Transcripcio original de la Constitucio dels Estats Units
La
Constitucio dels Estats Units
es el document de govern i la llei suprema dels
Estats Units d'America
. La seva redaccio va finalitzar el
17 de setembre
del
1787
per la
Convencio Constitucional
a
Filadelfia
,
Pennsilvania
, i despres va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels
tretze estats
.
[1]
Tan bon punt els delegats de nou dels tretze estats hagueren ratificat el document, la federacio o Unio americana va neixer oficialment i la
Cambra dels Representants
es va reunir per primera vegada el
4 de marc
del
1789
, data en que entra en vigor la Constitucio.
[2]
La federacio va reemplacar la unio debil i descentralitzada que existia abans, el document legal de la qual eren els
Articles de la Confederacio
. La Constitucio dels Estats Units es la constitucio escrita mes antiga del mon que encara es vigent.
[3]
Una transcripcio original del document s'exhibeix a la Seu dels
Arxius Nacionals
de
Washington, DC
.
El 2019 es va realitzar la primera analisi linguistica completa del corpus de la Constitucio. Aquesta analisi linguistica es va realitzar per a extreure el significat de la paraula
emolument
.
[4]
[5]
El constitucionalisme estatunidenc neix amb les tretze colonies que es declaren independents d'Anglaterra el 1776 mitjancant la
declaracio d'independencia
.
[2]
Obtinguda la independencia els nous estats es dotaran de constitucions escrites, sistematiques i codificades, amb un contingut liberal, declaracio de drets i separacio de poders, i aprovades per una assemblea constituent.
[2]
La constitucio de Virginia va ser la primera constitucio liberal escrita de la historia.
[6]
Es tracta d'un constitucionalisme que parteix de principis propis, a diferencia de la continuitat i pausada transformacio de les institucions tradicionals caracteristiques del constitucionalisme angles.
[2]
Els
articles de la Confederacio
(1777), primera articulacio politica entre els tretze estats, on conservaven la sobirania propia, pero delegaven alguns poders, centrat en temps de guerra i emergencia.
[7]
El
setembre
del
1786
, els comissionats de cinc estats es van reunir a la Convencio d'Annapolis per discutir ajustaments i revisions dels Articles de la Confederacio per millorar el
comerc
. Van convidar els representants estatals a reunir-se a Filadelfia per discutir les millores necessaries al govern de la confederacio. Despres de debatre, la Confederacio va aprovar el pla per revisar-ne els articles el
21 de febrer
del
1787
. Dotze dels tretze estats (
Rhode Island
no hi va assistir) van acceptar la invitacio i hi van enviar llurs delegats el
maig
del
1787
. Encara que el proposit era proposar esmenes als Articles de la Confederacio, la Convencio va decidir escriure una constitucio, de manera secreta. La Convencio va decidir establir un nou disseny de govern i estipulava que nomes nou dels tretze estats havien de ratificar-la perque el nou govern entres en vigor (obviament, en els estats que la ratificassin). El
17 de setembre
del
1787
es va finalitzar la redaccio de la constitucio i es va presentar amb un discurs de
Benjamin Franklin
. El nou govern es va formar el
4 de marc
del
1789
.
Treball previ a la Convencio de Filadelfia
[
modifica
]
El
Pla de Virginia
va ser l'agenda no oficial de la Convencio, redactada majoritariament per
James Madison
. Estava dirigida a afavorir els interessos dels estats mes grans, i entre altres propostes hi havia:
- Un poderos Congres
bicameral
amb una
Cambra de Representants
i un
Senat
- Un poder executiu (
president
) elegit per la legislatura
- Un poder judicial, amb periodes de servei de per vida, amb poders vagues
- El Congres federal, que podria vetar lleis estatals
Una proposta alternativa, el
pla de Nova Jersey
, atorgava a tots els estats igual capacitat d'influencia i va ser promoguda pels estats mes petits.
Influencies historiques
[
modifica
]
Moltes de les idees en la Constitucio eren noves, i un gran nombre d'aquestes es van derivar de la literatura del
republicanisme als Estats Units
, de l'experiencia dels tretze estats, i de l'experiencia del Regne Unit amb la seva
forma de govern mixta
. La influencia mes important d'Europa continental vingue de
Montesquieu
, que emfasitzava tenir forces equilibrades que s'oposessin mutuament per prevenir la tirania. Aixo reflecteix la influencia del tractat de
Polibi
-segle II aC- sobre els frens i contrapesos de la Constitucio de la
Republica Romana
.
John Locke
es conegut per tenir una influencia mixta, i la clausula del
degut proces
de la Constitucio dels Estats Units es va basar parcialment en el
dret anglosaxo
amb referencies a la
Carta Magna
de 1215.
Es de destacar, aixi mateix, la influencia que la tradicio de govern democratic i igualitari de la
Confederacio Iroquesa
va tenir en
Benjamin Franklin
a l'hora de redactar la Constitucio.
Articles i esmenes
[
modifica
]
La Constitucio consta d'un preambul i set articles.
El preambul diu: "
Nosaltres, el poble dels Estats Units, per tal de formar una Unio mes perfecta, establir justicia, assegurar-ne la tranquil·litat interna, proveir una defensa comuna, promoure el benestar general i assegurar les benediccions de llibertat per a nosaltres i els nostres descendents, ordenem i establim aquesta Constitucio per als Estats Units d'America
". El Preambul no atorga cap dret ni prohibeix cap accio, nomes explica les raons i els motius de la Constitucio. Les primeres tres paraules ("Nosaltres, el poble",
We the people
) s'han convertit en la frase mes famosa i mes citada del document.
Els set articles
[
modifica
]
- Article u
Estableix la
branca legislativa
de l'Estat federal, el Congres de la Unio format per la Cambra dels Representats i el Senat.
- Article dos
Descriu la
branca executiva
, la presidencia, aixi com els requisits per a ocupar el carrec i el procediment d'eleccio.
- Article tres
Descriu la
branca judicial
, el sistema judicial i la Suprema Cort de Justicia, aixi com les corts menors.
- Article quatre
Descriu la relacio entre els estats i el govern federal i entre els estats.
- Article cinc
Descriu el proces necessari per esmenar la constitucio: per mitja del Congres o per una convencio nacional demanada pels estats. Si les esmenes provenen del Congres, es requereix el vot de 2/3 del quorum present d'ambdues cambres. En el segon metode, 2/3 de tots els congressos dels estats poden sol·licitar una convencio per realitzar les esmenes. Aquest metode mai no ha estat utilitzat. Tan bon punt una esmena sigui aprovada pel Congres, es requereix que 3/4 parts dels estats la ratifiquen.
- Article sis
Estableix que la constitucio, les lleis i els tractats dels Estats Units son la llei suprema sobre el territori i que els jutges de cada estat han d'aplicar-los. Tambe estableix que no es requisit que la persona que vulgui ocupar un carrec public professi cap fe o religio.
- Article set
Descriu els requisits per a ratificar la Constitucio. La Constitucio no entraria en vigor fins que nou estats l'haguessin ratificat en les convencions estatals corresponents.
Nou Hampshire
va ser el nove estat a fer-ho, el
21 de juny
del
1788
. Tan bon punt el Congres va rebre la ratificacio, es va plantejar un calendari d'operacions, i el
4 de marc
del
1789
el govern va comencar a operar.
La constitucio conte 27 esmenes. Les primeres deu esmenes, conegudes com la
Declaracio de Drets
, van ser ratificades simultaniament. Les altres 17 van ser ratificades de manera separada. La Declaracio dels Drets es va adoptar entre
1789
i
1791
, amb la intencio de limitar el poder del govern central. Es la resposta a les critiques que van fer les convencions estatals aixi com importants figures com ara
Thomas Jefferson
. Els critics argumentaven que, sense cap altra restriccio, el nou govern central i ara fort, podia convertir-se en un poder
tiranic
. Aquests drets inclouen la llibertat d'expressio, la llibertat de premsa, la llibertat de reunio, la llibertat religiosa, entre d'altres.
Les 27 esmenes actuals s'han ratificat al llarg de la historia de la nacio nord-americana; l'ultima esmena d'aprovar-se va ser una restriccio a l'increment dels salaris dels representants, ratificada el
1992
.
Interpretacio
[
modifica
]
La carta magna nord-americana,
el primer text constitucional de l'era contemporania, va ser aprovada
el 1787. Consta d'un preambul curt i
7 articles i es, per tant, molt reduida. El preambul conte els proposits que
justifiquen l'existencia del text:
- Formar una unio mes perfecta.
- Establir justicia.
- Garantir la tranquil·litat interior.
- Assolir la defensa comuna.
- Fomentar el benestar general.
- Estendre els beneficis de la llibertat.
El poder legislatiu resideix en
un Congres que te dues cambres: una cambra baixa o
Cambra de Representants
i una cambra alta o
Senat
.
La Cambra de Representants
esta formada per membres elegits per sufragi universal masculi
per un mandat de 2 anys. Els electors de cada estat trien
representants a rao d'un per cada 30.000 habitants i com a minim un per estat. Per ser
representant cal tenir 25 anys, haver estat ciutada nord-america durant com a minim 7 anys i
ser resident de l'estat que es vol representar. La cambra tria el seu president
i altres funcionaris.
El Senat consta de 2 senadors
per estat, que son elegits per les assemblees legislatives de cada estat. El
mandat dura 6 anys i es requereix tenir 30 anys, haver estat ciutada nord-america durant 9 anys com a minim i
ser resident de l'estat que es vol representar. El president del Senat es el
vicepresident
de la nacio.
Cada cambra disposa del seu
propi reglament intern. Per a crear una llei amb aquest sistema, cal seguir els
passos seguents:
- El projecte de llei s'origina a la cambra baixa i es ratificat (o no) pel Senat.
- Tot projecte de llei aprovat per les dues cambres del Congres es sotmes a l'escrutini del president perque el signi abans de ser finalment aprovat. Si no ho fa, el projecte es retornat a les cambres amb les seves observacions fetes, que el discutiran novament.
- Si dos tercos de les cambres l'aproven de nou, esdevindra llei definitivament sense comptar en aquest cas amb l'opinio del president.
- Un cop ratificada pel Congres, la llei entra en vigor al cap de 10 dies.
Com s'ha vist, dona
amplis poders al Congres. El poder executiu queda sotmes al legislatiu.
El
president es elegit juntament amb el vicepresident per un periode de 4 anys. Per
a la seva eleccio, cada estat designara un nombre de compromissaris igual al de
senadors i representants. Aquests triaran el president i el vicepresident. Per
ser-ho, es necessari haver estat resident al pais durant 14 anys com a minim, tenir 35
anys i ser ciutada nord-america. El president es el cap suprem de les Forces Armades i
de la flota. Pot establir tractats, encara que necessita 2/3 parts del Senat
per a fer-ho. Nomena els ministres, els magistrats del Tribunal Suprem i els
ambaixadors. Als Estats Units, el poder judicial esta sotmes al poder executiu.
L'article 5e estableix la
possibilitat de modificar la carta mitjancant
esmenes
, sempre que 2/3 del
Congres ho consideri necessari o ho demanin les assemblees legislatives de 2/3
dels estats. Les esmenes son proposades per una convencio constituida expressament per a tal efecte. Esdevenen valides quan les ratifiquen les
assemblees de 3/4 dels estats.
La Constitucio original no conte els drets de les
persones, aixi que aquests van ser definits amb la primera esmena el 1789.
- ↑
Tarr
, G.Alan.
Entendre les Constitucions dels Estats Units d'America
. Traduccio: Margarida Trias. Generalitat de Catalunya. Institut Estudis Autonomics, octubre 2012 (Con(Textos)A/16).
ISBN 978-84-393-8977-4
.
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
Marsan Raventos
, Clara;
Mateu Vilaseca
, Marcel ≪
Origens del constitucionalisme
≫.
L'estat, la constitucio i el constitucionalisme
. UOC, pag. 30-31.
- ↑
Haberle
, Peter.
El estado constitucional
(en castella). Fondo Editorial PUCP, 2003, p. 79.
ISBN 978-9972-42-574-5
.
- ↑
Blackman
, Josh;
Tillman
, Seth Barrett ≪
The emoluments clauses litigation, part 4 ? an emolument is the “profit derived from a discharge of the duties of the office”
≫.
Washington Post
, 27-09-2017 [Consulta: 25 desembre 2019].
- ↑
Phillips
, James Cleith;
White
, Sara ≪
The Meaning of the Three Emoluments Clauses in the U.S. Constitution: A Corpus Linguistic Analysis of American English, 1760-1799
≫.
South Texas Law Review
, 59, 2, 2018, pag. 18-23.
DOI
:
10.2139/ssrn.3036938
.
- ↑
Eneriz Olaechea
, Francisco Javier.
Instituciones Basicas de Derecho Constitucional
(PDF) (en castella). Pamplona: Gobierno de Navarra. Departamento de Presidencia, Justicia e Interior
Instituto Navarro de Administracion Publica, 2003, p. 52.
ISBN 84-235-2498-1
.
- ↑
Drexler
, Ken. ≪
Research Guides: Articles of Confederation: Primary Documents in American History: Introduction
≫ (en angles). [Consulta: 1r maig 2023].
Bibliografia
[
modifica
]
- Beeman
, Richard.
Plain, Honest Men: The Making of the American Constitution
(en angles). Random House Publishing Group, 2009-03-17.
ISBN 978-1-58836-726-6
.
- Bernstein
, Richard B.;
Rice
, Kym S.
Are We to be a Nation?: The Making of the Constitution
(en angles). Harvard University Press, 1987.
ISBN 978-0-674-04476-0
.
- Ellis
, Joseph J.
Founding Brothers: The Revolutionary Generation
(en angles). Knopf Doubleday Publishing Group, 2000.
ISBN 978-0-375-70524-3
.
- Levinson
, Sanford.
The “Constitution” in American Civil Religion
(en angles). Princeton University Press, 2011-09-11.
- Maier
, Pauline.
Ratification: The People Debate the Constitution, 1787-1788
(en angles). Simon and Schuster, 2011-06-07.
ISBN 978-0-684-86855-4
.
Enllacos externs
[
modifica
]