Crioll
es una persona que a l'America espanyola designava un fill de peninsulars nascut a America.
[1]
Historicament, els criolls compartien, generalment, una etnia castellana i es concentraven a les capes mes altes de la societat. Contrari a la creenca popular, els criolls si podien tenir carrecs en la politica. Aixi mateix, tots els virregnats a America han tingut almenys un virrei crioll. Tambe hi va haver a les
Corts de Cadis
presidents i diputats criolls i mestissos.
Tambe s'usa el terme
criollisme
per designar el moviment dels fills de peninsulars nascuts a l'America espanyola, i que buscaven suposadament una identitat propia a traves del passat natiu, de simbols propis i de l'exaltacio de tot el relacionat amb allo america. La seva identitat es va enfortir com a consequencia de les
reformes borboniques
que els van relegar de molts principals carrecs politics i eclesiastics en
Nova Espanya
, situacio determinant per a l'esclat del moviment insurgent i la consumacio de la independencia.
Els criolls d'origen espanyol controlaven bona part del comerc i de la propietat agraria, de manera que tenien un gran poder economic i una gran consideracio social, pero comunament estaven desplacats dels principals carrecs politics en favor dels nascuts a Espanya.
Historia del terme
[
modifica
]
El terme crioll encobreix tambe una historia sobre la diferencia entre la propia identitat i les etiquetes etniques. En la historia colonial es va introduir la paraula castellana "criollo" que significava "natural de", com per exemple l'expressio "criollo de La Espanola". El terme, inicialment, va ser molt emprat per classificar coses provinents del
Nou Mon
desconegudes a
Europa
. A partir d'aquest fet, els espanyols van aplicar el terme de forma pejorativa per als no europeus nascuts a America, especialment per als esclaus africans ("negros criollos").
Degut a aquest us despectiu, i durant el periode virregnal, els espanyols nascuts a America van rebutjar el terme i, en consequencia, poques vegades el trobem en els documents. Durant el segle
xviii
, quan la cultura, les creences i les peculiaritats de la forma de parlar s'havien diferenciat prou dels models castellans com per semblar diferents als peninsulars que anaven a America, va ser habitual identificar els americans com
espanyols
i distingir als nascuts fora d'America com
europeus
o
peninsulars
. Durant el segle
xix
, a partir de les guerres d'independencia, la distincio entre criolls i peninsulars va ser transformada pels historiadors nacionalistes del continent america en un fet permanent i projectat fins als inicis del passat colonial. Al segle
xx
el concepte esdeve ja un anacronisme inevitable.
[2]
Exemples d'us modern
[
modifica
]
Riu de la Plata
[
modifica
]
A l'
Argentina
i
Uruguai
, paisos que van rebre una immigracio molt forta d'italians i espanyols entre 1850 i 1950, aixi com altres migracions posteriors a la denominacio de crioll, el seu us es documenta des del segle
xix
per indicar als nadius de pais de raca
caucasica
: un fill d'espanyols nascut al pais era un crioll. Tal denominacio va canviar fins a emprar-se per designar els descendents de persones que van habitar el pais (i conformaven part de la seva societat, ja que els pobles indigenes conformaven les seves propies societats a banda) des de l'epoca anterior a la de l'onada immigratoria, independentment de la seva raca, diferenciant-se aixi dels descendents d'immigrants arribats a partir de meitat de segle
xix
(europeus en la seva gran majoria), els qui conformen una important porcio de la poblacio argentina i una fins i tot molt mes gran en la uruguaiana (encara que amb el temps van ser barrejant amb la poblacio autoctona criolla i, despres, amb grups procedents de migracions mes recents). A causa del cert grau de mestissatge que posseien en el seu llinatge una part dels descendents d'espanyols a la regio al segle
xix
, alguns dels criolls no eren descendents unicament de blancs, tal com en el significat original del terme, sino tambe, en major o menor mesura, d'
amerindis
i
negres
(en alguns casos amb mes ascendencia d'una d'aquestes dues races que de la blanca).
Al
Brasil
el terme
crioulo
designa persones negres o mestisses de negres. Al segle
xix
, els esclaus podien ser
criolos
(els nascuts al Brasil) o
africans
(nascuts a l'Africa, que podien no parlar portugues ni coneixer els costums de la nova terra). Per tant, al Brasil, el terme
crioulo
mai s'usa per designar persones blanques, al contrari que a la resta d'America, excepte a l'estat de
Riu Gran de Sud
, fronterer amb l'Argentina i l'Uruguai, on algunes persones distingeixen
crioulo
(negre o mestis de negre) i
criolo
(fill d'europeus nascut a America).
Venecuela, l'Equador i Colombia
[
modifica
]
A
Venecuela
, l'
Equador
i
Colombia
, segons el discurs oficial el terme de crioll en la parla vernacla significa idil·licament "de la terra nostra" i es un terme suposadament inclusivista que s'aplica a tots els ciutadans, els que son "criolls" sense importar la seva regio d'origen. Segons aquesta linia oficial de la censura racial "vernacla", el retol de "crioll" s'ha de portar amb orgull perque historicament s'assumeixen de facto els vincles i herencia espanyola i amerindia en una mena de mestissatge que fa desapareixer les races per fondre en una sola o "criolla". Segons aquesta versio, des del moment de la independencia s'estava gestant una nacio criolla amb identitat i orgull patri. Es a dir, d'acord amb la lletra oficial tot el llegat natiu de la
Gran Colombia
es fon amb el virregnal i amb el crioll.
Un altre us de la paraula crioll es per a la gallina criolla, que es mes petita i que es degusta al preparar el
sancocho
de gallina criolla. Una cosa semblant passa amb l'anec crioll (
Cairina moschata domestica
) que es l'anec domestic originari d'America tropical, domesticat pels indigenes des de temps precolombins. En aquests casos, el terme crioll significa vernacle o autocton, que es l'accepcio mes comuna de la paraula en aquestes latituds.
Franca i Portugal
[
modifica
]
A
Franca
es va denominar tradicionalment
creole
el blanc nascut en qualsevol de les seves colonies, encara que no fos a America. Encara en ex-colonies franceses (com
Haiti
o el
Quebec
) o a les actuals dependencies franceses (
Guaiana francesa
,
Martinica
,
Reunio
,
Mayotte
,
Nova Caledonia
, etc.) es denomina crioll a la llengua basada en el frances encara que localment diferenciada de tal idioma, les formes de cultura o les persones (gairebe sempre mestisses) en que predominen els origens francesos.
A les ex-colonies portugueses d'Africa (independitzades en l'any 1974) la paraula crioll (
creol
,
crioulo
) ha tendit a designar les poblacions homogeneitzades de "blancs" o "caucasics" amb melanoafricans o "negres", es a dir dels anomenats tradicionalment i vulgarment "mulats", aixo es nota especialment a Cap Verd on tota la poblacio es miogenica de caucasics europeus i melanoafricans o africans "negres".
A Peru el terme "crioll" ha seguit un curs diferent. Te diversos significats, molts dels quals no tenen valor racial, social o etnic. Generalment s'usa com a adjectiu qualificatiu per a la musica de la regio de la costa, especificament amb generes com "vals crioll" o marinera o tondero, o altres amb forts origens afroperuanos, com ara el festeig o d'altres. Coneguts interprets d'aquesta musica tenen noms com Los Embajadores Criollos, Los Troveros Criollos, Las Criollitas i altres. S'usa a mes per qualificar el "menjar crioll" o menjar tipic de la regio de la costa peruana com el "
ceviche
", o potser "xucli de gambetes" o la "
gelea
", etc.
Altres paisos americans
[
modifica
]
En altres paisos del continent america, es dona per extensio el qualificatiu de crioll a tot el produit per criolls o en l'ambit de la "cultura criolla", per exemple: "
cavall crioll
", "cuina criolla", "circ crioll", "salsa criolla" o "vals crioll"; i per extensio fet al pais, com a sinonim de "nacional" i en oposicio a "estranger".
Viccionari