Portada de
Ulysses
de
James Joyce
(primera edicio, 1922), considerat el primer exemple de l'us de la tecnica del corrent de la consciencia
El
corrent de consciencia
,
flux de consciencia
o
monoleg interior
es una tecnica literaria que intenta representar el punt de vista d'un personatge a partir d'un equivalent escrit del flux de pensament d'aquest individu.
[1]
[2]
El monoleg interior intenta reproduir els mecanismes del pensament en el text (recorrent, per exemple, a l'associacio d'idees). Aquesta tecnica se sol associar amb l'avantguarda i el modernisme angles. La introduccio en la literatura, provinent de la psicologia i la filosofia, se sol atribuir a
May Sinclair
, pero va fer fortuna gracies a
James Joyce
. De fet, una de les obres mes famoses en que s'utilitza aquesta tecnica es
Ulisses
, de James Joyce. En
Mrs. Dalloway
,
Virginia Woolf
empra el monoleg interior amb molts dels personatges, cosa que permet seguir la narracio des de la consciencia d'aquests diferents personatges. En catala, un dels primers a utilitzar-lo fou el noucentista
Carles Soldevila
.
Es, per tant, un procediment de la tecnica narrativa que consisteix a exposar d'una manera directa allo que s'agita en el subconscient d'un
personatge
, o allo que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciencia. Es un procediment que, be que hom pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat emprat sobretot pels narradors contemporanis (es manifesta i aconsegueix la realitzacio maxima en l'obra de Joyce), en tant que va vinculat a les doctrines de la psicoanalisi i, generalment, a la concepcio relativista i multivalent de la personalitat humana.
La tecnica es caracteritza principalment per la fusio del mon real i el mon interior, imaginat per algun dels protagonistes. Tot sovint, en aquest tipus de
literatura
, resulta complicat desxifrar que passa. Normalment, els escriptors fan servir llargues frases que van d'un pensament a un altre. En algunes ocasions, eviten emprar signes de puntuacio per a no trencar el flux de les idees, car en alguns casos, es produeix un remoli d'idees que dura nomes uns instants. Tambe n'es caracteristica una sintaxi menys desenvolupada, l'omissio de verbs o d'altres elements connectors i els canvis radicals del focus del pensament, interrupcions sobtades o repeticions dubitatives. A mes, es frequent l'us de l'estil indirecte lliure (es a dir, la inclusio de pensaments del personatge en el relat del narrador).
[3]
En els monolegs interiors, els escriptors proven d'expressar sentiments ocults o desigs reprimits que no poden expressar amb paraules o accions. Son
mons diferents de l'interior de les persones
que, en la majoria d'ocasions, oculten fantasies i pensaments que mai es podran realitzar.
[4]
- ↑
J. A. Cuddon,
A Dictionary of Literary Terms
. (Harmondsworth, Penguin Books,1984), pp. 660-1).
- ↑
J. A. Cuddon,
A Dictionary of Literary Terms
. (Harmondsworth: Penguin, 1984), p. 661
- ↑
William Harmon & C. Holman,
A Handbook to Literature
(7th edition). (Upper Saddle River: Prentice Hall, 1996), p. 272.
- ↑
"interior monologue."
Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online
. Encyclopædia Britannica Inc., 2012. Web. 24 Sep. 2012. <
http://www.britannica.com/EBchecked/topic/290310/interior-monologue
>.
Bibliografia
[
modifica
]
- (angles)
Haim Callev,
The stream of consciousness in the films of
Alain Resnais
, McGruer Pub, New York, 1997, 250 p.
ISBN 9659016204
- (angles)
Melvin Friedman,
Stream of Consciousness : a Study in Literary Method
, Yale University Press, New Haven, 1955, 279 p.
- (angles)
Clifford Douglas King,
Edouard Dujardin
, inner monologue and the stream of consciousness
, Blackwell, Oxford, 1953, 116-128 p.
- (angles)
Shiv K. Kumar,
Bergson
and the stream of consciousness novel
, Blackie, London, 1962, 174 p.
- (angles)
Erwin R. Steinberg (dir.),
The Stream-of-consciousness technique in the modern novel
, Kennikat Press, Port Washington, N.Y., 1979, 198 p.
ISBN 978-0-8046-9225-0