한국   대만   중국   일본 
Conclave de 1700 - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Conclave de 1700

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1700
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
  41° 54′ 13″ N, 12° 27′ 23″ E  /  41.903611111111°N , 12.456388888889°E  / 41.903611111111; 12.456388888889
Tipus conclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps 9 octubre - 23 novembre 1700 Modifica el valor a Wikidata
← 1691 Modifica el valor a Wikidata
1721 Modifica el valor a Wikidata →
Localitzacio Palau Vatica (Ciutat del Vatica) Modifica el valor a Wikidata, Roma Modifica el valor a Wikidata
Estat Italia Modifica el valor a Wikidata
Jurisdiccio Ciutat del Vatica Modifica el valor a Wikidata
Participant
Gaspare Carpegna
Papa Benet XIII
Etienne Le Camus
Henri Albert de La Grange d'Arquien
Tommaso Maria Ferrari
Vincenzo Grimani
Giacomo Boncompagni
Louis Antoine de Noailles
Luigi Omodei
Niccolo Acciaiuoli
Ferdinando d'Adda
Emmanuel Theodose de La Tour d'Auvergne de Bouillon
Climent XI
Francesco del Giudice
Marcello Durazzo
Benedetto Pamphilj
Enrico Noris
Marcello d'Aste
Pierre du Cambout de Coislin
Daniele Dolfin
Pietro Ottoboni
Baldassarre Cenci
Francesco Barberini
Lorenzo Altieri
Giacomo Cantelmo
Sperello Sperelli
Giuseppe Renato Imperiali
Giambattista Spinola
Carlo Bichi
Giuseppe Archinto
Savio Mellini
Giambattista Spinola
Leandro Colloredo
Toussaint de Forbin-Janson
Carlo Barberini
Sebastiano Antonio Tanara
Giovanni Francesco Negroni
Niccolo Radulovich
Fulvio Astalli
Giuseppe Sacripante
Giacomo Antonio Morigia
Pier Matteo Petrucci
Andrea Santacroce
Taddeo Luigi dal Verme
Giovanni Maria Gabrielli
Marco Antonio Barbarigo
Francesc Maria de Medici
Giambattista Costaguti
Fabrizio Spada
Giambattista Rubini
Giorgio Cornaro
Francesco Nerli
Johannes Philipp von Lamberg
Cesar d'Estrees
Bandino Panciatici
Galeazzo Marescotti
Fabrizio Paolucci Modifica el valor a Wikidata
Religio Esglesia Catolica Modifica el valor a Wikidata
Carrec a elegir papa Modifica el valor a Wikidata
Elegit Climent XI Modifica el valor a Wikidata

El conclave del 1700 va ser convocat despres de la mort del Papa Innocenci XII , concloent amb l'eleccio del Papa Climent XI . Se celebra al Palau Apostolic entre el 9 d'octubre i el 23 de novembre del 1700 .

Context historic [ modifica ]

Un dels darrers actes del pontificat d' Innocenci XII va estar relacionat amb la successio al tron d'Espanya. El rei Habsburg Carles II de Castella estava morint en aquells moments i no tenia fills. A peticio del rei Carles II, sense hereu directe, aconsella que el tron passes a Felip de Borbo , Duc d'Anjou, net de Lluis XIV de Franca . En virtut de la relacio de parentiu entre els dos sobirans [1] A mes, Carles II no volia que Espanya perdes la seva independencia quedant unida als dominis imperials. Aquesta tria estava oposada als interessos imperials, el candidat dels quals, l' arxiduc Carles , de cap manera cediria. Aquesta disposicio posava en un perill serios els equilibris entre les nacions europees, equilibris que podien fer esclatar un conflicte armat . Ja al marc del 1700 van esclatar problemes al ducat de Mila (una possessio espanyola) entre tropes francoespanyoles i imperials, liderades pel princep Eugeni. La mediacio d'un Papa fort podria ser util; mentre que un papa feble comportaria grans dificultats.

El 27 de setembre de 1700 mori el Papa Innocenci XII a l'edat de 85 anys. L'1 de novembre seguent mori Carles II i el 6 de gener seguent Felip d'Anjou va ser proclamat nou rei d'Espanya amb el nom de Felip V , acabant aixi els dos segles de dinastia habsburg i iniciant-se la dinastia borbonica a Espanya. La successio no va plaure l' Austria Habsburg : Des de Viena , l'emperador Leopold I comunica que no acceptava la disposicio testamentaria de Carles II, fent entendre que la seva intencio era recorrer a les armes per tal d'assegurar la continuitat dels Habsburg sobre Espanya i les seves possessions d'ultramar.

Es perfilava, per tant, un conflicte d'escala europea on participarien les tres principals monarquies del continent: Franca i Espanya aliades, contra els Habsburg, amb la participacio d'Anglaterra i dels Paisos Baixos, que temien la potencia francoespanyola. Tot aixo tingue lloc en plena seu vacant . La Santa Seu , davant l'imminent conflicte, es troba tambe amb la divisio de les faccions filo-franceses i filo-imperials al Sacre Col·legi , paralitzant el conclave , amb consequencies desastroses a l'interior de l'Esglesia i dels Estats Pontificis . Per tant, calia una rapida eleccio.

El Col·legi de Cardenals [ modifica ]

En el moment de la mort del Papa Innocenci XII hi havia 66 cardenals. El cardenal Cibo, dega del Col·legi Cardenalici, va morir el 22 de juliol de 1700. Dels 66, cinquanta set en van participar. Tres cardenals espanyols, dos imperials, dos italians i els cardenals polones i portugues no hi van assistir.

Cardenals assistents al conclave [ modifica ]

Cardenals absents al conclave [ modifica ]

Faccions [ modifica ]

Els papes Innocenci XI i Innocenci XII no van caure en el nepotisme , de manera que no havia cap lider destacat entre els convocats al conclave. Aixo dona als cardenals una oportunitat per a redistribuir-se ells mateixos d'acord amb les seves necessitats i desigs.

La faccio francesa estava formada per set cardenals: Cesar d'Estrees, Pierre de Bonzi (d'origens florentins i que no assisti al conclave), Etienne Le Camus (qui afirma pertanyer als zelanti ), Toussaint de Forbin-Janson (decidit contrari als jansenistes i pro-jesuita), Henri d'Arquien, Pierre-Armand de Coislin i Louis-Antoine de Noailles. Bouillion, el dega del Col·legi de Cardenals , podria haver estat considerat com el seu lider, pero era dificil de considerar-lo, ates com havia estat amenacat per Lluis XIV. El cap de la faccio, de fet, va ser d'Estrees, qui tenia experiencia als conclaves i que portava " el secret del Rei ".

La faccio espanyola estava encapcalada pel cardenal Francesco de' Medici, assistit pel cardenal del Giudice. Els altres membres eren els cardenals Portocarrero, Kollonitsch, Francisco Antonio de Borja-Centelles, Salazar (que no assistiren), Vicenzo Grimani, Johannes Philip von Lamberg; de manera que, de fet, nomes comptaven amb 4 vots. En general, podien comptar, pero, amb els vots dels milanesos i napolitans.

Venecia, per descomptat, podria reclamar una serie de cardenals del seu territori, a qui la Signoria esperava que votessin d'acord amb els interessos de Venecia: Ottoboni, Barbarigo, Colloredo, Cornaro, Delfino, Grimani, Noris i Rubini. L'especulacio era que poguessin unir-se darrere cardenal Ottoboni i formar una faccio formidable. Genova, sempre en competencia amb Venecia, podia presumir de cinc cardenals, Giambattista Spinola el vell , Giambattista Spinola el jove , Juan Francesco Negroni, Marcello Durazzo, i Giuseppe Renato Imperiali. En qualsevol cas, els venecians eren en general mes amigables a Franca que a Espanya. L'espanyols de Mila estaven massa a prop i eren massa forts per a la comoditat de la Senyoria. El cardenal de Medici havia sentit de l'ambaixador espanyol, el Duc d'Uzeda, de fet, que si be l'ambaixador venecia concedia publicament als seus cardenals llibertat d'accio, en privat exigia dels seus cardenals que triessin a un Papa que estigues per la llibertat italiana, i per aixo estaven treballant amb els francesos per frustrar els espanyols.

El Duc de Savoia, que havia estat un dels pretendents al tron espanyol, va tractar de mantenir un perfil baix en les maniobres del pre-conclave. El 5 d'octubre, pero, el seu ministre a Roma, el comte Maurizio Graneri, li va escriure, ≪ Ens agradaria donar-li la exclusiva a Panciatini. ≫ Savoia, pero, no tenia el privilegi reconegut d'emetre un veto (pertanyien exclusivament a l'emperador i als reis de Franca i Espanya). El contacte del Duc a l'interior del conclave era el cardenal Carlo Barberini, que afavoria el cardenal Albani.

Cosme III havia estat governant Florencia i el Gran Ducat de Toscana des 1670. Havia estat influent en conclaves anteriors, pero que havia de venir cada vegada mes sota la influencia de les actituds religioses i estava menys interessat en la recerca de dissenys maquiavel·lics. Havia donat les seves instruccions inicials al seu germa, el cardenal Francesco Maria de'Medici. Es va dir que tan aviat com el conclave acabes, el cardenal renunciaria per a poder casar-se i perpetuar la linia dels Medici . Cosimo li va escriure el 15 d'octubre que els francesos l'estaven pressionat perque dones suport al cardenal Durazzo i oferien vetar a qualsevol que no agrades a Cosimo; va demanar al seu germa que obtingues informacio sobre Durazzo, i el cardenal va respondre el dia 18 ≪ que el cardenal Spinola tenia les pitjors coses a dir sobre Durazzo que (va dir) estava ple del " mal frances " ≫. Durazzo estava sent ajudada amb diners proporcionats per Viena a traves del Duc de Modena i el cardenal D'Adda. El cardenal de Medici afirma, pero, que tenia vint vots, a mes dels alemanys per excloure Durazzo. El Gran Duc li va dir que li digues a Janson (el lider frances) que donaria suport als candidats desitjats pel rei de Franca: Spada, Morigia i Sperelli.

Els creats per Climent X eren: Carpegna, Nerli, Orsini, Marescotti, i Spada, pero el cardenal Lorenzo Altieri no era un caracter prou fort com per ser un lider i formar una faccio, i en qualsevol cas Spada es va associar amb els zelanti .

Els creats per Alexandre VIII (Ottoboni, venecia) estaven mes fortament organitzat, darrere del cardenal Pietro Ottoboni. Entre ells cardenals Panciatici, Pantelmi, Costaguti, Bichi, Imperiali (que es considerava un dels zelanti ), Omodei, Albani, Barberini i Altieri. Omodei i Ottoboni, pero,sembla que havien tingut una enemistat personal, i per tant el vot de Omodei dependria del que se li demanes.

El conclave [ modifica ]

Al conclave , que s'inaugura el 9 d'octubre, el candidat principal era Galeazzo Marescotti , ex nunci apostolic a Austria, Polonia i Espanya, tot i que ja tenia 73 anys. Les seves possibilitat de ser elegit, pero, es van esfumar a causa del veto de Franca. Entre els altres papables hi havia Carlo Barberini , Leandro Colloredo , Bandino Panciatichi , Giovanni Battista Spinola (que es va quedar a 10 vots), Marcello Durazzo , Jacopo Antonio Morigia i Niccolo Acciaiuoli . La nit del 19-20 de novembre de 1700 arriba a Roma la noticia de la mort de Carles II d'Espanya , qui havia traspassat l'1 de novembre.

La noticia va fer mutar totes les intencions del conclave: el temor davant una possible guerra va fer que hagues una conciliacio entre les diferents faccions del conclave i el 19 de novembre s'elegi de manera gairebe unanime el cardenal Giovanni Francesco Albani , un diplomatic conegut pels seus dots de pacificador. Albani, que feia deu anys que era cardenal , havia estat ordenat prevere el dia abans i havia celebrat la seva primera missa nomes unes hores abans de l'eleccio. Davant la seva peticio desesperada, donaren a Albani 3 dies per considerar la seva resposta. En passar el termini, es realitza una nova votacio, en la que Albani recolli 57 dels 58 vots. Finalment, Albani consenti la seva eleccio. Aquell mateix dia Albani va ser tambe ordenat bisbe i assumi el nom de Climent XI , car la seva eleccio havia tingut lloc el 23 de novembre , en el que l'Esglesia commemora a Sant Climent I , papa .

La coronacio va tenir lloc el 8 de desembre. El cardenal Pamphili , protodiaca , posa la corona sobre la testa papal. El diumenge 8 d'abril de 1701 , el nou Papa prengue possessio de la basilica luterana . El cardenal Pamphili, arxipreste de la basilica, presidi la cerimonia.

A la ficcio [ modifica ]

El conclave del 1700 forma el rerefons de la novel·la italiana " Secretum " de Rita Monaldi i Francesco Sorti .

Notes [ modifica ]

  1. ↑ El rei de Franca estava casat amb la filla del rei d'Espanya, Maria Teresa, filla de Felip IV .

Bibliografia [ modifica ]

  • Gregorio Leti: Histoire des conclaves depuis Clement V jusqu'a present, Volume 2, Kolonia 1703 (frances)
  • Ludwig von Pastor : History of the Popes. T. 33. London: 1941.
  • Remigius Ritzler: Hierarchia Catholica. T. V. Munster: 1952. (llati)

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conclave_de_1700&oldid=33597357 ≫