Concepcion Aleixandre Ballester

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaConcepcion Aleixandre Ballester

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement M. Concepcion Aleixandre Ballester
2 febrer 1862 Modifica el valor a Wikidata
Valencia Modifica el valor a Wikidata
Mort 1952 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Valencia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia politica Sufragisme Modifica el valor a Wikidata
Formacio professional Llicenciada en Medicina, esp. en ginecologia
Formacio Universitat de Valencia
Universitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio Metgessa, cientifica i divulgadora
Membre de
Familia
Parents Vicente Aleixandre ( nebot ) Modifica el valor a Wikidata

Concepcion Aleixandre Ballester ( Valencia ,   2 de febrer de 1862   - Valencia ,   1952) fou una metgessa ginecologa pionera i una gran treballadora per a la salut de les dones en els anys de final del segle  xix i comencament del segle  xx . [1]

Familia i formacio [ modifica ]

Filla d'una familia benestant, va estudiar a l’Institut Lluis Vives de Valencia, on obtingue el titol de Batxillerat al setembre de 1883, i es matricula de manera immediata, amb el permis signat per son pare, en l'Escola Normal Femenina de Valencia, on supera l'examen de grau de mestra d'ensenyament elemental el mateix setembre del 1883. Sembla que no va exercir mai Magisteri i es matricula en la Facultat de Medicina de la Universitat de Valencia , on seria una de les primeres dones que cursava aquesta carrera. [1]

Obtingue el titol de llicenciada en Medicina i Cirurgia el juny de 1889, i s'especialitza en ginecologia. Val a dir que tot i que al 1891 la Sociedad Ginecologica Espanola li nega l'entrada pel sol fet de ser dona, la va admetre mes tard i fins i tot va proncunciar el discurs d'obertura de curs de l'any 1904. [2] [3]

De manera immediata es trasllada a Madrid, on guanya una placa de metgessa titular a l’Hospital de la Princesa de Madrid. Va treballar a la Casa Provincial de Maternidad e Inclusa de la Beneficencia Provincial, al mateix temps que mantenia una consulta popular. [1]

Metgessa i divulgadora [ modifica ]

L'exercici de la seua vida professional el compaginaria amb la divulgacio dels seus coneixements d'higiene i maternologia mitjancant articles, conferencies, congressos, mitings i actes de caracter social. Pot servir de mostra el fet d'haver presidit de manera honoraria la Seccio de Medicina Publica i Especialitats en el Congres Medicofarmaceutic de Valencia (1891), o la seua participacio en la Seccio 7 a del Congres d’Educacio Fisica a Madrid (1917), en un “miting sanitari” (1923), o en la campanya d’higiene social (1927). [1]

Cal destacar que fou membre de la Inspeccio medica escolar de Madrid, socia de numero de la Societat Ginecologica Espanyola (1892) i una de les primeres socies (1912) de l'area cientifica de l'Associacio Espanyola per al Progres de les Ciencies. La seua obra escrita, molt dispersa, esta formada majoritariament per articles publicats en revistes i per conferencies pronunciades tant en organismes cientifics com de caracter divulgatiu. [1]

Va participar en diferents simposiums: Congreso Medico-Farmaceutico Valenciano (1891), Congreso Pedagogico Hispano-Luso-Americano (1892), XIV Congreso Internacional de Medicina (1903) o Congreso de Educacion Fisica (1917), entre d'altres. [4]

El 1910, Aleixandre va registrar una patent (num 47109) a favor de dos pessaris metal·lics d'anells reductibles. El pessari es un dispositiu que es col·loca a la vagina per corregir el descens o prolapse de l'uter, generalment a consequencia del part. El dispositiu inventat per Concepcion Aleixandre consistia en una anella amb el cos fet d'alumini amb unes molles d'acer niquelat. Era un mecanisme flexible i adaptable, la neteja i esterilitzacio del qual resultaven facils. I era el resultat de les seves propies experiencies cliniques. [4] [3]

Activista feminista [ modifica ]

Defensora dels drets de les dones, va formar part de diverses organitzacions femenines, entre les quals podem esmentar el Consell Nacional de Dones (1919), presidit per la Marquesa de Ter i del qual ella fou una de les dues vicepresidentes; del Comite Femeni d'Higiene Popular, del qual seria presidenta; de la Seccion de Senoras de la Union Ibero-Americana ; i de l'Associacio de Metgesses Espanyoles, de la qual fou nomenada presidenta honoraria (1928). A mes a mes, a l’activitat associacionista cal afegir que seria una de les personalitats signants del manifest a favor que Emilia Pardo Bazan fos nomenada membre de la Real Academia Espanola de la Lengua (juny de 1914) i que pronuncia una conferencia amb el suggerent titol de “La higiene y el sufragio” a l' Academia de Jurisprudencia , a Madrid (1920). [1] El 1926 Aleixandre fou socia fundadora del Lyceum Club Femenino , un espai per a la defensa dels interessos morals i materials de les dones, en suport del seu desenvolupament educatiu, cultural i professional. [4]

Els tres eixos de la seua vida serien, doncs, medicina, feminisme i pedagogia, i la seua formacio pedagogica i cientifica s’uneixen en una vessant divulgativa que intenta, al mateix temps, exercir una medicina social i apropar els coneixements higienics en especial a les dones. Influida pels corrents regeneracionistes, la seua preocupacio per la divulgacio es veu tambe reflectida en la seua obra pedagogica, tambe com a membre del Comite Organitzador del Congres Pedagogic de 1892, on l'educacio de les dones seria objecte preferent d’estudi, o la conferencia que va pronunciar l'octubre de 1907 a la seu de la Union Ibero-americana de Madrid , al voltant de “La higiene del nino y la patria” i que va dedicar a les mares espanyoles i hispanoamericanes. Tambe entre les activitats promogudes per la seccio de dones d’aquesta associacio resta constancia de la seua preocupacio per l'educacio femenina, perque van crear un Centro Popular Ibero-Americano per a promoure la seva formacio. Fou, tambe, responsable d'una seccio de salut de les dones a la revista La Medicina Social Espanola (1916-1920). [1] [3]

Memoria i reconeixement [ modifica ]

L'Ajuntament de Picanya convoca des de 2018 els Premis Concepcion Aleixandre, que reconeixen la contribucio de les dones en l'ambit de la ciencia a la Comunitat Valenciana. [5]

Les ciutats de Valencia i de Granada li han dedicat sengles carrers. La ciutat de Barcelona dedica tambe des de 2022 una placa de la ciutat, justament en les immediacions de l'Hospital Clinic, a aquesta doctora valenciana que treballa per a la millora de la vida de les dones en la societat espanyola de comencaments del segle  xx . [6] [7]

Obra [1] [ modifica ]

  • Memoria presentada al XIV Congres Internacional de Medicina al voltant de ≪ Los cardiopaticos en la gestacion≫ .
  • ≪Fenomenos y enfermedades propias de la mujer≫. Primer Congreso Medico Farmaceutico Valenciano, n. 1, 1891, p. 244-248.
  • ≪Algo de higiene≫. Union Iberoamericana , ano XVIII, octubre 1904, p. 52-53.
  • ≪Para las futuras madres≫, Union Iberoamericana, any XIX, abril 1905, p. 22-23.
  • ≪Higiene para los emigrantes e inmigrantes en los paises iberoamericanos≫, Union Iberoamericana, ano XX, gener-abril 1906, p.133-136.
  • ≪La salud de los ninos y la Patria≫. Union Iberoamericana , ano XXII, gener 1908, p. 15-30.
  • ≪Maternologia≫. La Escuela Moderna, any XIV, n. 279, novembre 1914, p. 911-920.
  • ≪De la mujer para la mujer. Educacion higienica de la nina como futura madre≫ en La Escuela Moderna , n. 293, 1916.
  • ≪La sublime ciencia≫. La Medicina Social Espanola, n. 1, 1916, p. 339-341.
  • ≪Por y para los ninos≫. La Medicina Social Espanola, n. 1, 1916, p. 433-436.
  • ≪La lactancia y la tubercolosis≫ . La Medicina Social Espanola, n. 1, 1916, p. 630-636.
  • ≪Educacion de la nina como madre futura≫. La Medicina Social Espanola , n. 1, 1916, p. 25-26.
  • ≪¿Hasta cuando?≫. La Medicina Social Espanola , n. 1, 1916, p. 179-181.
  • ≪Juegos necesarios y juegos danosos para los ninos≫. Madrid 1917.
  • ≪La mujer en Medicina≫. La Medicina Social Espanola , n. 2, 1917, p. 116-118.
  • ≪De educacion fisica≫. La Medicina Social Espanola, n. 2, 1917, p. 686-689.
  • ≪Consideraciones especiales sobre higiene fisico-psicologica y patologia de la infancia femenina≫. La Medicina Social Espanola, n. 3, 1918, p. 312-316; 334-338.
  • ≪Nuestras leyes≫. La Medicina Social Espanola , n. 3, 1918, p. 23-24.
  • ≪Suenos que debieran ser realidades≫. La Medicina Social Espanola , n. 4, 1919, p. 16-17.
  • ≪Al fin≫. La Medicina Social Espanola , n. 4, 1919, p. 338-339.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Concepcion Aleixandre Ballester
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 ≪ Mª de la Concepcion Aleixandre Ballester ≫. Diccionari Biografic de Dones . Barcelona: Associacio Institut Joan Lluis Vives Web ( CC-BY-SA via OTRS ).
  2. ↑ Baguena Cervellera , Maria Jose. ≪ Concepcion Aleixandre Ballester ≫. Real Academia de la Historia: DB-e [online]. [Consulta: desembre 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Lloret , Joan. ≪ Concepcion Aleixandre Ballester, metgessa i educadora ≫. Diarilaveu.com, 02-03-2018. [Consulta: desembre 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 ≪ Aleixandre Ballester, Concepcion ≫ (en castella). Museo Virtual OEPM-UAM. [Consulta: desembre 2019].
  5. ↑ ≪ Premis Concepcion Aleixandre ≫. Universitat de Valencia. Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local, 17 d’octubre 2018. [Consulta: desembre 2019].
  6. ↑ ≪ Reconeixement a Conxa Perez i M. Concepcio Aleixandre ≫. beteve, 26-03-2019. [Consulta: desembre 2019].
  7. ↑ ≪ L’Eixample dedica una placa a la ginecologa Concepcio Aleixandre ≫. Ajuntament de Barcelona, 09-03-2022. [Consulta: 10 juliol 2022].

Bibliografia complementaria [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Concepcion_Aleixandre_Ballester&oldid=32961230 ≫