Cartell de la Crida del 24 de juny de 1981
La
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nacio Catalanes
, referida sovint com a
Crida a la Solidaritat
, o
la Crida
, fou un moviment
catalanista
que va sorgir com a reaccio al
Manifiesto de los 2.300
, que questionava el proces de
normalitzacio del catala
.
[1]
La Crida nasque en un acte celebrat al paranimf de la
Universitat de Barcelona
, el
18 de marc
de
1981
, patrocinat per
Felip Sole i Sabaris
i
Aureli Argemi i Roca
. La campanya de naixement de la Crida tingue la seva culminacio en un acte massiu al
Camp Nou
, on s'aplegaren 100.000 persones el
24 de juny
de 1981.
Durant la
decada de 1980
, la Crida va organitzar un seguit de campanyes a favor de la normalitzacio de la llengua catalana, denunciant entitats i empreses que consideraven que discriminaven el catala. El
14 de marc
de
1982
fou la principal promotora de la manifestacio a Barcelona contra la
LOAPA
[2]
i s'enfrontaren amb
CiU
perque la Crida proposa com a slogan
No a l'harmonitzacio, autodeterminacio
, mentre que CiU proposava
No a la Loapa, som una nacio
. Aixo provocaria un distanciament entre ambdues organitzacions, que culmina amb el fracas de l'acte organitzat per la Crida a la Monumental el 24 de juny de 1983 i l'abandonament de la Crida d'un grup d'entitats properes a
CiU
.
Expansio i activisme
[
modifica
]
Durant els anys 1984-1990 l'organitzacio passa per la fase mes espectacular d'accions directes. El 20 de desembre de 1984 mes de 12.000 persones desfilen amb torxes, al vespre, pel centre de Barcelona, en una "Marxa Civica Contra la Tortura", metode d'interrogatori i acarnissament emprada contra detinguts a les dependencies de la
Policia Nacional
, tal com assenyalen els informes d'
Amnistia Internacional
de tota la
decada de 1980
, i amb la conseguent protesta de l'aleshores
Gobernador Civil
,
Ferran Cardenal i de Alemany
, que obre expedient als organitzadors de la marxa. El 20 d'abril de 1985 una vuitantena d'activistes ocuparen l'
Estacio de Sants
per tal de catalanitzar-ne els serveis, divuit dels quals foren detinguts i quatre, Oriol Ferrer, Andreu Camps, Jordi Llobet i Bernat Llobet, empresonats per exigencia del fiscal de torn,
Carlos Jimenez Villarejo
. El 1986 un grup d'activistes pintaren de color de rosa la fragata dels EUA
USS Capodanno
,
[3]
en protesta per l'actitud bel·lica de la VI Flota dels EUA a la Mediterrania, accio que fou acollida amb destacables mostres de suport social a Catalunya. L'Aeroport de Barcelona coneixera una de les accions mes vistoses de la Crida, quan prop d'una trentena d'activistes, disfressats de viatgers i amb maletes farcides amb mes de 4.000 avions de paper amb les ales estampades amb el segell "En catala!", fan volar els avions davant l'astorament de les forces antiavalots presents a l'aeroport, que no poden fer sino fer caure, davant les cameres de
TVC
, un avionet de cartro, centre de la protesta,
[4]
pilotat per
Jordi Rodri
i per
Aleix Puiggali
, que acaben amb diverses ferides causades per l'agressio, desproporcionada i molt violenta, dels efectius policials,
Angel Colom
tambe resulta ferit. Els detinguts foren posats en llibertat, unes hores despres i la resta l'endema.
[5]
Altres accions de la Crida que es dugueren a terme ho foren per tal d'impedir la construccio de linies d'alta tensio travessant el Montseny, per promoure i dur a terme repoblacions forestal arreu del pais treballant amb escoles publiques de primaria, de prevencio d'incendis, contra l'aplicacio i vigencia de la
llei antiterrorista
, de solidaritat amb els pobles d'Etiopia i Eritrea en situacio de crisi de fam, de suport a Nicaragua despres del terratremol del 1986, de suport al dialeg al Pais Basc...
El juliol de 1986 es constitui al
Pais Valencia
per tal d'ajudar a la reconstruccio despres de les inundacions, pero perden un dels dirigents mes carismatics,
Angel Colom
, que, despres d'abandonar la Crida el setembre de 1986, acaba, el mes de febrer de 1987, ingressant a
ERC
juntament amb altres dirigents de la Crida:
Xavier Bosch
,
Josep Maria Merenciano
,
Josep Maria Duart
,
Andreu Camps
,
Nuria Vilar
,
Jordi Portabella
,
Jordi Mestres
,
Nuria Comas
i altres.
El 23 d'abril de 1986 es constitueix a les Illes Balears amb gent procedent de l'
Obra Cultural Balear
, del
Partit Socialista de Mallorca
(al qual pertany el portaveu a les Illes,
Frederic Melis
), i del
Segon Congres Internacional de la Llengua Catalana
. El 1989 rebria gent procedent de la
Lliga Comunista Revolucionaria
i del
MCE-MCIB
, pero el 1991 el seu portaveu,
Tomeu Marti i Florit
, marxa a Barcelona i es substituit per
Oscar Aguilera
, i l'organitzacio a les Illes decaigue.
El
23 d'abril
de
1987
dos militants van romandre penjats mes de sis hores a la facana d'
El Corte Ingles
de Barcelona desplegant una pancarta a favor del catala. El 23 d'abril de 1988 convoca una manifestacio en reconeixement de l'oficialitat del catala al Parlament Europeu. Poc despres el diari El Pais destapa l'afer de les subvencions que la Crida rebia de la Generalitat de Catalunya, en plena campanya per a les
eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
, cosa que provoca una forta crisi en l'organitzacio.
L'eleccio, el 1988, d'
Angel Colom
com a diputat al
Parlament de Catalunya
i la seva campanya per fer d'ERC el "pal de paller de l'independentisme" va restar protagonisme a la Crida. L'abril de 1990 van robar la
Bandera d'Espanya
del
Parlament de Catalunya
com a protesta per la visita del princep espanyol
Felip de Borbo
. Aquells anys tambe es creen els
Grups de Joves
de la Crida, pero aixo no evita la davallada de l'organitzacio. L'octubre de 1991 la Crida proposa a ERC un protocol de col·laboracio que no es acceptat. Alhora, un sector encapcalat per
Carles Riera
abandona la Crida per fundar l'
Assemblea Unitaria per l'Autodeterminacio
(AUA). El 1992, la Crida participa activament en la campanya "
Freedom for Catalonia
" per tal de donar a coneixer la realitat nacional de Catalunya al mon amb motiu dels Jocs Olimpics de Barcelona. El
25 de juny
de
1993
convoca un acte al
Palau de Sant Jordi
en solidaritat amb
Bosnia
i tres dies mes tard, el 29 de juny de 1993, la Crida es va dissoldre oficialment en un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona.
Membres i llegat
[
modifica
]
Alguns dels seus portaveus van ser
Angel Colom
,
Jordi Sanchez
i
Carles Riera
. Altres membres de la Crida van ser
Jordi Via
,
Xavier Bosch
,
Nuria Camps
,
Joan Manuel Tresserras
,
Elena Yunta
, Enric Marin,
Josep Maria Merenciano
,
Josep Maria Jansa
,
Xavier Sanchez i Picanyol
,
Lluis Garcia Petit
,
Ricard Vendrell
,
Oriol Ferrer Ribalaiga
,
Rosa Barber
,
Andreu Camps
,
Francesc Serra
,
Meritxell Oto
,
Jordi Portabella
, Josep Garcia,
Conxita Vila
,
Adria Folia
,
Josep Maria Duart
,
Lluis Coromines Mainegre
,
Gisela Vicenc
,
Olga Nolla
,
Jordi Mestres
,
Nuria Comas
,
Imma Albo
,
Jordi Llobet
,
Rosa Bosca
,
Merce Camps
,
Jordina Camps
,
David Garcia
,
Tomas Admetlla Salvatella
,
Jordi Gassiot
,
Agnes Villamor Casas
,
Ricard Martinez
,
David Madi
,
Eva Castellanos
,
Eva Piquer
,
Marta Rovira Martinez
,
Jordi Rodri
,
Toni Garcia
,
Carme Mullon
,
Tomeu Marti i Florit
, Adria Soler i desenes mes de persones que constituien els grups de treball, comissions, assemblees territorials.
Altres centenars de persones ajudaven la Crida a traves de grups de suport comarcals.
Posteriorment, diversos membres de la Crida han format part de formacions politiques com
Esquerra Republicana de Catalunya
,
Convergencia Democratica de Catalunya
,
Iniciativa per Catalunya
,
Els Verds
i la
Candidatura d'Unitat Popular
i, en alguns casos, han tingut responsabilitats en l'ambit municipal o en diversos nivells de l'administracio catalana. El marc de 2012 un grup llarg de militants de la Crida van afiliar-se a l'
Assemblea Nacional Catalana
.
[6]
Bibliografia
[
modifica
]
- Monne, E. i Selga, L.:
Historia de la Crida a la Solidaritat
, La Campana, 1991.
Enllacos externs
[
modifica
]