Les Comunitats de Regants son corporacions de dret public que agrupen els regants i altres usuaris amb dret a utilitzar una determinada concessio d'aigues publiques, tant superficials com subterranies, per a distribuir-la entre els seus components, que son els propietaris de terres i d'altres aprofitaments (domestics, ramaders, industrials o hidroelectrics) situats dins d'un ambit geografic concret anomenat zona concessional. ^[1]

Son organismes de caracter public i territorial, que descentralitzen les tasques d'administracio del regadiu , que representen una part molt important, fins a un 70%, dels recursos hidrics de l'estat confiats a les Confederacions Hidrografiques o organismes de conca.

Per raons historiques i pel fort arrelament al territori on estan constituides, les Comunitats de Regants solen mantenir el seu nom tradicional: Sindicats de Regs, Germandats, Heretaments, Juntes de Sequiatge, Col·lectivitats, etc. Denominacions que solen provocar desconcert tot i referir-se al mateix tipus d'institucio.

Historia [ modifica ]

A finals de l'Edat mitjana, les primitives zones de regadiu implantades durant les dominacions romanes i arabs, havien ja format "de facto" les primeres comunitats de regants per la necessitat de tenir regulats els torns o tandes d'aigua i evitar-ne el desordre i els abusos. Entitats regides per costums i tradicions en que es fonamentaren les primeres normes que les regularen: La primera Llei d'aigues espanyola de 1866 i la segona de 1879, que s'ocuparen de definir les seves principals funcions. Tanmateix totes elles tenen reconegut el dret de mantenir les seves primitives ordenances i institucions mentre els seus usuaris no decideixin modificar-les. Tal com testimonia l'absoluta vigencia del antiquissim i peculiar Tribunal de les Aigues de Valencia . ^[1]

El decret de 5 de marc de 1926, fundacional de les Confederacions Hidrografiques, que les configurava com a entitats integradores dels interessos dels usuaris de l'aigua amb l'administracio publica, integra les Comunitats de Regants dins de la seva organitzacio, donant-li's un caracter administratiu que s'afegi al fins aleshores merament associatiu.

Amb la dictadura Franquista la figura de les Comunitats de Regants integrades a les Confederacions Hidrografiques trencava el principi d'unitat sindical instaurada pel regim i s'opta, mitjancant l'Ordre Ministerial de 13 de juliol de 1941, per convertir les Confederacions en organs regits unicament per l'estat, i per Decret de 17 de juliol de 1944 i OM de 23 de marc de 1945, integrar les Comunitats de Regants en els Sindicats Verticals dins les "Hermandades Sindicales del Campo", relegant-les de la funcio d'administracio. ^[2] D'altra banda la necessitat d'incrementar la produccio nacional d'aliments degut l'aillament internacional del pais, va fer que el govern promogues noves obres de regadiu mitjancant plans de regadiu i la construccio de grans obres hidrauliques per part de "l' Instituto Nacional de Colonizacion ", que les lliurava per a la seva explotacio als "Grupos Sindicales de Colonizacion" que quedaven al marge de les tradicionals Comunitats de Regants. ^[3]

La resposta per part dels regants arriba el 4 de juny de 1952, amb motiu del acte de trasllat de les restes dels Reis de la corona d'Arago de la Catedral de Tarragona al Monestir de Poblet, al qual, entre d'altres autoritats, hi assistiren diversos dirigents de Comunitats de Regants d'Arago i Valencia; Vicente Giner Boira, Fausto Jordana de Pozas, Bernardo Lassala Gonzalez i Rafael Tasso Yzquierdo, van mantenir una conversa que va ser la llavor per lluitar contra l'aillament en el qual el regim havia situat les Comunitats de Regants, la creacio d'una Federacio Nacional de Comunitats de Regants. Projecte al que posteriorment s'incorporaren Pablo Benjumea de Lora, i els catalans Joaquim Sarriera, marques de Barbara, i Robert Trias Mila: La corona d'Arago unida en defensa dels regants: La federacio nacional va ser una realitat al Juliol de 1955, i les seves primeres accions anaren dirigides a lluitar en contra de la inclusio de les Comunitats de Regants en les "Hermandades Sindicales". Reivindicacio que molesta el regim, que dissolgue de forma fulminant la federacio per OM de 30 de juliol de 1959. Un recurs contra la citada ordre, defensat per Manuel F. Clavero Arevalo davant el Tribunal Suprem, acaba donant la rao dotze anys despres a les Comunitats de Regants en sentencia de 31 d'octubre de 1972. ^[2]

En rao d'aquestes lluites i vistos els beneficis que comporta la gestio publica, descentralitzada i ordenada de l'aigua de reg, la llei d'aigues de 1985 instaura l'obligatorietat d'adoptar el model de funcionament de les Comunitats de Regants a qualsevol tipus d'associacions usuaries d'aigues publiques per a reg. Llei que s'ha anat modificant progressivament per a potenciar la participacio de les Comunitats de Regants en l'Administracio Hidraulica als efectes de gestio, financament i planificacio dels recursos hidrics.

L'actual text refos de la llei d'aigues de 2001 referma l'existencia de les Comunitats de Regants, adaptant el seu funcionament a la Directiva Marc Eurpea de l'Aigua i proporcionant eines per a modernitzar-les i atendre els nous reptes socials. ^[3]

Les Comunitats de Regants com a institucio. [ modifica ]

Classificacio. [ modifica ]

Per la forma corporativa es distingeixen els seguents tipus de Comunitats de Regants: ^[3]

Comunitats Ordinaries o Comunitats de Base: Son les mes habituals i nombroses, i agrupen els usuaris de l'aigua d'una mateixa toma o concessio.

Comunitats Generals de Regants : En zones de regadiu de gran extensio la concessio d'aigua s'assigna a una Comunitat General que al seu torn es divideix, descentralitzant les seves funcions, en diverses Comunitats de Base o Col·lectivitats de Regants.

Comunitats per Conveni: Son Comunitats de Base que, degut al reduit nombre de propietaris i/o superficie que la formen, substitueixen el regim ordinari de les Comunitats de Regants per un Conveni, que compila de forma succinta el seu funcionament, i que ha d'esser aprovat pel corresponent Organisme de Conca.

Juntes Centrals d'Usuaris: Estan formades per usuaris individuals, agrupacions d'usuaris i Comunitats de Base, cadascu amb la seva propia concessio, i normalment situats en un ambit geografic, que s'uneixen per a tenir mes forca alhora de coordinar i defensar el seus aprofitaments.

Altres tipus de Comunitats de Regants mes especifiques i minoritaries son: Les Comunitats de "Avenamiento", les de vertit, les d'aigues subterranies i les de defensa de les aigues i laminacio d'avingudes.

Per la seva superficie regada, les Comunitats de Regants es poden classificar en: Inferiors a 20 Has. que solen ser individuals o de pocs particips i funcionar per conveni pactat entre ells. Comunitats petites, entre 20 i 200 Has que, depenent del nombre de particips implicats, solen constituir Comunitats Ordinaries o funcionar per conveni. Les Comunitats de Regants mitjanes, les veritables Comunitats de Regants que representen la gran majoria, tenen extensions que no solen superar les 5.000 Has. i que funcionen constituint els seus organs rectors i regides per les seves Ordenances i Reglaments. I, finalment, les Comunitats Generals de Regants, situades en les grans zones de regadiu implantades a consequencia de la construccio d'importants obres hidrauliques (canals, embassaments, etc..). ^[4]

Constitucio. [ modifica ]

L'autoritzacio per a la utilitzacio d'un determinat recurs hidric amb destinacio al regadiu ve condicionada, a banda d'altres requisits com el regim d'explotacio, la seva durada o la construccio de les obres, per l'obligatorietat d'agrupar els futurs usuaris en una Comunitat de Regants. Redactar i presentar a l'Organisme de Conca el projecte d'Ordenances i Reglaments que la regiran per a la seva aprovacio i, finalment, constituir els seus organs i anomenar els seus carrecs en una primera Assemblea General Constituent. ^[3]

Estructura. [ modifica ]

Des del punt de vista organitzatiu les Comunitats de Regants estan compostes de tres organs, cadascun d'ells amb els seu propi reglament que regula les seves competencies i procediments: ^[3]

L'assemblea o Junta General , composta per tots els usuaris o particips es reuneix de forma ordinaria dues vegades l'any (a l'inici i al fina de la campanya de regs). Li correspon l'eleccio del president i dels representants del govern (anomenats normalment sindics) de la comunitat, l'aprovacio anual dels pressupostos i la seva liquidacio, i de tots aquells plans de gestio i projectes que l'afectin.

La Junta de Govern, Junta Rectora o Sindicat de Regs. Els seus membres, anomenats per l'Assemblea, son el President i els Sindics. Segueixen el dia a dia dels torns de reg, les preferencies de reg segons cultius, neteja i obres de reparacio i manteniment de la xarxa de canals, sequies de distribucio i desguas, etc.. Aquest organ es tambe l'encarregat de les tasques administratives de la Comunitat, de la recaptacio dels seus recursos economics, disposicio del personal obrer (sequiers, vigilants), etc., tasques per les quals les Comunitats solen contractar es serveis d'un Secretari-Interventor. ^[5]

El Jurat de regs. Aquest es, potser, l'organ mes particular de les Comunitats de Regants. Representa l'organ judicial i, com a tal, penalitza les faltes i infraccions comeses en l'ambit de la comunitat pel seus particips, al mateix nivell que un jutjat ordinari de primera instancia pero unicament referit al reg. El componen particips de la mateixa comunitat de regants, anomenats per l'Assemblea General, presidits per un dels Sindics de la Junta de Govern i actuant amb la fe publica d'un secretari, que sol ser el del propi Sindicat. ^[6]

En el cas de les comunitats Generals l'Assemblea esta formada pels Sindics de les Comunitats de base, La junta de Govern la componen els presidents de les Comunitats de base i el Jurat de Regs esta format per particips elegits entre els de tota la Comunitat.

Participacio en l'Administracio publica. [ modifica ]

Les Comunitats de regants, formen part de diversos organs de l'Administracio Hidraulica (Confederacions Hidrografiques) a les que estan adscrites, participant aixi en la gestio d'aquestes administracions: ^[3]

Consell de l'Aigua : Organ de Planificacio Hidrologica, on s'estudien i projecten els plans hidrologics a aplicar en cada conca hidrografica en periodes futurs, i que es una part fonamental de la [Politica Hidraulica] a nivell nacional. Les Comunitats de Regants solen representar un 15% de la participacio totals d'aquests Consells de l'Aigua.

Assemblea d'Usuaris de l'Organisme de Conca : On estan representats tots els usuaris d'aigua de cada conca, de forma gradual i progressiva segons la superficie regada, el consum d'aigua d'abastiment o la potencia hidroelectrica instal·lada. Es la encarregada d'elegir els representants dels usuaris que participen en les Juntes i Comissions de cada Confederacio Hidrografica.

Junta de Govern de l'Organisme de Conca : Organ de govern de les Confederacions Hidrografiques, on es decideixen els pressupostos, els plans de sequera, normes de reg, etc..

Juntes d'Explotacio : Juntes formades pels usuaris que gaudeixen d'un determinat recurs hidric (un riu, un aquifer o una unitat hidrologica) per a gestionar-lo. La participacio es reparteix de forma proporcional conforme al cabal consumit per cada aprofitament.

Comissions de desembassament : Organs dedicats a gestionar els regims de buidat i emplenat de cada embassament o aquifer per a cada campanya de reg i conforme als drets concessionals de cada comunitat o usuari, i de la seva repercussio posterior en forma de canons, recaptats per les mateixes Confederacions Hidrografiques, a partir dels quals provenen en part els seus recursos economics.

Associacions. [ modifica ]

Com d'altres associacions, les Comunitats de Regants tambe formen part de Federacions dedicades a defensar i promocionar els seus interessos. A Espanya hi ha diverses federacions de Comunitats de regants, segons l'ambit geografic que abasten:

A nivell estatal FENACORE Federacion Nacional de Comunidades de Regantes de Espana, fundada el 1955, aplega mes de 700.000 regants i representa el interessos del 80% del regadiu espanyol. Efectuant un ampli ventall d'activitats com la formacio, assessorament, innovacio i difusio del Regadiu. Va instaurar, i coordina cada quatre anys, els [Congressos Nacionals de Comunitats de Regants d'Espanya], organitzats de forma alternativa per una de les comunitats associades, i on es presenten ponencies i s'efectuen debats d'interes per al regadiu i les Comunitats de Regants.

Algunes conques hidrografiques tambe agrupen les Comunitats de Regants en Federacions: Ferebro (Federacio de Comunitats de Regants de la Conca de l'Ebre), Federtajo (Federacio de Comunitats de Regants del Tajo), Ferduero (Federacion de Comunidades de Regantes de la Cuenca del Duero).

I d'altres agrupen les comunitats de regants per regions o autonomies: Fecoreva (Federacio de Comunitats de Regants de la Comunitat Valenciana), Acatcor (Federacio Catalana de Comunitat de Regants) o Feragua. (Asociacion de Comunidades de Regantes de Andalucia).

Distribucio i extensio territorial. [ modifica ]

Catalunya [ modifica ]

A Catalunya hi ha censades 637 comunitats de regants amb un total de 267.130 Has. de regadiu. 403 comunitats de regants son a la conca de l'Ebre comprenent un total de 241.993 Has de regadiu (201.396 Has a Lleida i 40.597 Has a Tarragona). La confederacio hidrografica de les conques internes catalanes, anomenada ACA ( Agencia Catalana de l'Aigua ) agrupa 243 comunitats de regants que reguen 25.137 Has. ^[4]

Per extensio i nombre de particips les principals comunitats de regants a Catalunya son:

Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell

Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana

Comunitat General de Regants del Canal d'Agrago i Catalunya

Illes Balears [ modifica ]

A les Balears hi ha censades 6 comunitats de Regants, tres a Mallorca i les altres tres a Eivissa, que formen part de la conca hidrografica de les Illes Balears integrada dins de la Direccio General de Recursos Hidrics del Govern Balear, que aplega en l'anomenat Consell Balear de l'Aigua les Juntes Insulars d'aigues de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. ^[4]

La comunitat mes significada es el Sindicat de Regants de Soller

Pais Valencia [ modifica ]

El Pais Valencia te censades 636 comunitats de regants que reguen 314.936 Has de terra. La majoria d'elles, 561 comunitats, pertanyen a la conca hidrografica del Xuquer (283 a Valencia, 145 a Castello i 133 a Alacant) que comprenen un total de 248.518 Has. de regadiu. Dues terceres parts a Valencia (182.117 Has.) i la resta, 66.401 Has, a Castello i Alacant. Mentre que la part valenciana de la conca hidrografica del Segura compren 63 comunitats de regants totes elles situades a Alacant amb una extensio de 66.418 Has. de reg. ^[4]

Les comunitats de regants mes anomenades son:

Les sequies de l'Horta de Valencia o sequies del Turia .

Comunitat de Regants de la Sequia Reial del Xuquer

Referencies [ modifica ]