Constantina
[1]
(
arab
:
???????
,
Qusan??na
) es una ciutat del nord-est d'
Algeria
, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa
mediterrania
. Considerada la capital de l'Algeria oriental, te una poblacio d'uns 800.000 habitants (
2003
, eren 235.000 el
1965
), amb la qual cosa es la tercera ciutat algeriana despres d'
Alger
i
Ora
. El seu port a 87 km es Skikda (antiga Philippeville). Esta situada sobre una muntanya rocosa de forma trapezoidal rodejada per tres costats per barrancs fondos i unida pel costat sud-est a la comarca de l'entorn per una mena d'istme. La Kasba, al punt mes alt, esta a 750 metres; el marabut de Sidi Rashid, a 1 km, ja nomes esta a 650 metres. El rierol principal es el wadi l-Raml (frances Rummel) que baixa a traves de casacdes fins a la plana d'al-Hamma. A la gorga que forma el riu el romans hi van construir un pont fins a la plana de Mansura (702 metres) que es va conservar uns quants segles; era una obra d'enginyeria colossal amb arcades de 65 metres d'altura i que portava tambe un aqueducte; es va ensorrar al segle
xiii
i fou reconstruit el segle
xviii
per Salih Bey sota direccio d'un enginyer castella, pero es va enfondar al cap d'uns anys (1857). Despres es van construir dos ponts.
Hi ha poques restes dels hafsides destacant la gran mesquita. Els principals monuments son d'epoca otomana, amb la mesquita de Suk al-Ghazal, la de Sidi Lakhdar i la de Sidi l-Kattani, les tres del segle
xviii
. El palau del darrer bei Ahmed tambe es conserva (fou construit pocs anys abans de la conquesta francesa).
Es la capital de la provincia o
wilaya
de
Constantina
(
arab
:
????? ???????
,
wil?yat Qusan??na
), de 2.297,2 km² i 891.668 habitants.
Anomenada
Sarim Batim
durant el periode
cartagines
i
Cirta
durant el periode
numida
. El rei
Sifax
hi va tenir un palau i fou la residencia del rei
Masinissa I
i dels seus successors, que hi van fer diversos treballs.
[2]
En esclatar la guerra civil romana (
49 aC
), va decidir abracar el partit de
Juli Cesar
. Va acudir en ajut d'aquest quan mes ho necessitava (despres de desembarcar a Africa amb molt poques forces) i amb el suport de
Boccus II
rei de Mauritania va envair
Numidia
, on regnava
Juba I
, va ocupar
Cirta
la capital i va devastar el pais del
getuls
. De les operacions de Juba contra Sitti i Boccus no se'n sap res, pero Juba aviat es va reunir amb Escipio i va deixar el comandament contra els invasors al seu general
Saburra
. Cesar va derrotar a Juba i Escipio a la decisiva
batalla de Tapsos
i mentre Sitti fou tambe vencedor de Saburra, que fou derrotat i mort. Al sortir d'Africa Cesar va agrair els serveis de Sitti i del rei Boccus cedint al regne de Mauritania una part a l'oest de Numidia (entre Saldae i l'Ampsaga), i a Sitti la resta (antic domini de Masinissa) amb Cirta i Sitiphis. Sitti es va establir a la zona del
regne de Numidia
que li fou assignada amb els seus veterans. A la mort de Cesar el
44 aC
,
Arabio
, el fill de Masinissa, que havia lluitat a Hispania amb
Gneu Pompeu (fill)
va desembarcar al
regne de Mauritania
, va expulsar Boccus de la part de Numidia que dominava i va entrar a la resta de Numidia on va matar a Sitti en un estratagema (
43 aC
).
Cirta va esdevenir una colonia sota el nom de Colonia Cirta Julia o
Cirta Sittianorum
.
Juba II
la va escollir com a capital quan August va restablir el regne de Numidia i hi va residir del 14 al 17 aC fins que va bescanviar el regne per la Mauritania. Cirta va restar capital provincial de les anomenades ≪Quatre colonies≫ i al segle
iii
de la
Numidia Cirtense
, provincia creada per
Maximia
el
297
pero en les guerres que van seguir a l'abdicacio de Dioclecia (305) Cirta va reconeixer l'usurpador
Domici Alexandre
, un general roma d'origen pannoni o frigi d'avancada edat i molt timid que havia estat nomenat governador d'Africa per
Maxenci
vers 307 o 308; Maxenci no en devia estar content i va planejar eliminar-lo, pero aixo va arribar a les seves orelles i es va rebel·lar i proclamar emperador vers el 309 aC a Cartago. Maxenci va enviar tropes contra ell dirigides per Ruf Volusia que va dominar la revolta sense dificultats. Alexandre es va refugiar a Cirta i aixo va desfermar la ira de Maxenci que va destruir la ciutat. Alexandre fou fet presoner i executat (
311
).
Mes tard fou reconstruida per
Constanti
, que la va batejar amb el seu nom, despres del
313
.
A l'inici del segle
v
fou ocupada pels
vandals
despres del 430 pero retornada per
Genseric
el
442
. En enfonsar-se l'
Imperi Roma d'Occident
el
476
Constantina va quedar de fet independent pero es va sotmetre als
romans d'Orient
el
533
quan aquests van derrotar els vandals. Va restar a les seves mans fins a la conquesta arab, la data de la qual no es coneguda, ja que cap historiador arab se'n fa resso. Sembla no obstant molt probable que hagues restat sota els romans d'Orient fins al final del segle
vii
, quan va caure en mans arabs
Cartago
, entre
696
i
698
. Fou unida al govern d'
Ifriqiya
, i aixi va obeir als emirs de
Kairuan
, als
aglabides
, als
fatimites
, als
zirides
.
Aquestos darrers la van conservar fins i tot quan van perdre una part del Magreb a mans dels
hammadides
o
Banu Hammad
. Pero la van perdre durant la invasio dels
Banu Hilal
, quan, aprofitant la desorganitzacio creada, se'n va apoderar el hammadida al-Muizz. La seva dinastia la va conservar un segle encara que per un temps va estar en revolta en mans de l'oncle de l'emir hammadida
an-Nassir ibn Alannas
. Quan els
almohades
van ocupar
Bugia
, el darrer emir, Yahya, es va refugiar a Constantina, pero renunciant a lluitar es va sotmetre voluntariament a
Abd al-Mumin
, les tropes del qual van entrar sense resistencia a la ciutat. El mallorqui
Ali ibn Ghaniya
la va atacar el
1185
pero no la va poder ocupar. Va restar fidel als almohades fins al final de l'imperi. Llavors la ciutat va reconeixer a l'
hafsida
Abu-Zakariyya Yahya (I)
que s'havia fet independent a Tunis el
1230
. Sota els hafsides la historia local es confusa i conflictiva. Els emirs aspiraven a dominar la regio i hi residien sovint i la van fer embellir: el govern fou confiat generalment a membres de la familia; tot i aixi la van perdre diverses vegades:
- El
1882
sota l'emir
Abu-Ishaq Ibrahim
(1279-1283), el governador Ibn al-Wazir es va revoltar; l'emir tunisia va enviar el seu fill Abu Faris que va reconquerir la ciutat per la forca.
- El
1284
la ciutat va obrir les portes al pretendent Abu Zakariyya de
Bugia
, pero el 1305 a proposta del governador Ibn al-Amir, es van sotmetre a Tunis
- El
1306
es va revoltar altre cop per reconeixer novament a l'emir de
Bugia
,
Abu-l-Baqa Khalid (I)
, que el 1309 va reconstituir la unitat de tot el regne al seu favor.
- Del
1312
al
1319
va restar de fet independent sota autoritat del visir Ibn Ghamr que va aconseguir posar al tron de Tunis a un princep de la seva eleccio,
Abu-Yahya Abu-Bakr (II)
(1318-1349).
- El
1325
s'hi va revoltar el visir Ibn al-Kalun. Els
abdalwadites
van atacar la ciutat pero foren rebutjats.
El conflicte entre abdalwadites i
marinides
i la bona administracio dels governadors Abu-Abd-Al·lah i Abu-Zayd, fill i net de l'emir de Tunis Abu-Yahya, van assegurar la tranquil·litat un temps. A la meitat del segle
xiv
va enfrontar les expedicions marinides. Abu-l-Hassan va entrar sense lluita a Constantina i va fer llegir la
khutba
al seu nom pero el princep hafsida,
al-Fadl Ahmad (II)
va prendre el poder (1349) que no va conservar el poder gaire temps doncs l'exgovernador Abu-Zayd, alliberat per Abu Inan, va recuperar el poder (1350) i abandonant al seu protector va posar al tron a un fill d'al-Hassan de nom Taixfin. No va passar gaire temps quan Abu-Zayd fou enderrocat per son germa
Abu-l-Abbas Ahmad (III)
que va destronar a Taixfin i va agafar ell mateix el titol de sulta; va rebutjar els arabs dawawides i sadwikish que dirigits per oficials marinides s'havien acostat per assetjar la ciutat (
1355
), pero en canvi fou derrotat per Abu-Inan que va ocupar Constantina. El va poder expulsar el
1360
. El
1370
va assolir el poder a Tunis i va conservar les dues ciutats fins a la mort el
1394
. El seu successor
Abu-Faris Abd-al-Aziz
(1393-1434) va haver de reconquerir la ciutat dues vegades de mans del seu germa Abu Bakr que va tenir el suport de tribus arabs.
Al segle
xv
les informacions son fragmentaries encara que es creu que les revoltes contra els hafsides foren menys frequents. Pero l'autoritat real a la ciutat i regio havia passat als Awlad Sawla, fraccio dels arabs dawadides. A la ciutat el govern se'l repartien algunes families supedites als Awlad Sawla, com la familia dels Abd-al-Mumin d'origen marabutic i que exercien hereditariament el carrec de
Shaykh al-Islam
i
Amir al-Rakh
(conductor de la caravana de pelegrins a
la Meca
); la dels Banu Badis (cadis hereditaris) i la dels Banu l-Feggun o Lefgun (juristes).
Amb l'arribada dels tucs es van formar els partits; els Abd-al-Mumin eren partidaris dels hafsides i els Lefgun era favorables als turcs; un primer assaig d'ocupacio va tenir lloc el
1519
(o 1520) quan un lloctinent de Khayr al-Din, de nom Hasan, es diu que va imposar a la ciutat el reconeixement de la sobirania otomana. Si aquesta submissio va existir fou efimera perque se sap que el
1526
un representant de l'emir hafsida residia a Constantina. Pero el 1534 els turcs van ocupar la ciutat i hi van instal·lar guarnicio,. Els opositors van intentar expulsar els turcs i el 1567/1568 van massacrar a la guarnicio; el paixa Muhammad va dirigir personalment una expedicio pero els habitants van obrir les portes de la ciutat sense resistencia. El
1572
una nova revolta fou reprimida amb una mes gran severitat i els Abd al-Mumin que l'havien instigat, van perdre els seus privilegis i la seva posicio. Encara el
1642
, aprofitant la revolta dels berbers de la Kabilia i la insubordinacio dels caps arabs, el Abd al-Mumin van provocar disturbis que foren reprimits.
Al segle
xvi
fou escollida com a capital del
beilicat de l'Est
. Des del bey Farhat (
1637
) Constantina va gaudir de tranquil·litat completa durant mes de mig segle pero finalment la intervencio en afers tunisians va causar conflictes. El 1700 el bey de Tunis, Murad, va derrotar per dues vegades al bey de Constantina Ali Khodja, i va assetjar la ciutat que va bloquejar durant tres mesos. Finalment el bey d'Alger, que va tenir noticies del que passava, va enviar un exercit de socors i els tunisians es van retirar abans de l'arribada.
Els beys del segle
xviii
foren sovint energics i intel·ligents i van actuar virtualment com a sobirans independents. Els mes destacats foren Kelyan Hasan Bey alies Bu Kemya (
Kalyan Bey Bu Kamia
1713-1736), Hasan ibn Husyan alies Bu Hanik (1736-1754), Ahmad al-Kulli (1756-1771) i sobretot Salih Bey (1771-1792), autors de la major part de les construccions otomanes i de diversos treballs d'interes public. Pero despres va seguir un periode d'anarquia. Salih Bey, destituit pel
dey
d'
Alger
, es va revoltar i va morir de manera miserable. Entre
1792
i
1826
hi va haver 17 beys alguns dels quals nomes per uns mesos o fins i tot per uns dies; tots es van destacar per actes cruels i per l'aprofitament del carrec per enriquir-se. Al seu problema intern Constantina va afegir un d'exterior: l'atac dels kabilencs dirigits pel marabut Ibn al-Arash, revoltats contra els turcs, que el
1804
van arribar davant els murs de la ciutat. Al cap de tres anys un exercit tunisia dirigit per Sulayman Kahya, va anar a assetjar Constantina que va quedar bloquejada per dos mesos (abril i maig del
1807
) i fou bombardejada, pero altra vegada, en acostar-se les forces algerianes, els tunisians es van retirar; els tunisians en la retirada van perdre 1167 presoners i tota l'artilleria.
El darrer Bey
Ahmed Bey ben Mohamed Cheriftenia
les qualitats que mancaven als seus predecessors, intel·ligencia, ambicio, energia, activitat, pero era cruel i avaricios, i per tant impopular. Amb les exaccions es va fer construir un palau per substituir la casa del bey. despres de l'ocupacio d'Alger pels francesos va aprofitar de la desaparicio de l'autoritat del dey (
1830
) per fer-se independent. Va aconseguir del govern otoma el titol de paixa (nominalment de tota Algeria). Encara que el
general Clauzel
el va declarar deposat el
15 de desembre
de
1830
, va conservar la possessio efectiva de la part oriental d'Algeria amb Constantina. Els francesos van negociar i despres, al fracassar, van dubtar a iniciar una expedicio militar. El
1836
el general Clauzel, com a governador general, va iniciar operacions, sortint de
Bona
el
2 de novembre
. Els francesos van arribar a Constantina i
van agafar posicions
a les altures de Mansura i la Kudya. Dues sortides dels assetjats dirigides per Ibn Isa, lloctinent del bey, foren rebutjades,; els atacs francesos les nits del 22 i
23 de novembre
tambe foren rebutjats; Clauzel va aixecar el setge
[3]
i va tornar a
Bona
durant un temporal. Pero l'any seguent el
general Damremont
va
assetjar altre cop
la ciutat el
6 d'octubre
de
1837
morint d'un tret el
12 d'octubre
pero el va substituir el
general Valee
que el
13 d'octubre
va ordenar l'assalt i despres d'un combat acarnissat les columnes de Combe i Lamoriciere van ocupar la ciutat.
[4]
Ahmed, que havia abandonat Constantina a l'inici de la lluita, es va retirar al sud, dominant el territori encara onze anys mes.
L'administracio de Constantina fou confiada a un
hakim
sota control de l'autoritat militar i fou la base militar dels francesos a l'orient i seu d'un comandament superior. El
1848
fou dotada d'una municipalitat i es va acabar l'administracio militar. El
1849
fou feta capcalera de departament. El 1962 amb la independencia, va esdevenir capital de wilaya (provincia).
Beis de Constantina (dependents d'Alger)
[
modifica
]
- ↑
≪
Constantina
≫.
Nomenclator mundial
.
Institut d'Estudis Catalans
, 2022.
- ↑
el nom seria d'origen fenici per l'arrel
kart
, derivada a
cirt
, que vol dir vila
- ↑
Montagnon
, Pierre.
Histoire de l'Algerie. Des origines a nos jours
(en frances). Pygmalion, 2012, p. 203.
ISBN 978-2-7564-0921-4
.
- ↑
Alison
, Archibald.
History of Europe: From the Fall of Napoleon, in 1815, to the Accession of Louis Napoleon, in 1852, Volum 5
(en angles). W. Blackwood, 1856, p. 686-687.
Bibliografia
[
modifica
]
- Vaysette,
Histoire des beys de Constantine
, al Butlletin de la Societe archeologique de Constantine, 1869
- E. Mercier,
Historie de Constantine
, Constantine 1903.
- Hansaliyya
, un grup religios islamic establert a la regio.