Colomers

Escut d'armes
Localitzacio
42° 05′ 03″ N, 2° 59′ 13″ E  /  42.084166666667°N , 2.9869444444444°E  / 42.084166666667; 2.9869444444444
Estat	Espanya
Comunitat autonoma	Catalunya
Provincia	provincia de Girona
Comarca	Baix Emporda
Poblacio humana
Poblacio	207 (2023) (48,14 hab./km² )
Llars	21 (1553)
Gentilici	Colomersenca, colomersenc
Idioma oficial	catala
Geografia
Superficie	4,3 km²
Banyat per	Ter
Altitud	41 m
Limita amb	Vilopriu Foixa Jafre Sant Jordi Desvalls
Dades historiques
Patrocini	Lleonci d'Alexandria
Festa patronal	Primera Setmana de Setembre ,
Organitzacio politica
• Alcaldessa	Maria Merce Auguet Ferrer (2023?)
Identificador descriptiu
Codi postal	17144
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17055
Codi IDESCAT	170558
Lloc web	colomers.cat

Colomers es un municipi de la comarca del Baix Emporda el qual es regat per les aigues del Ter , el nucli del qual es trobava separat fins fa ben poc per un canal construit en temps del franquisme. ^[1] Esta documentat al segle  ix amb el mot llati Columbarios amb el conseguent significat del ≪lloc on es crien coloms≫ ^[2] i es aquesta la rao per la qual a l' escut de Colomers es representa un colom .

Geografia [ modifica ]

El micropoble de Colomers limita amb els termes municipals de Vilopriu al nord, Foixa al sud, Jafre a l'est i Sant Jordi Desvalls a l'oest, i al seu limit sud hi trobem el riu Ter . Aixi doncs, Colomers te una extensio de 4,30 km² i aixo el converteix en el poble mes petit del Baix Emporda . El curs fluvial Riera de les Arces travessa una part del municipi.

Llista de toponims de Colomers : muntanyes, serres, collades, indretsrius, fonts, cases, masies, esglesies.

Historia ^[3] [ modifica ]

Pel que fa a restes historiques que s'han trobat al municipi de Colomers, les mes antigues corresponen a diversos dolium (diposit esferic de terrissa usat pels romans per posar-hi oli, gra, vi i altres), restes de cereals, argiles per fabricar terrissa i fragments de columna de marbre d'origen roma que es van trobar entre els anys 1960 i 1980 en plena restauracio de l'esglesia de Santa Maria de Colomers i que demostren el pas dels romans per Colomers, com tambe es demostra amb el miliari (pilars cilindrics de pedra que marcaven els recorreguts en vies romanes, el que serien avui dia les senyals) que es troba que actualment es troba exposat a la placa del poble.

El primer document on apareix el nom de Colomers correspon a un diploma de l'any 844, en plena epoca dels Carolingis. En el document, el rei Carles el Calb confirma el cenobi de Sant Medir la cel·la monastica de Colomers (procedent de l'abadia benedictina d'Amer) amb la frase en llengua llatina ≪necnon cellulas duas in pago impuritanense sitas, quarum una apellatur Columbariis, sita super fluvium Taceram≫ , que en llati vol dir ≪aixi com les dues cel·les del comtat d'Empuries, una de les quals s'anomena Colomers, situada sobre el riu Ter≫. El 1210, l'abadia d'Amer completa el seu domini sobre el lloc en comprar-ne la jurisdiccio del compte Hug IV d'Empuries.

A mes a mes, gracies a un post-scriptum que es troba a un llibre dedicat a la Guerra Civil Catalana del segle  xv , escrit pel compte del Pallars, es pot saber que la reina catalana Joana Enriquez es va allotjar a Colomers durant tres dies fins que va ser localitzada pels seus contraris, els catalans feudals o els remences, i va fugir a Sant Jordi Desvalls, un dels pobles vei. No obstant aixo, els trenta soldats que protegien el poble de Colomers van morir.

Pel que fa a guerres, no nomes es te constancia de la Guerra Civil Catalana del segle  xv , pel que fa a Colomers, tambe es te constancia, probablement per la proximitat amb Franca, de molts dels soldats francesos que feien estada a Colomers en les diferents guerres que es troben en el periode d'entre els segles  xvi i xvii , com ara la guerra dels segadors o la guerra dels vuit anys i, ja al segle  xix , a causa de les guerres napoleoniques, els exercits francesos tambe fan estada a Colomers, tot i ser un poble relativament petit.

En relacio a la historia local, cal destacar la Casa Quintana . La Casa Quintana ha sigut sempre coneguda al poble com la millor casa del poble per excel·lencia, ja sigui per propietats (eren terratinents), per la seva arquitectura d'estil barroc o per les grans polemiques que aixecava al poble. La familia Quintana data del segle  xiv mentre que la Casa Quintana, de planta, dos pisos i una torre de vigilancia en posicio estrategica per l'epoca, data del segle  xvii . Des d'antic, sempre ha passat de generacio rere generacio fins que l'any 1973, l'esposa de l'ultim dels Quintana, Joaquim de Quintana Quintana, afusellat en plena Guerra Civil Espanyola l'any 1936, es vengue tot el llegat dels Quintana i fugi del poble. La familia Quintana ha sigut sempre molt popular al poble de Colomers, des d'antic fins ben acabada la Guerra Civil Espanyola. A mes a mes, d'aquesta familia ja se'n te constancia l'any 1321 quan apareix en diferents capbreus i documents relacionats amb l'abadia d'Amer quan la familia es disputava la propietat del poble de Colomers amb l'abadia d'Amer, propietaria de gran part del poble. Al segle  xvi , la familia Quintana amplia el seu patrimoni fins que acaben adquirint quasi tots els bens que l'abadia d'Amer tenia a Colomers. Deixant de banda la riquesa dels Quintana, tambe es pot dir que sempre ha sigut una familia polemica, ja que sovint es trobaven amb plets contra l'abat d'Amer o amb altres persones de renom per l'epoca. Actualment, aquesta familia ja no resideix a Colomers i no se'n te constancia de res mes que els descendents directes dels Quintana de Colomers es troben, ara per ara, a Lleida.

Pel que fa al segle  xix a Colomers, es pot remarcar que per l'any 1890, es va establir una fabrica textil de punt al Raval de Colomers, la part baixa del poble, i la construccio d'un nou campanar a l'esglesia de Santa Maria de Colomers.

Per acabar amb la descripcio historica, el segle  xx a Colomers va ser un dels mes importants per l'evolucio positiva del poble. En aquest mateix segle, el poble rep ua instal·lacio electrica i tambe de telefon, a les cases mes benestants. Tambe es construeix un cementiri nou, l'any 1926, tot abandonant l'antic emplacament davant l'esglesia de Santa Maria de Colomers . La gent del poble es modernitza i s'interessa per la politica i per l'oci, tant que funden societats com "La Colometa", "La Victoria Columbense" i "Paz i Alegria". La Guerra Civil Espanyola esclata i es produeixen dos bombardejos al poble. Els colomersencs es refugiaven a la rectoria del poble i molta gent opta per amagar-se al bosc. En aquesta tragica etapa, es produeix la desaparicio d'onze colomersencs a les quals es va homenatjar l'any 2004, amb unaa placa commemorativa que actualment es troba a un parc del poble. En el mateix segle, es reclama una escola per noies i una altra per nois i l'any 1961 s'inauguren les noves escoles fins que l'any 1964 esdevenen escoles mixtes. Continuant per la mateixa linia, es va construir un canal, que ja no existeix, el qual esta soterrat. De cara a la politica, es produi un fet remarcable que va tenir lloc l'any 1987 quan Concepcio Planas passa a ser la primera alcaldessa, i de moment ultima, de Colomers. ^[4] El 2008 va ser un dels nou membres fundadors de l' Associacio de micropobles de Catalunya . ^[5]

Demografia [ modifica ]

Evolucio demografica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 27 32 21 250 404 553 457 456 362 371

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 354 344 349 376 287 275 225 210 201 201

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 212 202 196 199 202 213 203 201 205 195

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 188 176 174 204 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret ( mes info. )

Inversions al municipi [ modifica ]

2008 [ modifica ]

L' Institut Catala del Sol va treure a licitacio el projecte d'adequacio de la placa de l'esglesia, que estava pressupostada en 191.974 euros i que havia de permetre remodelar-la totalment. Les obres havien d'estar finalitzades al final del 2008 segons les previsions ^[6]

2009 [ modifica ]

Es preveu que la iniciativa Parc del Ter sorgida arran de la consulta popular ^[7] realitzada a finals del 2007 es dugui a terme, aquesta inclouria projectes per dinamitzar el poble al voltant del riu Ter i en la consulta popular van sorgir propostes com: un berenador com a punt de trobada, un circuit de salut, un observatori ornitologic, una pista esportiva o un ambit de plantes remeieres autoctones, per altra banda tambe es preveuen facilitar que les empreses es puguin instal·lar a les ribes del Ter amb projectes com el piraguisme i l'enlairament de globus aerostatics. ^[8] Es preveu que l'ACA posi en funcionament la presa de Colomers , amb relacio amb el decret de l'aigua, amb aquesta mesura s'espera que la presa pugui acumular uns quatre hectometres cubics d'aigua ^[9]

2011 [ modifica ]

Emmarcat en la recuperacio del nucli antic de Colomers, esta previst que l'any 2011 es comenci a rehabilitar l'edifici de l'Ajuntament, un projecte amb un cost aproximat de 203.062 euros i que el Puosc subvencionara amb 153.062 € ^{[6] [ Cal actualitzar ]}

Actes i celebracions [ modifica ]

• ≪L'Encantament dels Pans≫ es una festa petita del poble amb el tradicional encantament dels pans, celebracio que rau en la subhasta de coques que aporta la gent de Colomers i que es rifen davant de tothom que en vulgui, tan els que n'han portat com els que van a comprar-la. Aquesta petita celebracio te lloc el cap de setmana anterior o posterior al 20 de gener. ^[10]
• ≪El Ball de la gitana≫ es celebrava el dimarts de carnaval. Antany la gent recorria el poble cantant i ballant El ball de la gitana, i recollint ous i botifarres amb els quals feia una gran truitada. Actualment, tot i que aquesta tradicio ha desaparegut, durant els ultims anys, coincidint amb la inauguracio del Centre civic, la Comissio de festes organitza un dinar durant el cap de setmana de carnaval. ^[11]
• ≪Estiu a la Fresca≫: els dissabtes del mes de juliol, l'ajuntament de Colomers organitza un conjunt d'actes culturals (cinema al carrer, cant, teatre, etc.) de franc. ^[12]
• La Festa major se celebra el primer cap de setmana del mes de setembre, per Sant Llenc ^[10]

Associacions [ modifica ]

El municipi de Colomers forma part de les seguents associacions:

• Associacio de micropobles de Catalunya (AMC), del qual va ser membre fundador. ^[5]
• Federacio de Municipis de Catalunya (FMC) ^[13]
• Consorci Localret ^[14]
• Consorci Alba-Ter ^[15]
• CILMA ^[16]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Pau i Cos , Pere. Colomers 2000 anys . Girona: Ajuntament de Colomers & Consell Comarcal del Baix Emporda, 1997, p. 158.  
• Lopez i Gifreu, Josep Manuel: Ai dels vencuts! Els comites de Colomers i d'Orriols, i les tornes del franquisme . Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2013, p. 135.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Colomers

• Colomers - Lloc web oficial