El
Comtat d'Urgell
va ser una divisio territorial i administrativa de la
Catalunya Vella
en forma de
comtat
des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la
Corona d'Arago
. El comtat va ser creat pels reis
francs
probablement basant-se en una delimitacio anterior i s'integra dins la
marca de Tolosa
, en incorporar-se l'
Alt Urgell
a l'
Imperi Carolingi
durant el
785
i fins al
790
.
[1]
Originariament reduit a la comarca de l'
Alt Urgell
o l'
Urgellet
, aixi anomenat des de la fi del segle
xii
, incloia segons l'
acta de consagracio de la Catedral d'Urgell
(
la Seu d'Urgell
) del
839
, els 129 pobles corresponents al comtat que hi son enumerats: les valls de la
Valira
(
Andorra
i
Sant Joan
), la ribera del
Segre
i les valls afluents compreses entre
el Pont de Bar
i
Oliana
.
[1]
L'any 1130 s'aconsegueix conquerir i assegurar definitivament la ciutat de Balaguer mitjancant la
conquesta de Balaguer
. Llavors el 1130 la cort comtal s'estableix al
Castell de Balaguer
per a poder efectuar la
conquesta de Lleida
; tanmateix, tot i que la capital comtal s'estalbleix a
Balaguer
, la
ciutat d'Urgell
continua essent la capital comercial (
primera fira de Catalunya
), real i efectiva del comtat d'Urgell.
Tenia com a cap la ciutat d'Urgell, anomenada comunament "
la Seu d'Urgell
pel domini i grans preeminencies de la seva Santa Esglesia", segons Juan Antoni de Estrada.
[2]
Mes tard
Balaguer
fou la residencia dels comtes, fet que li atorga una categoria equiparable a capital del Comtat, malgrat que el creixent poder dels barons comporta l'aparicio d'una serie de capitals regionals com
Agramunt
,
Castello de Farfanya
,
Ponts
i
Linyola
.
[3]
El Comtat d'Urgell va ser el mes destacat dels
comtats catalans
despres del
comtat de Barcelona
, amb politica exterior estesa per
Castella
i per
Occitania
.
[3]
I segons Salazar de Mendoza:
[4]
| ≪
|
Aquest Estat d'Urgell es de tanta qualitat al Principat de Catalunya, i els que l'han posseit han estat grans Senyors
|
≫
|
El seu escut va ser, i encara es, uns quadrats grocs i negres.
Els origens del comtat d'Urgell es troben en la conquesta pels
francs
als
arabs
del territori corresponent, mes o menys, a l'actual
Alt Urgell
. Aquesta conquesta s'esdevingue entre els anys
785
i
790
. El comtat d'Urgell era un dels
comtats
fronterers que conformaven l'anomenada
marca hispanica
; en concret, estava inclos dins de la
Marca de Tolosa
.
Domini franc
[
modifica
]
Els comtats del sud del Pirineu al segle
ix
Els francs nomenaren comte d'Urgell
Borrell I d'Urgell
(
798
), que tambe era comte de
Cerdanya
. El
820
, Borrell fou destituit, i el comtat d'Urgell passa al
comte d'Arago
Asnar I Gali
, a la mort del qual (
832
), el comtat passa al seu fill
Gali I Asnar
, que en conserva el domini fins que en fou expulsat el
838
. Aleshores, el comtat d'Urgell passa a ser governat per
Sunifred d'Urgell-Cerdanya
, qui n'havia estat investit comte el
834
per
Lluis el Pietos
a peticio del comte
Berenguer de Tolosa
. Segons
Ramon d'Abadal
, Sunifred era fill de
Bel·lo de Carcassona
, comte de
Carcassona
en temps de
Carlemany
.
[5]
Despres de l'assassinat de Sunifred (
848
) per Guillem, fill de
Bernat de Septimania
, el comtat d'Urgell va estar governat pel comte
Salomo I d'Urgell
(
848
-
870
), un personatge que ens resulta desconegut per la manca de documents que ens en parlin. L'any
870
,
Carles el Calb
concedi el comtat d'Urgell, juntament amb el
comtat de Cerdanya
a
Guifre I
(dit Guifre el Pilos). Avui dia es creu que Guifre el Pilos deuria ser fill de Sunifred d'Urgell-Cerdanya i, doncs, net de Bel·lo de Carcassona.
Independencia feudal
[
modifica
]
Dominis de Borrell II
A partir de la mort del rei
Lluis el Tartamut
(
879
), el poder dels reis francs va arribar a una situacio de crisi terminal, fins a acabar desapareixent. Per aixo, durant el darrer quart del segle
ix
, a tot arreu de l'
Imperi Carolingi
, els comtes deixaren de ser uns funcionaris nomenats pel rei i aconseguiren convertir els seus carrecs en hereditaris.
En aquesta situacio de descomposicio del poder reial, a la mort de Guifre el Pilos (
897
), els seus fills passaren a governar els seus comtats: Barcelona, Girona, Osona, Besalu, Conflent, Urgell i Cerdanya, fins que acabaren repartint-se l'herencia. En aquest repartiment, el comtat d'Urgell va correspondre a
Sunifred II d'Urgell
(
897
-
948
)
Primera dinastia: Barcelona-Urgell
[
modifica
]
Sunifred II d'Urgell va morir el
948
sense descendencia; aleshores, deixa el comtat al seu nebot
Borrell II
, comte de
Barcelona
,
Girona
i
Osona
. Ara be, en el seu testament, Borrell II, mort el
992
va dividir l'herencia entre els seus dos fills: Barcelona, Girona i Osona foren per a
Ramon Borrell
(
992
-
1017
), mentre que Urgell fou per a Ermengol I (
992
-
1010
) i aquest titol se separa de la linia principal del
Casal de Barcelona
. Amb Ermengol I, s'origina la primera dinastia d'Urgell, que regi el comtat des de finals del
segle
x
fins a principis del segle
xiii
. Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, mes o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara be, a partir del segle
xi
, arran del declivi del poder d'
al-Andalus
motivat per la disgregacio del
califat de Cordova
en
regnes de taifes
, comenca l'expansio territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels arabs: poc despres de l'any
1000
, fou conquerida la regio de
Ponts
, la vall d'
Artesa de Segre
va ser annexionada durant els anys
1024
-
1026
, igual com tambe van ser-ho les valls de
Meia
(
1018
-
1020
),
Ager
(
1034
-
1048
), de
Santa Linya
(
1036
),
Cubells
i
Camarasa
(
1050
),
Guissona
(
1020
-
1024
) i
Agramunt
(
1070
). La conquesta de la
serra d'Almenara
(
1078
) permete incorporar al comtat els actuals
Urgell Mitja
i
Baix Urgell
fins a
Barbens
i
Linyola
. El
1105
, fou conquerida
Balaguer
, que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de
Castello de Farfanya
i
Algerri
. El
1149
el comte va participar en la conquesta de
Lleida
junt amb el comte de
Barcelona
i els comtes d'Urgell tindran la ciutat en feu fins al
1231
en que Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona.
Es de destacar tambe que el
1096
Guillem, fill d'Ermengol IV, va heretar de la seva mare Adelaida el
comtat de Forcalquier
.
Els comtes de la primera dinastia d'Urgell foren:
Segona dinastia: Cabrera-Urgell
[
modifica
]
Escut d'armes dels Cabrera-Urgell
La mort sense descendencia de la comtessa
Aurembiaix
(
1231
) va significar l'extincio de la primera dinastia d'Urgell. Aleshores, comenca un periode de guerres i disputes entre els reis, que volien incorporar el comtat a la Corona, i la
casa de Cabrera
, hereva del comtat pel seu parentiu amb la primera dinastia. El
1236
, pel
conveni de Tarrega
,
Jaume I
reconegue la possessio del comtat d'Urgell a Ponc IV de Cabrera; posteriorment, la questio del domini d'Urgell provoca dues revoltes nobiliaries durant el regnat de
Pere el Gran
(
1285
-
1291
), que el rei aconsegui dominar.
Els comtes de la segona dinastia d'Urgell foren:
Tercera dinastia: Arago-Urgell
[
modifica
]
Armes de la tercera dinastia: partit, el primer d'or i dos pals de gules, el segon escacat d'or i sable
Ermengol X d'Urgell nomena hereva universal la seva neboda
Teresa d'Entenca
, casada amb l'infant
Alfons el Benigne
, fill de
Jaume II el Just
. Posteriorment, el primogenit, Jaume, renuncia a la Corona, els drets de la qual passaren al seu germa Alfons el Benigne, esdevingut rei a la mort del seu pare Jaume II (1327). El rei Alfons el Benigne (
1327
-
1336
) separa el comtat d'Urgell de l'herencia del seu primogenit, l'infant
Pere el Cerimonios
i el concedi al seu fill segon Jaume I d'Urgell.
Els comtes de la tercera dinastia d'Urgell foren:
A la mort sense descendencia del rei
Marti l'Huma
(
1410
), el comte
Jaume d'Urgell
, besnet d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara be, el
1412
al
Compromis de Casp
, es proclama rei d'
Arago
-
Catalunya
el princep castella
Ferran d'Antequera
(Ferran I
1412
-
1416
), qui, per linia materna, era net de Pere el Cerimonios i nebot de Marti l'Huma. El
1413
, Jaume d'Urgell es rebel·la contra Ferran d'Antequera; dominada la
revolta del comte d'Urgell
, el rei despossei Jaume de tots els seus dominis, i el condemna a preso perpetua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorpora als dominis de la Corona.
- ↑
1,0
1,1
≪
Comtat d'Urgell
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
de Estrada
, Juan Antonio.
Poblacion general de Espana, sus reynos y provincias, ciudades, villas y pueblos, islas adjacentes y presidios de Africa, Volum 2 pp. 309
. Madrid: Imprenta de Andres Ramirez, 1768.
- ↑
3,0
3,1
Museu de la Noguera:
Arxivat
2012-01-26 a
Wayback Machine
. Comtat d'Urgell.
- ↑
Salazar de Mendoza
, Pedro.
Monarquia de Espana pp. 324
. Madrid: D. Joachin Ibarra, 1770.
- ↑
Ramon d'Abadal,
Els primers comtes catalans
, La Magrana, Barcelona, 2011, pp. 47-48.
Enllacos externs
[
modifica
]