Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Economia
Historia
Historia del pensament economic  · Europa  · Capitalisme  · Universal  · America  · Comunisme  · Oceania  · Africa  · Asia
Escoles i ideologies
Comunisme  · Capitalisme  · Anarquia  · Laissez faire  · Socialisme de mercat  · Mercantilisme  · Fisiocracia  · Lliure mercat  · Proteccionisme  · Sindicalisme
Metode d'investigacio
Macroeconomia  · Microeconomia  · Metodologia economica  · Economia ortodoxa  · Economia heterodoxa  · Economia matematica  · Teoria dels jocs  · Economia computacional  · Optimitzacio matematica  · Ecometria  · Economia experimental  · Comptabilitat nacional  · Creixement economic
Arees d'estudi
Agricultura  · Comportamental  · Empresarial  · Cultural  · Demografica  · Desenvolupament  · Digital  · Ecologica  · Economia de l'educacio  · Enginyeria economica  · Ambiental  · Evolucionista  · Expedicionaria  · Geografica  ·   Financera  · Sanitaria  · Organitzacio industrial  · Economia de la informacio  · Institucional  · Economia del coneixement  · Economia laboral  · Dret i economia  · D'empresa  · Monetaria  · De recursos  · Organitzacional  · Economia del personal  · Planificacio  ·   Politica economica  · Politiques publiques  · Politiques socials  · Reginals  · Rurals  · Terciaritzacio  · Socioeconomia  · Sociologia economica  · Estadistica economica  · Urbana  · Economia del benestar  · Economia de guerra  · Economia de transicio  · Economia de la religio
Sistemes economics
Capitalisme  · Corporativisme  · Comunisme  · Economia feudal  · Globalisme  · Caca i farratgeria  · Cooperativisme  · Economia circular  · Economia mixta
Contingut
Europa  · America Llatina  · America del nord  · Africa  · Asia  · Oceania
Portal d'economia

El corporativisme es la doctrina politica i social que propugna la intervencio de l'Estat en la solucio dels conflictes d'ordre professional, mitjancant la creacio de corporacions professionals que agrupen treballadors i empresaris.

A diferencia del corporativisme gremial classic, l'actual corporativisme es una doctrina que defensa un sistema economic basat en la unificacio, mitjancant corporacions dins de l' Estat , de totes les organitzacions sindicals: empresarials , de les feines , professionals , etc. Es una forma d'organitzacio socioeconomica per part de regims nacionalsocialistes , i que posa en relleu el sindicat i l' economia planificada .

El terme ha de distingir-se del que s'usa pejorativament per a designar qualsevol politica intervencionista d'un govern creada per a afavorir a les corporacions , entenent en aquest cas per ≪corporacio≫ la seua altra accepcio terminologica ( anglicisme ) que es refereix a les societats anonimes caracteristiques dels sistemes capitalistes moderns.

Origens del corporativisme [ modifica ]

Els primers conceptes de corporativisme han estat rastrejats fins a les idees trobades a l' antiga Grecia , l' antiga Roma i religions com ara el budisme , cristianisme , confucionisme , hinduisme i l' islam . ^[1]

Corporativisme de parentiu [ modifica ]

El corporativisme de parentiu o corporativisme gregari es el basat en el parentiu o be centrat en la identificacio etnica de grups, clans i families , que es protegeixen entre ells, ha estat un fenomen comu a Africa , Asia , America Llatina i altres llocs. ^[1] Les societats confucionistess basades en grups, clans i families d' Asia de l'Est i del Sud-est Asiatic han estat considerades precursores del corporativisme modern. ^[1] Xina te forts elements de corporativisme de clan en la seva societat que involucren normes legals que regeixen les relacions familiars. ^[2] Les societats islamiques sovint tenen forts clans o tribus que formen la base per a una societat corporativista basada en la comunitat. ^[1]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Gregarisme

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Corporativisme