El
jaciment
de la
cova del Frare
es troba a
Matadepera
, molt a prop de la ciutat de
Terrassa
, co-capital de la comarca del
Valles Occidental
, al Massis de
Sant Llorenc del Munt
on s'hi pot accedir fins a cert punt en cotxe particular i fins a l'entrada del jaciment s'hi ha d'accedir a peu mitjancant camins i corriols. Actualment el jaciment esta tancat per preservar la seva conservacio.
El que refereix a la geologia va ser analitzada per Narcis Carulla que va estudiar la cavitat per poder fer un recull de les diferents caracteristiques que feien d'aquella cova un lloc idoni per la vida humana, ja que hi ha ocupacions de diverses cronologies i gairebe ininterrompudament.
[1]
Al voltant de la cova podem trobar altres emplacaments que han estat idonis per ser llocs d'assentament en
epoca medieval
, ja sigui una
masia
, una
necropolis
o una
esglesia
, etc, conferint aquest massis un punt important per assentar-s'hi, amb els recursos necessaris per sobreviure.
Descobriment i historiografia del jaciment
[
modifica
]
Els seus inicis com a potencial jaciment arqueologic van ser el 1896 quan el senyor Palet i Barba hi va fer un sondeig, ja que s'havia trobat material arqueologic en superficie i es va decidir indagar una mica mes. En un primer contacte aquest senyor va poder diferenciar diferents estrats potencialment arqueologics pero no va seguir amb la seva investigacio.
Fins que l'any 1970 es va fer un altre sondeig a traves del Museu de Sabadell i a carrec del senyor Marti i Jusmet, tenint un resultat semblant a l'anterior personatge abans citat.
Uns anys mes tard, l'any 1977 un grup d'arqueolegs (Araceli Martin, Anna Biosca, Josep Alabreda) van demanar un permis d'excavacio per poder investigar la cova trobant un potencial arqueologic de diversos segles d'ocupacio.
Descripcio, estratigrafia i material trobat
[
modifica
]
En la descripcio dels estrats que s'han trobat dins d'aquesta cova comencarem explicant l'estrat mes antic d'ocupacio fins a arribar a l'estrat superficial que va ser una barreja de materials de moltes epoques fins a l'actualitat.
Les intervencions arqueologiques van comencar el 1977 i van finalitzar el 1986, a carrec del Museu d'Arqueologia de Barcelona.
Neolitic Antic. 4500-3500 aC
[
modifica
]
S'han trobat diverses estructures en el seu interior, sobretot fogars rodejats de pedres no gaire mes grans de 10 centimetres, i moltes restes arqueologiques al llarg de la potencialitat de l'estrat de 15 centimetres, aixo significa que va ser una epoca d'una gran ocupacio continuada, la qual esta assentada sobre un petit estrat d'estalactites que ens indica que no hi va haver ocupacio quan aquest primer grup va arribar.
Pel que respecta al material arqueologic es van trobar restes ceramiques, ossies i litiques, juntament amb estructures i peces d'ornamentacio.
La tipologia de les restes ceramiques estaven caracteritzades per decoracions barroques amb incisions acanalades, fetes amb punxons, dibuixos geometrics, impressions amb petxines, i aparicio de cordons incisos, que s'anomena la ceramica cardial, de les quals s'han trobat un centenar aproximadament, la seva pasta es caracteritza per ser depurada i ben cuita.
Tambe apareixen unes altres ceramiques en el mateix context, mes senzilles i sense decoracio que pertanyen al grup Montbolo, que es una tipologia de ceramica tipica de Catalunya sense decoracio, o molt poques vegades estan decorades, de formes globulars, nanses de cinta, i molt l'aparicio de mugrons, solen tenir capacitats molt majors perque la seva funcionalitat es l'emmagatzemament.
Les restes litiques que es van trobar pertanyen a una industria laminar de silex de qualitat, probablement de jaspi local, es van trobar tambe destrals i percutors macrolitics que es troben fabricats sobre corneanes i alguna pedra exportada que te mes bona manufactura que les altres. Es pot observar, a traves de les restes de talla, tota la cadena operativa des de l'obtencio de silex fins a la peca final, ja que la manufactura es fa en la mateixa cova.
Les restes ossies van ser analitzades per Manuel Rueda, les quals van ser: una atzagaia sobre os de bovid i punxons sobre os de ovicaprid, juntament amb altres ossos clarament retocats pero que no sabem la seva funcionalitat.
Les restes de fauna que es van poder trobar ens han deixat interpretar que era un grup que havia desenvolupat la ramaderia, encara que tambe es pot interpretar com que una part de la fauna trobada era cacada. (J. Estevez) La seva forma de coccio dels animals era a traves de l'ebullicio, caracteristica que s'ha pogut endevinar per la conservacio dels ossos.
En les estructures trobades tenim en un primer moment, a l'entrada de la cova per la boca Est tenim l'evidencia de tres pedres que devien falcar tres pals, probablement de fusta, que serien la base d'un arrecerament. En aquest sector no es possible posar-se dempeus, ja que el sostre es massa baix i s'ha d'anar ajupit. En aquest mateix lloc de la cova hi ha restes de rubefaccio al terra d'una combustio secundaria.
En un altre sector de la cavitat, diferenciat de la zona anterior, trobem un lloc on ha aparegut una llar de foc delimitada per pedres, de forma permanent on s'han trobat moltes restes arqueologiques sobretot de fauna, esmentades anteriorment. Juntament amb aquest foc en trobem un altre a l'entrada de la cavitat que podria servir per proporcionar llum i escalfor a la nit.
Tambe hi ha elements d'ornamentacio que en son pocs, pero mereixen ser destacables, consisteix en un petit penjoll d'os i algunes dents de cervol amb incisions perque el fil sigui mes facil d'aguantar-se.
[2]
Neolitic final. 2500 aC
[
modifica
]
Es va trobar un nivell sepulcral col·lectiu, el qual significa que va ser un lloc on sistematicament s'enterraven els cossos de les persones mortes d'una mateixa comunitat, apartant l'enterrament anterior per dipositar-hi un de nou, d'aquesta manera a l'hora d'excavar es van trobar una barreja d'ossos. En aquesta barreja d'ossos es van poder identificar 16 individus, 6 homes i 2 dones adults, un individu en estat senil, 2 juvenils d'entre 14-16 anys i 5 infants d'entre 3-9 anys.
A partir d'aquests cossos s'han pogut fer analisis que van donar unes caracteristiques concretes com: la musculatura de les cames estava molt desenvolupada, hi havia endogamia, per tant era un grup molt tancat i que no es devia relacionar amb altres grups, i l'aixovar trobat en aquest context funerari era molt senzill.
Les restes ceramiques trobades en relacio als cossos son de caracteristiques llises, tenen elements de prensio com les nanses de mugro, les formes son cilindriques amb una mica de forma globular. Son les denominades ceramiques cardials.
Entre les restes litiques es va trobar trapezis de silex retocats, tipics d'aquesta epoca.
Les restes ossies son punxons i ossos retocats sense que nosaltres sapiguem la seva funcio.
Segueixen sent societats dedicades a la ramaderia, pero aquest cop la cova va ser utilitzada de necropolis i com a puntual refugi.
S'hi va trobar un nivell esporadic d'habitacio, ja que hi ha poques restes i la informacio esta molt fragmentada, ja que no s'han trobat estructures. Les evidencies son d'un grup ramader sense agricultura i que tindrien molta mobilitat.
La ceramica que hi trobem es campaniforme, ja que te les caracteristiques de les seves decoracions impreses i incises en formes triangulars, formes de cremallera, amb incrustacions de pasta blanca en elles.
S'han trobat botons en V d'os, molt caracteristic d'aquesta epoca i un bracal d'arquer fet de gres que ens informa que els humans en aquell moment historic ja havien inventat l'arc.
No s'han trobat estructures.
Epoca del Bronze Antic i Mitja. 1840-1640 aC
[
modifica
]
Es van trobar ceramiques amb carenes, en perfil en “S”, nanses, decoracions plastiques com cordons aplicats, decorades amb incisions o impressions. Les formes i mesures solen ser mitjans pero tambe es va trobar algun vas una mica mes gran, relacionat amb l'emmagatzematge d'aliments. Algunes decoracions conserven la tradicio campaniforme d'ocupacions anteriors.
Les restes litiques i ossies en aquest estrat van ser extremadament escasses.
Es va trobar com a aixovar un penjoll de petxina polida,
dentalium
i una petita dena de bronze, tambe es van trobar tres peces de bronze, en que el percentatge de coure es molt mes alt que el d'estany.
Estrat superficial
[
modifica
]
Es va trobar tota mena de ceramica, tant del mon iberic, del roma, medieval, produccions dels tallers de Paterna i Manises, ceramiques amb decoracions de reflexos metal·lics, vidriades recents i actuals. Per aquest motiu aquest es l'estrat superficial del qual no es pot extreure mes informacio que va ser ocupada o visitada d'alguna forma des de temps neolitics.
Contextualitzacio cultural, mediambiental, economica, social i ideologica
[
modifica
]
Els grups humans eren ramaders amb bous, porcs, ovelles i cabres domesticades, la profunditat i grandaria de la cova va atreure els grups humans durant milers d'anys, els quals tambe sortien a cacar cervols i cabirols.
A un radi d'una hora de distancia de la cova hi havia tots els elements necessaris per la subsistencia del grup, cosa que fa aquest emplacament molt important:
- L'aigua: hi ha diferents fonts repartides a pocs minuts de la cova que son filtracions d'aigua d'antic que segueixen en l'actualitat i que podrien abastir perfectament els habitants de la cova i rodalia.
- Vies de comunicacio: els desnivells de la muntanya no son molt pronunciats i comuniquen per la plana i per altres cantons de la muntanya, els quals es van utilitzar durant molt de temps i ara son pistes forestals de senderisme per arribar al cim de
la Mola
.
- Visibilitat i situacio: com mes amunt del massis mes visibilitat sobre Terrassa, Matadepera o les altres muntanyes del voltant es un recurs molt interessant per vigilar qui es mou per la plana i si s'acosta algun grup d'humans o no. Com a punt a destacar tambe tenim que gracies a l'altura es pot tenir comunicacio amb altres assentaments, tant a la plana com en massissos propers, i tambe es pot tenir comunicacio per eco en diferents punts d'aquest.
Al capdamunt de la muntanya de la Mola no existeixen camps de conreu ni terra fertil on s'hi pogues treballar la terra, probablement en epoca mes antiga, abans de l'arribada dels humans en aquest massis, hi hauria bosc que els humans van desforestar en benefici de la llenya com a combustible, per aquest motiu actualment nomes aflora la roca mare de la muntanya i no es possible conrear a falta del sol fertil que abans existia.
- ↑
Araceli Martin, Anna Biosca, Josep Albareda
Excavacions a la cova del Frare (Matadepera, Valles Occidental). Dinamica ecologica, sequencia cultural i cronologia absoluta
.
- ↑
Martin Colliga
, Araceli
Els primers pastors de Sant Llorenc al VI mil·lenni
.
Enllacos externs
[
modifica
]