El
conclave del 1700
va ser convocat despres de la mort del
Papa Innocenci XII
, concloent amb l'eleccio del
Papa Climent XI
. Se celebra al
Palau Apostolic
entre el 9 d'octubre i el 23 de novembre del
1700
.
Context historic
[
modifica
]
Un dels darrers actes del pontificat d'
Innocenci XII
va estar relacionat amb la successio al tron d'Espanya. El rei
Habsburg
Carles II de Castella
estava morint en aquells moments i no tenia fills. A peticio del rei Carles II, sense hereu directe, aconsella que el tron passes a
Felip de Borbo
, Duc d'Anjou, net de
Lluis XIV de Franca
. En virtut de la relacio de parentiu entre els dos sobirans
[1]
A mes, Carles II no volia que Espanya perdes la seva independencia quedant unida als dominis imperials. Aquesta tria estava oposada als interessos imperials, el candidat dels quals, l'
arxiduc Carles
, de cap manera cediria. Aquesta disposicio posava en un perill serios els equilibris entre les nacions europees, equilibris que podien fer esclatar un
conflicte armat
. Ja al marc del 1700 van esclatar problemes al
ducat de Mila
(una possessio espanyola) entre tropes francoespanyoles i imperials, liderades pel princep Eugeni. La mediacio d'un Papa fort podria ser util; mentre que un papa feble comportaria grans dificultats.
El 27 de setembre de 1700 mori el
Papa
Innocenci XII a l'edat de 85 anys. L'1 de novembre seguent mori Carles II i el 6 de gener seguent Felip d'Anjou va ser proclamat nou
rei d'Espanya
amb el nom de
Felip V
, acabant aixi els dos segles de dinastia habsburg i iniciant-se la dinastia borbonica a Espanya. La successio no va plaure l'
Austria Habsburg
: Des de
Viena
, l'emperador
Leopold I
comunica que no acceptava la disposicio testamentaria de Carles II, fent entendre que la seva intencio era recorrer a les armes per tal d'assegurar la continuitat dels Habsburg sobre Espanya i les seves possessions d'ultramar.
Es perfilava, per tant, un conflicte d'escala europea on participarien les tres principals monarquies del continent: Franca i Espanya aliades, contra els Habsburg, amb la participacio d'Anglaterra i dels Paisos Baixos, que temien la potencia francoespanyola. Tot aixo tingue lloc en plena
seu vacant
. La
Santa Seu
, davant l'imminent conflicte, es troba tambe amb la divisio de les faccions filo-franceses i filo-imperials al
Sacre Col·legi
, paralitzant el
conclave
, amb consequencies desastroses a l'interior de l'Esglesia i dels
Estats Pontificis
. Per tant, calia una rapida eleccio.
El Col·legi de Cardenals
[
modifica
]
En el moment de la mort del Papa Innocenci XII hi havia 66 cardenals. El cardenal Cibo, dega del Col·legi Cardenalici, va morir el 22 de juliol de 1700. Dels 66, cinquanta set en van participar. Tres cardenals espanyols, dos imperials, dos italians i els cardenals polones i portugues no hi van assistir.
Cardenals assistents al conclave
[
modifica
]
- Emanuel de la Tour d'Auvergne de Bouillon
Bisbe de Porto e Santa Rufina
, Vice-Dega del Sacre Col·legi de Cardenals
- Niccolo Acciaiuoli
,
Bisbe de Frascati
- Gaspare Carpegna
,
Bisbe de Sabina
,
Vicari-General de Roma
- Cesar d'Estrees
,
Bisbe d'Albano
- Carlo Barberini
, Cardenal prevere de S. Lorenzo in Lucina.
Prefecte de la Sagrada Congregacio de
propaganda fide
- Vincenzo Maria Orsini de Gravin
Cardenal prevere de S. Sisto,
Arquebisbe de Benevent
- Francesco Nerli
Cardenal prevere de S. Matteo in Merulana,
- Galeazzo Marescotti
Cardenal prevere de S. Prassede, Pro-Camarlenc
- Fabrizio Spada
, Cardenal prevere de S. Crisogono,
Cardenal Secretari d'Estat
- Giambattista Spinola
, Cardenal prevere de S. Maria in Trastevere
- Savo Millini
, Cardenal prevere de S. Pietro in Vincoli,
Bisbe de Nepi
i
Sutri
- Marcello Durazzo
, Cardenal prevere de S. Prisca,
Arquebisbe de Faenza
- Marcantonio Barbarigo
, Cardenal prevere de S. Marco,
Bisbe de Montefiascone e Corneto
- Etienne Le Camus
, Cardenal prevere de S. Maria degli Angeli,
Bisbe de Grenoble
- Pier Matteo Petrucci
,
Orat
, Cardenal prevere de S. Marcello
- Leandro Colloredo
,
Orat
, Cardenal prevere de SS. Nereo ed Achilleo,
Penitenciari Major
- Giovanni Francesco Negroni
, Cardenal prevere de S. Maria in Ara Coeli,
legat
a Bolonya
- Bandino Panciatici
, Cardenal prevere de S. Pancrazio, Pro-Datari
- Giacomo Cantelmo-Stuart
, Cardenal prevere de SS. Marcellino e Pietro,
Arquebisbe de Napols
- Ferdinando d'Adda
, Cardenal prevere de S. Balbina, legat a Bolonya
- Toussaint de Forbin-Janson
, Cardenal prevere de S. Callisto,
Bisbe de Beauvais
.
- Giovanni Battista Rubini
, Cardenal prevere de S. Lorenzo in Panisperna.
Bisbe de Vincenza
- Francesco del Giudice
, Cardenal prevere de S. Maria del Popolo, Secretari de la SC del Sant Ofici. Protector d'Espanya davant la Santa Seu .
- Giovanni Battista Costaguti
, Cardenal prevere de S. Anastasia
- Giovanni Francesco Albani
, Cardenal prevere de S. Silvestro in Capite,
Arxipreste de la Basilica Vaticana
, escollit
papa
amb el nom de
Climent XI
- Giacomo Antonio Morigia
,
B.
, Cardenal prevere de S. Cecilia
Arxipreste de la basilica Liberiana
- Sebastiano Antonio Tanara
Cardenal prevere de Ss. Quattro Coronati
- Giacomo Boncompagni
, Cardenal prevere de S. Maria in Via,
Arquebisbe de Bolonya
- Taddeo Luigi del Verme
, Cardenal prevere de SS. Bonifacio ed Alessio.
Bisbe d'Imola
- Baldassare Cenci
Cardenal prevere de S. Pietro in Montorio.
Arquebisbe de Fermo
- Tommaso Maria Ferrari
,
OP
, Cardenal prevere de S. Clemente
- Giuseppe Sacripante
, Cardenal prevere de S. Maria in Traspontina,
Prefecte de la Congregacio pel Clergat
- Enrico Noris
,
OESA
, Cardenal prevere de S. Agostino
- Giorgio Cornaro
. Cardenal prevere de SS. XII Apostoli;
Arquebisbe de Padua
- Pierre-Armand du Cambout de Coislin
Cardenal prevere de Santissima Trinita al Monte Pincio
Bisbe d'Orleans
- Fabrizio Paolucci
, Cardenal prevere de Ss. Giovanni e Paolo.
Bisbe de Ferrara
- Niccolo Radulovich
. Cardenal prevere de S. Bartolomeo all'Isola.
Arquebisbe de Chieti
- Giuseppe Archinto
, Cardenal prevere sense titol.
Arquebisbe de Mila
- Andrea Santacroce
. Cardenal prevere de S. Maria del Popolo.
Nunci a Viena
- Marcello d'Aste
. Cardenal prevere de S. Martino ai Monti
- Daniello Marco Delfino
. Cardenal prevere de S. Susanna.
Arquebisbe de Brescia
- Sperello Sperelli
. Cardenal prevere de S. Giovanni a Porta Latina
- Giovanni Maria Gabrielli
,
O.Cist.
, Cardenal prevere de S. Pudenziana. Abat General de l'orde del Cister.
- Louis-Antoine de Noailles
, Cardenal prevere sense titol.
Arquebisbe de Paris
- Johannes Philip von Lamberg
Cardenal prevere sense titol.
Bisbe de Passau
- Benedetto Pamphili
,
O.S.Io.Hieros.
, Cardenal diaca de S. Maria in Via Lata.
Arxipreste de la Basilica Laterana
- Fulvio Astalli
,
Cardenal diaca de Ss. Cosma e Damiano
. Legat a Ferrara.
- Francesco Maria de' Medici
, Cardenal diaca de S. Maria in Domnica
- Pietro Ottoboni
, Cardenal diaca de S. Lorenzo in Damaso. Vicecanceller de la Santa Esglesia Romana i Protector de Franca.
- Carlo Bichi
, Cardenal diaca de S. Agata alla Suburra.
- Giuseppe Renato Imperiali
Cardenal diaca de S. Giorgio in Velabro. Legat a Ferrara.
- Luigi Omodei
Cardenal diaca de S. Maria in Portico
- Francesco Barberini
, Cardenal diaca de S. Angelo in Pescheria. Legat a la Romanya i Protector de Polonia
- Lorenzo Altieri
, Cardenal diaca de S. Maria in Aquiro
- Giambattista Spinola
, Cardenal diaca de S. Cesareo in Palatio. Camarleng de la Santa Esglesia Catolica
- Henri Albert de la Grange d'Arquien
, Cardenal diaca de S. Nicola in Carcere Tulliano.
- Vincenzo Grimani
, Cardenal diaca de S. Eustachio
Cardenals absents al conclave
[
modifica
]
- Luis Manuel Fernandez de Portocarrero
,
Bisbe de Palestrina
Arquebisbe de Toledo
. Ministre d'Estat espanyol, cap de la faccio pro-francesa en la lluita per la successio de
Carles II d'Espanya
- Pierre de Bonzi
, cardenal prevere de S. Eusebio,
Arquebisbe de Narbona
- Urbano Sacchetti
, Cardenal prevere de S. Bernardo alle Terme,
Bisbe de Viterbo e Toscanella
- Leopold Charles von Kollonitsch
, Cardenal prevere de S. Girolamo dei Schiavoni/Croati:
Arquebisbe d'Esztergom
- Augustyn Michal Stefan Radziejowski
, Cardenal prevere de S. Maria della Pace,
Arquebisbe de Gniezno
i Primat de Polonia
- Pedro de Salazar
O.M.
Cardenal prevere de S. Croce in Gerusalemme,
Bisbe de Cordova
- Wilhelm Egon von Furstenberg
, Cardenal prevere de S. Onofrio,
Bisbe d'Estrasburg
- Luiz de Sousa
, Cardenal prevere sense titol,
Patriarca de Lisboa
- Francisco Antonio de Borja-Centelles y Ponce de Leon
, Cardenal prevere sense titol,
Bisbe de Calahorra
Els papes
Innocenci XI
i
Innocenci XII
no van caure en el
nepotisme
, de manera que no havia cap lider destacat entre els convocats al conclave. Aixo dona als cardenals una oportunitat per a redistribuir-se ells mateixos d'acord amb les seves necessitats i desigs.
La faccio francesa estava formada per set cardenals: Cesar d'Estrees, Pierre de Bonzi (d'origens florentins i que no assisti al conclave), Etienne Le Camus (qui afirma pertanyer als
zelanti
), Toussaint de Forbin-Janson (decidit contrari als jansenistes i pro-jesuita), Henri d'Arquien, Pierre-Armand de Coislin i Louis-Antoine de Noailles. Bouillion, el
dega del Col·legi de Cardenals
, podria haver estat considerat com el seu lider, pero era dificil de considerar-lo, ates com havia estat amenacat per Lluis XIV. El cap de la faccio, de fet, va ser d'Estrees, qui tenia experiencia als conclaves i que portava "
el secret del Rei
".
La faccio espanyola estava encapcalada pel cardenal Francesco de' Medici, assistit pel cardenal del Giudice. Els altres membres eren els cardenals Portocarrero, Kollonitsch, Francisco Antonio de Borja-Centelles, Salazar (que no assistiren), Vicenzo Grimani, Johannes Philip von Lamberg; de manera que, de fet, nomes comptaven amb 4 vots. En general, podien comptar, pero, amb els vots dels milanesos i napolitans.
Venecia, per descomptat, podria reclamar una serie de cardenals del seu territori, a qui la
Signoria
esperava que votessin d'acord amb els interessos de Venecia: Ottoboni, Barbarigo, Colloredo, Cornaro, Delfino, Grimani, Noris i Rubini. L'especulacio era que poguessin unir-se darrere cardenal Ottoboni i formar una faccio formidable. Genova, sempre en competencia amb Venecia, podia presumir de cinc cardenals, Giambattista Spinola
el vell
, Giambattista Spinola
el jove
, Juan Francesco Negroni, Marcello Durazzo, i Giuseppe Renato Imperiali. En qualsevol cas, els venecians eren en general mes amigables a Franca que a Espanya. L'espanyols de Mila estaven massa a prop i eren massa forts per a la comoditat de la Senyoria. El cardenal de Medici havia sentit de l'ambaixador espanyol, el Duc d'Uzeda, de fet, que si be l'ambaixador venecia concedia publicament als seus cardenals llibertat d'accio, en privat exigia dels seus cardenals que triessin a un Papa que estigues per la llibertat italiana, i per aixo estaven treballant amb els francesos per frustrar els espanyols.
El Duc de Savoia, que havia estat un dels pretendents al tron espanyol, va tractar de mantenir un perfil baix en les maniobres del pre-conclave. El 5 d'octubre, pero, el seu ministre a Roma, el comte Maurizio Graneri, li va escriure, ≪
Ens agradaria donar-li la exclusiva a Panciatini.
≫ Savoia, pero, no tenia el privilegi reconegut d'emetre un veto (pertanyien exclusivament a l'emperador i als reis de Franca i Espanya). El contacte del Duc a l'interior del conclave era el cardenal Carlo Barberini, que afavoria el cardenal Albani.
Cosme III havia estat governant Florencia i el Gran Ducat de Toscana des 1670. Havia estat influent en conclaves anteriors, pero que havia de venir cada vegada mes sota la influencia de les actituds religioses i estava menys interessat en la recerca de dissenys maquiavel·lics. Havia donat les seves instruccions inicials al seu germa, el cardenal Francesco Maria de'Medici. Es va dir que tan aviat com el conclave acabes, el cardenal renunciaria per a poder casar-se i perpetuar la linia dels
Medici
. Cosimo li va escriure el 15 d'octubre que els francesos l'estaven pressionat perque dones suport al cardenal Durazzo i oferien vetar a qualsevol que no agrades a Cosimo; va demanar al seu germa que obtingues informacio sobre Durazzo, i el cardenal va respondre el dia 18 ≪
que el cardenal Spinola tenia les pitjors coses a dir sobre Durazzo que (va dir) estava ple del "
mal frances
"
≫. Durazzo estava sent ajudada amb diners proporcionats per Viena a traves del Duc de Modena i el cardenal D'Adda. El cardenal de Medici afirma, pero, que tenia vint vots, a mes dels alemanys per excloure Durazzo. El Gran Duc li va dir que li digues a Janson (el lider frances) que donaria suport als candidats desitjats pel rei de Franca: Spada, Morigia i Sperelli.
Els creats per Climent X eren: Carpegna, Nerli, Orsini, Marescotti, i Spada, pero el cardenal Lorenzo Altieri no era un caracter prou fort com per ser un lider i formar una faccio, i en qualsevol cas Spada es va associar amb els
zelanti
.
Els creats per Alexandre VIII (Ottoboni, venecia) estaven mes fortament organitzat, darrere del cardenal Pietro Ottoboni. Entre ells cardenals Panciatici, Pantelmi, Costaguti, Bichi, Imperiali (que es considerava un dels
zelanti
), Omodei, Albani, Barberini i Altieri. Omodei i Ottoboni, pero,sembla que havien tingut una enemistat personal, i per tant el vot de Omodei dependria del que se li demanes.
Al
conclave
, que s'inaugura el 9 d'octubre, el candidat principal era
Galeazzo Marescotti
, ex
nunci apostolic
a Austria, Polonia i Espanya, tot i que ja tenia 73 anys. Les seves possibilitat de ser elegit, pero, es van esfumar a causa del veto de Franca. Entre els altres papables hi havia
Carlo Barberini
,
Leandro Colloredo
,
Bandino Panciatichi
,
Giovanni Battista Spinola
(que es va quedar a 10 vots),
Marcello Durazzo
,
Jacopo Antonio Morigia
i
Niccolo Acciaiuoli
. La nit del 19-20 de novembre de
1700
arriba a Roma la noticia de la mort de
Carles II d'Espanya
, qui havia traspassat l'1 de novembre.
La noticia va fer mutar totes les intencions del conclave: el temor davant una possible guerra va fer que hagues una conciliacio entre les diferents faccions del conclave i el 19 de novembre s'elegi de manera gairebe unanime el cardenal
Giovanni Francesco Albani
, un diplomatic conegut pels seus dots de pacificador. Albani, que feia deu anys que era
cardenal
, havia estat
ordenat
prevere
el dia abans i havia celebrat la seva primera
missa
nomes unes hores abans de l'eleccio. Davant la seva peticio desesperada, donaren a Albani 3 dies per considerar la seva resposta. En passar el termini, es realitza una nova votacio, en la que Albani recolli 57 dels 58 vots. Finalment, Albani consenti la seva eleccio.
Aquell mateix dia Albani va ser tambe ordenat
bisbe
i assumi el nom de
Climent XI
, car la seva eleccio havia tingut lloc el
23 de novembre
, en el que l'Esglesia commemora a
Sant Climent I
,
papa
.
La
coronacio
va tenir lloc el 8 de desembre. El cardenal
Pamphili
,
protodiaca
, posa la
corona
sobre la testa papal. El diumenge 8 d'abril de
1701
, el nou Papa prengue possessio de la
basilica luterana
. El cardenal Pamphili, arxipreste de la basilica, presidi la cerimonia.
El conclave del 1700 forma el rerefons de la novel·la italiana "
Secretum
" de
Rita Monaldi
i
Francesco Sorti
.
- ↑
El rei de Franca estava casat amb la filla del rei d'Espanya, Maria Teresa, filla de
Felip IV
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Gregorio Leti: Histoire des conclaves depuis Clement V jusqu'a present, Volume 2, Kolonia 1703
(frances)
- Ludwig von Pastor
: History of the Popes. T. 33. London: 1941.
- Remigius Ritzler: Hierarchia Catholica. T. V. Munster: 1952.
(llati)
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
Pre-1059
| | |
---|
segle XI
| |
---|
segle XII
| |
---|
segle XIII
| |
---|
segle XIV
| |
---|
segle XV
| |
---|
segle XVI
| |
---|
segle XVII
| |
---|
segle XVIII
| |
---|
segle XIX
| |
---|
segle XX
| |
---|
segle XXI
| |
---|
|