer de l'any 1929 era de 0,5%, es a dir, gairebe nul. El 2008, en canvi, va ser del 10%, despres que la taxa de retorn mitjana dels ultims 50 anys havia estat del 7%. Aquesta dada es important perque el creixement economic d'un pais ve precedit d'elevades taxes de retorn en el sector no financer.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Crisi financera a Grecia en 2010
• Crisi financera espanyola
• Finance Watch
• Sobreacumulacio

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Crisi financera global del 2007-2012