5
pessetes
del
1888
, moneda altament valorada pels numismatics.
El
col·leccionisme
es el fet de col·leccionar sistematicament objectes d'un interes historic o artistic especial, o simplement rars.
[1]
Es tracta d'una
aficio
molt estesa que consisteix en l'agrupacio i organitzacio sistematica d'objectes d'una determinada categoria. No es tant per la simple acumulacio de materials sino com una forma de creacio de coneixement, de recuperacio i conservacio de memoria historica i llegats culturals, d'establiment de vincles humans, de naixement d'associacions i trobades d'intercanvi, reflex de moments ideologics, estetics i economics i, sobretot, de generacio de riquesa humana. Actua com una expressio cultural.
[2]
Les col·leccions tenen un valor sentimental, historic, documental ?tambe en un mon cada cop mes virtual i digital? i economic. L'objecte que es vol col·leccionar pot ser molt variat, de mes popular a mes preuat, i tots els objectes han generat algun tipus de col·leccionisme, des de la
filatelia
,
numismatica
,
obres d'art
, fins a
miniatures
,
calendaris
de butxaca,
punts de llibre
,
cromos
,
plaques de cava
,
comics
o
adhesius
.
A l'entorn col·leccionista avui dia es pot veure un gran abastament tematic ?del qual es pot gaudir? que alguns entesos distingeixen del que es considera el col·leccionisme classic. En aquesta categoria es trobarien els objectes d'art, els segells, les monedes, els llibres, objectes que donaven prestigi i que directament signifiquen capacitat adquisitiva. Quant al col·leccionisme modern, els objectes son mes abastables, perque estan lligats a l'epoca dels qui col·leccionen: bosses de sucre, joguines i nines, goigs, calendaris, comics, encenedors, etc.
El col·leccionisme com a tal ha existit des que l'esser huma va considerar un objecte com a
valuos
. Sempre tenint en compte que es una activitat que reuneix, selecciona i conserva un objecte per sobre de la seva funcio primaria, per posar en valor al fet de posseir quelcom singular i envejable.
[3]
Ja a la
prehistoria
es guardaven objectes per la seva estranyesa pel que fa a materials, formes i colors. Moltes vegades es feien servir per a l'
aixovar
funerari, i aquests objectes van passar a tenir un significat simbolic.
A
Mesopotamia
i
Egipte
el fet de col·leccionar s'atribueix a sacerdots, noblesa i mes aviat com a simbol religios. L'
antiga Grecia
guardava les coses antigues i les coses d'un artista. Es a partir de Grecia que es coneixen els primers noms dels artistes. Allo col·leccionat esdeve a Grecia ostentacio politica i cultural. A
Roma
les obres estaven en mans privades, i es podien vendre i exposar. Es a Roma on neix el fenomen de la
subhasta
.
A l'
edat mitjana
els col·leccionistes son els reis, els alts dignataris i els sacerdots. El col·leccionisme a l'edat mitjana es una manera de demostrar el prestigi i poder, perque es feia amb la idea de col·leccionar molt i de qualitat.
Al
Renaixement
es col·leccionaven objectes rars, estranys, de diferents origens, historics i cientifics. Fins i tot van neixer espais a les cases, adequats per a les col·leccions, que es diuen
studiolo
. Un refugi a les llars, un lloc d'estudi per al perfecte humanista que demostrava el seu interes per les arts i la cultura.
A l'epoca barroca trobem un col·leccionisme de prestigi, moda, caprici i especulatiu. I es quan es desenvoluparen les vendes publiques i sorgiren les primeres cases de subhasta com la coneguda
Christie's
i
Sotheby's
.
Mes endavant, el col·leccionisme es troba a l'abast de tota la poblacio amb preus assequibles; ja no es col·lecciona solament art, sino tambe qualsevol tema o objecte pot tenir el seu col·leccionista: invents humans (motos, cotxes, radios, cameres fotografiques), coses quotidianes (plats, tasses, culleres, roba, joies), joguines noves o antigues.
El col·leccionisme pot ser molt variat, pero hi ha alguns temes molt populars que han creat un mercat propi en el qual es compren, venen i intercanvien objectes de la col·leccio. Alguns tipus de col·leccionisme son els seguents:
Les col·leccions poden ser molt diverses, d'acord amb el tema, els objectes i el mateix col·leccionista, perque s'ha de tenir en compte el que implica col·leccionar. El col·leccionisme es pot veure com una rutina de conductes com son:
- Cercar els objectes que el col·leccionista vol afegir.
- Localitzar on son els objectes.
- Adquirir els objectes.
- Organitzar els objectes que ja te a la seva col·leccio.
- Catalogar: entes com anomenar; indicar la data d'adquisicio, un lloc d'adquisicio, que representa la peca; i informar sobre quan es va fer i si pertany a un determinat periode historic, o responent a unes necessitats antropologiques, etc.
- Exposar de forma adient les seves peces per poder lluir la col·leccio.
- Emmagatzemar correctament les peces i objectes per tal que no es malmetin.
- Restaurar i mantenir la col·leccio.
- ↑
Definicio segons l'Institut d'Estudis Catalans
- ↑
Hiriart, Berta. Coleccion de colecciones: notas sobre nuestra aficion a las cosas. Mexico, [etc.]: Paidos, 2002
- ↑
El Culto al objeto: de la vida cotidiana a la coleccion. Barcelona: Associacio per a l'Estudi del Moble : Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Museu de les Arts Decoratives, DL 2009. Direccio i coordinacio: Monica Piera, Ana Shelly i Jordi Marsal